Influència de la fase sigma en la resistència a la corrosió dels acers inoxidables dúplex laminats en calent
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/3186
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2005-06
Condicions d'accésAccés obert
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Descripció
Els acers inoxidables de microestructura dúplex austeno-ferrítica són cada dia més utilitzats en múltiples sectors com alternativa als acers inoxidables austenítics convencionals. La seva microestructura bifàsica els proporciona unes propietats mecàniques i de resistència a la corrosió que ambdues fases per separat no poden assolir. L’aplicació més comú és com a productes plans (planxes, xapes, bandes) obtinguts per laminació. Durant el procés de fabricació industrial es realitzen tractaments tèrmics de recuit posteriors a l’etapa de laminació per tal d’aconseguir recuperar la ductilitat del material. La temperatura a la què es duen a terme, resulta ser un dels paràmetres més crítics ja que petites variacions poden provocar la formació de precipitats o fases intermetàl·liques que fragilitzen i redueixen la resistència a la corrosió de l’acer.
En aquest projecte s’han realitzat recuits en un rang de temperatures just per sota al que s’utilitza actualment en la indústria. Per tal d’estudiar l’efecte que suposa aquesta variació sobre la microestructura i la resistència a la corrosió s’ha aplicat la norma ASTM A923-03 i s’han dut a terme assaigs electroquímics per la determinació de la velocitat de corrosió i el potencial de picadura. Les mostres estudiades han estat observades mitjançant microscopia òptica i microscopia electrònica d’escombratge.
En tots els tractaments tèrmics de recuit estudiats (850-975 ºC) s’ha observat la formació de fase sigma. La quantitat que se’n forma va disminuint a mesura que s’augmenta la temperatura. El percentatge més elevat s’obté per recuits entre 850-875 ºC, condicions en les què s’observa una velocitat de corrosió més elevada i uns valors del potencial de picadura molt per sota dels mesurats a 975 ºC. Analitzant les superfícies corroïdes es posa de manifest que les picadures apareixen en la austenita secundària provinent de la descomposició de la ferrita que ha tingut lloc durant el recuit.
TitulacióENGINYERIA DE MATERIALS (TITULACIÓ CONJUNTA AMB LA UB) (Pla 2003)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
41779-1.pdf | Memòria | 3,911Mb | Visualitza/Obre |