Efectes de la C/N inicial en la qualitat del compost de la fracció orgànica del restaurant del Campus del Baix LLobregat i estudi dels canvis derivats del seu vermicompostatge
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/26116
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2015-05-26
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya
Abstract
Biowaste source collected is a good material to be composted due to its high content in organic matter, which also contributes to improve its characteristics to obtain a high performance product as organic amendment. Vermicomposting after composting can improve, at first, the properties. This work shows the composting process of the biowaste source collected from the canteen of the Campus del Baix Llobregat along with yard trimmings to improve the performance of the process in 330 L bin composters. The yard trimming ratio in the mixture determines the C/N ratio, which is a main feature in composting development due to its implication in microbial efficiency. Two initial C/N ratio of 30 and 40 were essayed and effects on compost quality for different physical and chemical parameters were studied. Also, effect of vermicomposting with Eisenia foetida worms between moderately mature compost and vermicompost was observed. As control parameters of the process, temperature evolution, moisture content and bulk density were monitored and results can be found in Andreu (2014). The results show that organic matter reduction has been moderate and little more intense in vermicomposting, which achieves a 50 % values on stability degree. In relation to Spanish regulation on fertilisers (RD506/2013), all materials can be classified as Class A regarding to heavy metal content, but compost from CN40 present higher values of final C/N ratio and moisture than expected. Regarding conversion of the material, CN30 line has obtained a higher index in organic matter reduction and then a better process efficiency. Regarding composition, compost from CN40 present lower electrical conductivity and nitrogen but higher organic matter, which can be related to the higher content in yard trimmings which naturally show lower contents of nitrogen and higher of organic matter. Sieving in CN30 line produces a compost with higher content in moisture, organic nitrogen, organic matter and stability degree than refuse or final process sample. On the other hand, CN40 line compost shows higher values in pH, ammonium, non hydrolysable nitrogen and stability degree, and no differences can be found in total organic matter, organic nitrogen or C/N ratio. Vermicompost versus moderately mature compost shows that the former is more stabilised and mineralised (higher %GE and lower % MOT) while some nutrients such as ammonium and sodium present lower values than compost. In summary, can be considered that in home composting of biowaste with high content of lignified yard trimmings is necessary a longer period to ensure the transformation of organic compounds and that vermicomposting enhances stability of material. La fracció orgànica de residu municipal separada selectivament és un bon material per a compostar donat el seu elevat contingut en matèria orgànica, que alhora permet reduir les seves característiques negatives i transformar-lo en un producte de qualitat per a ser aplicat al sòl com a esmena orgànica. La possibilitat de realitzar un vermicompostatge posterior pot millorar, a priori, les seves propietats. En aquest treball s'ha realitzat el compostatge de la fracció orgànica de residus municipal recollida selectivament al bar-restaurant del Campus del Baix Llobregat juntament amb restes de poda triturada per a millorar el desenvolupament del procés i s'ha processat en compostadors domèstics de 330 L. La proporció de restes vegetals incorporades determina la relació C/N inicial, factor determinant en el desenvolupament del procés ja que condiciona l'eficiència microbiològica. S'han assajat dues relacions C/N, de 30 i de 40 i s'han avaluat els efectes sobre la qualitat del compost obtingut en relació a diversos paràmetres físics i químics. Paral·lelament s'ha comparat l'efecte del vermicompostatge amb cucs de terra (Eisenia foetida) entre un compost mig madur i el resultant després d'haver-lo vermicompostat. Com a control del procés s'ha seguit l'evolució de la temperatura, de la humitat i de la densitat aparent, dades que es poden trobar en el treball d'Amat (2014). Els resultats indiquen que la reducció de la matèria orgànica ha estat moderada en tots els casos, però en el vermicompost s'ha assolit una estabilització prou adequada (amb un valor de GE del 50 %). Els tres productes analitzats, compost CN30, compost CN40 i vermicompost, en relació al RD 506/2013 sobre productes fertilitzants, compleixen amb els requisits de classe A, però el compost CN40 presenta una humitat i una relació C/N final superior a l'exigit. En relació a la transformació, el material de CN30 ha presentat una reducció de matèria seca més elevat degut a una major reducció de la matèria orgànica i per tant una millor eficiència de procés. Quant a composició, els resultats trobats indiquen que el compost procedent de CN inicial més elevada presenta menors valors de conductivitat elèctrica i de nitrogen mentre que la matèria orgànica és superior, fet que es pot relacionar amb una major presència de restes vegetals, material que inicialment porta menys nitrogen i més matèria orgànica. El garbellat en la línia CN30 produeix que el compost presenti valors superiors d'humitat, nitrogen orgànic, matèria orgànica resistent i grau d'estabilitat als del final de procés i de rebuig, mentre que en la línia CN40 el compost presenta valors superiors de pH, nitrogen amoniacal i no hidrolitzable i grau d'estabilitat superior i en matèria orgànica total, nitrogen orgànic i relació C/N no es troben diferències significatives. El efecte del vermicompostatge en relació al compost mig madur i el vermicompost final indica que el vermicompost està més estabilitzat i mineralitzat (% GE més elevat, menys contingut en MOT) encara que alguns nutrients com el nitrogen amoniacal i el sodi presenten valors més baixos que el compost. En resum, es pot considerar que en el compostatge domèstic de residus municipals i amb elevada presència de restes vegetals lignificades és necessari un temps de procés més llarg per assegurar una transformació superior dels materials orgànics i que el vermicompostatge augmenta en poc temps l'estabilitat del material. La fracción orgánica de residuo municipal separada selectivamente es un buen material para compostar dado su elevado contenido en materia orgánica, que a su vez permite reducir sus características negativas i transformar-lo en producto de calidad para ser aplicado en el suelo como enmienda orgánica. La posibilidad de realizar un vermicompostaje posterior puede mejorar, a priori, sus propiedades. En este Trabajo se ha realizado el compostaje de la fracción orgánica de residuos municipales recogida selectivamente en el bar-restaurante del Campus del Baix Llobregat juntamente con restos de poda triturada para mejorar el desarrollo del proceso i se ha procesado en compostadores domésticos de 330 L. La proporción de restos vegetales incorporados determina la relación C/N inicial, factor determinante en el desarrollo del proceso puesto que condiciona la eficiencia microbiológica. Se han ensayado dos relaciones C/N, de 30 y de 40 i se han evaluado sus efectos sobre la calidad del compost obtenido en relación a los diversos parámetros físicos y químicos. Paralelamente se ha comparado el efecto del vermicompostaje con lombrices (Eisenia foetida) entre un compost medio maduro i el resultante después de haberlo vermicompostado. Como control del proceso se ha seguido la evolución de la temperatura, de la humedad i de la densidad aparente, datos que se pueden consultar en el trabajo de Andreu (2014). Los resultados indican que la reducción de la materia orgánica ha sido moderada en todos los casos, pero en el vermicompost se ha conseguido una estabilización bastante adecuada (con valores de GE del 50%). Los tres productos analizados , compost CN30, compost CN40 i vermicompost, en relación al RD 506/2013 sobre productos fertilizantes, cumplen con los requisitos de clase A, pero el compost de CN40presenta una humedad y una relación C/N final superior a la exigida. En relación a la transformación, el material de CN30 ha presentado una reducción de materia seca más elevada debido a una mayor reducción de la materia orgánica i por lo tanto una mejor eficiencia del proceso. En cuanto a la composición, los resultados obtenidos indican que el compost procedente de CN inicial más elevada presenta menores valores de conductividad eléctrica y del nitrógeno mientras que la materia orgánica es superior, hecho que se puede relacionar con una mayor presencia de restos vegetales, material que inicialmente lleva menos nitrógeno i más materia orgánica. El tamizado en la línea CN30 produce que el compost presente valores superiores de humedad, nitrógeno orgánica, materia orgánica resistente y grado de estabilidad en los finales de proceso i de rechazo, mientras que en la línea de CN40 el compost presenta valores superiores de pH, nitrógeno amoniacal i no hidrolizable i grado de estabilidad superior i en materia orgánica i relación C/N no se encuentran diferencias significativas. El efecto del vermicompostaje en relación al compost medio maduro i el vermicompost final indica que el vermicompost está más estabilizado i mineralizado (% GE más elevado, menos contenido en MOT) aunque algunos nutrientes como el nitrógeno amoniacal i el sodio presenten valores más bajos que el compost. En resumen, se puede considerar que en el compostaje doméstico de residuos municipales i con elevada presencia de restos vegetales lignificadas es necesario un tiempo de proceso más largo para asegurar una transformación superior de los materiales orgánicos i que el vermicompostaje aumenta en poco tiempo la estabilidad del material.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA AGRÍCOLA (Pla 2009)
Localització
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
memoria.pdf | 4,632Mb | Visualitza/Obre |