Integració de les empreses navilieres i competitivitat dels ports del sud d’Europa
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/25278
Tipus de documentProjecte Final de Màster Oficial
Data2014-11
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
La integració de les empreses navilieres és un fenomen cada vegada més comú dins del
panorama del sector marítim. Moltes empreses es concentren en d’altres de més grans
mitjançant acords de compartició de recursos o bé establint aliances estratègiques que
comporten una reforma integral de les empreses que hi participen.
Aquesta pràctica s’ha anat donant els darrers anys de manera cada vegada més habitual per
guanyar competitivitat empresarial dins del sector i gaudir alhora dels beneficis de les
economies d’escala. Durant l’any 2014, la concentració d’empreses navilieres ha arribat a
considerar la possibilitat d’integració de les tres navilieres més grans del món, capgirant així
l’escenari marítim actual. Finalment, aquest acord no ha estat possible però sí que s’ha firmat
un acord per compartir vaixells en les rutes del flux més majoritari del planeta, el qual
transporta mercaderies des del sud-est asiàtic fins a les costes d’Europa, per part de les dues
navilieres capdavanteres: Maersk Line i Mediterranean Shipping Company.
El present estudi té per objectiu analitzar quines poden arribar a ser les conseqüències
d’aquest acord o d’una possible aliança estratègica, sobre la competitivitat dels ports del sud
d’Europa fent-ne una anàlisi a tres nivells: intra-portuària, inter-portuària i entre els ports del
nord i del sud del continent. Mitjançant una acurada cerca bibliogràfica, s’han pogut
fonamentar les idees més conceptuals de l’estudi establint les premisses teòriques i posant de
manifest la interrelació dels fenòmens que regeixen el sector marítim. Gràcies a aquesta
primera part més teòrica, la posterior anàlisi d’escenaris es presenta de manera clara i
concisa.
Els resultats mostren les diferències d’afectació als ports i/o terminals dels ports del
Mediterrani, com a conseqüència de les dues tipologies d’acord, ressaltant les modificacions
de les actuals rutes marítimes que es podrien donar en el cas d’una aliança estratègica entre
les dues primeres navilieres del rànking mundial. El port de Barcelona podria perdre
competitivitat ja que es considera que l’aliança permetria explotar d’una manera més intensiva
els ports de propietat de les dues companyies.
Es conclou, doncs, que els acords entre empreses navilieres repercuteixen sobre la
competitivitat dels ports, però que només si es tracta d’un acord d’aliança estratègica les rutes
marítimes es veuran modificades i com a conseqüència, els canvis en la competitivitat dels
ports seran més evidents. Finalment, cal remarcar el fort caràcter que tenen els ports del nord
d’Europa en comparació amb els ports del Mediterrani, pel que fa al nivell d’inversió per part
de les dues navilieres capdavanteres del sector del transport marítim de mercaderies, fet que
també pot repercutir en la definició de rutes.
MatèriesShipowners -- European Union countries, Strategic alliances (Business), Business networks, Armadors -- Unió Europea, Països de la, Aliances estratègiques (Empreses), Xarxes d'empreses
TitulacióMÀSTER UNIVERSITARI EN LOGÍSTICA, TRANSPORT I MOBILITAT (Pla 2009)
Localització
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
TFM_Maria Conill de Azpiazu.pdf | Memòria | 1,248Mb | Visualitza/Obre |