Recobriments protectors de carboni sobre plàstics
Visualitza/Obre
Memòria (3,449Mb) (Accés restringit)
Sol·licita una còpia a l'autor
Què és aquest botó?
Aquest botó permet demanar una còpia d'un document restringit a l'autor. Es mostra quan:
- Disposem del correu electrònic de l'autor
- El document té una mida inferior a 20 Mb
- Es tracta d'un document d'accés restringit per decisió de l'autor o d'un document d'accés restringit per política de l'editorial
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/22591
Correu electrònic de l'autorandreulabordagmail.com
Tutor / directorPascual Miralles, Esther
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2014-03
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
L’objectiu principal d’aquest projecte és trobar una capa intermèdia entre substrats de plàstic i un nanorecobriment de DLC (Diamond-like carbon), que millorarà les propietats a fricció i desgast del substrat recobert; aquest producte s’ha de fer amb productes comercials i pensant en processos industrialitzables, per a una major facilitat a l’hora d’introduir-lo a la indústria. També s’estudiaran com actuen els diferents factors de dipòsit del nanorecobriment.
La finalitat principal del projecte és aconseguir recobrir diferents plàstics amb DLC sense necessitat d’un estudi previ per a cada substrat o un canvi en els mètodes.
Les resines utilitzades són curables per UV, es preparen en el laboratori, s’apliquen per esprai i es curen amb una làmpada de mercuri. S’utilitzen tres resines: híbrida epòxid-uretà acrilat, totalment d’acrilat d’uretà i totalment epòxid acrilat.
El DLC es diposita en un reactor d’alt buit (~8·10-4 Pa), per mitjà de tecnologia RF-PECVD (Radio Frequency-Plasma Enhanced Chemical Vapour Deposition). Durant el dipòsit es controlen principalment els següents factors: potència, pressió i temps.
Per a l’estudi s’ha utilitzat un disseny experimental de tipus factorial complet.
Per a la caracterització s’han utilitzat les següents tècniques FT-IR, microscòpia confocal-interferomètrica, Calotest, Perfilòmetria, Nanotribòmetria i Nanointentació.
Pel que fa als resultats, s’ha aconseguit una bona adhesió del DLC amb les resines. Hem aconseguit arribar a valors relativament baixos del coeficient de fricció, tot i que no superen els de tots els substrats de plàstic utilitzats. En quant a desgast, els resultats obtinguts són millors que qualsevol dels substrats. La duresa superficial i el mòdul de Young al que s’ha arribat són significativament superiors als dels substrats. També s’han establert diferents relacions entre altres variables mesurades com l’espessor, la rugositat o la morfologia superficial de les mostres.
Finalment cal destacar que, les condicions de dipòsit amb millors resultats són: 60 W, 15 Pa i 7200s. L’elecció de la millor resina no és tan clara, s’ha de continuar estudiant.
MatèriesProtective coatings, Nanoparticles, Carbides, Plastics, Revestiments protectors, Nanopartícules, Carburs, Plàstics
TitulacióENGINYERIA DE MATERIALS (TITULACIÓ CONJUNTA AMB LA UB) (Pla 2003)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Memòria v_11.pdf | Memòria | 3,449Mb | Accés restringit |