DSpace DSpace UPC
 English   Castellano   Català  

Treballs academics UPC >
Màsters Oficials >
Màster universitari en Enginyeria Civil >

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2099.1/15796

Arxiu Descripció MidaFormat
Tesina_Pujal_Maite.pdfTesis completa9,88 MBAdobe PDFVeure/Obrir

Títol: Influència de l'algoritme de mullat-assecat en la propagació d'una inundació sobre terreny inicialment sec
Autor: Pujal Buchaca, Maite
Tutor/director/avaluador: Bladé i Castellet, Ernest Veure Producció científica UPC
Universitat: Universitat Politècnica de Catalunya
Càtedra /Departament: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental
Matèries: Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil
Food propagation -- dry algorithm
Food propagation -- dry land
conservació de la massa
inestabilitats
fronts mullat-assecat
inundació
Canvi de pendent
condició de reflexió
escalat de cabal
Inundacions
Data: 15-jun-2012
Tipus de document: Master thesis
Resum: Existeix una creixent preocupació per determinar el risc que pot comportar una inundació. Al mateix temps, també és un tema de primer ordre la necessitat de millorar la gestió de l’aigua. Aquests dos fenòmens tenen en comú que, en simular-los en un software, és imprescindible tractar un front on canvia l’estat del terreny de sec a moll. Per tal d’obtenir resultats fiables és important conservar la massa i evitar inestabilitats numèriques inclús en terrenys amb forts pendents. No tractar aquest tema correctament pot donar resultats equivocats i, per exemple, inundar zones en la simulació erròniament. Iber, software en el qual s’ha desenvolupat l’estudi, considera aquests fronts de mullat-assecat en tres possibles metodologies que l’usuari pot escollir. Els elements en els quals es discretitza la topografia tindran diferents cotes, per tant, es poden donar tres situacions entre elements contigus: els dos estan molls (no hi ha front mullat-assecat), el primer té una cota de calat més de terreny superior a la del segon (es fa transferència de cabal) i per últim, la cota de calat més terreny del primer és inferior a la del segon (canvi de pendent i condició de reflexió). El resultat més exacte possible és el que dóna l’opció “estricte” en el qual no es permeten calats negatius disminuint molt l’increment de temps i per tant, obtenint càlculs de simulació en temps reals molt elevats. Per defecte Iber utilitza una modificació d’aquest mètode, l’anomena com a “normal” i la gran diferència és que permet calats negatius que emmagatzema produint inestabilitats considerables en alguns casos. La tercera opció de la que es disposa és l’anomenat “hidrològic”. Aquest, per no haver de reduir l’increment de temps de càlcul ni acumular calats negatius, si el volum de sortida respecte el volum de l’element és molt gran i l’assecaria, actua escalant el cabal sortint. Per tal de poder analitzar el funcionament de cada una de les opcions de càlcul del front mullat-assecat s’han realitzat quatre modelitzacions diferents: trencament de presa “ideal”, avinguda en un riu, trencament de bassa i, per últim, un cas hidrològic. Els resultats mostren situacions esperables en quan a temps de càlcul, però en analitzar la velocitat del front d’ona, les variacions de calats, els hidrogrames de sortida i les taques d’inundació se’ns mostren més peculiaritats. Això ens permet recomanar l’ús de límits en la tolerància no superiors a 0.001 m i, en els casos d’estudis hidrològics, utilitzar el també anomenat “hidrològic” per al càlcul del front d’ona
URI: http://hdl.handle.net/2099.1/15796
Apareix a les col·leccions:Màster universitari en Enginyeria Civil
Comparteix:



SFX Query

Aquest ítem (excepte textos i imatges no creats per l'autor) està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons
Creative Commons

 

Valid XHTML 1.0! Programari DSpace Copyright © 2002-2004 MIT and Hewlett-Packard Comentaris
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius