DSpace DSpace UPC
 English   Castellano   Català  

Treballs academics UPC >
Màsters Oficials >
Màster universitari en Enginyeria Civil >

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2099.1/14775

Arxiu Descripció MidaFormat
Gras_Vinyals_Olga_Tesina.rarTesis Completa5,54 MBRAR FileVeure/Obrir

Títol: L’ús d’indicadors en l’avaluació i seguiment dels plans de mobilitat
Autor: Gras Vinyals, Olga
Tutor/director/avaluador: Villares Junyent, Míriam Veure Producció científica UPC; Roca Bosch, Elisabet Veure Producció científica UPC
Universitat: Universitat Politècnica de Catalunya
Càtedra /Departament: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria de la Construcció
Matèries: Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports::Transport urbà
Urban transportation
Mobilitat Sostenible
Indicadors de Mobilitat
Plans de Mobilitat
Centres Generadors de Treball
Plans de Desplaçament d’Empresa
Polígons Industrials
Transport urbà -- Planificació
Data: 1-feb-2012
Tipus de document: Master thesis
Resum: Els ciutadans i les ciutadanes dels nostres municipis es desplacen diàriament per diversos motius relacionats amb la feina, els estudis, per accedir als serveis sanitaris, socials, educatius, etc. Mentre que anys enrere la majoria d’aquests desplaçaments es podien realitzar a peu, en bicicleta o en transport públic col·lectiu, el trasllat de les industries a les perifèries dels municipis va iniciar un procés de segregació en els usos del territori que ha propiciat que el vehicle privat a motor hagi esdevingut un element imprescindible. Amb l’aparició de la Llei 9/2003 de la mobilitat, de 13 de juny, s’ha adquirit un bon coneixement de la mobilitat i la sostenibilitat que ha comportat la redacció dels plans de mobilitat urbana de què ja disposen nombrosos municipis d’arreu de Catalunya. No obstant, aquests plans rarament han inclòs els centres generadors de mobilitat pertanyents al municipi com un sector que requereix d’una anàlisi detallada. Posterior a la Llei de mobilitat, apareix el Decret 152/2007, de 10 de juliol, el qual estableix que els centres de treball d’administracions públiques i d’empreses amb més de 200 treballadors propis o externs, o els centres generadors de mobilitat amb més de 500 visitants habituals s’han de dotar de plans de mobilitat específics. Dins d’aquests, la diagnosi i la definició dels objectius a assolir i les mesures implementades requereixen l’ús d’indicadors per a poder avaluar i fer-ne un seguiment. Els sistemes d’indicadors estan bastant desenvolupats en l’àmbit municipal per a l’elaboració dels Plans de Mobilitat Urbana però requereix fer-ne una adaptació per als plans de mobilitat específics a polígons industrials i altres centres d’activitat generadors de mobilitat. En aquesta Tesina s’analitza l’aplicació de sistemes d’indicadors per a l’avaluació i seguiment de la mobilitat que estableixen els instruments de planificació de rang superior com les Directrius Nacionals de Mobilitat i el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, així com les bateries d’indicadors més concretes utilitzades a escala municipal. Finalment s’estudien tres casos de Centres Generadors de Mobilitat per valorar i discutir l’ús dels sistemes d’indicadors, tant des d’un punt de vista metodològic i procedimental, com pel que fa a la seva idoneïtat i aplicabilitat tenint en compte les especificitats de cada pla.
URI: http://hdl.handle.net/2099.1/14775
Condicions d'accés: Open Access
Apareix a les col·leccions:Màster universitari en Enginyeria Civil
Comparteix:



SFX Query

Aquest ítem (excepte textos i imatges no creats per l'autor) està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons
Creative Commons

 

Valid XHTML 1.0! Programari DSpace Copyright © 2002-2004 MIT and Hewlett-Packard Comentaris
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius