DSpace DSpace UPC
 English   Castellano   Català  

Treballs academics UPC >
Màsters Oficials >
Màster universitari en Sostenibilitat >

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2099.1/13660

Arxiu Descripció MidaFormat
jimenez-xiomara-tfm.pdfMemòria959,28 kBAdobe PDFVeure/Obrir

Títol: Caracterización de la calidad del aire en el sector industrial y propuesta de herramientas de medida
Autor: Jiménez Muñoz, Xiomara Alexandra
Tutor/director/avaluador: Sureda Carbonell, Bàrbara Veure Producció científica UPC
Universitat: Universitat Politècnica de Catalunya
Càtedra /Departament: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat
Matèries: Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Degradació ambiental::Contaminació atmosfèrica
Air -- Pollution
Air quality
Contaminació atmosfèrica
Aire -- Qualitat
Data: jun-2011
Tipus de document: Master thesis
Resum: La calidad del aire es una variable que condiciona la habitabilidad de los sistemas urbanos. La atmósfera es un sistema que, en forma aparente, soporta relativamente bien la influencia que sobre ella ejercen las actividades propias de la ciudad, pero en realidad el aire que respiramos es vulnerable y tiene una capacidad de carga limitada. Es por ello que en las grandes aglomeraciones urbanas el aire respirado está lejos de satisfacer los umbrales recomendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS, 2006). Multitud de estudios han puesto de relieve que ciertos contaminantes provocan efectos nocivos sobre la salud humana, sobre la vegetación y sobre el medio, aumentando la morbilidad y la mortalidad de la población, acidificando las aguas continentales, afectando la fauna y la flora de la biosfera, alterando el equilibrio natural existente entre los distintos ecosistemas e incluso provocando cambios catastróficos en el clima terrestre. En la actualidad, la población en general es conocedora de este hecho y por lo tanto exige a los poderes públicos que trabajen al respecto para mejorar la calidad del aire (European Environment Agency, 2009). Por otra parte la industria como motor del modelo de desarrollo actual es uno de los causantes de esta serie de efectos negativos sobre la sociedad y el medio en el que se desarrolla, los cuales se ven reflejados en los diferentes ámbitos de los ecosistemas, donde la misma deposita sus residuos, acción que debe ser tratada y controlada debidamente para evitar la continua degradación de la naturaleza (PASSOLA, 2006). Cabe destacar que el modelo de desarrollo económico de la sociedad actual y su dinámica de crecimiento desmedido está íntimamente ligado al aumento de las emisiones a la atmósfera. Tal disposición del sistema demanda cada vez mayor cantidad de energía para realizar sus funciones, las cuales a su vez son de mayor escala. Dicha provisión energética generada en gran medida a partir de combustibles fósiles, como son el carbón, el fuel-oil y el gas natural, al provenir de fuentes no renovables, poseen una tasa de renovación inferior a nuestra tasa de consumo. Como consecuencia nuestro consumo energético puede y debe ser replanteado en aras de proteger la naturaleza y así planear una convivencia del ser humano no sólo respetuoso sino integrado con la misma. Por su parte, la industria presenta una distribución muy heterogénea en el territorio y la gran variedad de actividades y procesos obliga a un análisis detallado por sectores. Incluso dentro de un mismo sector las tecnologías aplicadas pueden ser muy diversas. Entre los sectores que proporcionan las mayores contribuciones de emisiones se encuentra el de producción de energía, las refinerías de petróleo, las industrias químicas y la siderurgia, como sectores fundamentales de la industria básica. Para afrontar la problemática de la contaminación atmosférica, se vienen tomando medidas, que van en todos los sentidos, desde la modelación de la calidad del aire, pasando por inventarios de emisiones de los diferentes sectores involucrados, creación de índices e indicadores de la calidad del aire para controlar, prevenir y mejorar las medidas que se toman al respecto, con la finalidad de obtener una mejor calidad de vida, que vaya en concordancia con el adecuado funcionamiento de los ecosistemas. El presente trabajo por tanto pretende realizar una caracterización de la calidad del aire debida al sector industrial así como proporcionar un sistema de medidas que sirva como punto de apoyo para las diferentes industrias a la hora de tomar decisiones en las que se impliquen las mejoras ambientales y en este caso específico un cambio en el manejo de las emisiones de contaminantes a la atmósfera.
Air quality is a variable that affects the habitability of urban systems. The atmosphere is a system that supports relatively well the influence that the activities of the city exerts upon it, but in reality, the air that we breathe is vulnerable and has a limited carrying capacity. Due to this fact, in the built-up urban areas, the breathing air is far away from the satisfactory threshold recommended by the World Health Organization (WHO, 2006) A huge amount of studies have shown that some pollutants have adverse effects on human health, vegetation and on the environment, increasing the morbidity and mortality of the population, the acidification in the inland waters, affecting the flora and the biosphere’s flora, altering the existing natural balance between the different ecosystems and even causing catastrophic changes in Earth’s climate. Nowadays, the general public is aware of this fact, therefore, requires the government to work in this regard in order to improve the air quality (European Environment Agency, 2009). Moreover, the industry as an engine of the current development model is one of the causes of this series of negative effects on the society and the environment in which it develops, which are reflected in different aspects of the ecosystems, where it deposits its waste; this action must be treated and manage properly to prevent continued degradation of nature. (PASSOLA, 2006) It is to be note, that the current society model of economical development and its sprawl dynamic is closely linked to the increased emission into the atmosphere. This provision of the system increased demand amount of energy to perform their functions, which in turn are larger scale. This energy provision is mostly generated from fossil fuels such as coal, fuel-oil and natural gas, those, coming from not renewable sources, have a turnover rate lower than our rate of consumption. As a consequence, our energy consumption can and should be rethought in order to protect nature and moreover, plan a not only respectful living of the human being but integrated with it. On the other hand, the industry represents a very heterogeneous distribution on the territory and the wide variety of activities and processes requires a detail analysis by sector. Even within the same sector, the applied technologies can be widely. Among the sectors that lead with the highest emission contributions, there are: the energy production, oil refineries, chemical and steel industries as key sectors of basic industry. To deal the air pollution problem, it has been taking steps going in all directions, from modeling air quality, going through emission inventories of the different sectors involved. Besides, creation of indexes and indicators of air’s quality in order to control, prevent and improve the measures taken in this regard, with the propose of obtain a better life quality that goes in line with the proper functioning of ecosystems. Therefore, this current investigation seeks to make a characterization of air quality due to the industrial sector as well as provide a measurement system that could be used as a support for the different industries when it comes to make decision which involve environmental improvements and in this specific case, a change in the management of pollutant emissions into the atmosphere.
La qualitat de l’aire és una variable que condiciona l’habitabilitat dels sistemes urbans. L’atmosfera es un sistema, que aparentment, suporta relativament bé la influencià que sobre ella exerceixen les activitats pròpies d’una ciutat, però en realitat l’aire que respiren és vulnerable i té una capacitat de càrrega limitada. Es per això que les grans aglomeracions urbanes l’aire que respiren està lluny de satisfer els llindars recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2006). Multitud d’estudis han posat en relleu que certs contaminants provoquen efectes nocius en la salut humana, en la vegetació i sobre el medi, augmenta la morbiditat i la mortalitat de la població, acidificant les aigües continentals, afectant a la fauna i la flora de la biosfera, alterant l’equilibri natural existent entre els diferents ecosistemes i fins i tot provocant canvis catastròfics en el clima terrestre. En l’actualitat, la població en general és coneixedora d’aquest fet i per tant exigeix als poders públics que treballin al respecte per millorar la qualitat de l’aire (European Environment Agency, 2009). D’altra banda la indústria com a motor del model de desenvolupament actual és una de les causants d’aquesta sèrie d’efectes negatius sobre la societat i el medi en que es desenvolupa, els quals es veuen reflectits en els diferents àmbits del ecosistema,on la mateixa diposita els seus residus, acció que ha de ser tractada i controlada degudament per evitar la continua degradació de la naturalesa (Passola, 2006). Cal destacar que el model de desenvolupament econòmic de la societat actual i la seva dinàmica de creixement desmesurat està íntimament lligat a l’augment de les emissions a l’atmosfera. Tal disposició del sistema demanda cada vegada major qualitat d’energia per realitzar les seves funcions, les quals a la vegada són de major escala. Aquesta provisió energètica generada en gran mesura a partir dels combustibles fòssils, com són el carbó, el fuel-oil i el gas natural, i al ser fonts no renovables, tenen una taxa de renovació inferior a la nostra taxa de consum. Com a conseqüència el nostre consum energètic pot i ha de ser replantejat per tal de protegir la natura i així plantejar una convivència de l’ésser humà no més respectuós sinó integrat amb ella. Per la seva banda, la indústria presenta un distribució molt heterogènia en el territori i la gran varietat d’activitats i processo obliga a un anàlisi detallada per sector. Fins i tot dins d’un mateix sector les tecnologies aplicades poden ser molt diverses. Entre els sectors que donen majors contribucions a les emissions trobem: la producció de energia, les refineries de petroli, les indústries químiques i la siderúrgia, com sectors fonamentals de la indústria bàsica. Per afrontar la problemàtica de la contaminació atmosfèrica, es necessari prenent mesures, en tots els sentits, des de la modelització de l’aire, passant per inventaris d’emissions dels diferents sectors involucrats, creació d’índexs i indicadors de la qualitat de l’aire per controlar, prevenir i millorar les mesures que es prenen al respecte, amb la finalitat de obtenir una millor qualitat de vida, que sigui concordant amb un adequat funcionament dels ecosistemes. Aquest treball per tant pretén realitzar una caracterització de la qualitat de l’aire emesa pel sector industrial així com proporcionar un sistema de mesures que serveixi com a punt de suport per a les diferents indústries a l’hora de prendre decisions en què s’impliquin les millores ambientals i en aquest cas específic un canvi en el maneig de les emissions de contaminats a l’atmosfera.
Descripció: El objetivo general consiste en establecer los parámetros que definen la relación entre la calidad del aire y los niveles de emisión de contaminación de origen industrial y proporcionar herramientas que ayuden a la toma de decisiones con el fin de facilitar la localización de impactos ambientales derivados del sector industrial. Los objetivos específicos que se plantean para desarrollar este trabajo se basan en: 1. Realizar una búsqueda bibliográfica de la información relacionada con las emisiones industriales. 2. Recopilar información para identificar los diferentes sectores industriales. 3. Determinar los diferentes parámetros industriales que inciden sobre la calidad del aire. 4. Revisar la legislación vigente internacional y nacional. 5. Realizar un estudio estocástico de las relaciones entre las emisiones industriales y la calidad del aire. 6. Analizar diferentes herramientas de medida de la calidad del aire. 7. Seleccionar los criterios para construir las herramientas. 8. Proponer y aplicar las herramientas de medida a un caso de estudio.
URI: http://hdl.handle.net/2099.1/13660
Condicions d'accés: Open Access
Apareix a les col·leccions:Màster universitari en Sostenibilitat
Comparteix:



SFX Query

Aquest ítem (excepte textos i imatges no creats per l'autor) està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons
Creative Commons

 

Valid XHTML 1.0! Programari DSpace Copyright © 2002-2004 MIT and Hewlett-Packard Comentaris
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius