DSpace DSpace UPC
 English   Castellano   Català  

Treballs academics UPC >
Màsters Oficials >
Màster universitari en Sostenibilitat >

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2099.1/13615

Arxiu Descripció MidaFormat
huertos urbanos.pdfMemòria19,49 MBAdobe PDFVeure/Obrir

Títol: Huertos urbanos: elementos de regulación y administración de huertos urbanos comunitarios en el municipio de Rubí
Autor: Corridoni, Lucia
Tutor/director/avaluador: Magrinyà Torner, Francesc Veure Producció científica UPC
Universitat: Universitat Politècnica de Catalunya
Càtedra /Departament: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat
Matèries: Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Desenvolupament sostenible
Urban agriculture
Agricultura urbana
Agricultura sostenible
Data: jun-2011
Tipus de document: Master thesis
Resum: Este estudio presenta la evolución de los huertos urbanos a lo largo del siglo XX y trata de su función como herramienta de mejora de la sostenibilidad urbana. Se ha evidenciado la recuperación de los huertos en períodos marcados por crisis económicas profundas (los war gardens o orticelli di guerra)o en el contexto de políticas de ayuda social (los jardins ouvriers), y se han analizado las diferentes tipologías de huertos urbanos y periurbanos existentes en la actualidad. También se ha detectado la proliferación de huertos con un carácter marginal, indagando en sus aspectos más problemáticos. En general, el elemento característico de los huertos urbanos actuales es la polifuncionalidad, ya que no sólo están vinculados a la producción de alimentos, sino que responden a nuevas necesidades sociales de ocio y de recuperación del contacto con la naturaleza. Más concretamente, tienen funciones ecológicas, sociales, didácticas, de ocio, productivas, estéticas, terapéuticas y culturales, además de desempeñar un papel importante en la mejora de la gestión territorial. Dicho reconocimiento se refleja, en sus manifestaciones más maduras, en la integración de los huertos en el sistema de los espacios verdes urbano y en el desarrollo de su regulación normativa a nivel estatal. A diferencia de los países del norte y centro de Europa, en el Mediterráneo se ha evidenciado la ausencia de un marco normativo específico relativo a los huertos urbanos, a pesar de las numerosas iniciativas locales. El análisis de los casos británico, alemán y de unas experiencias locales de gestión de los huertos municipales en Cataluña (Barcelona, El Prat de Llobregat, Terrassa, Manlleu, Girona), junto con el examen de las problemáticas relativas a los huertos marginales, han llevado a la formulación de unos criterios básicos a seguir para la rehabilitación y creación de un área de huertos urbanos. Finalmente, se ha examinado con detenimiento el fenómeno de los huertos marginales en el municipio de Rubí. El análisis ha culminado con la elaboración de una propuesta inicial de huertos urbanos municipales conforme a los criterios definidos; las funciones sociales (integración social y valorización de los bienes comunes) y culturales (recuperación de la tradición hortícola vernácula, promoción de la agricultura ecológica y de los productos locales) se han tenido especialmente en cuenta.
Aquest estudi presenta l'evolució dels horts urbans al llarg del segle XX i tracta de la seva funció com a eina de millora de la sostenibilitat urbana. S'ha evidenciat la recuperació dels horts en períodes marcats per crisis econòmiques profundes (els war gardens o orticelli di guerra) o en el context de polítiques d'ajuda social (els jardins ouvriers), i s'han analitzat les diferents tipologies d'horts urbans i periurbans existents en l'actualitat. També s'ha detectat la proliferació d'horts amb un caràcter marginal, indagant en els seus aspectes més problemàtics. En general, l'element característic dels horts urbans actuals és la olifuncionalitat, ja que no només estan vinculats a la producció d'aliments, sinó que responen a noves necessitats socials d'oci i de recuperació del contacte amb la natura. Més concretament, tenen funcions ecològiques, socials, didàctiques, de lleure, productives, estètiques, terapèutiques i culturals, a més d'exercir un paper important en la millora de la gestió territorial. Aquest reconeixement es reflecteix, en les seves manifestacions més madures, en la integració dels horts en el sistema dels espais verds urbà i en el desenvolupament de la seva regulació normativa a nivell estatal. A diferència dels països del nord i centre d'Europa, al Mediterrani s'ha evidenciat l'absència d'un marc normatiu específic relatiu als horts urbans, tot i les nombroses iniciatives locals. L'anàlisi dels casos britànic, alemany i d'unes experiències locals de gestió dels horts municipals a Catalunya (Barcelona, El Prat de Llobregat, Terrassa, Manlleu, Girona), juntament amb l'examen de les problemàtiques relatives als horts marginals, han portat a la formulació d'uns criteris bàsics a seguir per a la rehabilitació i creació d'una àrea d'horts urbans. Finalment, s'ha examinat amb deteniment el fenomen dels horts marginals al municipi de Rubí. L'anàlisi ha culminat amb l'elaboració d'una proposta inicial d'horts urbans municipals d'acord amb els criteris definits; les funcions socials (integració social i valorització dels béns comuns) i culturals (recuperació de la tradició hortícola vernacla, promoció de l'agricultura ecològica i dels productes locals) s'han tingut especialment en compte.
This study presents the evolution of urban gardens throughout the twentieth century and its function as a tool for improving urban sustainability. In particular, it is shown that urban gardens had a great function in periods of deep economic crises (the war gardens or “orticelli di guerra”) or in social assistance policies (the “jardins ouvriers” or poor gardens), providing food security for many low income persons. The study also focuses on different types of urban gardens, and it stresses the impacts related to the spread of degraded marginal gardens. Nowadays the main feature of urban gardens is multi-functionality, since they not only are related to food production, but to the satisfaction of new social needs as leisure and contact with nature too. More specifically, urban gardens have ecological, educational, recreational, productive, aesthetic, therapeutic and cultural functions as well, and they play an important role in promoting social inclusion, active civic participation and in improving land management. This recognition has lead to the integration of urban gardens in the system of green space and to the development of huge garden legislation. Unlike Northern European countries, in the Mediterranean area there are no specific national policies on urban gardens. Analysis of case studies on urban gardens in Britain and Germany, on management experiences of local urban gardens in Catalonia (Barcelona, El Prat de Llobregat, Terrassa, Manlleu, Girona), together with the analysis of marginal urban gardens have led to the formulation of basic criteria for urban gardens projects. Finally, the phenomenon of marginal gardens in the town of Rubí has been carefully examined. The analysis has led to the formulation of an inicial proposal of local urban gardens under the criteria defined. Social and cultural functions as social integration, enhancement of common property, horticultural vernacular tradition and promotion of organic farming and local products have been especially considered.
Descripció: El objetivo último del presente trabajo consiste en dar unos criterios de diseño para realizar el proyecto de un espacio de huertos urbanos en el municipio de Rubí, más concretamente en la zona de los valles de Sant Muç, donde las administraciones locales prevén crear un parque territorial equipado (POUM de Rubí de 2009). La propuesta tiene como referencia experiencias concretas y nociones teóricas relativas a la agricultura biológica, aplicadas a la situación concreta de Rubí y a las características del territorio. Para cumplir con este objetivo se ha considerado necesario investigar previamente las motivaciones que, de forma más o menos reciente, mueven la creación y difusión de huertos en el entorno urbano de las ciudades occidentales y considerar las diferentes tipologías de huertos urbanos existentes. Un segundo objetivo ha consistido en el análisis de diferentes experiencias de huertos urbanos (a nivel europeo, nacional y local) como ejemplos de referencia y como elementos para un análisis comparativo. Un tercer objetivo es el estudio en profundidad del fenómeno de los huertos marginales en Rubí y de su territorio. Para ello se ha considerado necesario estudiar la evolución de los huertos informales del entorno urbano, las características de los espacios ocupados (dimensiones, tipos de cultivo, elementos físicos y equipamientos entre otros) y también llegar a conocer el usuario-tipo y sus motivaciones.
URI: http://hdl.handle.net/2099.1/13615
Condicions d'accés: Open Access
Apareix a les col·leccions:Màster universitari en Sostenibilitat
Comparteix:



SFX Query

Aquest ítem (excepte textos i imatges no creats per l'autor) està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons
Creative Commons

 

Valid XHTML 1.0! Programari DSpace Copyright © 2002-2004 MIT and Hewlett-Packard Comentaris
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius