<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:itunes="http://www.itunes.com/dtds/podcast-1.0.dtd" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
  <channel>
    <title>DSpace Community:</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099.1/1437</link>
    <description />
    <pubDate>Wed, 19 Jun 2013 01:40:32 GMT</pubDate>
    <dc:date>2013-06-19T01:40:32Z</dc:date>
    <itunes:owner>
      <itunes:email>webmaster.bupc@upc.edu</itunes:email>
      <itunes:name>Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació</itunes:name>
    </itunes:owner>
    <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
    <itunes:keywords />
    <image>
      <title>The Channel Image</title>
      <url>http://eprints.upc.es:80/pfc/retrieve/63718/ESAB.bmp</url>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/1437</link>
    </image>
    <item>
      <title>Campanya de sensibilització ambiental per a la promoció i millora de la recollida selectiva de residus al Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT-UPC)</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/18017</link>
      <description>Title: Campanya de sensibilització ambiental per a la promoció i millora de la recollida selectiva de residus al Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT-UPC)
Authors: Cobertera Vázquez, David; Pascual Andrés, Pablo
Abstract: El present Treball Final de Carrera (TFC) s’ha realitzat en el marc de dos projectes: "Valorització en origen de residus orgànics en el Parc Mediterrani de la Tecnologia" , finançat per l’Institut de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i “Campanya de sensibilització per a la separació en origen dels residus orgànics municipals i de la resta de fraccions valoritzables dins la comunitat del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT)”, finançat per la Diputació de Barcelona. En&#xD;
aquest context el TFC té com a objectiu realitzar una campanya de sensibilització ambiental per a la promoció i millora de la recollida selectiva de residus al PMT de la UPC.&#xD;
El treball s’inicia amb una introducció sobre la recollida selectiva des d’un punt de vista més holístic. Recull documentació sobre el marc legislatiu, tant a nivell de la Comunitat Europea com de l’Estat&#xD;
Espanyol i Catalunya, sobre els sistemes de recollida més habituals i sobre les campanyes de sensibilització promogudes per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).&#xD;
La metodologia emprada pel treball de camp consta de tres seccions: a) recopilació d’informació sobre els residus en el PMT; b) elaboració de materials de difusió per promoure la recollida selectiva de residus&#xD;
al PMT i execució d’una campanya “cara a cara” per posar en marxa la recollida selectiva de la fracció orgànica i millorar la d’envasos i vidre en el bar-restaurant del PMT; i c) disseny i anàlisi d’una enquesta per tal d’avaluar el grau de conscienciació ambiental dels usuaris del PMT, amb especial èmfasi en els&#xD;
hàbits relatius a la generació i reciclatge de residus, però també altres aspectes relacionats amb l’alimentació i la vida saludable. Així mateix l’enquesta pretén avaluar el grau de coneixement que tenen&#xD;
els usuaris del PMT del Projecte Llavor i de la campanya “cara a cara”.&#xD;
Els resultats de les dues primeres seccions han permès determinar la dotació de contenidors de residus existent als carrers i a l’interior de cadascun dels edificis del PMT; editar material de difusió en format&#xD;
paper i elaborar una pàgina web per tal de promoure la recollida selectiva de residus al PMT; implementar 7 punts de recollida selectiva al bar-restaurant del PMT (fracció orgànica, envasos lleugers i vidre); realitzar una campanya “Cara a Cara”per tal de millorar la recollida selectiva de residus que com s’indica ha donat molt bons resultats; i quantificar la massa de les fraccions recollides separadament abans i després de fer la campanya.&#xD;
Com a síntesi global dels resultats de l’enquesta es pot concloure que una gran part dels usuaris del PMT tenen un grau alt de sensibilitat ambiental i que desenvolupen hàbits sostenibles pel que fa a la generació de residus i l’ús de recursos. No obstant, s’observa que una petita però sensible part dels usuaris del PMT té hàbits inadequats en el marc de la sostenibilitat. Pel que fa als segments de la població estudiada, s’observa que les persones que estudien/treballen a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) estan menys conscienciades amb el medi ambient i fan menys recollida selectiva dels residus que generen a casa que les que  estudien/treballen en els altres edificis del PMT.</description>
      <pubDate>Mon, 29 Apr 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/18017</guid>
      <dc:date>2013-04-29T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Cobertera Vázquez, David; Pascual Andrés, Pablo</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Conscienciació ambiental, enquesta, contenidors de recollida selectiva, fracció orgànica, fracció envasos lleugers, fracció vidre, fracció paper/cartró, material de difusió</itunes:keywords>
      <itunes:summary>El present Treball Final de Carrera (TFC) s’ha realitzat en el marc de dos projectes: "Valorització en origen de residus orgànics en el Parc Mediterrani de la Tecnologia" , finançat per l’Institut de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i “Campanya de sensibilització per a la separació en origen dels residus orgànics municipals i de la resta de fraccions valoritzables dins la comunitat del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT)”, finançat per la Diputació de Barcelona. En&#xD;
aquest context el TFC té com a objectiu realitzar una campanya de sensibilització ambiental per a la promoció i millora de la recollida selectiva de residus al PMT de la UPC.&#xD;
El treball s’inicia amb una introducció sobre la recollida selectiva des d’un punt de vista més holístic. Recull documentació sobre el marc legislatiu, tant a nivell de la Comunitat Europea com de l’Estat&#xD;
Espanyol i Catalunya, sobre els sistemes de recollida més habituals i sobre les campanyes de sensibilització promogudes per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).&#xD;
La metodologia emprada pel treball de camp consta de tres seccions: a) recopilació d’informació sobre els residus en el PMT; b) elaboració de materials de difusió per promoure la recollida selectiva de residus&#xD;
al PMT i execució d’una campanya “cara a cara” per posar en marxa la recollida selectiva de la fracció orgànica i millorar la d’envasos i vidre en el bar-restaurant del PMT; i c) disseny i anàlisi d’una enquesta per tal d’avaluar el grau de conscienciació ambiental dels usuaris del PMT, amb especial èmfasi en els&#xD;
hàbits relatius a la generació i reciclatge de residus, però també altres aspectes relacionats amb l’alimentació i la vida saludable. Així mateix l’enquesta pretén avaluar el grau de coneixement que tenen&#xD;
els usuaris del PMT del Projecte Llavor i de la campanya “cara a cara”.&#xD;
Els resultats de les dues primeres seccions han permès determinar la dotació de contenidors de residus existent als carrers i a l’interior de cadascun dels edificis del PMT; editar material de difusió en format&#xD;
paper i elaborar una pàgina web per tal de promoure la recollida selectiva de residus al PMT; implementar 7 punts de recollida selectiva al bar-restaurant del PMT (fracció orgànica, envasos lleugers i vidre); realitzar una campanya “Cara a Cara”per tal de millorar la recollida selectiva de residus que com s’indica ha donat molt bons resultats; i quantificar la massa de les fraccions recollides separadament abans i després de fer la campanya.&#xD;
Com a síntesi global dels resultats de l’enquesta es pot concloure que una gran part dels usuaris del PMT tenen un grau alt de sensibilitat ambiental i que desenvolupen hàbits sostenibles pel que fa a la generació de residus i l’ús de recursos. No obstant, s’observa que una petita però sensible part dels usuaris del PMT té hàbits inadequats en el marc de la sostenibilitat. Pel que fa als segments de la població estudiada, s’observa que les persones que estudien/treballen a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) estan menys conscienciades amb el medi ambient i fan menys recollida selectiva dels residus que generen a casa que les que  estudien/treballen en els altres edificis del PMT.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Study of fresh pasture and chopped pasture feeding in alternative aviculture</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/18016</link>
      <description>Title: Study of fresh pasture and chopped pasture feeding in alternative aviculture
Authors: Martín Tomás, Juan Lorenzo
Abstract: A flock of 36 hens was fed with three different diets with two cages by diet in order to determine the effects that grass pasture accessibility and grass pasture plus chopped grass could have in front of conventional feeding provided to control and experimental groups.&#xD;
Controls lasted from 4 weeks of age until 18 weeks, when a sample of 24 hens (4 per cage, 8 per treatment) was sacrificed.&#xD;
Daily body weight gain, feed consumption, carcass yield, caecum length were recorded and fat composition was analyzed.&#xD;
No significant differences were found for daily body weight gain, feed consumption, carcass yield for the three groups. That indicates that in terms of zootechnical variables no advantage can be derived on having a grass supplementation when feeding meat type hens.&#xD;
Nevertheless, caecum length showed a very significant difference between treatments. Hens eating grass developed larger caecums (around 3.5-4 cm larger, both of them) when compared with control hens having commercial feeding.&#xD;
These results are linked to a higher bacterial activity and digestion associated to grass feeding, thus it can be derived that the absorption of nutrients might be different, so the fat profile stored in the hen body. Then, a different fatty acid profile is obtained, rising up linolenic acid content near to more than 20%.</description>
      <pubDate>Mon, 29 Apr 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/18016</guid>
      <dc:date>2013-04-29T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Martín Tomás, Juan Lorenzo</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
      <itunes:summary>A flock of 36 hens was fed with three different diets with two cages by diet in order to determine the effects that grass pasture accessibility and grass pasture plus chopped grass could have in front of conventional feeding provided to control and experimental groups.&#xD;
Controls lasted from 4 weeks of age until 18 weeks, when a sample of 24 hens (4 per cage, 8 per treatment) was sacrificed.&#xD;
Daily body weight gain, feed consumption, carcass yield, caecum length were recorded and fat composition was analyzed.&#xD;
No significant differences were found for daily body weight gain, feed consumption, carcass yield for the three groups. That indicates that in terms of zootechnical variables no advantage can be derived on having a grass supplementation when feeding meat type hens.&#xD;
Nevertheless, caecum length showed a very significant difference between treatments. Hens eating grass developed larger caecums (around 3.5-4 cm larger, both of them) when compared with control hens having commercial feeding.&#xD;
These results are linked to a higher bacterial activity and digestion associated to grass feeding, thus it can be derived that the absorption of nutrients might be different, so the fat profile stored in the hen body. Then, a different fatty acid profile is obtained, rising up linolenic acid content near to more than 20%.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Estudio de la eficacia de la clomazona para el control de Leptochloa fusca en el cultivo del arroz</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/17896</link>
      <description>Title: Estudio de la eficacia de la clomazona para el control de Leptochloa fusca en el cultivo del arroz
Authors: Matallana Apolinario, Pablo
Abstract: El treball s'ha centrat en l'estudi d'una de les matèries actives que semblen tenir un&#xD;
efecte de control important d'aquesta mala herba: la clomazona. El disseny experimental de l'assaig s'ha basat en l'aplicació de l'herbicida en preemergència&#xD;
amb diferents dosis d'aplicació, amb la finalitat de poder establir una relació&#xD;
dosi-resposta entre l'herbicida i les diferents espècies estudiades, avaluar els danys en el cultiu i determinar quina dosi d'aplicació comporta un control efectiu de la mala herba en dues de les subespècies que han estat més comunment descrites en els arrossars espanyols en els últims anys: Leptochloa fusca ssp. fascicularis i Leptochloa fusca spp. uninervia.&#xD;
Per complementar, s'ha avaluat l'efecte en plantes de pèsol, tomàquet i pastanaga.; The current work is focused in the study of one of the active ingredients of the herbicide that seem to have an important control effect of this weed: clomazone.&#xD;
The experimental design of the test has been based on the application of the&#xD;
herbicide in pre-emergency at different doses applications, with the aim of establishing a&#xD;
dose-response relationship between the herbicide and the different studied species,&#xD;
evaluate damages over the cultivation and determine which application dose entails an&#xD;
effective control of weed in two of the subspecies that have most commonly been&#xD;
described in Spanish rice fields in recent years: Leptochloa fusca ssp. fascicularis and&#xD;
Leptochloa fusca spp. uninervia. In addition, effect over pea, tomato and carrot plants has&#xD;
been evaluated.</description>
      <pubDate>Wed, 10 Apr 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/17896</guid>
      <dc:date>2013-04-10T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Matallana Apolinario, Pablo</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Leptochloa fusca, rice, clomazone, EC50, arròs, OCDE 208</itunes:keywords>
      <itunes:summary>El treball s'ha centrat en l'estudi d'una de les matèries actives que semblen tenir un&#xD;
efecte de control important d'aquesta mala herba: la clomazona. El disseny experimental de l'assaig s'ha basat en l'aplicació de l'herbicida en preemergència&#xD;
amb diferents dosis d'aplicació, amb la finalitat de poder establir una relació&#xD;
dosi-resposta entre l'herbicida i les diferents espècies estudiades, avaluar els danys en el cultiu i determinar quina dosi d'aplicació comporta un control efectiu de la mala herba en dues de les subespècies que han estat més comunment descrites en els arrossars espanyols en els últims anys: Leptochloa fusca ssp. fascicularis i Leptochloa fusca spp. uninervia.&#xD;
Per complementar, s'ha avaluat l'efecte en plantes de pèsol, tomàquet i pastanaga.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Diagnòstic de la higiene sanitària en els establiments de restauració de Vilafranca del Penedès</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/17419</link>
      <description>Title: Diagnòstic de la higiene sanitària en els establiments de restauració de Vilafranca del Penedès
Authors: Sanahuja Puigredon, Mònica
Abstract: El present projecte és un estudi del sector de la restauració a la localitat de Vilafranca del Penedès, l’objectiu del qual és conèixer la realitat d’aquest sector i identificar quines pràctiques correctes d’higiene són per als professionals de més difícil compliment, saber quins controls i prerequisits es duen terme i quins no i avaluar el risc sanitari per als&#xD;
consumidors.&#xD;
Per realitzar aquest anàlisis s’ha elaborat una enquesta i s’ha treballat amb el 40% dels&#xD;
establiments de restauració de Vilafranca, l’enquesta és l’eina de treball utilitzada a través de la qual s’ha pogut analitzar com gestionen els establiments la seva activitat, conèixer les mancances i dificultats d’aquests i alhora els seus punts forts.&#xD;
Els resultats de les enquestes informen que entre les mancances dels establiments del&#xD;
sector en dur a terme autocontrols i prerequisits concrets més importants estan la&#xD;
formació als treballadors i el control als proveïdors. Aquests resultats es contrasten amb els lliurats per part del Departament de Salut de l’Ajuntament de Vilafranca, el qual està en procés actiu de classificació dels establiments en funció del risc sanitari identificant en aquesta primera fase els autocontrols i prerequisits que no s’estan treballant adequadament i que s’han controlat fins ara amb certa permissivitat, els resultats dels dos treballs coincideixen i assenyalen a una mateixa línia de treball: sensibilitzar i educar al sector de la restauració en les bones pràctiques d’higiene i conscienciar del risc que es&#xD;
pot produir si no apliquen adequadament els prerequisits.</description>
      <pubDate>Wed, 27 Feb 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/17419</guid>
      <dc:date>2013-02-27T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Sanahuja Puigredon, Mònica</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>autocontrols, prerequisits, guia de bones pràctiques, higiene alimentaria, diagnòstic, establiments alimentaris</itunes:keywords>
      <itunes:summary>El present projecte és un estudi del sector de la restauració a la localitat de Vilafranca del Penedès, l’objectiu del qual és conèixer la realitat d’aquest sector i identificar quines pràctiques correctes d’higiene són per als professionals de més difícil compliment, saber quins controls i prerequisits es duen terme i quins no i avaluar el risc sanitari per als&#xD;
consumidors.&#xD;
Per realitzar aquest anàlisis s’ha elaborat una enquesta i s’ha treballat amb el 40% dels&#xD;
establiments de restauració de Vilafranca, l’enquesta és l’eina de treball utilitzada a través de la qual s’ha pogut analitzar com gestionen els establiments la seva activitat, conèixer les mancances i dificultats d’aquests i alhora els seus punts forts.&#xD;
Els resultats de les enquestes informen que entre les mancances dels establiments del&#xD;
sector en dur a terme autocontrols i prerequisits concrets més importants estan la&#xD;
formació als treballadors i el control als proveïdors. Aquests resultats es contrasten amb els lliurats per part del Departament de Salut de l’Ajuntament de Vilafranca, el qual està en procés actiu de classificació dels establiments en funció del risc sanitari identificant en aquesta primera fase els autocontrols i prerequisits que no s’estan treballant adequadament i que s’han controlat fins ara amb certa permissivitat, els resultats dels dos treballs coincideixen i assenyalen a una mateixa línia de treball: sensibilitzar i educar al sector de la restauració en les bones pràctiques d’higiene i conscienciar del risc que es&#xD;
pot produir si no apliquen adequadament els prerequisits.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Evolució de la coberta herbàcia d’una parcel•la de cirerers per a producció de fusta en un entorn de clima mediterrani</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/17417</link>
      <description>Title: Evolució de la coberta herbàcia d’una parcel•la de cirerers per a producció de fusta en un entorn de clima mediterrani
Authors: Racionero Cots, Carla
Abstract: S’ha estudiat l’evolució de la coberta herbàcia d’un cultiu de cirerers per a fusta&#xD;
d’una parcel·la de la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui) en el període abril-juny&#xD;
2012 i s’han comparat diverses variables d’aquesta coberta (recobriment, biomassa,&#xD;
etc.), en funció de dos factors (sistema de reg -2 nivells, “reg” i “no reg”- i localització dins la parcel·la –3 nivells, “bloc 1”, “bloc 2” i “bloc 3”-).&#xD;
La coberta herbàcia estudiada presenta una composició florística que va evolucionant ràpidament amb el temps i hi són representades 15 famílies. D’aquestes,&#xD;
3 famílies (Compostes, Gramínies i Fabàcies) representen més d’un 50% del total (el&#xD;
58% dels tàxons pertanyen a aquestes 3 famílies). La riquesa d’espècies és elevada&#xD;
(43 tàxons) i predominen els tàxons amb forma vital “teròfits” (87%), de fulla ampla&#xD;
(84%) i amb pol·linització entomòfila (76%). Les espècies més abundants, que dominen la comunitat, són una minoria (4 espècies arriben a representar el 20% de la&#xD;
biomassa total en algun dels dies de mostratge).&#xD;
Les característiques de la coberta pel que fa a recobriment i biomassa varien molt en funció de la localització dins de la parcel·la. Manca identificar quins factors&#xD;
determinen en major mesura aquesta heterogeneïtat, tot i que es tracta molt&#xD;
probablement de característiques edàfiques. El recobriment ha oscil·lat entre un mínim&#xD;
del 15% i un màxim del 95%. Pel que fa a l’evolució de la biomassa aèria (g de pes&#xD;
sec/m2) al llarg del temps, ha variat entre un màxim de 105.7 g/m2 el 3/05/2012 i un&#xD;
mínim de 69.5 g/m2 el 30/05/2012, antenint-se generalment entre 75 i 80 g/m2.&#xD;
L’índex de diversitat de Shannon de la comunitat ha oscil·lat entre un valor&#xD;
mínim de 2,23 el 13/06/2012 i un màxim de 3,07 el 24/04/2012.&#xD;
Pel que fa a les variables analitzades estadísticament, l’anàlisi de la variància i&#xD;
la separació de mitjanes indiquen que:&#xD;
- el factor "bloc" (lligat al tipus de sòl) és significatiu per les variables “recobriment”, “número d’espècies”, “biomassa”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 20%”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 10%”,&#xD;
“biomassa de les espècies amb biomassa superior al 5%” i “biomassa espècies&#xD;
de fulla ampla”. En totes aquestes variables, el test Tukey detecta diferències&#xD;
significatives entre la mitjana del bloc 3 i la mitjana dels altres blocs.&#xD;
- el factor “reg” (lligat al sistema de reg) és significatiu per gran part de les variables relacionades amb biomassa (total, d'espècies amb biomassa superior al 20%, al&#xD;
10% i al 5%). En dues d’aquestes variables (biomassa d’espècies amb biomassa&#xD;
superior al 20% i al 10%), el test Tukey detecta diferències significatives entre la&#xD;
mitjana a la zona amb reg i la mitjana a la zona sense reg.&#xD;
- el factor interacció reg-bloc és  significatiu per a la variable “número d’espècies”.</description>
      <pubDate>Wed, 27 Feb 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/17417</guid>
      <dc:date>2013-02-27T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Racionero Cots, Carla</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>coberta herbàcia, reg, treball del sòl, fruiter, cirerer, Torre Marimon</itunes:keywords>
      <itunes:summary>S’ha estudiat l’evolució de la coberta herbàcia d’un cultiu de cirerers per a fusta&#xD;
d’una parcel·la de la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui) en el període abril-juny&#xD;
2012 i s’han comparat diverses variables d’aquesta coberta (recobriment, biomassa,&#xD;
etc.), en funció de dos factors (sistema de reg -2 nivells, “reg” i “no reg”- i localització dins la parcel·la –3 nivells, “bloc 1”, “bloc 2” i “bloc 3”-).&#xD;
La coberta herbàcia estudiada presenta una composició florística que va evolucionant ràpidament amb el temps i hi són representades 15 famílies. D’aquestes,&#xD;
3 famílies (Compostes, Gramínies i Fabàcies) representen més d’un 50% del total (el&#xD;
58% dels tàxons pertanyen a aquestes 3 famílies). La riquesa d’espècies és elevada&#xD;
(43 tàxons) i predominen els tàxons amb forma vital “teròfits” (87%), de fulla ampla&#xD;
(84%) i amb pol·linització entomòfila (76%). Les espècies més abundants, que dominen la comunitat, són una minoria (4 espècies arriben a representar el 20% de la&#xD;
biomassa total en algun dels dies de mostratge).&#xD;
Les característiques de la coberta pel que fa a recobriment i biomassa varien molt en funció de la localització dins de la parcel·la. Manca identificar quins factors&#xD;
determinen en major mesura aquesta heterogeneïtat, tot i que es tracta molt&#xD;
probablement de característiques edàfiques. El recobriment ha oscil·lat entre un mínim&#xD;
del 15% i un màxim del 95%. Pel que fa a l’evolució de la biomassa aèria (g de pes&#xD;
sec/m2) al llarg del temps, ha variat entre un màxim de 105.7 g/m2 el 3/05/2012 i un&#xD;
mínim de 69.5 g/m2 el 30/05/2012, antenint-se generalment entre 75 i 80 g/m2.&#xD;
L’índex de diversitat de Shannon de la comunitat ha oscil·lat entre un valor&#xD;
mínim de 2,23 el 13/06/2012 i un màxim de 3,07 el 24/04/2012.&#xD;
Pel que fa a les variables analitzades estadísticament, l’anàlisi de la variància i&#xD;
la separació de mitjanes indiquen que:&#xD;
- el factor "bloc" (lligat al tipus de sòl) és significatiu per les variables “recobriment”, “número d’espècies”, “biomassa”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 20%”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 10%”,&#xD;
“biomassa de les espècies amb biomassa superior al 5%” i “biomassa espècies&#xD;
de fulla ampla”. En totes aquestes variables, el test Tukey detecta diferències&#xD;
significatives entre la mitjana del bloc 3 i la mitjana dels altres blocs.&#xD;
- el factor “reg” (lligat al sistema de reg) és significatiu per gran part de les variables relacionades amb biomassa (total, d'espècies amb biomassa superior al 20%, al&#xD;
10% i al 5%). En dues d’aquestes variables (biomassa d’espècies amb biomassa&#xD;
superior al 20% i al 10%), el test Tukey detecta diferències significatives entre la&#xD;
mitjana a la zona amb reg i la mitjana a la zona sense reg.&#xD;
- el factor interacció reg-bloc és  significatiu per a la variable “número d’espècies”.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Crèixer per la Victòria</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/17406</link>
      <description>Title: Crèixer per la Victòria
Authors: Curran Fàbregas, Daniel; Carrés Moreno, Jaume
Abstract: Grow for Victory sorgeix a partir de conèixer el moviment social que es va forjar a la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, EEUU i Canada “Dig for Victory”, que va consistir en transformar jardins públics i privats com a font de producció de l’aliment per a la població.&#xD;
Aquest concepte ens ha fet reflexionar i hem trobat moltes analogies i paral·lelismes amb la situació actual en la que ens trobem.&#xD;
Amb aquest projecte volem crear un document didàctic pràctic del que entenem com a model&#xD;
de jardineria privada aportant una visió holística de conceptes com permacultura, agronomia,paisatgisme, aigua, sòl,...&#xD;
En primer lloc, definirem tal i com entenem els diferents conceptes, per després entrar i&#xD;
aprofundir en un cas pràctic, a Can Viera. Afrontar les diferents problemàtiques i definir les millors solucions.</description>
      <pubDate>Wed, 27 Feb 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/17406</guid>
      <dc:date>2013-02-27T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Curran Fàbregas, Daniel; Carrés Moreno, Jaume</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Grow for Victory, Dig for Victory, jardí consumible, bosc d’aliments, permacultura</itunes:keywords>
      <itunes:summary>Grow for Victory sorgeix a partir de conèixer el moviment social que es va forjar a la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, EEUU i Canada “Dig for Victory”, que va consistir en transformar jardins públics i privats com a font de producció de l’aliment per a la població.&#xD;
Aquest concepte ens ha fet reflexionar i hem trobat moltes analogies i paral·lelismes amb la situació actual en la que ens trobem.&#xD;
Amb aquest projecte volem crear un document didàctic pràctic del que entenem com a model&#xD;
de jardineria privada aportant una visió holística de conceptes com permacultura, agronomia,paisatgisme, aigua, sòl,...&#xD;
En primer lloc, definirem tal i com entenem els diferents conceptes, per després entrar i&#xD;
aprofundir en un cas pràctic, a Can Viera. Afrontar les diferents problemàtiques i definir les millors solucions.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Avaluació de riscos laborals d’una empresa de jardineria urbana i establiment de mesures preventives</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/17403</link>
      <description>Title: Avaluació de riscos laborals d’una empresa de jardineria urbana i establiment de mesures preventives
Authors: Serrano de Lamo, Ester
Abstract: L’avaluació de riscos laborals és una obligació empresarial establerta per la Llei&#xD;
31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) i una eina fonamental per a la prevenció de danys a la salut i la seguretat dels treballadors. És&#xD;
el procés dirigit a estimar la magnitud d’aquells riscos que no s’han pogut evitar.&#xD;
Primerament, es defineixen els llocs de treball que ocupen els 20 treballadors d’una&#xD;
empresa de jardineria urbana (que s’ocupa del manteniment i neteja del 85% dels&#xD;
parcs i jardins d’un municipi de 34 Km2), mitjançant la descripció de les feines de&#xD;
cadascun d’ells, els productes i les eines i equips utilitzats. A continuació, i com a&#xD;
part principal d’aquest treball, s’avaluen, en compliment de la LPRL, els riscos als&#xD;
què estan exposats aquests treballadors com a conseqüència del desenvolupament&#xD;
de la seva activitat laboral. La seva finalitat és la de controlar, reduir i fins i tot eliminar aquests riscos, mitjançant la determinació del seu nivell de risc (a través de la metodologia de l’INSHT (Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo)), establint, a aquest efecte, les mesures preventives pertinents.&#xD;
Com a conseqüència dels resultats de l’avaluació de riscos s’elabora una introducció a la planificació de l’activitat preventiva, és a dir, la implantació de recursos, responsables i terminis per a cada una de les mesures preventives establertes. De la mateixa manera es donen algunes pinzellades sobre altres temes, com ara la coordinació d’activitats empresarials.</description>
      <pubDate>Wed, 27 Feb 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/17403</guid>
      <dc:date>2013-02-27T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Serrano de Lamo, Ester</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Prevenció de riscos laborals, Accident de treball, Lloc de treball, Avaluació de riscos laborals, Mesura preventiva</itunes:keywords>
      <itunes:summary>L’avaluació de riscos laborals és una obligació empresarial establerta per la Llei&#xD;
31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) i una eina fonamental per a la prevenció de danys a la salut i la seguretat dels treballadors. És&#xD;
el procés dirigit a estimar la magnitud d’aquells riscos que no s’han pogut evitar.&#xD;
Primerament, es defineixen els llocs de treball que ocupen els 20 treballadors d’una&#xD;
empresa de jardineria urbana (que s’ocupa del manteniment i neteja del 85% dels&#xD;
parcs i jardins d’un municipi de 34 Km2), mitjançant la descripció de les feines de&#xD;
cadascun d’ells, els productes i les eines i equips utilitzats. A continuació, i com a&#xD;
part principal d’aquest treball, s’avaluen, en compliment de la LPRL, els riscos als&#xD;
què estan exposats aquests treballadors com a conseqüència del desenvolupament&#xD;
de la seva activitat laboral. La seva finalitat és la de controlar, reduir i fins i tot eliminar aquests riscos, mitjançant la determinació del seu nivell de risc (a través de la metodologia de l’INSHT (Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo)), establint, a aquest efecte, les mesures preventives pertinents.&#xD;
Com a conseqüència dels resultats de l’avaluació de riscos s’elabora una introducció a la planificació de l’activitat preventiva, és a dir, la implantació de recursos, responsables i terminis per a cada una de les mesures preventives establertes. De la mateixa manera es donen algunes pinzellades sobre altres temes, com ara la coordinació d’activitats empresarials.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Avaluació de quatre tractaments d’esporga en noguer per a l’obtenció de fusta de qualitat. Determinació d’al·lometries d’àrea foliar i biomassa extreta</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/16716</link>
      <description>Title: Avaluació de quatre tractaments d’esporga en noguer per a l’obtenció de fusta de qualitat. Determinació d’al·lometries d’àrea foliar i biomassa extreta
Authors: Morral Ventura, Agustí
Abstract: La fusta de diverses espècies de frondoses valorades com a “nobles” està en clar declivi&#xD;
productiu, degut a factors com la sobreexplotació i l’augment de la demanda dels mercats&#xD;
globals. Una de les solucions que s’està plantejant és la de plantar nogueres en espais agrícoles&#xD;
o forestals amb un règim de gestió silvícola dirigit a la reducció del torn de tallada i a l’obtenció&#xD;
de grans volums de fusta de qualitat, és a dir, homogènia i sense defectes. Les poques&#xD;
experiències que existeixen en la poda de nogueres per a fusta han estat realitzades a França.&#xD;
No obstant, cap d’aquests tipus  l’intervencions s’adapta el suficient a les necessitats de les&#xD;
noves plantacions.&#xD;
L’ Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) en el marc d’una col·laboració en un projecte INIA van instal·lar l’any 2008 un assaig a la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui), per tal de respondre algunes de les&#xD;
qüestions relacionades amb l’esporga i l’obtenció de fusta de qualitat de noguera. Els tractaments de poda proposats són quatre a raó de quatre arbres per sistema, tres repeticions i utilitzant dos materials vegetals diferents. Aquest assaig ha estat monitoritzat des d’un començament però no és fins a aquest moment, 4 anys d’edat, en que les dades que es puguin&#xD;
registrar i l’avaluació dels resultats poden permetre obtenir unes conclusions pràctiques prou definitives.</description>
      <pubDate>Tue, 08 Jan 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/16716</guid>
      <dc:date>2013-01-08T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Morral Ventura, Agustí</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Poda, Qualitat, Juglans spp, Plantacions, Frondoses nobles</itunes:keywords>
      <itunes:summary>La fusta de diverses espècies de frondoses valorades com a “nobles” està en clar declivi&#xD;
productiu, degut a factors com la sobreexplotació i l’augment de la demanda dels mercats&#xD;
globals. Una de les solucions que s’està plantejant és la de plantar nogueres en espais agrícoles&#xD;
o forestals amb un règim de gestió silvícola dirigit a la reducció del torn de tallada i a l’obtenció&#xD;
de grans volums de fusta de qualitat, és a dir, homogènia i sense defectes. Les poques&#xD;
experiències que existeixen en la poda de nogueres per a fusta han estat realitzades a França.&#xD;
No obstant, cap d’aquests tipus  l’intervencions s’adapta el suficient a les necessitats de les&#xD;
noves plantacions.&#xD;
L’ Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) en el marc d’una col·laboració en un projecte INIA van instal·lar l’any 2008 un assaig a la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui), per tal de respondre algunes de les&#xD;
qüestions relacionades amb l’esporga i l’obtenció de fusta de qualitat de noguera. Els tractaments de poda proposats són quatre a raó de quatre arbres per sistema, tres repeticions i utilitzant dos materials vegetals diferents. Aquest assaig ha estat monitoritzat des d’un començament però no és fins a aquest moment, 4 anys d’edat, en que les dades que es puguin&#xD;
registrar i l’avaluació dels resultats poden permetre obtenir unes conclusions pràctiques prou definitives.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Actitudes y preferencias del consumidor hacia los huevos con Omega 3</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/16713</link>
      <description>Title: Actitudes y preferencias del consumidor hacia los huevos con Omega 3
Authors: Pérez Cangueiro, Anna
Abstract: Vivimos en una sociedad en continuo cambio industrial, tecnológico, social, mental,… cada vez se avanza a una velocidad más rápida, cada vez somos más exigentes y cada vez somos más inconformistas…&#xD;
Por ello, el mercado busca poder satisfacer las necesidades del consumidor y poder ser mejor que la competencia. Para ello investiga al consumidor, quiere conocer sus preferencias, sus necesidades, el tipo de consumo, la frecuencia de consumo, etc. Y así cubrir los parámetros necesarios para ser “el elegido”.&#xD;
Es aquí donde la industria alimentaria, la vieja y siempre perenne industria, quiere seguir investigando e innovando para cubrir las necesidades del consumidor.&#xD;
En la actualidad en que vivimos, la salud es una de las principales preocupaciones de la sociedad y es ahí donde interviene la dieta saludable, aún así, no queremos dejar a un lado el placer de una dieta variada.&#xD;
En éste trabajo, presento la aceptación y la adaptación en el mercado de una innovación alimentaria, un alimento funcional que mejora la parte poco saludable de los huevos y la combina con la parte saludable, para conseguir un producto adecuado para todos los públicos.&#xD;
El estudio, se ha realizado encuestando a 150 personas de Barcelona, preguntando por sus actitudes y preferencias a la hora de comprar huevos con el objetivo de conocer la aceptación de éste producto entre los consumidores. Como se podrá ver, el sector del huevo y de los ovoproductos, es un sector arraigado pero con una tendencia negativa, en los resultados más significativos se podrá ver que no todos los encuestados están dispuestos a consumir huevos omega 3, hay sectores más reacios a éste tipo de huevos y otros más disponibles al consumo, se podrá ver que el precio es un factor muy importante y limita el consumo de huevos y finalmente se concluirá que los huevos con omega 3 se pueden hacer un hueco en el mercado.</description>
      <pubDate>Tue, 08 Jan 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/16713</guid>
      <dc:date>2013-01-08T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Pérez Cangueiro, Anna</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
      <itunes:summary>Vivimos en una sociedad en continuo cambio industrial, tecnológico, social, mental,… cada vez se avanza a una velocidad más rápida, cada vez somos más exigentes y cada vez somos más inconformistas…&#xD;
Por ello, el mercado busca poder satisfacer las necesidades del consumidor y poder ser mejor que la competencia. Para ello investiga al consumidor, quiere conocer sus preferencias, sus necesidades, el tipo de consumo, la frecuencia de consumo, etc. Y así cubrir los parámetros necesarios para ser “el elegido”.&#xD;
Es aquí donde la industria alimentaria, la vieja y siempre perenne industria, quiere seguir investigando e innovando para cubrir las necesidades del consumidor.&#xD;
En la actualidad en que vivimos, la salud es una de las principales preocupaciones de la sociedad y es ahí donde interviene la dieta saludable, aún así, no queremos dejar a un lado el placer de una dieta variada.&#xD;
En éste trabajo, presento la aceptación y la adaptación en el mercado de una innovación alimentaria, un alimento funcional que mejora la parte poco saludable de los huevos y la combina con la parte saludable, para conseguir un producto adecuado para todos los públicos.&#xD;
El estudio, se ha realizado encuestando a 150 personas de Barcelona, preguntando por sus actitudes y preferencias a la hora de comprar huevos con el objetivo de conocer la aceptación de éste producto entre los consumidores. Como se podrá ver, el sector del huevo y de los ovoproductos, es un sector arraigado pero con una tendencia negativa, en los resultados más significativos se podrá ver que no todos los encuestados están dispuestos a consumir huevos omega 3, hay sectores más reacios a éste tipo de huevos y otros más disponibles al consumo, se podrá ver que el precio es un factor muy importante y limita el consumo de huevos y finalmente se concluirá que los huevos con omega 3 se pueden hacer un hueco en el mercado.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Actituds i opinions del consumidor cap els productes ecològics a la Península Ibèrica</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/16712</link>
      <description>Title: Actituds i opinions del consumidor cap els productes ecològics a la Península Ibèrica
Authors: Alcañiz Rodríguez, Alberto
Abstract: El present treball té com a finalitat donar respostes sobre la situació del mercat de productes ecològics a la península Ibérica, i quines són les opinions dels consumidors d‟aquest tipus de productes.&#xD;
Per poder entendre el mercat de productes ecològics, primerament hem fet un anàlisi de la situació començant a nivell mundial i a la Unió Europea, seguit d‟un més detallat per als dos països més importants que formen la península, España i Portugal. Hem estudiat els paràmetres que condicionen el mercat ecològic a través de la superfície agrícola ecològica, operadors, legislació, comercialització i organismes de suport dels productes ecològics als dos països, per determinar l‟evolució i les perspectives de futur del mercat.&#xD;
Una vegada analitzades les dades globals, és important conèixer les opinions dels consumidors d‟aquests productes, quins aspectes valoren més, i quins es poden millorar. Per això hem realitzat un estudi de mercat a través d‟enquestes per una mostra representativa de consumidors ecològics , a dues zones punteres en aquets tipus de consum, com és la capital i província de Barcelona, i la regió portuguesa anomenada Região de Lisboa, per finalment realitzar la comparació d‟opinions dels consumidors als dos països i observar la diferència en tendències.&#xD;
Un estudi que mostra que les opinions i actituds dels consumidors cap els productes ecològics a les regions de Barcelona i Lisboa són similars i pateixen problemàtiques semblants tret d‟algunes tendències puntuals. El consum dels productes s‟enfronta a les mateixes barreres en les dues ciutats, el sobrepreu, un nivell baix d‟informació sobre els productes i els seus mètodes de producció per part dels consumidors i, la falta de varietat i oferta en els comerços habituals.&#xD;
En aquest marc de consum s‟esdevé prioritari conèixer més els consumidors, adoptar una sèrie d‟accions per rebaixar el sobrepreu, i proporcionar una major informació sobre els productes per afavorir la fidelització del consum i desenvolupar la gran potencialitat del mercat de productes ecològics.</description>
      <pubDate>Tue, 08 Jan 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/16712</guid>
      <dc:date>2013-01-08T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Alcañiz Rodríguez, Alberto</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Productes ecològics, mercat ecològic, consumidors, enquesta, España, Portugal</itunes:keywords>
      <itunes:summary>El present treball té com a finalitat donar respostes sobre la situació del mercat de productes ecològics a la península Ibérica, i quines són les opinions dels consumidors d‟aquest tipus de productes.&#xD;
Per poder entendre el mercat de productes ecològics, primerament hem fet un anàlisi de la situació començant a nivell mundial i a la Unió Europea, seguit d‟un més detallat per als dos països més importants que formen la península, España i Portugal. Hem estudiat els paràmetres que condicionen el mercat ecològic a través de la superfície agrícola ecològica, operadors, legislació, comercialització i organismes de suport dels productes ecològics als dos països, per determinar l‟evolució i les perspectives de futur del mercat.&#xD;
Una vegada analitzades les dades globals, és important conèixer les opinions dels consumidors d‟aquests productes, quins aspectes valoren més, i quins es poden millorar. Per això hem realitzat un estudi de mercat a través d‟enquestes per una mostra representativa de consumidors ecològics , a dues zones punteres en aquets tipus de consum, com és la capital i província de Barcelona, i la regió portuguesa anomenada Região de Lisboa, per finalment realitzar la comparació d‟opinions dels consumidors als dos països i observar la diferència en tendències.&#xD;
Un estudi que mostra que les opinions i actituds dels consumidors cap els productes ecològics a les regions de Barcelona i Lisboa són similars i pateixen problemàtiques semblants tret d‟algunes tendències puntuals. El consum dels productes s‟enfronta a les mateixes barreres en les dues ciutats, el sobrepreu, un nivell baix d‟informació sobre els productes i els seus mètodes de producció per part dels consumidors i, la falta de varietat i oferta en els comerços habituals.&#xD;
En aquest marc de consum s‟esdevé prioritari conèixer més els consumidors, adoptar una sèrie d‟accions per rebaixar el sobrepreu, i proporcionar una major informació sobre els productes per afavorir la fidelització del consum i desenvolupar la gran potencialitat del mercat de productes ecològics.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Efectos de la maceración carbónica en la calidad de vino elaborado con uva Sumoll ecológica</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/16230</link>
      <description>Title: Efectos de la maceración carbónica en la calidad de vino elaborado con uva Sumoll ecológica
Authors: García Huidobro Garcés, Juan Paulo
Abstract: La creciente demanda de vinos jóvenes en el mercado vitivinícola y la innovación en alza por parte de productores, hace plantear la posibilidad de encontrar un producto diferente, que se comercialice rápidamente y que tenga una buena aceptación en el mercado. La mejor opción encontrada para lo antes ya descrito fue un tipo de variedad autóctona y poco conocida originaria de Cataluña llamada Sumoll, que&#xD;
junto con la bodega ecológica Finca Parera se planteó para realizar el siguiente trabajo.&#xD;
El objetivo de este estudio consistió en evaluar la aptitud de la uva Sumoll para realizar la maceración carbónica. Para esto se realizaron dos procesos de vinificación diferentes en la misma bodega con el mismo tipo de uva: Sumoll, el primero, vinificado por maceración carbónica y el otro por una vinificación clásica tinta. Se evaluaron los parámetros fermentativos con el mismo tipo de levadura de estas dos vinificaciones y posteriormente con una tercera muestra de un vino comercial de uva tempranillo, 100% maceración carbónica, procedente de la Rioja. Se discutieron los resultados de los análisis más relevantes y las características cromáticas referentes al color. En la evaluación de estos tres vinos también se realizó una evaluación sensorial de tipo descriptiva-hedónica efectuada por 13 catadores, que valoraron los atributos más importantes en un vino como son la vista, el olfato y el gusto, junto con una puntuación en una escala del 0 al 10 de las muestras para ver el nivel de aceptación que éstas tenían.&#xD;
Los resultados obtenidos indican que las aptitudes para llevar a cabo una maceración carbónica con la uva de tipo Sumoll son positivas, ya que al contener niveles altos de ácido málico esta variedad admite el proceso de maceración carbónica sin perder la acidez marcada y propia de los vinos jóvenes. El resultado de este tipo de vino, también es superior en cuanto al contenido total de antocianos y taninos, ya que al ser prensada con los racimos el mosto-vino resultante de la maceración carbónica tiende a ser más alto (un 76% mayor) que la vinificación tradicional. En cuanto al aroma, en la variedad Sumoll da como resultado aromas propios de la maceración carbónica distinguiéndose también los aromas a flores azules propios de esta variedad. Por otra parte en relación al color, se diferencia con el Tempranillo de maceración carbónica en tener más tonos rojizos-azules en comparación a los colores rojizos-amarillentos de esta variedad. La evaluación sensorial del Sumoll de maceración carbónica es positiva, se iguala a la puntuación valorada del vino comercial de la Rioja con un 5,5 y se encuentra una mayor complejidad colorante y aromática.&#xD;
Finalmente se puede concluir que la variedad de uva Sumoll es muy diferente a los vinos elaborados mediante maceración carbónica de uva tempranillo y muestra una excelente capacidad de desarrollo en el&#xD;
proceso de vinificación por maceración carbónica respecto a su vinificación tradicional.</description>
      <pubDate>Thu, 11 Oct 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/16230</guid>
      <dc:date>2012-10-11T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>García Huidobro Garcés, Juan Paulo</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Sumoll, maceración carbónica, vino ecológico</itunes:keywords>
      <itunes:summary>La creciente demanda de vinos jóvenes en el mercado vitivinícola y la innovación en alza por parte de productores, hace plantear la posibilidad de encontrar un producto diferente, que se comercialice rápidamente y que tenga una buena aceptación en el mercado. La mejor opción encontrada para lo antes ya descrito fue un tipo de variedad autóctona y poco conocida originaria de Cataluña llamada Sumoll, que&#xD;
junto con la bodega ecológica Finca Parera se planteó para realizar el siguiente trabajo.&#xD;
El objetivo de este estudio consistió en evaluar la aptitud de la uva Sumoll para realizar la maceración carbónica. Para esto se realizaron dos procesos de vinificación diferentes en la misma bodega con el mismo tipo de uva: Sumoll, el primero, vinificado por maceración carbónica y el otro por una vinificación clásica tinta. Se evaluaron los parámetros fermentativos con el mismo tipo de levadura de estas dos vinificaciones y posteriormente con una tercera muestra de un vino comercial de uva tempranillo, 100% maceración carbónica, procedente de la Rioja. Se discutieron los resultados de los análisis más relevantes y las características cromáticas referentes al color. En la evaluación de estos tres vinos también se realizó una evaluación sensorial de tipo descriptiva-hedónica efectuada por 13 catadores, que valoraron los atributos más importantes en un vino como son la vista, el olfato y el gusto, junto con una puntuación en una escala del 0 al 10 de las muestras para ver el nivel de aceptación que éstas tenían.&#xD;
Los resultados obtenidos indican que las aptitudes para llevar a cabo una maceración carbónica con la uva de tipo Sumoll son positivas, ya que al contener niveles altos de ácido málico esta variedad admite el proceso de maceración carbónica sin perder la acidez marcada y propia de los vinos jóvenes. El resultado de este tipo de vino, también es superior en cuanto al contenido total de antocianos y taninos, ya que al ser prensada con los racimos el mosto-vino resultante de la maceración carbónica tiende a ser más alto (un 76% mayor) que la vinificación tradicional. En cuanto al aroma, en la variedad Sumoll da como resultado aromas propios de la maceración carbónica distinguiéndose también los aromas a flores azules propios de esta variedad. Por otra parte en relación al color, se diferencia con el Tempranillo de maceración carbónica en tener más tonos rojizos-azules en comparación a los colores rojizos-amarillentos de esta variedad. La evaluación sensorial del Sumoll de maceración carbónica es positiva, se iguala a la puntuación valorada del vino comercial de la Rioja con un 5,5 y se encuentra una mayor complejidad colorante y aromática.&#xD;
Finalmente se puede concluir que la variedad de uva Sumoll es muy diferente a los vinos elaborados mediante maceración carbónica de uva tempranillo y muestra una excelente capacidad de desarrollo en el&#xD;
proceso de vinificación por maceración carbónica respecto a su vinificación tradicional.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Aproximació a la relació d’anàlisi sensorial i NIR en mongeta seca</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/16229</link>
      <description>Title: Aproximació a la relació d’anàlisi sensorial i NIR en mongeta seca
Authors: Alcañiz Velasco, Estefania
Abstract: El present Treball Final de Carrera tracta sobre si és factible l’ús de la tecnologia NIR juntament amb la quimiometria com a eina en la determinació de variables sensorials en mongetes seques.&#xD;
Aquest treball consta de dues parts ben diferenciades:&#xD;
- La primera part és teòrica i exposa un apropament a les mongetes seques, l’anàlisi sensorial, l’espectroscòpia NIR amb les aplicacions que ha tingut en la indústria, sobretot alimentaria, la quimiometria i els mètodes d’anàlisi multivariants emprats (PCA i PLSR).&#xD;
- La segona part experimental consisteix en realitzar l’anàlisi sensorial de 60 varietats de mongetes seques, i 30 de les anteriors (les quals representen millor l’espectre de variabilitat) per registrar l’espectre NIR i estudiar el grau de correlació amb l’anàlisi sensorial. Les anàlisi es faran sobre mongetes cuites, seques i molturades per tal de veure amb quins pretractaments s’obtenen millors resultats.&#xD;
Referent a l’anàlisi sensorial es veuen interaccions en 2 tastadors, que s’eliminen, i en les variables de gust i aroma, que són els paràmetres menys entrenats pels tastadors.&#xD;
Amb el NIR s’han obtingut diferents resultats segons la variable sensorial i el tractament previ a analitzar-les, però exceptuant la variable de percepció de pell en que no hi ha cap relació, la resta sí que tenen bons resultats. S’obtenen bons resultats amb les mongetes crues, així que no cal coure-les (estalvi de feina i temps).&#xD;
Mitjançant aquest treball es demostra la validació de la tecnologia NIR com a mètode d’anàlisi ràpid i eficaç de variables sensorial de les mongetes seques, sobretot perquè pot fer una criba de moltes varietats de mongeta sense la necessitat de tenir un panel entrenat.</description>
      <pubDate>Thu, 11 Oct 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/16229</guid>
      <dc:date>2012-10-11T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Alcañiz Velasco, Estefania</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>mongetes seques, NIR (Near Infra Red), anàlisi sensorial i anàlisi multivariant</itunes:keywords>
      <itunes:summary>El present Treball Final de Carrera tracta sobre si és factible l’ús de la tecnologia NIR juntament amb la quimiometria com a eina en la determinació de variables sensorials en mongetes seques.&#xD;
Aquest treball consta de dues parts ben diferenciades:&#xD;
- La primera part és teòrica i exposa un apropament a les mongetes seques, l’anàlisi sensorial, l’espectroscòpia NIR amb les aplicacions que ha tingut en la indústria, sobretot alimentaria, la quimiometria i els mètodes d’anàlisi multivariants emprats (PCA i PLSR).&#xD;
- La segona part experimental consisteix en realitzar l’anàlisi sensorial de 60 varietats de mongetes seques, i 30 de les anteriors (les quals representen millor l’espectre de variabilitat) per registrar l’espectre NIR i estudiar el grau de correlació amb l’anàlisi sensorial. Les anàlisi es faran sobre mongetes cuites, seques i molturades per tal de veure amb quins pretractaments s’obtenen millors resultats.&#xD;
Referent a l’anàlisi sensorial es veuen interaccions en 2 tastadors, que s’eliminen, i en les variables de gust i aroma, que són els paràmetres menys entrenats pels tastadors.&#xD;
Amb el NIR s’han obtingut diferents resultats segons la variable sensorial i el tractament previ a analitzar-les, però exceptuant la variable de percepció de pell en que no hi ha cap relació, la resta sí que tenen bons resultats. S’obtenen bons resultats amb les mongetes crues, així que no cal coure-les (estalvi de feina i temps).&#xD;
Mitjançant aquest treball es demostra la validació de la tecnologia NIR com a mètode d’anàlisi ràpid i eficaç de variables sensorial de les mongetes seques, sobretot perquè pot fer una criba de moltes varietats de mongeta sense la necessitat de tenir un panel entrenat.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Proposta de millora de la gestió del reg de les gespes de tres parcs d’Esplugues de Llobregat</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/16130</link>
      <description>Title: Proposta de millora de la gestió del reg de les gespes de tres parcs d’Esplugues de Llobregat
Authors: Ercilla Montserrat, Mireia; Mateo Felipe, Alba
Abstract: La despesa en aigua és avui un tema preocupant a la nostra societat tant econòmicament com “sosteniblement” parlant. En Jardineria s’avança cap a sistemes més eficients i ben gestionats per tal de reduir-ne l’ús en el reg. Un bon sistema de reg és aquell que permet adaptar-se a les necessitats de la planta coneixent-ne les necessitats hídriques reals o estimant-la segons el tipus de vegetació i el període de l’any, amb l’objectiu que la planta estigui en un estat òptim.&#xD;
En el moment de calcular la dosi de reg en un gespa es busca satisfer les necessitats hídriques en el punt més desfavorable, de manera que com més uniforme sigui el reg, la dosi d’aigua aplicada s’ajustarà més a la necessitada per a tota la gespa i es podrà reduir el volum requerit.&#xD;
El treball avalua l’eficiència del reg en tres espais verds d’Esplugues de Llobregat ja consolidats, on s’ha determinat la quantitat d’aigua aportada per cada sector de reg (pluviometria real en l/m2h), la uniformitat del reg mitjançant el factor de Christiansen i la valoració de la instal·lació de reg pròpiament. S’ha comprovat si és possible la simplificació dels mètodes agrícoles per determinar la uniformitat d’un reg en jardineria disminuint el nombre de pluviòmetres utilitzats. S’ha fet un estudi agroclimàtic de la zona i proves texturals del sòl per tal d’adaptarnos exactament a les situacions particulars de cada espai treballat i s’ha proposat un nou calendari de reg per cadascuna de les zones estudiades.</description>
      <pubDate>Mon, 01 Oct 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/16130</guid>
      <dc:date>2012-10-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Ercilla Montserrat, Mireia; Mateo Felipe, Alba</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>jardineria, necessitats hídriques, uniformitat, coeficient de Christiansen, pluviometria</itunes:keywords>
      <itunes:summary>La despesa en aigua és avui un tema preocupant a la nostra societat tant econòmicament com “sosteniblement” parlant. En Jardineria s’avança cap a sistemes més eficients i ben gestionats per tal de reduir-ne l’ús en el reg. Un bon sistema de reg és aquell que permet adaptar-se a les necessitats de la planta coneixent-ne les necessitats hídriques reals o estimant-la segons el tipus de vegetació i el període de l’any, amb l’objectiu que la planta estigui en un estat òptim.&#xD;
En el moment de calcular la dosi de reg en un gespa es busca satisfer les necessitats hídriques en el punt més desfavorable, de manera que com més uniforme sigui el reg, la dosi d’aigua aplicada s’ajustarà més a la necessitada per a tota la gespa i es podrà reduir el volum requerit.&#xD;
El treball avalua l’eficiència del reg en tres espais verds d’Esplugues de Llobregat ja consolidats, on s’ha determinat la quantitat d’aigua aportada per cada sector de reg (pluviometria real en l/m2h), la uniformitat del reg mitjançant el factor de Christiansen i la valoració de la instal·lació de reg pròpiament. S’ha comprovat si és possible la simplificació dels mètodes agrícoles per determinar la uniformitat d’un reg en jardineria disminuint el nombre de pluviòmetres utilitzats. S’ha fet un estudi agroclimàtic de la zona i proves texturals del sòl per tal d’adaptarnos exactament a les situacions particulars de cada espai treballat i s’ha proposat un nou calendari de reg per cadascuna de les zones estudiades.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Estudi de l’efecte de diferents cobertes vegetals sobre la vegetació i producció de vinya (var. merlot)</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/16129</link>
      <description>Title: Estudi de l’efecte de diferents cobertes vegetals sobre la vegetació i producció de vinya (var. merlot)
Authors: Mestres Serra, Jaume
Abstract: Avui en dia Catalunya i la Denominació Penedès s’han convertit en una de les zones més importants del cultiu de vinya a nivell Espanyol. Per arribar fins aquí la viticultura ha patit importants canvis, s’han tingut que adaptar a noves tendències.&#xD;
El nostre projecte és una investigació que busca innovar en el sistema de maneig del sòl. S’ha observat que en aquest aspecte l’agricultura Espanyola i Catalana encara segueix utilitzant els mètodes tradicionals i es pretén trobar una alternativa a la gestió del sòl tradicional i responsable, valorant aspectes cada cop més importants com és el medi ambient i buscant una vitivinicultura de qualitat.&#xD;
Aquest estudi proposa observar el funcionament i la implantació de la coberta vegetal en vinya de secà i en la varietat de ceps Merlot.&#xD;
L’objectiu general del treball és determinar els efectes que té mantenir capa herbosa entre els rengles de vinya, sobre la producció i la qualitat del raïm així com també sobre el desenvolupament vegetatiu dels ceps.</description>
      <pubDate>Mon, 01 Oct 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/16129</guid>
      <dc:date>2012-10-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Mestres Serra, Jaume</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
      <itunes:summary>Avui en dia Catalunya i la Denominació Penedès s’han convertit en una de les zones més importants del cultiu de vinya a nivell Espanyol. Per arribar fins aquí la viticultura ha patit importants canvis, s’han tingut que adaptar a noves tendències.&#xD;
El nostre projecte és una investigació que busca innovar en el sistema de maneig del sòl. S’ha observat que en aquest aspecte l’agricultura Espanyola i Catalana encara segueix utilitzant els mètodes tradicionals i es pretén trobar una alternativa a la gestió del sòl tradicional i responsable, valorant aspectes cada cop més importants com és el medi ambient i buscant una vitivinicultura de qualitat.&#xD;
Aquest estudi proposa observar el funcionament i la implantació de la coberta vegetal en vinya de secà i en la varietat de ceps Merlot.&#xD;
L’objectiu general del treball és determinar els efectes que té mantenir capa herbosa entre els rengles de vinya, sobre la producció i la qualitat del raïm així com també sobre el desenvolupament vegetatiu dels ceps.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Estudi de la comunitat de males herbes en un cultiu de blat i un de gira-sol en el camp experimental d’agropolis (esab-upc) Viladecans (Baix Llobregat)</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099.1/16086</link>
      <description>Title: Estudi de la comunitat de males herbes en un cultiu de blat i un de gira-sol en el camp experimental d’agropolis (esab-upc) Viladecans (Baix Llobregat)
Authors: Martrat Sanchez, Arnau
Abstract: Aquest és un treball on mitjançant l’observació, pretén identificar la comunitat de males herbes presents en un cultiu de blat i un de gira-sol.&#xD;
Les parcel·les es troben situades al camp experimental d’Agròpolis (ESAB-UPC), al&#xD;
terme municipal de Viladecans (Baix Llobregat). Es tracta d’un camp que durant un&#xD;
temps que desconeixem va restar abandonat.&#xD;
L’ estudi pretén identificar la comunitat arvense específica de la zona.&#xD;
S’han observat en el conjunt del camp 35 espècies de males herbes, que pertanyen a&#xD;
20 famílies botàniques diferents.&#xD;
S’han observat representants de les quatre formes vitals de Raunkjaer (teròfites,&#xD;
camèfites, hemicriptòfites i geòfites). Les espècies més freqüents han sigut Lotus&#xD;
corniculatus, Convolvulus arvensis, Chenopodium album, Aster squamatus, Anagallis&#xD;
arvensis, Polygonum aviculare, Xanthium spinosum, per ordre d’importància. Les&#xD;
espècies teròfites no arriben a representar el 50% de la comunitat arvense.&#xD;
No hem observat males herbes a les parcel·les de gira-sol de la part baixa del camp, en gran part degut a una meteorologia anòmala durant els mesos de Gener a Abril, on&#xD;
el camp va estar inundat durant un període de temps.&#xD;
La riquesa específica en el conjunt de les parcel·les de blat és de 34 espècies per 14&#xD;
espècies en les parcel·les del cultiu Gira-sol (part alta).&#xD;
Les espècies de males herbes amb més biomassa total han estat Chenopodium&#xD;
album, Aster squamatus, Convolvulus arvensis, Lotus corniculatus, Polygonum&#xD;
aviculare i Xanthium spinosum.&#xD;
No han estat detectats efectes de competència, entre males herbes i els cultius.&#xD;
Aquest treball, en certa manera, té una continuïtat amb el treball de l’alumne Ricard&#xD;
Sabà (Sabà, 2009), sobre l’estudi del banc de llavors del sòl, realitzat a les mateixes&#xD;
parcel·les que les nostres. Les seves dades seran orientatives i mai seran definitòries&#xD;
de la nostre experiència ja que molt probablement no hem sondejat exactament els&#xD;
mateixos punts.</description>
      <pubDate>Mon, 24 Sep 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099.1/16086</guid>
      <dc:date>2012-09-24T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Martrat Sanchez, Arnau</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
      <itunes:summary>Aquest és un treball on mitjançant l’observació, pretén identificar la comunitat de males herbes presents en un cultiu de blat i un de gira-sol.&#xD;
Les parcel·les es troben situades al camp experimental d’Agròpolis (ESAB-UPC), al&#xD;
terme municipal de Viladecans (Baix Llobregat). Es tracta d’un camp que durant un&#xD;
temps que desconeixem va restar abandonat.&#xD;
L’ estudi pretén identificar la comunitat arvense específica de la zona.&#xD;
S’han observat en el conjunt del camp 35 espècies de males herbes, que pertanyen a&#xD;
20 famílies botàniques diferents.&#xD;
S’han observat representants de les quatre formes vitals de Raunkjaer (teròfites,&#xD;
camèfites, hemicriptòfites i geòfites). Les espècies més freqüents han sigut Lotus&#xD;
corniculatus, Convolvulus arvensis, Chenopodium album, Aster squamatus, Anagallis&#xD;
arvensis, Polygonum aviculare, Xanthium spinosum, per ordre d’importància. Les&#xD;
espècies teròfites no arriben a representar el 50% de la comunitat arvense.&#xD;
No hem observat males herbes a les parcel·les de gira-sol de la part baixa del camp, en gran part degut a una meteorologia anòmala durant els mesos de Gener a Abril, on&#xD;
el camp va estar inundat durant un període de temps.&#xD;
La riquesa específica en el conjunt de les parcel·les de blat és de 34 espècies per 14&#xD;
espècies en les parcel·les del cultiu Gira-sol (part alta).&#xD;
Les espècies de males herbes amb més biomassa total han estat Chenopodium&#xD;
album, Aster squamatus, Convolvulus arvensis, Lotus corniculatus, Polygonum&#xD;
aviculare i Xanthium spinosum.&#xD;
No han estat detectats efectes de competència, entre males herbes i els cultius.&#xD;
Aquest treball, en certa manera, té una continuïtat amb el treball de l’alumne Ricard&#xD;
Sabà (Sabà, 2009), sobre l’estudi del banc de llavors del sòl, realitzat a les mateixes&#xD;
parcel·les que les nostres. Les seves dades seran orientatives i mai seran definitòries&#xD;
de la nostre experiència ja que molt probablement no hem sondejat exactament els&#xD;
mateixos punts.</itunes:summary>
    </item>
  </channel>
</rss>

