2024-03-28T13:46:56Zhttps://upcommons.upc.edu/oai/requestoai:upcommons.upc.edu:2117/3420232021-04-13T11:32:27Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
2021-03-18T15:54:05Z
urn:hdl:2117/342023
Oasis musical: conservatorio profesional de música
Sanz Alasà, Chantal
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Coch Roura, Helena
Pardal March, Cristina
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El actual Conservatorio de música de la Diputación de Tarragona presenta un gran déficit de espacios,
que hacen que todo el conjunto no reúna las condiciones funcionales necesarias para resolver los requerimientos actuales de la enseñanza musical.
Por ello, se propone un nuevo edificio de 7029,57 m2
que se ajustará a las necesidades funcionales
y constará de 4 volúmenes muy diferenciados. Un primer volumen que contiene el auditorio, con un
aforo de 405 espectadores. Un segundo volumen central formado por las aulas del conservatorio: 22
aulas instrumentales, 6 teóricas, 8 aulas de estudio, 2 para conjuntos de cámara, 1 aula de coro, 1 de
orquesta, 1 de expresión corporal y el aula de percusión. Un tercer volumen (el más cercano al nuevo
plan urbanístico) que presenta un programa más público de biblioteca y cafetería. Y por último un
cuarto volumen que unirá los 3 anteriores que se trata de un hall transparente que en planta primera
contendrá el programa administrativo, con la secretaría del centro docente, los despachos de dirección
y el aula de profesores.
Estos volúmenes se configuran de manera estratégica para invitar a los transeúntes a cruzar a un parque de 30.000 m2 que pretende hacer de este “oasis musical” un paseo agradable cargado de sonidos,
olores y encuadres que despierten sensaciones y recuerdos del antiguo paisaje del Camp de Tarragona, ahora substituido por las chimeneas de la industria petroquímica
2021-03-18T15:54:05Z
2021-03-18T15:54:05Z
2020-10-29
2020-11-11T19:36:14Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/342023
PRISMA-149899
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Restricted access - author's decision
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
east=1.2382767; north=41.1299832; name=Passeig Bonaire Camí I, 4, 43007 Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3965492023-11-16T18:32:10Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-16T18:25:09Z
urn:hdl:2117/396549
08800 cosint la cicatriu ferroviària: un parc públic, una biblioteca i un centre d'investigació teatral
Díez Molinero, Anna-Esther
Codina Ramells, Anna
Mir Teixidor, Enrique
Domínguez Moreno, Lluis Angel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
Com moltes altres ciutats de la costa, Vilanova i la Geltrú es veu atravessada per les vies del tren. Aquesta no només és una important via de circulació ferroviària sinó que també s’ha convertit en una cicatriu que divideix la Vila en dues parts. Generant els inconvenients urbanístics pertinents com els darreres o culs de sac que fan de segons quins racons de l’espai públic de la ciutat llocs difícilment atravessables i no gaire segurs.
El projecte s’ubica concretament en una intersecció força concorreguda tant per cotxes com per vianants tot i que tal i com està plantejat l’espai públic actualment, la prioritat la té el trànsit rodat. El meu plantejament vol prioritzar la circulació a peu mantenint la circulació rodada i facilitar la connexió d’ambdues parts. El projecte planteja soterrar els cotxes una illa més al nord, de manera que es generi un espai de plaça previ al edifici-connector que plantejo.
L’edifici projectat parteix d’un seguit de rampes que volen cosir les dos parts de l’Eixample Nord de Vilanova i l’Eixample de Mar, formant així un recorregut fluid pels vianants.
Part del projecte també planteja una rehabilitació i canvi d’us de vivenda a equipament de les plantes baixes de l’edifici adjacent. Això és degut al poc espai existent entre la via del tren i l’edifici de viviendes i a la voluntat de fer una rampa suficientment ample com per ser un lloc de pas agradable i segur per al vianant. Així doncs el canvi d’ús fomentaria l’ús mixte de l’edifici i l’activitat d’aquest en planta baixa.
Com a programa per ambdos edificis plantejo dos edificis d'ús públic amb un programa que fomentin l'activitat comunitària, cultural i la diversitat econòmica de la zona. Degut al gran límit urbà que suposa la infraestructura ferroviaria, s'ha generat una desigualtat econòmica entre aquests dos barris tant propers i alhora tant allunyats, fent que l'Eixample Nord sigui un darrera conflictiu, mentre que l'Eixample de Mar és la zona més cara de Vilanova i la G.
Como otras muchas ciudades de la costa, Vilanova y la Geltrú se ve atravesada por las vías del tren. Ésta no sólo es una importante vía de circulación ferroviaria sino que también se ha convertido en una cicatriz que divide la Villa en dos partes. Generando los inconvenientes urbanísticos pertinentes como los últimos o callejones sin salida que hacen de según qué rincones del espacio público de la ciudad lugares difícilmente atravesables y no muy seguros. El proyecto se ubica concretamente en una intersección bastante concurrida tanto por coches como por peatones aunque tal y como está planteado el espacio público actualmente, la prioridad la tiene el tráfico rodado. Mi planteamiento quiere priorizar la circulación a pie manteniendo la circulación rodada y facilitar la conexión de ambas partes. El proyecto plantea enterrar los coches una manzana más al norte, de forma que se genere un espacio de plaza previo al edificio-conector que planteo. El edificio proyectado parte de una serie de rampas que quieren coser las dos partes del Eixample Nord de Vilanova y el Eixample de Mar, formando así un recorrido fluido por los peatones. Parte del proyecto también plantea una rehabilitación y cambio de uso de vivienda en equipamiento de las plantas bajas del edificio adyacente. Esto se debe al poco espacio existente entre la vía del tren y el edificio de viviendas ya la voluntad de hacer una rampa suficientemente ancha como para ser un lugar de paso agradable y seguro para el peatón. Así pues, el cambio de uso fomentaría el uso mixto del edificio y la actividad del mismo en planta baja. Como programa por ambos edificios planteo dos edificios de uso público con un programa que fomenten la actividad comunitaria, cultural y la diversidad económica de la zona. Debido al gran límite urbano que supone la infraestructura ferroviaria, se ha generado una desigualdad económica entre estos dos barrios tan cercanos y al mismo tiempo tan alejados.
Like many other cities on the coast, Vilanova i la Geltrú is crossed by railway tracks. This is not only an important railway route but it has also become a scar that divides the Town into two parts. Generating the relevant urban problems such as back roads or cul-de-sacs that turn certain corners of the city's public space into places that are difficult to cross and not very safe.
The project is specifically located at an intersection that is very busy for both cars and pedestrians, although as the public space is currently planned, priority is given to road traffic. My approach is to prioritize pedestrian traffic while maintaining road traffic and facilitate the connection of both parts. The project proposes to bury the cars a block further north, so that a square space is generated prior to the building-connector that I propose.
The projected building starts from a series of ramps that want to sew the two parts of the Eixample Nord de Vilanova and the Eixample de Mar, thus forming a fluid route for pedestrians.
Part of the project also proposes a rehabilitation and change of use from housing to equipment on the ground floors of the adjacent building. This is due to the small amount of space between the train track and the housing building and to the desire to make a ramp wide enough to be a pleasant and safe place for pedestrians to cross. So the change of use would promote the mixed use of the building and its activity on the ground floor.
As a program for both buildings, I propose two buildings for public use with a program that promotes community activity, culture and the economic diversity of the area. Due to the large urban boundary that the railway infrastructure supposes, an economic inequality has been generated between these two neighborhoods that are so close and at the same time so far away, making the Eixample Nord a conflicting area, while the Eixample de Mar is the area more expensive in Vilanova and the G.
2023-11-16T18:25:09Z
2023-11-16T18:25:09Z
2023-10-04
2023-10-16T12:28:17Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396549
PRISMA-176032
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NoDerivs 4.0 International
east=1.7331206294846435; north=41.22015391342335; name=6PCM+36 Vilanova i la Geltrú, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3970882024-01-17T09:26:10Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-27T17:10:26Z
urn:hdl:2117/397088
In corpore sano: complejo multifuncional motor de la comunidad universitaria y dinamizador del espacio público
Bordas i Fábregas, Manuel
Clotet i Juan, Maria Rosa
Peñín Llobell, Alberto
Pons Valladares, Oriol
López López, David
Granell Trias, Enrique
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
L'Ajuntament de Manresa i la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), han posat en marxa el projecte que pretén construir un nou itinerari formatiu en el qual recerca, formació professional, empresa i universitat conviuran entorn dels espais de la Fàbrica Nova generant un nou pol tecnològic. Una operació que contribuirà a la regeneració social i econòmica de Manresa i l'entorn de la Catalunya Central, consolidant 62 hectàrees d'un teixit urbà que acollirà fins a 3.000 persones.
Inscrita en el marc d'aquesta iniciativa, la proposta neix amb la voluntat d'incidir en el benestar físic i mental dels estudiants, enriquint la seva experiència vital al campus.
Per a això, el projecta explora la construcció d'espais que promoguin la trobada i la comunitat, indrets de serenor, de descans, de divertimento o d'activitat. Incorporant aquests principis, la generació de la forma arquitectònica sorgeix amb el propòsit de resoldre la situació urbanística del solar, castigada durant més de 20 anys per successives operacions immobiliàries fallides.
La intervenció es situa estratègicament en un punt clau de l'emplaçament; en el seu extrem sud-oest, el recinte de la Fàbrica Nova limita amb les Piscines Municipals, un equipament que juga un paper important en la infraestructura per al temps lliure dels manresans, també en la seva memòria col·lectiva. Inaugurades en 1932, volien satisfer una clara demanda social que denunciava les males condicions higièniques i de seguretat que els rius i les rieres de la ciutat patien a causa dels residus contaminants llançats per les indústries. La finalitat educativa, esportiva i higiènica de les piscines potenciàven els valors progressistes de la República recentment instaurada.
La proposta reconeix el valor d'aquest pòsit cultural i l'incorpora a la seva narrativa resolent la relació de la preexistència amb el seu entorn.
El Ayuntamiento de Manresa y la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), han puesto en marcha el proyecto que pretende construir un nuevo itinerario formativo en el que investigación, formación profesional, empresa y universidad convivirán en torno a los espacios de la Fàbrica Nova generando un nuevo polo tecnológico. Una operación que contribuirá a la regeneración social y económica de Manresa y el entorno de la Cataluña Central, consolidando 62 hectáreas de un tejido urbano que acogerá hasta 3.000 personas.
Inscrita en el marco de esta iniciativa, la propuesta nace con la voluntad de incidir en el bienestar físico y mental de los estudiantes, enriqueciendo su experiencia vital en el campus.
Para ello, el enfoque se centra en la construcción de espacios en los que se promueva el encuentro y la comunidad, lugares a los que acudir en busca de descanso, de divertimento o de actividad. Incorporando estos principios, la generación de la forma arquitectónica surge con el propósito de aliviar la situación urbanística del solar, castigada durante más de 20 años por sucesivas operaciones inmobiliarias fallidas.
La intervención se sitúa estratégicamente en un punto clave del emplazamiento; en su extremo suroeste, el recinto de la Fábrica Nova limita con las Piscinas Municipales, un equipamiento que juega un papel importante en la infraestructura para el tiempo libre de los manresanos, también en su memoria colectiva. Inauguradas en 1932, querían satisfacer una clara demanda social que denunciaba las malas condiciones higiénicas y de seguridad que los ríos y las rieras de la ciudad sufrían a causa de los residuos contaminantes arrojados por las industrias. La finalidad educativa, deportiva e higiénica de las piscinas respaldaban los valores progresistas de la República recién instaurada.
La propuesta reconoce el valor de ese poso cultural y lo incorpora a su narrativa resolviendo la relación de la preexistencia con su entorno.
Manresa City Council and the Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) have launched a project that aims to build a new training itinerary in which research, vocational training, business and university will coexist around the spaces of the Fàbrica Nova, generating a new technological hub. An operation that will contribute to the social and economic regeneration of Manresa and the Central Catalonia area, consolidating 62 hectares of an urban fabric that will accommodate up to 3,000 people.
Within the framework of this initiative, the proposal was created with the aim of influencing the physical and mental wellbeing of students, enriching their life experience on campus.
To this end, the focus is on the construction of spaces that promote meeting and community, places to go to in search of relaxation, entertainment or activity. Incorporating these principles, the generation of the architectural form arises with the purpose of alleviating the urban situation of the site, punished for more than 20 years by successive failed real estate operations.
The intervention is strategically located at a key point on the site; at its south-western end, the Fábrica Nova site borders the Municipal Swimming Pools, a facility that plays an important role in the leisure infrastructure of the people of Manresa, as well as in their collective memory. Inaugurated in 1932, they were intended to satisfy a clear social demand that denounced the poor hygienic and safety conditions that the city's rivers and streams suffered from the polluting waste dumped by industry. The educational, sporting and hygienic purpose of the pools supported the progressive values of the newly established Republic.
The proposal recognises the value of this cultural legacy and incorporates it into its narrative, resolving the relationship between the pre-existence and its surroundings.
2023-11-27T17:10:26Z
2023-11-27T17:10:26Z
2023-10-02
2023-10-18T18:34:15Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/397088
PRISMA-176541
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3752772022-10-31T09:00:39Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-31T08:50:41Z
urn:hdl:2117/375277
Refugio: centro de acogida y reintegración para gente sin techo en Alicante
Saval Segura, Marta
Nogués i Teixidor, Montserrat
Gastón Guirao, Cristina
Zubelzu Viarje, Ana
Gilabert Sanz, Salvador
Oliver Saiz, Maria Elena
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Aspectes socials
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
El proyecto se sitúa entre dos barrios de las afueras de Alicante, donde antiguamente pasaban las vías del tren. Una vez enterradas estas vías, la relación entre barrios no mejora. La zona necesita mucho más que un parque central, coser heridas y una nueva edificación. Dado que Alicante tiene una ratio muy elevada de personas viviendo en la calle, el proyecto trata de dar respuesta a estas diferentes problemáticas de la ciudad, creando un Centro de Acogida y reintegración para esta gente sin techo.
2022-10-31T08:50:41Z
2022-10-31T08:50:41Z
2022-10-06
2022-10-12T18:59:37Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375277
PRISMA-166685
spa
Open Access
east=-0.5069391999999999; north=38.3477728; name=Av. Dr. Jiménez Díaz, Alicante (Alacant), Alicante, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3418322022-08-07T00:01:56Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-03-16T15:49:29Z
urn:hdl:2117/341832
Centre cívic a Lleida: nova activitat en l'intersecció de dos eixos i en el buit entre dos barris
Martínez Nadal, Núria
Codina Ramells, Anna
Bru Bistuer, Eduard
Zubelzu Viarje, Ana
Escoda Pastor, Carmen
Mendoza Ramírez, Héctor
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Aspectes socials
El projecte es situa a Lleida, una ciutat que va néixer en mig d'una plana al·luvial de terres fèrtils. La Seu Vella i el riu Segre van ser la base d'aquesta urbs primitiva, a partir de la qual es va anar estructurant el seu creixement.
Gràcies a aquest flux principal, es va anar organitzant per tot el territori un sistema hídric que va fer de Lleida una ciutat amb una horta potencialment rica. Aquest conjunt de camps de correu que antigament tenien un vincle directe amb el teixit i els residents de la ciutat, amb el pas del temps molts d'ells es va convertir en barris perifèrics. De la mateixa manera es va produir un canvi de mirada; el riu ja no era només un element útil per al reg i el transport, sinó que ara es presenta com un corredor que parteix del gran parc la Mitjana i que dota Lleida d'espai natural entre el teixit. Des d'aquests pulmons verds de la ciutat, neix un altre element hídric; el Canal de Seròs. Aquest element es presenta com una fissura en el terreny que deslliga els dos barris del marge esquerre del riu Segre. Aquest buit en el teixit també trenca la continuïtat d'un eix d'activitat important de la ciutat, com és l'Avinguda de les Garrigues. És en aquest espai desarticulat on s'emplaça el projecte.
Davant d'aquesta escletxa hídrica que es presenta com a barrera a la ciutat, es fa una mirada al passat per prendre exemple de com es va actuar en el seu dia davant un problema similar. Lleida va integrar el riu Segre mitjançant un projecte urbà que relacionava els dos marges, fent que aquest element hídric no fos una barrera o obstacle per al seu creixement unitari. Es planteja d'aquesta manera una idea de projecte que tindrà com a eix vertebrador el Canal de Seròs, i que dotarà d'activitat el buit existent entre barris, actuant al mateix temps de grapa que uneix la discontinuïtat de l'eix d'activitat de l'Avinguda de les Garrigues.
El projecte té com a objectiu cosir els dos teixits del marge esquerre del riu Segre que ara mateix presenten un gran buit desarticulador, fent que el Canal de Seròs esdevingui ara aquest element que els uneixi. També es reforçarà aquesta unió entre barris, fent créixer l'activitat social de manera que els residents no hagin de travessar el riu per tal de poder gaudir d'espais on establir relacions en comunitat.
Per tal de respondre a aquest problema, es planteja una idea urbana que s'inicia amb la projecció d'un segon gran corredor ecològic a la ciutat, l'eix del qual serà el Canal de Seròs. Aquesta avinguda natural unirà el parc de la Mitjana amb l'horta de Lleida per tal de tornar a dotar a la ciutat de nous espais verds. Per tal de reforçar la unió entre els teixits, en la intersecció del Canal i l'Avinguda de les Garrigues es projecta un nou equipament que pretén ser un accionador d'activitat.
Aquest equipament serà el Centre Cívic El Canal, es presentarà en l'espai com l'inici de la nova façana que mirarà al corredor natural. El projecte està format per dos volums que formen part d'un conjunt i on la seva situació dins d'aquest espai genera una jerarquia de places que es relacionen amb les preexistències del lloc.
2021-03-16T15:49:29Z
2021-03-16T15:49:29Z
2020-10-28
2020-11-04T19:39:03Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/341832
PRISMA-149902
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=0.6359785144136998; north=41.602519580611656; name=Carrer de Sant Paulí de Nola, 36, 25001 Lleida, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3938532023-12-11T13:38:04Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-21T14:24:39Z
urn:hdl:2117/393853
Urbanización del eje Adolf Florensa y transformación de la manzana de ingeniería en Campus Sud: de la calle a la cubierta
Álvarez Rodríguez, Francisco José
Sola Clua, Gemma
Parcerisa Bundó, Josep
Rubert de Ventós, Maria
Coch Roura, Helena
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
Lo conocido como Campus Universitario es hasta ahora, concebido como un recinto de conocimiento ensimismado en sus edificios, que mira para adentro y se jacta de tener todo lo necesario para su “habitante”el estudiante. Este lugar pocas veces está integrado en la ciudad como un barrio más, sino que se ubica como una isla inconexa. Funcionando como una misma micro-ciudad inserta en el tejido urbano, pero sin relaciones. Dentro de está pequeña urbe se vuelve a reproducir la misma desconexión entre sus propias capitales, las facultades, instituciones individualistas.
El proyecto trata de volver a conectar estas relaciones
sociales y académicas, desde la escala “universitaria”
y poder generar conexiones entre interiores
para así poder reconectar a su vez con la ciudad.
2023-09-21T14:24:39Z
2023-09-21T14:24:39Z
2023-07-18
2023-07-26T18:38:54Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393853
PRISMA-175891
spa
Open Access
east=2.114517374931717; north=41.38413706653638; name=Zona Universitària, 08028 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3770152022-11-24T08:40:20Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/377015
Derribando barreras: de límite a umbral: nuevo centro comunitario, cívico y de interpretación Collblanc -Torrassa
Briceño Zapata, Bricell Estefany
Codina Ramells, Anna
Mir Teixidor, Enrique
Llobet Ribeiro, Xavier
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El proyecto se sitúa al final de la calle Progres en Hospitalet de Llobregat donde actualmente encontramos una barrera física que desfavorece a la vida cotidiana y interacción social del barrio de Collblanc y La Torrassa, la intervención busca conectar vertical y horizontalmente un espacio urbano privatizado para volver a tejer los lazos del Distrito II con la naturaleza y la historia.
2022-11-23T15:29:02Z
2022-10-03
10000-01-01
2022-10-12T18:39:12Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/377015
PRISMA-157945
spa
Restricted access - author's decision
east=2.1208475300412077; north=41.37238395762143; name=C/ Progrés, 79, 08904 L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3331252023-09-10T00:10:12Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2020-11-25T10:54:06Z
urn:hdl:2117/333125
Centro de Interpretación de la Industria Química de Tarragona
Palomino De La Fuente, Andrea
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Fernández Salas, Elena
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El projecte tracta de recuperar les naus d'emmagatzematge agrícola situades al sector del Pou Boronat, a la perifèria nord de Tarragona. Aquestes naus, actualment en desús, acolliran el Centre d'Interpretació de la Indústria Química de Tarragona. El motiu del programa respon tant a l'estreta relació que esdevindrà entre el nou ARE a construir i el campus universitari Sescelades de la URV com al reconeixement del paper d'aquesta indústria a la ciutat i al territori. Per altra banda, la concepció global del projecte neix d'un estudi previ sobre l'arquitectura tradicional del lloc, la pedra seca. Aquest estudi donarà lloc a una reflexió sobre l'actitud a mantenir a l'hora d'intervenir al lloc des de la contemporaneïtat, tot respectant-ne els valors tradicionals que aquesta arquitectura mediterrània formula: gestió de l'aigua, protecció del sol, aprofitament de recursos naturals, etc.
El proyecto trata de recuperar las naves de almacenamiento agrícola situadas en el sector del Pou Boronat, en la periferia norte de Tarragona. Estas naves, actualmente en desuso, acogerán el Centro de Interpretación de la Industria Química de Tarragona. El motivo del programa responde tanto a la estrecha relación que se establecerá entre el nuevo ARE a construir y el campus universitario Sescelades de la URV como el reconocimiento del papel de esta industria en la ciudad y en el territorio. Por otra parte, la concepción global del proyecto nace de un estudio previo sobre la arquitectura tradicional del lugar, la piedra seca. Este estudio dará lugar a una reflexión sobre la actitud a mantener a la hora de intervenir en el lugar desde la contemporaneidad, respetando los valores tradicionales que esta arquitectura mediterránea formula: gestión del agua, protección del suelo, aprovechamiento de recursos naturales, etc.
The project aims to rehabilitate the complex of agricultural warehouses in the "Pou Boronat" urban area, on the northern outskirts of Tarragona. These warehouses, now abandoned, will host the Interpretation Centre for the Chemistry Industy in Tarragona. The choice of the programme is based on two facts. On the one hand the foreseeable close relationship between the new residential area (ARE) and the URV campus Sescelades and on the other hand the acknowledgement of the role of this industry through the history of Tarragona and its territory. Moreover, the global conception of the project itself comes as a result of a earlier investigation about the traditional architecture of that area: the dry stone architecture. This investigation lead to a further consideration on the approach taken when intervening in the site, being aware of our contemporaneity but still holding on to the values that this traditional Mediterranean architecture taught us: water management, shading, sustainable management of natural resources, etc.
2020-11-25T10:54:06Z
2020-11-25T10:54:06Z
2020-10-30
2020-11-04T19:54:56Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/333125
PRISMA-149847
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
Open Access
Attribution 3.0 Spain
east=1.2366705216888363; north=41.13197656862548; name=Passeig Bonaire Camí I, 43007 Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3568762024-02-11T01:10:24Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-11-22T14:32:32Z
urn:hdl:2117/356876
Reconversió - adequació i ampliació de l'Institut Poeta Maragall
Segarra Ventura, Raquel
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Jover Fontanals, Cristina
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El projecte busca adaptar-se a les millores del sistema educatiu dels joves i solucionar la falta d'espais de relació entre els veïns, a través de l'adequació i ampliació de l'Institut Poeta Maragall i dotant d’un espai a l'interior d'illa obert al barri.
L’àrea d’intervenció s'ubica al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample, concretament en la intersecció del carrer de Provença amb el carrer d’Enric Granados, i comprèn l'actual Institut Poeta Maragall, la parcel·la adjacent d'Enric Granados 79 i l'interior d'illa.
Per determinar el programa es va tenir en compte des de l'inici la intenció de l'ajuntament d'atorgar a la parcel·la d'Enric Granados l'ús docent per ampliar l'institut existent.
El projecte parteix de l'anàlisi del disseny arquitectònic de diferents centres docents, amb l'objectiu d'aprofundir en la relació entre els models educatius i els espais d'aprenentatge, potenciant la relació entre els alumnes i entre alumnes i professors.
La flexibilitat, la individualitat i el treball en equip són alguns dels punts que assenten la base del projecte de reforma i nova ampliació, transformant la rigidesa dels espais actuals en àrees més versàtils i polivalents. Per aconseguir-ho s'han tingut en compte les configuracions espacials, els espais fora de l'aula, la sostenibilitat mediambiental i la possibilitat de participació dels usuaris del mateix institut en el procés de disseny i construcció.
Els objectius principals del projecte es podrien resumir en: la millora de les condicions del projecte pedagògic del centre, la millora de les condicions ambientals i climàtiques i la millora de les relacions del centre amb la comunitat.
2021-11-22T14:32:32Z
2021-11-22T14:32:32Z
2021-10-22
2021-11-10T19:39:16Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/356876
PRISMA-157980
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
east=2.1567565; north=41.391293; name=Carrer de Provença, 187, 08036 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3724892022-11-30T17:23:57Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-09-08T09:54:59Z
urn:hdl:2117/372489
404080: recuperació de l’eix industrial de Santa Margalida
Ferrer i Rosselló, Bàrbara
Codina Ramells, Anna
Mir Teixidor, Enrique
Llobet Ribeiro, Xavier
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El projecte se situa a Santa Margalida, un municipi del nord-est de Mallorca caracteritzat per presentar un nucli antic molt consolidat, marcat per la col·locació de l’església al punt més alt a partir del qual es desenvolupa la trama urbana (vegeu annex 1 per més detall). Aquest element topogràfic limita el creixement del nucli antic al costat on és més abrupte el pendent. En el moment en què es consolida l’assentament del poble, el nucli urbà és tan petit que queda a la cota més alta del turó. A mesura que el teixit urbà creix més enllà del nucli urbà primari, es comença a estendre un seguit de vies i traces que el teixit residencial acompanya. Un fet important dins tot aquest moment de creixement del poble és l’arribada del turisme a les illes i l’abandonament de l’activitat agrícola substituïda per aquesta nova activitat, doncs bé, Santa Margalida no abandona l’agricultura fins molt més endavant que la resta i a més a més, no la substitueix per l’activitat turística sinó per l’activitat industrial. Aquest fet genera una nova entrada que serveix al teixit industrial que ha acabat esdevenint un eix rellevant de comunicació. Doncs bé, aquest recorregut ens situa i ens evidencia una nova entrada al poble generada per una nova activitat que abandona les lleis de la traça residencial i a més genera noves necessitats com: fàcil accés, carrers més amples, vehicles més grans i una velocitat diferent. Doncs és el moment on la trama del poble pren una nova complexitat, l’accés al nucli urbà primari de l’església, és un accés difícil per la seva topografia i per la seva configuració del dimensió i recorregut. En canvi, el punt més accessible, la segona porta/eix industrial, és el punt més fàcil d’accés per les condicions d’aquesta activitat, fet que justifica l’existència de la primera fàbrica de Santa Margalida just a l’inici d’aquest eix.
L’objectiu del projecte és crear una escola de música que s’organitza al voltant d’un pati i una plaça, aprofitant que la parcel·la no està consolidada, integrant la fàbrica existent dins el complex per reactivar-la. El motiu del projecte és donar valor a l’eix industrial revalorant la fàbrica i barrejant aquest caràcter amb el programa diferent típic dels equipaments que fins al moment estaven situats al nucli urbà. Amb altres paraules, reconèixer l’eix industrial com una “porta” del poble més, que necessita edificis que el reconeguin igual que ho fan els edificis i la plaça del nucli urbà històric.
2022-09-08T09:54:59Z
2022-09-08T09:54:59Z
2022-07-21
2022-07-26T07:35:54Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/372489
PRISMA-166682
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=3.1049893859219413; north=39.70652350562974; name=Carrer de'Enginyer Felicià Fuster, 9, 07450 Santa Margalida, Illes Balears, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3550212023-09-10T00:12:27Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-29T13:02:58Z
urn:hdl:2117/355021
Entrelazando la nueva centralidad de Barcelona: catalizador en el Sudoeste del Besós
Baroja Fernández, Alba
Cortellaro, Stefano
Alarcón Carbó, Xavier
Solà-Morales Serra, Clara de
Corominas Ayala, Miquel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
El projecte "Entrellaçant" es planteja com una resposta a la problemàtica de la poca varietat d'usos, construint un edifici d’usos mixt en el barri del Sud-oest del Besòs. Busca solucionar els problemes derivats de les construccions que seguien les pautes del moviment modern. Aquest té com a objectiu revitalitzar la part central del barri, situat a una zona limítrof de la ciutat de Barcelona. Es treballa sobre el teixit urbà ja construït, a l'espai buit que queda després d’enderrocar diverses edificacions en mal estat, juntament amb cinc fileres d'habitatges unifamiliars que no creen un front adequat al lloc on estan situades. Es busca potenciar l'eix d'Alfons el Magnànim, paral·lel a la rambla Prim, actualment infravalorat i amb un potencial encara per descobrir. S'entrellaça alhora amb el barri de la Mina, limítrof a barri, i busca crear oportunitats d'oci, treball i/o residència. S'incrementen les zones verdes del barri, tan marcat per l'asfalt i el formigó. S'utilitza fusta CLT a la proposta perquè aquesta tingui el menor impacte mediambiental possible. Es proposen usos de caràcter local, tals com escoles, en les dues primeres plantes de l'eix d’Alfons el Magnànim. D’altres, de caràcter més metropolità tals com un mercat, són situades en l'eix Penyafort per la seva importància. Es tracta d’una volumetria que trenca amb el lloc, caracteritzat en l'actualitat per les seves edificacions monòtones. Busca ser un nou centre a la metròpoli catalana. En definitiva, el projecte es defineix com a contemporani i sostenible i dona una resposta adequada a la nova centralitat de Barcelona.
El proyecto “Entrelazando” se plantea como una respuesta a la problemática de la poca variedad de usos, construyendo un edificio de usos mixtos en el barrio del Sudoeste del Besós. Busca solucionar los problemas derivados de las construcciones que seguían las pautas del movimiento moderno. Este tiene como objetivo revitalizar la parte central del barrio, situado en una zona limítrofe de la ciudad de Barcelona. Se trabaja sobre el tejido urbano ya construido, en el espacio vacío que queda después de derribar diversas edificaciones en mal estado junto a cinco hileras de viviendas unifamiliares que no crean un frente adecuado en el eje donde están situadas. Se busca potenciar el eje Alfons el Magnànim, paralelo a la rambla Prim, actualmente infravalorado y con un potencial aún por descubrir. Se entrelaza a su vez con el barrio de la Mina, limítrofe al barrio, y busca crear oportunidades de ocio, trabajo y/o residencia. Se incrementan las zonas verdes del barrio, tan marcadas por el asfalto y el hormigón. Se utiliza madera CLT en la propuesta para que esta tenga el menor impacto medioambiental posible. Se proponen usos de carácter local, tales como escuelas, en las dos primeras plantas del eje Alfons el Magnànim. Otros de carácter más metropolitano, como un mercado, son situados en el eje Penyafort por su importancia. Se trata de una volumetría que rompe con el lugar, caracterizado en la actualidad por sus edificaciones monótonas. Busca ser un nuevo centro de miradas en la metrópolis catalana. En definitiva, el proyecto se define como contemporáneo y sostenible y da una respuesta adecuada a la nueva centralidad de Barcelona.
The "Entrelazando" project is a response to the problem of the lack of variety of uses, by building a mixed-use proposal. It wants to solve the errors made in a neighbourhood built along the lines of the modern movement, the so-called Southwest Besòs. The aim of the project is to revitalise the central part of the neighbourhood, located on the outskirts of the city of Barcelona. The project is developed on urban plots already built, where there are several buildings in poor condition. Those are demolished, together with five rows of single-family houses, which do not create a suitable front on the axis where they are located. The aim is to promote the Alfons el Magnànim axis, parallel to Rambla Prim, which is currently undervalued compared to the second one. This project wants to highlight the potential of this axis. It is in turn interlinked with the district of La Mina, bordering the neighbourhood, and seeks to create opportunities for leisure, work and/or residence. The green areas of the neighbourhood, so marked by asphalt and concrete, are increased. CLT wood is used in the proposal to have the least possible environmental impact. Local uses, such as schools, are proposed on the first two levels of the proposal located in the Alfons el Magnànim axis. Others of a more metropolitan nature, such as a food court, are placed on the Penyafort axis. It is a volumetry that breaks with the site, currently characterized by its monotonous buildings. Entrelazando is meant to be established as a new centre in the Catalan metropolis, and stops having the Southwest Besòs ignored on the map. In short, the project is defined as contemporary and sustainable and provides an appropriate response to the new centrality of Barcelona.
2021-10-29T13:02:58Z
2021-10-29T13:02:58Z
2021-10-19
2021-10-27T18:35:11Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/355021
PRISMA-157916
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
Open Access
Attribution 3.0 Spain
east=2.2146218; north=41.4164193; name=Carrer d'Alfons el Magnànim, 87, 08019 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3555122022-04-10T00:07:09Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-11-03T18:09:49Z
urn:hdl:2117/355512
¡A comer!
Galera Puga, Victor
Bunyesc i Palacín, Josep
Coll López, Jaime
González Barroso, José M.
Crespo Sánchez, Eva
Valor Montero, Jaume
Blanco Granado, Jaime
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Proyecto Final de Carrera de uso mixto - Escuela de cocina, restaurante y vivienda
2021-11-03T18:09:49Z
2021-11-03T18:09:49Z
2021-10-22
2021-10-27T18:47:03Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/355512
PRISMA-157982
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
Open Access
Attribution 3.0 Spain
east=2.1995508670806885; north=41.40794117948012; name=C55X+5R Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3748332022-10-21T15:30:48Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-21T15:27:34Z
urn:hdl:2117/374833
Reinterpretant la història: la simplicitat de la complexitat
Figuera i Utges, Mariona
Codina Ramells, Anna
Mir Teixidor, Enrique
Llobet Ribeiro, Xavier
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Utilitzar l'arquitectura per tornar a cosir la història amb el lloc, enllaçar el poble i trencar els límits a través de la creació d'experiències albergades en aquest nou centre de relació social.
La proposta emmena la partida de les contraposicions, el dubte de la quasi inexistent frontera entre oposats i l’harmonia del contrapunt gràcies al respecte. Es busca l'harmonia entre els diferents aspectes del projecte i és que, com s'anirà relatant, la proposta neix gràcies a un conjunt de tensions, de preguntes i respostes, de contrastos que ajuden a trobar la simplicitat de la complexitat. Un edifici simple en aparença, però complex d’intensions, agermana i esdevé una nova porta al nucli antic de la vila agramuntina sempre des del respecte per l'existent, per la història i la memòria de la població.
Utilizar la arquitectura para volver a coser la historia con el lugar, enlazar el pueblo y romper los límites a través de la creación de experiencias albergadas en este nuevo centro de relación social.
La propuesta activa la partida de las contraposiciones, la duda de la casi inexistente frontera entre opuestos y la armonía del contrapunto gracias al respeto. Se busca la armonía entre los diferentes aspectos del proyecto y es que, como se irá relatando, la propuesta nace gracias a un conjunto de tensiones, de preguntas y respuestas, de contrastes que ayudan a encontrar la simplicidad de la complejidad. Un edificio simple en apariencia, pero complejo en intenciones, une y acontece una nueva puerta al núcleo antiguo de la villa agramuntina siempre desde el respeto por el existente, por la historia y la memoria de la población.
Use the architecture to re-sew history with the site, link the village and break the boundaries through the creation of experiences hosted in this new center of social relationship.
The proposal activates the departure of the oppositions, the doubt of the almost non-existent border between the opposing sides and the harmony of the counterpoint. It seeks harmony between the different aspects of the project and that is that, as it will be reported, the proposal is born out of a set of tensions, questions and answers, of contrasts that help to find the simplicity of complexity. A simple building in appearance, but complex of intentions, which becomes a new door to the old core of the village, always from respect for the existing one, for the history and memory of the population.
2022-10-21T15:27:34Z
2022-10-21T15:27:34Z
2022-10-05
2022-10-12T18:44:45Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/374833
PRISMA-166434
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.0981569816881676; north=41.78675611386807; name=Carrer de Sió, 1, 25310 Agramunt, Lleida, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/906942023-09-10T00:14:21Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2016-10-11T12:30:45Z
urn:hdl:2117/90694
Transformació urbana en la Verneda. Estrategias para la reforma y ampliación del polígono de viviendas Verneda - Pau.
Andres Ferradas, Daniel
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics
Qualificació obtinguda: 9,5 M.H.
2016-10-11T12:30:45Z
2016-10-11T12:30:45Z
2016-07-12
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/90694
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.2084933519363403; north=41.425617671182394; name=Via Trajana - Bloc B-3, 08930 Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3770842022-11-24T16:30:49Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/377084
Intercanviador urbà de la Marina del Prat Vermell
Morey Camacho, Núria
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Albareda Valls, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
L’Intercanviador Urbà de la Marina del Prat Vermell neix de la voluntad de crear un LLOC, amb el fi de servir als habitants ( i visitants) de l’incipient barri residencial de la Marina.
Respon a una realitat metropolitana major: una ciutat que s’ha expandit més enllà dels seus límits naturals (Montjuïc) i a la que és necessari unir-s’hi.
Parteix de la premisa de restablir la connexió ferroviària de passatgers entre Estació de França i Morrot (construcció d’un 3r túnel de 2,2km) per tal de dessaturar la xarxa de rodalies i millorar la connexió amb la Zona Franca.
Així, en el NODE entre Ronda Litoral - Avinguda de la Zona Franca proposo construïr una estació intermodal amb connexió a tren i metro (L10 Motors), més un aparcament dissuassori de cotxes i bicicletes (que ajudi a dessaturar la ciutat).
I. What: Què és un intercanviador urbà?
Fer d’un lloc de pas, un lloc d’encontre. Així, amb la determinació de crear un lloc que sigui la PORTA sud del barri, a l’estació s’hi suma un equipament per a aquest: una biblioteca (entesa com a centre cívic).
II. How
L’edifici es composa de dos elements: una plataforma (parking) que s’aenllaça als trens i a la via verda que vé de Montjuïc + un cub (l’intercanviador, de transports o cultural). Aquesta plataforma ocupa la meitat de la parcel·la, alliberant l’altra meitat i creant una plaça de transició cap al barri.
La plaça, alhora, està jerarquitzada (*llenguatge que es recull de l’eix del Passeig de la Zona Franca), segons els seus usos: sortida del metro, pulmó verd i (sobre l’aparcament), la tercera plaça, composta per l’accés pròpiament al Centre Cívic i unes pistes esportives. Així, podem dir que no sols les places, sinó que la planta baixa mateixa està estratificada.
Així la planta d’accés al Centre Cívic actuaria de planta intermitja en tots els sentits, ja que és un lloc d’encontre i de transició cap a la tranquil·litat (en sentit ascendent) de la Biblioteca, a la qual s’hi accedeix a través d’un tercer umbracle, l
El Intercambiador Urbano de la Marina del Prat Vermell nace de la voluntad de crear un LUGAR, con el fin de servir a los habitantes (y visitantes) del incipiente barrio residencial de la Marina.
Responde a una realidad metropolitana mayor: una ciudad que se ha expandido más allá de sus límites naturales (Montjuïc) ya la que es necesario unirse a ellos.
Parte de la premisa de restablecer la conexión ferroviaria de pasajeros entre Estació de França y Morrot (construcción de un 3r túnel de 2,2km) para desaturar la red de cercanías y mejorar la conexión con la Zona Franca.
Así, en el NODE entre Ronda Litoral - Avenida de la Zona Franca propongo construir una estación intermodal con conexión a tren y metro (L10 Motors), más un aparcamiento disuasorio de coches y bicicletas (que ayude a desaturar la ciudad).
I. What: Qué es un intercambiador urbano?
Hacer de un sitio de paso, un lugar de encuentro. Así, con la determinación de crear un lugar que sea la PUERTA sur del barrio, a la estación se suma un equipamiento para éste: una biblioteca (entendida como centro cívico).
II. How
El edificio se compone de dos elementos: una plataforma (parking) que se enlaza en los trenes y en la vía verde que viene de Montjuïc + un cubo (el intercambiador, de transportes o cultural). Esta plataforma ocupa la mitad de la parcela, liberando a la otra mitad y creando una plaza de transición hacia el barrio.
La plaza, a su vez, está jerarquizada (lenguaje que se recoge del eje del Paseo de la Zona Franca), según sus usos: salida del metro, pulmón verde y (sobre el aparcamiento), la tercera plaza, compuesta por el acceso propiamente al Centro Cívico y unas pistas deportivas. Así, podemos decir que no sólo las plazas, sino que la propia planta baja está estratificada.
Así la planta de acceso al Centro Cívico actuaría de planta intermedia en todos los sentidos, ya que es un lugar de encuentro y transición hacia la tranquilidad (en sentido ascendente) de la Biblioteca, en la que se le encuentra.
The Marina del Prat Vermell Transportation Hub has been born with the aim to create a PLACE, with the aim of serving the inhabitants (and visitors) of the incipient residential neighborhood of the Marina.
It responds to a major metropolitan reality: a city that has expanded beyond its natural limits (Montjuïc) and that it is necessary to join them.
Part of the premise of restoring the passenger rail connection between Estación de França and Morrot (construction of a 3rd tunnel of 2.2 km) to desaturate the local network and improve the connection with the Free Zone.
Thus, at the NODE between Ronda Litoral - Avenida de la Zona Franca, I propose to build an intermodal station with train and metro connections (L10 Motors), plus a parking lot to discourage cars and bicycles (to help desaturate the city).
I. What’s an Urban Hub?
To make a place of passage, a meeting place. Thus, with the determination to create a place that would be the southern GATE of the neighborhood, a facility for it was added to the station: a library (understood as a civic center).
II. How
The building is made up of two elements: a platform (parking) that connects to the trains and the greenway that comes from Montjuïc + a hub (the interchange, transport or cultural hub). This platform occupies half of the plot, freeing the other half and creating a transition plaza to the neighborhood.
The square, in turn, is hierarchical (language that is taken from the axis of the Paseo de la Zona Franca), according to its uses: exit from the metro, green lung and (over the car park), the third square, made up of the access itself to the Civic Center and some sports courts. Thus, we can say that not only the squares, but also the ground floor itself is stratified.
Thus, the access floor to the Civic Center would act as an intermediate floor in all senses, since it is a meeting place and transition to the tranquility (in an ascending direction) of the Library, where it is located. access through a third umbraculu
2022-11-24T16:30:06Z
2022-10-04
10000-01-01
2022-10-19T18:34:40Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/377084
PRISMA-166189
cat
Restricted access - author's decision
east=2.145246900000001; north=41.3506708; name=Carrer dels Motors, 122, 08040 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3502592023-11-12T01:20:38Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-07-29T09:28:43Z
urn:hdl:2117/350259
Entre-verdes. Escuela de música y vivienda dotacional en la Estación del Norte
Schlayer Arnillas, Inés
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Obiol Sánchez, Agustí
Pardal March, Cristina
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
2021-07-29T09:28:43Z
2021-07-29T09:28:43Z
2021-07-22
2021-07-28T18:38:35Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/350259
PRISMA-158019
spa
Open Access
east=2.1842268295498224; north=41.39495987771845; name=Barcelona Nord, Carrer d'Alí Bei, 80, 08013 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3567902023-09-10T00:21:30Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-11-19T15:00:03Z
urn:hdl:2117/356790
Potenciar la actividad de Cristóbal de Moura a su paso por el barrio del Sudoeste del Besós: hallar la actividad en el recorrido
Sesto Castilla, Marta
Cortellaro, Stefano
Alarcón Carbó, Xavier
Solà-Morales Serra, Clara de
Corominas Ayala, Miquel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
L’àmbit d’actuació al qual es desenvolupa el projecte és el barri del Sud-Oest del Besòs, i té com a objectiu la regeneració urbana d’aquest àmbit, al qual s’han identificat diverses problemàtiques i possibles zones d’actuació.
L’aproximació al lloc d’estudi es va realitzar mitjançant diferents visites in situ, a les quals hi vam sumar una sèrie d’anàlisis realitzats tant en grup com individualment. Així, vam detectar una sèrie de carències al barri, així com també ens vam adonar de la seva potencialitat i la oportunitat de deixar d’entendre’l com a barri perifèric, per començar a entendre’l com a lloc d’acollida d’una nova centralitat.
El projecte reconeix el potencial del carrer Cristòbal de Moura, entès com a eix connecto metropolità, i busca dotar-lo de caràcter i activitat al seu transcurs a través del barri del Sud-Oest del Besòs.
El ámbito de actuación en el cual se desarrolla el proyecto es el barrio del Sud-Oest del Besòs, y tiene como objetivo la regeneración urbana de dicho ámbito, en el que se han identificado diversas problemáticas y posibles zonas de actuación.
La aproximación al lugar de estudio se realizó mediante diferentes visitas in situ, a las cuales sumamos una serie de análisis realizados tanto en grupo como individualmente. Con esto, detectamos una serie de carencias en el barrio, así como también nos dimos cuenta de su potencialidad y la oportunidad de dejar de entenderlo como un barrio periférico, para empezar a concebirlo como lugar de acogida de una nueva centralidad.
El proyecto reconoce el potencial de la calle Cristóbal de Moura, entendida como eje conector metropolitano, y busca dotarla de carácter y actividad en su transcurso a lo largo del barrio del Sud-Oest del Besòs.
The project is developed in Sud-Oest del Besòs neighborhood, and its objective is the urban regeneration of this area, in which various problems and possible areas of action have been identified.
The approach to the site was carried out through different on-site visits, to which we added a series of analyzes carried out both in groups and individually. With this, we detected a series of deficiencies in the neighborhood, as well as we realized its potentiality and the opportunity to stop understanding it as a peripheral neighborhood, to begin to conceive it as a place for a new centrality.
The project recognizes the potential of Cristobal de Moura Street, understood as a metropolitan connecting axis, and seeks to provide activity to it in its way along the Sud-Oest del Besòs neighborhood.
2021-11-19T15:00:03Z
2021-11-19T15:00:03Z
2021-10-28
2021-11-03T08:18:31Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/356790
PRISMA-157935
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.213028454839314; north=41.41600072988641; name=Cristóbal de Moura - Rambla Prim, 08019 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3574452024-02-11T01:18:15Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/357445
Promenade a través de dues meitats: reordenació de l’àmbit dels Passatges Boné, Sant Pere i el Torrent Lligalbé, Baix Guinardó, Barcelona
Garrigó Esquerda, Manel
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Jover Fontanals, Cristina
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
L’àmbit del passatge Boné és un fragment de ciutat que, entre molts altres, resulta ser un microteixit d’interès i singularitat paisatgística amb una arqueologia supervivent al pas del temps. A diferencia dels passatges burgesos i racionals que podem trobar a la trama de l’Eixample, aquest més aviat presenta una arquitectura d’autoconstrucció i no es situa en un nucli urbà dels antics de Barcelona, ja que, en el seu moment va tenir una condició de límit, situant-se en la perifèria de la ciutat. D’aquesta manera, així com en un inici el PGM del 1976 reconeixia les àrees de baixa densitat edificatòria com a sectors d’oportunitat per cobrir una manca d’espais públics, equipaments i habitatges protegits amb un cost ’expropiació i afectació molt menor que altres indrets. Actualment, el pas del temps fa que mirem aquests espais amb uns altres ulls. Es tracten d’espais singulars amb una alta capacitat d’apropiació pels habitants de la ciutat, una arqueologia i uns atributs propis com ara: la vegetació invasiva, la petita escala, la construcció vernàcula, etc. que els doten d’una singularitat i una oportunitat de transformació incipient.
L’ajuntament disposa d’un pla d’actuació en indrets d’aquestes característiques anomenat MicroBarcelones. Així mateix, el procés d’intervenció idoni apunta cap a una manera de treballar a través de microcirurgies on el resultat, fugint de ser tancat i definitiu, consisteix en una escena urbana construïda entre el que ja hi era i la nova arquitectura projectada.
A mesura que anem coneixent i investigant llocs amb qualitats com les d’aquest àmbit, ens adonem de la poca necessitat que hi ha d’esborrar.
2021-12-01T08:04:40Z
2021-10-22
10000-01-01
2021-11-10T19:39:00Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/357445
PRISMA-158018
cat
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
Restricted access - author's decision
Attribution 3.0 Spain
east=2.1669245; north=41.41155089999999; name=Carrer de Lepant, 411, 08025 Barcelona, Espanya
east=2.1670542; north=41.4113905; name=Carrer de Lepant, 411, 08025 Barcelona, Espanya
east=2.1682544; north=41.4118784; name=Carrer de Padilla, 395, 08025 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3568742023-12-24T01:20:27Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-11-22T14:17:31Z
urn:hdl:2117/356874
Ciutat del Teatre: la residència dels espectacles
Folch Brugarolas, Marcel
Codina Ramells, Anna
Hofert Feix, Karin Elke
Ribas Seix, Carme
Ros Ballesteros, Jordi
Zubelzu Viarje, Ana
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Aquest projecte es basa en reorganitzar l'actual Ciutat del Teatre en un nou complex teatral amb la incorporació de la Residència dels Espectacles, aportant noves activitats i espais on poder realitzar relacions i intercanvis professionals.
El teatre està caracteritzat per la relació d'uns individus amb els seus espectadors, i això és justament el que he intentat fer amb el meu edifici.
Un espai teatral!
Este proyecto se basa en reorganizar la actual Ciudat del Teatre en un nuevo complejo teatral con la incorporación de la Residència dels Espectacles, aportando nuevas actividades y espacios donde poder realizar relaciones e intercambios profesionales.
El teatro está caracterizado por la relación de unos individuos con sus espectadores, y esto es justamente lo que he intentado hacer con mi edificio.
Un espacio teatral!
This project is based on reorganizing the current Ciutat del Teatre into a new theater complex with the incorporation of the Residència dels Espectacles, providing new activities and spaces where you can make relationships and professional exchanges.
Theater is characterized by the relationship of some individuals with their spectators, and this is exactly what I have tried to do with my building.
A theatrical space!
2021-11-22T14:17:31Z
2021-11-22T14:17:31Z
2021-10-19
2021-11-10T19:37:53Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/356874
PRISMA-157938
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
east=2.1585004292948318; north=41.37161072072049; name=Carrer de la Puríssima Concepció, 14, 08004 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3502082023-09-10T00:25:32Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/350208
Centrarse en los usos: eje regenerador del Barri Sud-Oest del Besòs
Riera Erasmo, José María
Cortellaro, Stefano
Alarcón Carbó, Xavier
Gastón Guirao, Cristina
Corominas Ayala, Miquel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
Projecte que explora les eines per a la regeneració urbana del Barri del sud-oest del Besòs. Desprès de un estudi de la situació existent, en termes de mobilitat, espai lliures, planejament, usos i del encaix a la ciutat, es presenta una proposta basada en usos nous que generan una nova centralitat i la transformación d'un eix interior en un eix civic
Proyecto que explora las herramientas para la regeneración urbana del barri del sud-oest del Besòs. Después de un estudio de la situación existente en términos de movilidad, espacios libres, planeamiento, usos i encaje con la ciudad, se presenta una propuesta basada en nuevos usos que generan una nueva centralidad y la transformación de un eje interior en un eje cívico.
This project explores the tools for the urban regeneration of the local area known as Barri sud-oest del Besòs in Barcelona. After an AS-IS study in terms of mobility, public spaces, town hall planning, land use and city integration, a proposal is presentedbased on new uses whch create a new centrality and a transformation of an interior road into a new civic axis
2021-07-28T10:14:39Z
2021-07-19
10000-01-01
2021-07-21T18:47:52Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/350208
PRISMA-157973
spa
Restricted access - author's decision
east=2.2146218; north=41.4164193; name=Carrer d'Alfons el Magnànim, 36, 08019 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3419972023-09-10T00:25:51Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-03-18T13:29:40Z
urn:hdl:2117/341997
Del pati a la ciutat: projecte d'habitatges a Tarragona
Moyano Ramon, Paula
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Fernández Salas, Elena
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
"Del Pati a la Ciutat" és un projecte residencial situat al Pou Boronat, Tarragona, que aborda des de l'escala urbana fins a l'escala domèstica. A través de la tipologia de la casa pati i la seva agrupació en conjunts d'habitatges, el projecte pretén realitzar una transició entre els habitatges unifamiliars preexistents i els nous blocs proposats pel Pla d'Ordenació, configurant un nou barri de baixa densitat. La voluntat final d'aquest projecte és mantenir a l'imaginari l'ideal de casa, a través dels patis i terrasses, que ofereixen un caràcter privatiu als habitatges, però sense renunciar a l'habitatge col·lectiu.
"Del Pati a la Ciutat" es un proyecto residencial situado en el Pou Boronat, Tarragona, que aborda desde la escala urbana hasta la escala doméstica. Mediante la tipología de casa patio y su agrupación en conjuntos de viviendas, el proyecto pretende realizar una transición entre las viviendas unifamiliares preexistentes y los nuevos bloques propuestos en el Plan de Ordenación, configurando un nuevo barrio de baja densidad. La voluntad final de este proyecto es mantener en el imaginario el ideal de casa, gracias a los patios y terrazas, que ofrecen un carácter privativo a las viviendas, pero sin renunciar a la vivienda colectiva.
"Del Pati a la Ciutat" is a residential project located in Pou Boronat, Tarragona, which addresses from the urban scale to the domestic scale. Through the "patio house" typology and its grouping into housing complexes, the project aims to make a transition between the pre-existing single-family homes and the new blocks proposed in the existing plan, configuring a new low-density neighborhood. The final intention of this project is to maintain in the imaginary the ideal home through the design of patios and terraces, which offer a private character to the dwellings without giving up collective housing
2021-03-18T13:29:40Z
2021-03-18T13:29:40Z
2020-10-30
2020-11-04T19:52:42Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/341997
PRISMA-149862
cat
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
Open Access
Attribution 3.0 Spain
east=1.2382767; north=41.1299832; name=Passeig Bonaire Camí I, 4, 43007 Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3976382023-12-05T16:52:10Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-12-05T16:27:19Z
urn:hdl:2117/397638
Convivència en el temps: cohousing intergeneracional a Can Ricart
Pallejà Algueró, Júlia
Grau i Molist, Lluís
Valor Montero, Jaume
Coll López, Jaime
Crespo Sánchez, Eva
Onecha Pérez, Ana Belén
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Davant l’emergència ambiental i la crisi de l’habitatge, es busca trobar resposta a aquestes problemàtiques mitjançant l’arquitectura sostenible. El projecte està situat a l’illa industrial de Can Ricart, al barri de Provençals del Poblenou. “Convivència en el temps” neix amb la intenció de cohabitar entre les restes patrimonials, recuperant-ne la identitat i relacionant-les amb les noves construccions. Els destinataris del cohabitatge són la gent gran i la gent jove, units per les dificultats a un habitatge digne i amb l’oportunitat de créixer en comunitat. L’equipament situat en planta baixa i l’eix verd creat a l’interior d’illa tenen la voluntat de convertir-se en un punt referència dins del barri, generant espais i usos que millorin la qualitat del barri.
Ante la emergencia ambiental y la crisis de la vivienda, se busca encontrar respuesta de estas problemáticas mediante la arquitectura sostenible. El proyecto está situado en la manzana industrial de Can Ricart, en el barrio de Provenzales del Poblenou. "Convivencia en el tiempo" nace con la intención de cohabitar entre los restos patrimoniales, recuperando la identidad y relacionándolas con las nuevas construcciones. Los destinatarios de la covivienda son la gente mayor y la gente joven, unidos por las dificultades a una vivienda digna y con la oportunidad de crecer en comunidad. El equipamiento situada en planta baja y el eje verde creado en el interior de isla tienen la voluntad de convertirse en un punto referencia dentro del barrio, generando espacios y usos que mejoren la calidad del barrio.
In front of the environmental emergency and housing crisis, it is sought to find answers to these problems through sustainable architecture. The project is located on the industrial area of Can Ricart, in the Provençals del Poblenou. "Convival in Time" was born with the intention of cohabiting among the heritage remains, recovering their identity and relating them to the new constructions. The users of cohousing are the elderly and young people, linked by difficulties to decent housing and with the opportunity to grow in community. The equipment on the ground floor and the green axis created in the interior are intended to become a landmark within the neighborhood, creating spaces and uses that improve the quality of the neighborhood.
2023-12-05T16:27:19Z
2023-12-05T16:27:19Z
2023-10-09
2023-10-18T18:38:08Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/397638
PRISMA-175430
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=2.1982700315387804; north=41.40774936815393; name=C/ de Bilbao, 138, 08018 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3939702024-01-24T06:46:40Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-22T16:08:46Z
urn:hdl:2117/393970
De la indústria al coneixement: nou campus UPC a la Fàbrica Nova de Manresa
Muñoz Benavent, Pol
Solaguren-Beascoa de Corral, Félix
Peñín Llobell, Alberto
Obiol Sánchez, Agustí
Pons Valladares, Oriol
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Venint dels estudis del Grau d’Arquitectura a l’UPC sempre he mostrat interès per les vessants tècniques d’aquesta disciplina, i volia prendre els estudis del Màster Habilitant Integrat de Barcelona (MHIB) com una oportunitat per portar més enllà aquells coneixements tècnics i tecnològics adquirits durant el Grau.
Seguint amb l’interès desenvolupat durant el Treball de Fi de Grau al voltant de la rehabilitació i la sostenibilitat, l’emplaçament de Manresa em va semblar el més idoni on portar a la pràctica tot el coneixement teòric adquirit.
Inicialment un projecte de rehabilitació a la Fàbrica Nova semblava la decisió més convenient, però ràpidament, juntament amb la realització del treball d’investigació del curs i a partir dels anàlisis de l’entorn i l’emplaçament, vaig decidir mantenir certa distància amb la fàbrica però sense perdre-la de vista.
Així va ser com se’m va obrir l’oportunitat de plantejar un edifici de nova planta, molt vinculat a la Fàbrica Nova, que em permetés treballar amb una tècnica i estratègies actuals, i alhora brindant-me més oportunitats d’experimentació constructiva i material.
L’exercici segueix la línia d’investigació del treball teòric realitzat durant el curs i pretén ser una reinterpretació actual de la tipologia d’edifici industrial, amb uns usos, si no directament de producció industrial, molt vinculats a aquesta activitat.
2023-09-22T16:08:46Z
2023-09-22T16:08:46Z
2023-07-20
2023-07-26T18:51:28Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393970
PRISMA-175507
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
Open Access
Attribution-ShareAlike 4.0 International
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3574152023-09-10T00:27:11Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/357415
Revitalitzant el buit: l'espai productiu comunitari com a extensió de la matriu ecològica al polígon d'habitatges del sud-oest del Besòs
Llerena i Bastida, Xavier
Cortellaro, Stefano
Alarcón Carbó, Xavier
Solà-Morales Serra, Clara de
Corominas Ayala, Miquel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
El projecte neix de l'estudi del polígon d'habitatges del sud-oest del Besòs i desenvolupa una sèrie d'estratègies d'intervenció per fer front a les principals patologies detectades en aquest polígon.
Les primeres reflexions generades provenen de les visites de camp i de l'observació d'aquest teixit residencial des de peu de carrer.
A continuació, es decideix analitzar la situació del conjunt dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per entendre les relacions entre aquest teixit residencial i les principals traces que articulen el territori metropolità.
Tot seguit, s'acota el punt de mira a la ciutat de Barcelona per tal de reflexionar sobre la situació d'aquest polígon d'habitatges dins de la ciutat on queda inscrit.
Per últim, s'incideix de nou en l'escala més propera, on prèviament s'han fet les visites de camp, per contrastar les primeres intuïcions amb les reflexions generades a escala territorial i urbana.
2021-11-30T16:55:21Z
2021-10-21
10000-01-01
2021-10-27T18:43:30Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/357415
PRISMA-158003
cat
Restricted access - author's decision
east=2.217439900000001; north=41.41310800000001; name=Rambla de Prim, 18, 08019 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3542682023-09-10T00:28:11Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-21T14:55:29Z
urn:hdl:2117/354268
INA ENEA: centro de día, residencia para personas mayores y viviendas adaptadas
Nuñez Jauregui, Gontzal
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Fernández Salas, Elena
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El solar en el que se ubica el proyecto está situado en el carrer de Balmes 344, en el distrito de
Sarrià-Sant Gervasi, marcando el límite occidental de la ciudad de Barcelona. Tiene una forma de
cuadrilátero con una esquina en chaflán, debido a su ubicación en esquina y una superficie total
de 1.621m².
La parcela está delimitada por el ya mencionado carrer de Balmes al suroeste, por el carrer de
Pàdua al noroeste, carrer de Manuel Angelón al noreste y por una parcela de uso residencial al
sureste. Existe un desnivel máximo de 2,1 metros entre la cota más baja y la más alta, ambas
situadas en el carrer de Manuel Angelón.
El edificio híbrido resuelve un programa de centro de día en el zócalo de la planta baja y
entreplanta, habitaciones con servicios como parte de una residencia en el bloque de Pàdua y
viviendas adaptadas en el bloque de Balmes, todo ello dirigido a personas mayores.
2021-10-21T14:55:29Z
2021-10-21T14:55:29Z
2021-09-23
2021-10-20T18:33:23Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/354268
PRISMA-158024
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.143229755630731; north=41.403247705612884; name=Carrer de Balmes, 344, 08006 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3750802022-11-30T17:35:02Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-26T13:24:38Z
urn:hdl:2117/375080
Aves en el Besós: renaturalización del Parc Litoral Nord-est
Núñez Jarreño, Andrea
Penalva Halpin, Kevin
Ferrer Forés, Jaime Jose
Parcerisa Bundó, Josep
Rubert de Ventós, Maria
Coch Roura, Helena
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Impacte ambiental
Repasando la historia de la ciudad condal, su crecimiento urbano fue exponencial en las décadas 50 y 60 debido al desarrollo industrial. La periferia de Barcelona, donde se encuentra el río Besós, se vio más acusada aún. A finales de los años 80 era uno de los ríos más contaminados de Europa. La ciudad creció y crece económica y urbanísticamente y se descuidaron factores ambientales, como la contaminación, la fauna y la flora. El avance de las ciudades y las infraestructuras redujo los entornos naturales que habitan las aves. Esta situación afecta al comportamiento de estas especies y reduce la biodiversidad del planeta.
Desde el punto de vista social, el área próxima al río Besós es una de las más sacrificadas por el paso de infraestructuras y de las más necesitadas de zonas verdes de toda el área metropolitana de Barcelona. Es necesario recuperar su carácter natural y potenciar el desarrollo de la biodiversidad, entre ellos las aves.
Desde el punto vista biológico y medioambiental, a lo largo de la cuenca del río Besós se identifican diferentes ecosistemas: la zona alta de la sierra, los carrizales y la desembocadura. Esta última es un punto estratégico de la ruta migratoria mediterránea de la avifauna
El Proyecto Fin de Carrera se sitúa entre el puerto deportivo de Sant Adrià de Besós y la desembocadura del río Besós. Se plantea una adaptación más sostenible y acorde a las necesidades del ámbito. La herramienta principal del proyecto es la naturalización del espacio para la mejora de la biodiversidad, en concreto las aves.
2022-10-26T13:24:38Z
2022-10-26T13:24:38Z
2022-10-05
2022-10-12T18:52:35Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375080
PRISMA-166137
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=2.2317787969818514; north=41.419022737848145; name=C69J+JP Sant Adrià de Besòs, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3308772021-04-13T11:32:28Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2020-10-27T14:32:11Z
urn:hdl:2117/330877
POU: fàbrica de creació
Sanz Bermejo, Jorge
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Coch Roura, Helena
Pardal March, Cristina
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El proyecto se trata de la reutilización de la fábrica abandonada del Pou Boronat, en la ciudad de Tarragona. Su rehabilitación tiene como fin crear un equipamiento público de producción y difusión artística denominado "fábrica de creación".
2020-10-27T14:32:11Z
2020-10-27T14:32:11Z
2020-09-08
2020-09-16T18:43:18Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/330877
PRISMA-149884
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.2365712100112747; north=41.1319488523351; name=Passeig Bonaire Camí I, 43007 Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3960332023-12-24T01:24:38Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-08T16:08:17Z
urn:hdl:2117/396033
Horizontes urbanos: un espacio de transformación
Khlus, Ivanna
Mas Pujó, Mauro
Hofert Feix, Karin Elke
Galindo González, Julián
Crosas Armengol, Carles
Bachs Bertran, Isabel
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El proyecto tiene como objetivo principal abordar el problema de la accesibilidad, regeneración del espacio público y la falta de aparcamiento en esta zona urbana. La propuesta se centra en la creación de una infraestructura versátil que, en su fase inicial, funcionará como aparcamiento, pero que está diseñada de manera diáfana para poder adaptarse a las necesidades cambiantes del barrio en el futuro.
2023-11-08T16:08:17Z
2023-11-08T16:08:17Z
2023-10-10
2023-10-13T18:33:39Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396033
PRISMA-175479
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Open Access
Attribution 4.0 International
east=2.1746381; north=41.4606732; name=C/ del Pedraforca, 3, 08033 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3724042022-11-30T17:18:27Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-09-07T10:24:23Z
urn:hdl:2117/372404
Transformación del hemidelta oriental del Besòs: prácticas de reterritorialización
Campillo Espejo, Pablo
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
Amat i Serrano, Elena
Ferrer Forés, Jaime Jose
Parcerisa Bundó, Josep
Rubert de Ventós, Maria
Coch Roura, Helena
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
El frente litoral de Sant Adriá y, en concreto, la desembocadura y delta del río Besòs y sus influencias, aparece como un espacio no resuelto desde el punto de vista del urbanismo y del paisaje. Su desnaturalización y las presiones urbanas que soporta ponen a prueba su capacidad de carga como espacios habitables. Esta situación de paisaje indeciso permite que sus vacíos y ámbitos indefinidos devengan en espacios libres como uso social, vislumbrándose la ocasión para mejorar la relación entre las dinámicas urbanas y naturales en las que forma parte. Este espacio, en definitiva, invita a la reflexión sobre estos territorios –espacios de residuo—que se han convertido en espacios de oportunidad para la diversidad, planteando una dinámica que supone volver la mirada hacia ellos desde la contemporaneidad.
2022-09-07T10:24:23Z
2022-09-07T10:24:23Z
2022-07-19
2022-07-26T07:33:50Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/372404
PRISMA-166576
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=2.235095500946045; north=41.426414086210094; name=C6GP+H2 Sant Adrià de Besòs, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3752182022-10-27T17:40:37Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-27T17:35:53Z
urn:hdl:2117/375218
Llegint l'interior d'illa: equipament cultural i residència d'estudiants a l'Eixample
Pallé López, Gerard
Sitjà i Domènech, Miquel
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectura sostenible
El projecte es basa en la construcció d’un edifici d’obra nova situat a l’Eixample esquerre de Barcelona, més concretament al carrer Viladomat.
El projecte pretén la creació d’un nou equipament cultural per al barri relacionat amb el llibre de vell, fomentant així el reciclatge, la reutilització d’objectes, relacionant-se a la vegada amb termes de sostenibilitat i ensenyant a la població a com poder actuar a favor del medi ambient. A la vegada l’edifici també està ideat per ser construït en fusta i evitar d’aquesta manera l’excés d’emissions de co2 a l’atmosfera.
A nivell volumètric i urbanístic, el projecte esta concebut per tal d’activar un passatge de l’illa col·locada al seu costat i introduint al usuari cap a un interior d’illa amb unes activitats i circulacions noves ja que actualment només consta d’un parc on l’activitat és molt baixa.
El proyecto se basa en la construcción de un edificio de obra nueva situado en el Eixample izquierdo de Barcelona, más concretamente en la calle Viladomat.
El proyecto pretende la creación de una nueva equipación cultural para el barrio relacionado con el libro de viejo, fomentando así el reciclaje, la reutilización de objetos, relacionándose a la vegada con termas de sostenibilidad y enseñante en la población a cómo poder actuar a favor del medio ambiente. A la vez el edificio también está ideado para ser construido en madera y evitar de este modo el exceso de emisiones de co2 a la atmósfera.
A nivel volumétrico y urbanístico, el proyecto esta concebido para activar un pasaje de la isla colocada a su lado e introduciendo al usuario hacia un interior de isla con unas actividades y circulaciones nuevas puesto que actualmente solo consta de un parque donde la actividad es muy baja.
The project is based on the construction of a new building located on the left Eixample of Barcelona, more specifically on the Viladomat street.
The project aims to create a new cultural equipment for the old-fashioned book, thus encouraging recycling, reuse of objects, relating at the same time to terms of sustainability and teaching the population how to act in favour of the environment. At the same time the building is also designed to be constructed in wood and thus prevent excess co2 emissions into the atmosphere.
At the volumetric and urban level, the project is designed to activate an island passage placed next to it and introduce the user to an island interior with new activities and circulations as it currently consists only of a park where the activity is very low.
2022-10-27T17:35:53Z
2022-10-27T17:35:53Z
2022-10-06
2022-10-12T18:56:06Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375218
PRISMA-166437
cat
Open Access
east=2.1540649; north=41.3815039; name=C. de Viladomat, 149151, 08015 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3755562023-12-24T01:27:32Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-11-03T15:24:08Z
urn:hdl:2117/375556
Cobrint el buit: noves traces urbanes entre Ciutat Meridiana i Can Cuiàs
Guillamet Badorrey, Laia
Oliver i Sansalvador, Núria
Hofert Feix, Karin Elke
Corominas Ayala, Miquel
Galindo González, Julián
Salvati, Agnese
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
La regeneració urbana de Ciutat Meridiana, un dels polígons d'habitatge construïts a la perifèria de Barcelona al llarg dels anys seixanta, és el tema proposat per a desenvolupar el projecte final de carrera.
El projecte s'emmarca dins de les actuacions que s'estan duent a terme per part de l'IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona) i el mateix Ajuntament de Barcelona, a través del Pla de Barris de Zona Nord 2021-2024, per intentar resoldre les problemàtiques del lloc.
L’exercici convida a canviar la visió negativa sobre les perifèries, deixant d'etiquetar-les com a llocs oblidats i marginats, per començar a veure-les com llocs d'oportunitats, allí on encara no hi ha les regles i es poden plantejar nous models urbans. Són territoris que esperen ser activats i formar part de la metròpolis.
La regeneración urbana de Ciudad Meridiana, uno de los polígonos de vivienda construidos a la periferia de Barcelona a lo largo de los años sesenta, es el tema propuesto para desarrollar el proyecto final de carrera.
El proyecto se enmarca dentro de las actuaciones que se están llevando a cabo por parte del IMU (Instituto Municipal de Urbanismo de Barcelona) y el mismo Ayuntamiento de Barcelona, a través del Plan de Barrios de Zona Norte 2021-2024, para intentar resolver las problemáticas del lugar.
El ejercicio invita a cambiar la visión negativa sobre las periferias, dejando de etiquetarlas como lugares olvidados y marginados, para empezar a verlas como lugares de oportunidades, allí donde todavía no hay las reglas y se pueden plantear nuevos modelos urbanos. Son territorios que esperan ser activados y formar parte de la metrópolis.
The urban regeneration of Ciudad Meridiana, one of the housing estates built on the periphery of Barcelona over the 1960s, is the proposed theme for developing the final career project.
The project is framed within the actions being carried out by the IMU (Civil Institute of Urbanism in Barcelona) and the City Council itself, through Pla de Barris de Zona Nord 2021-2024, to attempt to resolve the site's issues.
The exercise invites you to change the negative view of the peripherals, not labeling them as forgotten and marginalized places, but starting to see them as places of opportunity, where the rules are not yet in place and new urban models can be proposed. They are territories that expect to be activated and part of the metropolis.
2022-11-03T15:24:08Z
2022-11-03T15:24:08Z
2022-10-05
2022-10-19T18:36:38Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375556
PRISMA-166187
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NoDerivs 4.0 International
east=2.1746381; north=41.4606732; name=Ciutat Meridiana, C/ del Pedraforca, 1, 08033 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3770492022-11-24T14:50:43Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/377049
Stoa: teixint la vora de l'aigua
Mollà i Mas, Montserrat
Nogués i Teixidor, Montserrat
Gastón Guirao, Cristina
Zubelzu Viarje, Ana
Gilabert Sanz, Salvador
Oliver Saiz, Maria Elena
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El projecte se situa a la ciutat de Maó, a l'est de l'illa de Menorca, caracteritzada per tenir un dels ports naturals més grans del mediterrani. Aquest port està separat de la ciutat per un penya-segat i diferents costes uneixen aquests dos punts. Si més no, hi ha una zona del port que es veu més oblidada i deslligada de la ciutat per la manca d'accesbilitat. El projecte intenta reconèixer el lloc per resoldre el conflicte generant noves dinàmiques i teixint un altre cop la ciutat amb el port.
El solar en qüestió és escollit per ser una entrada principal d'aquest port, El projecte es desenvolupa amb la idea d'integrar l'arquitectura existent, patrimoni de la ciutat, a una visual d'entrada al port i generar un lloc reconeixible dins el passeig marítim.
2022-11-24T14:48:40Z
2022-10-04
10000-01-01
2022-10-12T18:42:06Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/377049
PRISMA-166140
cat
Restricted access - author's decision
east=4.2630199; north=39.89087860000001; name=Carrer Andana de Ponent, 62, 07701 Maó, Illes Balears, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3756882022-11-04T17:50:05Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-11-04T15:05:20Z
urn:hdl:2117/375688
Excavar per habitar: el paisatge de Menorca en un primer pla: centre d'investigació i d'aprenentatge de la flora i fauna menorquina
Marqués Schroeder, Yannick
Sitjà i Domènech, Miquel
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
El CIAFFM és un centre amb mixticitat d’usos dividit en quatre líneas de treball concretes: investigació,
recuperació i conservació, producció i, observació i divulgació. És un equipament públic dirigit a professional i no professionals de diferentes àmbits o sectors i de totes les edats on hi hagi un intercanvi de
coneixaments i informació, amb la finalitat de poder conèixer i entendre millor el paisatge menorquí i com
conviure amb ell.
L’educació i conscienciació ambiental, l’investigació i recuperació, els estudis relacionats amb la flora i
fauna, la participació en programes de conservació, el manteniment de la biodiversitat en l’illa i conservació de mostres biològiques, com el treball de camp són algunes de les tasques del centre. Juntament amb
l’observació directe de l’ecosistema de Menorca i les seves espècies, amb un espai d’estada temporal pels
propis investigadors del centre.
El centre compta doncs amb 5 espais ben diferenciats segons les necessitats de cada usuari. Aquest, es
poden classificar en cultural, educatiu, restauració, habitacional i tècnic, cada espai és localitzat en una
ala concreta del centre. L’edifici en forma de pinta permet aquesta connexió a través d’un corredor comunicador i amb visuals a l’exterior desde cada espai. El programa es dividit en dues plantes, concentrant
l’ús tècnic i especialitzat com són els laboratoris i els habitatges d’aquests investigadors a la planta -1, en
canvi, a la cota sobraresant s’hi troben els usos menys especialitzats. Un tema important dels espais era
ben diferenciar els espais servits dels servidors a partir del disseny de diferents mobles distribuidros dels
espais.
L’ús cultural i educatiu es realitza en les ales rehabilitades del pròpi far, on mitjaçant una escala ens porta a
un llarg corredor que comunica a les diferents ales específiques soterrades restants. En primer lloc, trobam
l’ala del menjador-bar, seguidament estan els habitatges temporals pels investigadors procedents fora de
l’illa i, per acabar, l’ala tècnica on aquest cos de dues plantes engloba l’ús tècnic i volumètricament encaixa
el projecte en el paisatge i el territori.
2022-11-04T15:05:20Z
2022-11-04T15:05:20Z
2022-10-06
2022-10-19T18:42:46Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375688
PRISMA-157939
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=3.823720699999999; north=40.0501189; name=3R2F+2F Ciudadela, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3931382024-01-17T10:15:52Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-06T07:55:17Z
urn:hdl:2117/393138
Entre el final i el començament: centre d’investigació agroalimentari a la Colònia Güell
Picó Calbet, Gaspar
Lladó i Porta, David
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El Projecte Final de Carrera és el darrer realitzar a l’Escola, se tracte d’un exercici que té la finalitat de reflexar els diferents coneixement adquirits durant aquesta etapa acadèmica. El TFM tracta sobre la resolució d’un projecte arquitectònic a l’entorn privilegiat de la Colònia Güell. En el context social i d’emergència ambiental i climàtica que se viu en el presente, el projecte prtén establir-se en aquest marc contextual i desenvolupar un seguit d’estratègies ambientals, que intervenen no tan sols a l’àmbit energètic, sinó també en l’actitut que té el projecte per situar-se, mimetitzar-se i relacionar-se amb el seu entorn. El treball és la conjugació de la resolució formal i tècnica.
2023-09-06T07:55:17Z
2023-09-06T07:55:17Z
2023-07-20
2023-07-28T18:47:28Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393138
PRISMA-166793
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
Open Access
Attribution-ShareAlike 4.0 International
east=2.0279312; north=41.36272719999999; name=Carrer Reixach, 9, 08690 La Colònia Güell, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3752752022-11-30T17:29:26Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-31T08:28:42Z
urn:hdl:2117/375275
Teixim "La Titaranya": projecte d'habitatge cooperatiu a Valls
López Campmany, Alba
Sitjà i Domènech, Miquel
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
La població cada vegada està envellint més i els habitatges sovint no donen resposta a les necessitats que tenen les persones d'edat avançada. Per aquesta raó, aquest projecte pretén explorar una alternativa d'habitatge per a aquest col·lectiu amb la intenció de promoure l'envelliment actiu.
"La Titaranya" és una cooperativa d'habitatges que va fer una compra col·lectiva al mercat privat. El projecte se situa en el barri antic de Valls, en un entorn molt degradat i que ha perdut activitat en els darrers anys.
Actualment, s'està rehabilitant el primer edifici, anomenat "Ca Robusté", que serà un habitatge cooperatiu intergeneracional. Aquest treball acadèmic se centra en el segon edifici de "La Titaranya", anomenat “Ca L’Alemany”, i proposa un habitatge cooperatiu sènior per tal que, quan els socis actuals envelleixin, no hagin de marxar de l'entorn on han viscut si no volen.
Ambdós edificis estan connectats per un antic passatge i estan relacionats per un pati interior d'illa. És objectiu del projecte reactivar, fer més accessible i esponjar el centre històric. Per altra banda, fer un disseny per a l'última llar dels socis de la cooperativa que sigui viable econòmicament i mitjançant principalment estratègies passives.
La población está cada vez envejeciendo más y las viviendas a menudo no dan respuesta a las necesidades que tienen las personas de edad avanzada. Por esta razón, este proyecto pretende explorar una alternativa de vivienda para este colectivo con la intención de promover el envejecimiento activo.
“La Titaranya” es una cooperativa de viviendas que realizó una compra colectiva en el mercado privado. El proyecto se sitúa en el casco antiguo de Valls, en un entorno muy degradado y que ha perdido actividad en los últimos años.
Actualmente, se está rehabilitando el primer edificio, llamado “Ca Robusté”, que será una vivienda cooperativa intergeneracional. Este trabajo académico se centra en el segundo edificio de "La Titaranya", llamado “Ca L’Alemany”, y se propone una vivienda cooperativa senior para que, cuando los socios actuales envejezcan, no tengan que irse del entorno donde han vivido si no quieren.
Ambos edificios están conectados por un antiguo pasaje y están relacionados por un patio interior de manzana. El objetivo es reactivar, hacer más accesible y esponjar el centro histórico. Por otro lado, realizar un diseño para el último hogar de los socios de la cooperativa que sea viable económicamente y mediante estrategias pasivas principalmente.
The population is increasingly aging and dwellings do not often meet the need of elderly people. For this reason, this project aims to explore an alternative housing for this group, with the intention of promoting active ageing.
"La Titaranya" is a housing cooperative that made a collective purchase of a plot with buildings on the private market. The project is located in the old town of Valls, in a highly degraded environment that has lost activity in recent years.
Currently, the first building called Ca Robusté is being rehabilitated, which will be an intergenerational cooperative housing. This academic work focuses on the second building of "La Titaranya", called “Ca L’Alemany”, and proposes a senior cooperative housing, so that when the current members grow old they do not have to leave the environment where they have lived if they do not want to.
Both buildings are connected by an ancient passage and a courtyard. The aim of the project is to reactivate, make more accessible, and spruce up the historic centre. On the other hand, another aim is to make a design for the last home of the members of the cooperative that is economically viable and using mainly passive strategies.
2022-10-31T08:28:42Z
2022-10-31T08:28:42Z
2022-10-06
2022-10-12T18:59:29Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375275
PRISMA-166592
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.2492953405836582; north=41.28751992521693; name=Carrer Abat Llort, 22, 43800 Valls, Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3756902023-12-24T01:30:15Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-11-04T15:51:23Z
urn:hdl:2117/375690
Regeneració urbana a ciutat meridiana: del entrebloc al carrer
Torres i Alonso, Gerard
Mas Pujó, Mauro
Hofert Feix, Karin Elke
Corominas Ayala, Miquel
Galindo González, Julián
Salvati, Agnese
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
El projecte desenvolupat al llarg del curs de MArqEtsaB se centra en el barri de Ciutat
Meridiana, situat al Districte de Nou barris, darrere la primera carena (des del mar) de
Collserola, convertint-la en un dels barris més aïllats i allunyat de la ciutat de Barcelona.
L’objectiu del curs ha estat la discussió sobre la Regeneració Urbana a ciutat Meridiana.
Aquesta voluntat ha esculpit els diferents projectes del curs, per tal d’aconseguir de
transformar, el que a penes s’ha vist com un barri, a causa de la falta de tota mena d’elements i les carències socials que arrosseguen pel barri.
Tot i treballar en la línia d’Urbanisme s’ha exigit la concreció edificadora dels elements
projectats, convertint el curs en un exercici col·laboratiu, afrontant la multi-escalaritat
més amb un caràcter en grup i alhora convertir l’exercici en un esforç de connexió entre
projectes, concatenació, col·laboració i coordinació, forjant les baules d’una cadena que
es proposa a l’esquelet estructural de ciutat meridiana.
Amb el concepte de regeneració sempre present, les propostes d’aquest curs volen específicament fer les preguntes adequades i donar les respostes precises, més enllà de la
concreció material, específica i constructiva, ja que els diferents projectes busquen una
organització un plantejament que respongui i ajudi al barri, i la versatilitat d’aquest impedeix solidificar en una proposta fixa exposada com una solucion màgica, on un edifici
resolgui tots els problemes del barri, perquè això difereix molt de la realitat.
El vessant del treball, per tant, se sustenta sobre dos pilars, el vessant de la teoria, l’anàlisis i la deducció de les preguntes adients pel barri i les solucions concretes que cada
alumne ha presentat, i que no es poden llegir de cap manera de manera individual ni al
barri ni a les propostes de la resta d’alumnes.
2022-11-04T15:51:23Z
2022-11-04T15:51:23Z
2022-10-11
2022-10-19T18:44:56Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375690
PRISMA-166195
cat
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Open Access
Attribution 4.0 International
east=2.1746381; north=41.4606732; name=Ciutat Meridiana, C/ del Pedraforca, 1, 08033 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3931822024-02-11T01:32:19Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-06T14:14:05Z
urn:hdl:2117/393182
Mar, recerca i salut: el projecte d'equipament urbà al cor del Campus Nàutic de la Nova Bocana de Barcelona
Durand, Emmanuel Vivien
Noguera Nieto, Ana Maria
Jover Fontanals, Cristina
Mejón Artigas, Julio José
Cornadó Bardón, Còssima
Pagés Serra, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Al centre de la zona de la Nova Bocana del Port de Barcelona, la nostra proposta arquitectònica forma part de la continuïtat del plantejament urbanístic previ del Campus Nàutic, en una ambició territorial de «fer ciutat». Vorejant la «Plaça d’Aigua», zona d’aparcament marítim recuperada per acció pública al servei de la Universitat, la definició programàtica implementa la construcció d’un Centre d’Investigació Marítima, associada al desenvolupament d’un dels primers Centres de Reinserció Professional de Treballadors del Mar, afectats professionalment per simptomes alteradors de la salut mental. Aquesta posició ofereix unes valuoses característiques urbanes tant paisatgístiques, funcionals com econòmiques, donant suport a la posició central de l’educació pública a la vora del litoral mediterrani.
Que torni el Mar, com a locutor d’innovació acadèmica territorialitzada i com a curador de dèficits de la natura humana.
En el centro de la zona de Nueva Bocana del Puerto de Barcelona, nuestra propuesta arquitectónica forma parte de la continuidad del planteamiento urbanístico previo del Campus Náutico, en una ambición territorial de «hacer ciudad». Bordeando la «Plaza de Agua», zona de aparcamiento marítimo recuperada por acción pública al servicio de la Universidad, la definición programática implementa la construcción de un Centro de Investigación Marítima, asociada al desarrollo de uno de los primeros Centros de Reinserción Profesional de Trabajadores del Mar, afectados profesionalmente por síntomas alteradores de la salud mental. Esta posición ofrece unas valiosas características urbanas tanto paisajísticas, funcionales como económicas, apoyando la posición central de la educación pública cerca del litoral mediterráneo.
Que vuelva el Mar, como locutor de innovación académica territorializada y como curador de déficits de la naturaleza humana.
In the center of the Nova Bocana area of the Port of Barcelona, our architectural proposal is in line with the previous urban planning approach of the Nautical Campus, with a territorial ambition to «make city». On the edge of the «Plaça d’Aigua», a maritime parking area recovered by public action for the University, the programmatic definition implements the construction of a Maritime Research Center, associated with the development of one of the first Centers of Professional Reinsertion for Sea Workers, professionally affected by symptoms altering thew mental health. This position offers valuable urban characteristics, both landscape, functional and economic, reinforcing the central position of public education on the Mediterranean coast.
May the Sea return, as a speaker of territorialized academic innovation and as a healer of the deficits of human nature.
2023-09-06T14:14:05Z
2023-09-06T14:14:05Z
2023-07-17
2023-07-19T18:42:32Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393182
PRISMA-175853
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=2.1873568; north=41.3691784; name=Pg. de Joan de Borbó, 99, 08039 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3536562022-02-13T01:48:32Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-14T15:09:14Z
urn:hdl:2117/353656
Dilatar els límits
Guerrero Maraver, Alba
Noguera Nieto, Ana Maria
Ribas Seix, Carme
Ros Ballesteros, Jordi
Mir Teixidor, Enrique
Mendoza Ramírez, Héctor
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Ordenació del territori
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Entenc la ciutat com les interaccions que es generen entre els habitants. És per això, que dotar d’espais per incentivar aquestes interaccions afavoreix la ciutat compacta, la inclusió social i la lliure mobilitat dels ciutadans.
La investigació pretén generar sinergies entre l’entorn natural i l’urbà, creant un espai d’interacció que afavoreixi la convivència, la col·lectivitat i resolgui algunes de les deficiències actuals dels barris adjacents. A més a més, pretén alliberar la ciutat densa i apropar-la a l’espai verd, respectant-lo i facilitant l’accés a qualsevol usuari.
El projecte s’articula amb dues direccions. Per un costat, l’horitzontal que intenta integrar-se en la direccionalitat predominant de l’emplaçament i generar activitat pròpia. Per altra banda, la direcció vertical, que busca aproximar-se a la naturalesa, connectant el centre de la ciutat amb aquesta.
2021-10-14T15:09:14Z
2021-10-14T15:09:14Z
2021-09-22
2021-10-06T18:32:58Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/353656
PRISMA-157956
cat
Open Access
east=1.8220682381369269; north=41.734042468599036; name=Carrer de Guillem Catà, 42, 08242 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3757002022-11-16T08:53:41Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-11-04T17:26:19Z
urn:hdl:2117/375700
Atansar: centre esportiu d'alt rendiment al Poblenou
Laiho Passols, Sami-Josep
Lladó i Porta, David
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Crespo Sánchez, Eva
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Atansar neix d’una problemàtica que es genera en l’entorn de les vies del tren i el teixit del districte de Sant Martí.
El projecte està situat en un punt en el barri de la Llacuna de Poblenou, on el teixit de la ciutat deixa de tenir continuïtat, creant un carrer sense sortida amb un desnivell de vuit metres causat pell pas del tren.
Aquesta problemàtica s'ha resolt mitjançant un sistema capaç de salvar el desnivell mitjançant uns recorreguts accessibles integrats a un equipament esportiu.
Atansar nace de una problemática que se genera en el entorno de las vías del tren y el tejido del distrito de San Martín.
El proyecto está situado en un punto en el barrio de la Laguna de Poblenou, donde el tejido de la ciudad deja de tener continuidad, creando una calle sin salida con un desnivel de ocho metros causado piel del tren.
Esta problemática se ha resuelto mediante un sistema capaz de salvar el desnivel mediante unos recorridos accesibles integrados a una equipación deportivo.
Atansar is born of a problem that is generated in the surroundings of the railroad and the fabric of the district of Sant Martí.
The project is located at a point in the neighborhood of the Lagoon de Poblenou, where the fabric of the city stops continuing, creating a runway with an eight-metre slope caused by the fur passage of the train.
This problem has been resolved by a system that can bridge the gap by means of accessible routes integrated into sports equipment.
2022-11-04T17:26:19Z
2022-11-04T17:26:19Z
2022-10-13
2022-10-19T18:46:40Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375700
PRISMA-166792
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
Open Access
Attribution-ShareAlike 4.0 International
east=2.1919537385243215; north=41.40209001239751; name=Carrer de Tànger, 86, 08018 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3770662022-11-24T16:02:35Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/377066
Nuevos aprendizajes, nuevos espacios: centro de aprendizaje socio-cultural de nueva generación en la antigua escuela Joan Coromines
González Espinosa, Zaira
Sitjà i Domènech, Miquel
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Al Barri d'Hostafrancs a Barcelona, se situa l'INSTITUT JOAN COROMINES, centre educatiu amb manca de popularitat causat per la manca de confort. Es vol rehabilitar i donar resposta a les necessitats dels veïns del barri. Mitjançant un edifici amb doble programa; un centre educatiu-institut i un centre cívic.
En el Barrio de Hostafrancs en Barcelona, se sitúa el INSTITUTO JOAN COROMINES, centro educativo con falta de popularidad causado por la falta de confort. Se pretende rehabilitar y dar respuesta a las necesidades de los vecinos del barrio. A través de un edificio con doble programa; un centro de educación e instituto y un centro cívico.
In the Barrio de Hostafrancs in Barcelona, is located the INSTITUTO JOAN COROMINES, educational center with lack of popularity caused by the lack of comfort. It is intended to rehabilitate and respond to the needs of the neighbourhood’s residents. Through a building with double program; an education center - institute and a civic center.
2022-11-24T15:49:07Z
2022-10-06
10000-01-01
2022-10-12T19:00:24Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/377066
PRISMA-166673
spa
Restricted access - author's decision
east=2.1447498; north=41.3730257; name=Carretera de la Bordeta, 39, 08014 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3939742023-09-22T17:32:42Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-22T17:22:32Z
urn:hdl:2117/393974
Tradició i innovació: la Fàbrica Nova de Manresa
Biosca i Escartín, Mireia
Folch Hernández, Marc
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Blasco Miguel, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Es desenvolupa una proposta per convertir una antiga fàbrica tèxtil a la ciutat de Manresa en un Campus que combini l'ensenyament amb la indústria per formar futurs treballadors del sector. La ubicació de la fàbrica és considerada idònia perquè està ben connectada amb el transport públic i serveix com a límit entre el casc antic i una zona residencial, per tant, la intervenció del Campus té com a objectiu unir aquestes dues zones urbanes. La fàbrica té un valor sentimental i històric per als habitants de Manresa, ja que representa l'època industrial de la ciutat i molts d'ells tenen vincles familiars amb l'antiga fàbrica.
L'edifici de la fàbrica està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), assegurant que es mantinguin alguns aspectes formals i constructius representatius del modernisme industrial. El projecte vol convertir l'edifici en un centre educatiu i tecnològic on els estudiants puguin aprendre diverses enginyeries relacionades amb el sector industrial de la regió. També s'incorporarà una component divulgativa per preservar i educar sobre els orígens de l'edifici, respectant l'arquitectura original.
Un dels aspectes clau del projecte és la il·luminació de l'edifici, ja que actualment hi ha una manca de llum natural a la part central. Es proposa l'ús d'un lluernari en la coberta i perforacions puntuals en el forjat per proporcionar una il·luminació adequada a l'espai. La distribució de l'edifici està dissenyada per aprofitar al màxim la superfície de la façana, creant dues franges d'aules i tallers, i una tercera franja per als espais singulars que requereixen més il·luminació zenital o més alçada. També es planteja la construcció d'una doble façana per mantenir l'aspecte original i millorar el rendiment tèrmic de l'edifici.
2023-09-22T17:22:32Z
2023-09-22T17:22:32Z
2023-07-21
2023-07-26T18:53:28Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393974
PRISMA-175460
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3536802023-09-10T00:48:14Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-14T16:46:59Z
urn:hdl:2117/353680
Jerarquía viaria: reconexión transversal y reagrupación del espacio no construido existente de la zona sur del barrio del Sud-Oest del Besòs
Cuesta Fernández, Diego
Cortellaro, Stefano
Alarcón Carbó, Xavier
Gastón Guirao, Cristina
Corominas Ayala, Miquel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
El projecte s'ha realitzat amb la col·laboració del IMU, on es demanava una proposta de regeneració urbana pel barri del sud-oest del Besòs. L'objectiu del meu projecte consisteix en reordenar l'espai de la zona sud del barri, un barri amb clares problemàtiques de relació amb el seu entorn dins de la ciutat de Barcelona. La construcció en el passat de grans blocs residencials, equipaments tancats al barri i grans espais lliures sense cap relació amb les seves plantes baixes, han fet que aquest polígon residencial no generi cap tipus d'activitat social en el seu interior. Es per això que la meva proposta constribueix per una banda, a crear una jerarquia viaria en sentit transversal que solucioni la connexió del barri amb la ciutat, i per l'altre, el poder acotar l'espai públic actual mitjançant la reagrupació dels blocs d'habitatges generant espacios comunitaris on crear interacció veïnal. Aquesta millora del àmbit residencial es complementaria amb l'ampliació i reconnexió de l'equipament escolar localitzat en aquest sector amb els seus dos carrers colindants. D'aquesta manera es vol donar importancia a les plantes baixes amb la rehabilitació de locals existents i la creació de locals nous que interactuiin en la vida diària de la gent.
El proyecto se ha realizado con la colaboración del IMU, donde se pedía una propuesta de regeneración urbana para el barrio del sud-oest del Besòs. El objetivo de mi proyecto ha consistido en reordenar el espacio de la zona sur de este barrio, un barrio con claras problemáticas de relación con su entorno dentro de la ciudad de Barcelona. La construcción en los años 60 de grandes bloques de viviendas, equipamientos cerrados al barrio y grandes espacios libres sin relación alguna con las plantas bajas, han hecho que este polígono residencial no genere actividad social en su interior. Es por eso que mi propuesta contribuye por un lado, a crear una jerarquía viaria de manera transversal que solucione la conexión del barrio con la ciudad, y por otro lado, el poder acotar el espacio público actual mediante la reagrupación de los bloques de viviendas generando espacios comunitarios donde crear interacción vecinal. Esta mejora del ámbito residencial se completaría con la ampliación y reconexión del equipamiento escolar localizado en este sector con sus dos calles colindantes. Se pretende de esta manera, dar importancia a las plantas bajas con la rehabilitación de locales existentes y creación de locales nuevos que interactúen con la vida diaria de la gente.
2021-10-14T16:46:59Z
2021-10-14T16:46:59Z
2021-09-27
2021-10-06T18:35:40Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/353680
PRISMA-157902
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
east=2.2086438; north=41.4198645; name=Rambla de Prim, 158, 08020 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3749132022-10-24T17:10:37Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-24T17:01:50Z
urn:hdl:2117/374913
Espacio multiusos para el vecindario de la Marina: rehabilitación de la fábrica Santiveri y reconversión a espacio multiusos temporal en la Marina del Prat Vermell
Redondo Pacheco, Leire
Figuerola i Ferrer, Eulàlia
Ros Ballesteros, Jordi
Partida Muñoz, Mara Gabriela
Seguí Pié, Marc
Hernández Falagán, David
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El barrio de la Marina del Prat Vermell está en proceso de regeneración urbana debido a su pasado industrial. En el entrarán a vivir 30.000 nuevas personas, las cuales convivirán con las existentes que habitan las colonias industriales. Para ello, se propone un equipamiento temporal y flexible, con capacidad de cambio de uso en caso de quedarse obsoleto, que acoja las necesidades de este barrio en proceso de construcción y a falta de equipamientos.
2022-10-24T17:01:50Z
2022-10-24T17:01:50Z
2022-10-05
2022-10-12T18:49:40Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/374913
PRISMA-166491
spa
Open Access
east=2.1471149; north=41.3526856; name=Carrer de l'Encuny, 8, 08038 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3976692024-01-17T12:42:52Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
2023-12-07T10:17:06Z
urn:hdl:2117/397669
Ateneu Masriera: tres somnis que bateguen: projecte per a la rehabilitació i adequació del Taller Masriera - Teatre Studium, ubicat al carrer Bailèn, 70-72
Llorens i Pomé, Eduard
Grau i Molist, Lluís
Valor Montero, Jaume
Coll López, Jaime
Crespo Sánchez, Eva
Onecha Pérez, Ana Belén
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
El present Projecte Final de Carrera aborda la rehabilitació i adaptació funcional del Taller Masriera, integrant-hi una doble funció: ateneu veïnal i espai de creació artística, especialment en les arts escèniques.
Aquest edifici emblemàtic, amb un riquíssim llegat artístic i històric ubicat a Barcelona, fou inicialment concebut com a taller de pintura pels reconeguts artistes Josep i Francesc Masriera. Des de llavors, ha experimentat diverses transformacions i ha tingut un paper destacat dins l’escena teatral de la Ciutat Comtal, albergant nombroses representacions i esdeveniments culturals.Actualment, es troba en debat sobre quins nous usos ha d’acollir.
El projecte implica una investigació detallada del context històric i arquitectònic de l’edifici. Les estratègies de rehabilitació se centren a conservar l’essència arquitectònica original, afegint tecnologies modernes i solucions sostenibles per optimitzar l’ús de l’edifici.
Es busca crear un entorn versàtil i inspirador que afavoreixi la creativitat i la col·laboració, tant per als artistes com per a la comunitat local. A més de ser un ateneu veïnal actiu, l’espai fomenta la producció i exhibició d’arts escèniques, com teatre, dansa o música, amb l’objectiu de promoure la cultura i enriquir la vida cultural de la zona.
Amb aquesta intervenció, es pretén revitalitzar el Taller Masriera, convertint-lo en un epicentre de la creació artística i el diàleg cultural, consolidant-lo com un espai clau per a les arts escèniques i un centre neuràlgic de la vida comunitària i la participació activa del veïnat.
This Final Master Project addresses the rehabilitation and functional adaptation of Taller Masriera, integrating a dual function: a neighbourhood community centre and a space for artistic creation, particularly in the performing arts.
This emblematic building, with a rich artistic and historical legacy located in Barcelona, was initially conceived as a painting studio by the renowned artists Josep and Francesc Masriera. Since then, it has undergone various transformations and has played a significant role in Barcelona’s theatre scene, hosting numerous performances and cultural events. Currently, there is ongoing debate regarding its future uses.
The project involves a detailed investigation of the historical and architectural context of the building. The rehabilitation strategies focus on preserving the original architectural essence while incorporating modern technologies and sustainable solutions to optimize the building’s use.
The aim is to create a versatile and inspiring environment that fosters creativity and collaboration, both for artists and the local community. In addition to being an active neighbourhood community centre, the space promotes the production and exhibition of performing arts, such as theatre, dance, or music, to promote culture and enrich the cultural life of the area.
With this intervention, the aim is to revitalize Taller Masriera, turning it into a hub of artistic creation and cultural dialogue, establishing it as a key space for the performing arts and a central point for community life and active participation of the neighbourhood.
2023-12-07T10:17:06Z
2023-12-07T10:17:06Z
2023-10-16
2028-10-16
2023-10-18T18:44:10Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/397669
PRISMA-167762
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Restricted access - confidentiality agreement
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
east=2.1726306; north=41.39561139999999; name=C/ de Bailèn, 70, 08009 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3965442023-11-16T18:10:33Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-16T18:00:41Z
urn:hdl:2117/396544
Reactivant Ses Feixes: mercat i centre d’interpretació de Ses Feixes
Costa Ramón, Iván
Codina Ramells, Anna
Mir Teixidor, Enrique
Domínguez Moreno, Lluis Angel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
La recuperació paisatgística de Ses Feixes, ha d'impulsar la reactivació de la zona dels horts i canals, i això ens donarà la possibilitat de reconnectar aquest espai amb la ciutat mitjançant una infraestructura ecològica de gran potència. Retrobar el sistema de canals i séquies, l'estructura parcel·lària i els portals de feixa que encara es mantenen avui en dia, però resten totalment abandonats per les institucions.
L'immens pàrquing des Pratet es converteix en una barrera entre aquest espai i la ciutat, i és per aquest motiu, que esdevé essencial repensar aquest espai per tal d'aconseguir una interrelació entre la natura i la ciutat. Es projecta un edifici llindar amb un gran pas en planta baixa que connectarà Ses Feixes amb la trama urbana. Dos peces separades que emfatitzaran aquest pas, a un costat se situarà un mercat de productes locals cultivats als horts de Ses Feixes i a l'altre costat un centre d'interpretació i de recerca que es presenta com un espai educatiu per una adequada difusió dels valors d'aquest espai.
La idea conceptual de la proposta és fer una mimesi dels antics portals de feixa (element arquitectònic de molt valor a Ses Feixes) creant un pas entre els dos volums. Aquests dos volums s'unifiquen en planta primera convertint-se en una sola peça, donant continuïtat a tota la proposta. La coberta del mercat esdevindrà un gran mirador públic, on eivissencs i visitants podran contemplar la immensitat de Ses Feixes i descobrir tota l'avifauna que encara s'hi conserva. Aquest projecte té com a objectiu abordar la realitat de l'àrea natural de Ses Feixes. Retrobar aquest espai de nou amb la ciutat, entrellaçant natura i ciutat.
La recuperación paisajística de Sus Feixes, tiene que impulsar la reactivación de la zona de los huertos y canales, y esto nos dará la posibilidad de reconectar este espacio con la ciudad mediante una infraestructura ecológica de gran potencia. Reencontrar el sistema de canales y acequias, la estructura parcelaria y los portales de feixa que todavía se mantienen hoy en día, pero restan totalmente abandonados por las instituciones.
El inmenso parking des Pratet se convierte en una barrera entre este espacio y la ciudad, y es por este motivo, que acontece esencial repensar este espacio para conseguir una interrelación entre la natura y la ciudad. Se proyecta un edificio umbral con un gran paso en planta baja que conectará Sus Feixes con la trama urbana. Dos piezas separadas que enfatizarán este paso, a un lado se situará un mercado de productos locales cultivados a los huertos de Sus Feixes y al otro lado un centro de interpretación y de investigación que se presenta como un espacio educativo por una adecuada difusión de los valores de este espacio.
La idea conceptual de la propuesta es hacer una mimesi de los antiguos portales de feixa (elemento arquitectónico de mucho valor a Sus Feixes) creando un paso entre los dos volúmenes. Estos dos volúmenes se unifican en planta primera convirtiéndose en una sola pieza, dando continuidad a toda la propuesta. La cubierta del mercado acontecerá un gran mirador público, donde ibicencos y visitantes podrán contemplar la inmensidad de Sus Feixes y descubrir toda la avifauna que todavía se conserva. Este proyecto tiene como objetivo abordar la realidad del área natural de Sus Feixes. Reencontrar este espacio de nuevo con la ciudad, entrelazando natura y ciudad.
The landscape recovery of Ses Feixes must encourage the reactivation of the horts and Canals area, and this will give us the possibility of reconnecting this space with the city through a powerful ecological infrastructure. Recovering the canal and the canal system, the parcel structure and the beam portals which are still maintained today. However, they are completely abandoned by the institutions.
The immense parking from Pratet becomes a barrier between this space and the city, and it is for this reason that it becomes essential to rethink this space in order to achieve an interrelationship between nature and the city. A threshold building is projected with a large step on the ground floor that will connect Ses Feixes with the urban plot. Two separate pieces that will emphasize this step. On one side, there will be a market of local products cultivated in the orchards of Ses Feixes and on the other side, a centre of interpretation and research that presents itself as an educational space for the appropriate diffusion of the values of this space.
The conceptual idea of the proposal is to mimesis the old beam portals (high-value architectural element in Ses Feixes) by creating a step between the two volumes. These two volumes are merged into the first floor becoming a single piece and continuing the entire proposal. The cover of the market will become a large public gaze, where evishmen and visitors will be able to watch the immensity of Ses Feixes and discover all of the birdlife that still exists. This project aims to address the reality of the natural area of Ses Feixes. To find this space again with the city, intertwining nature and city.
2023-11-16T18:00:41Z
2023-11-16T18:00:41Z
2023-10-04
2023-10-16T12:27:55Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396544
PRISMA-175913
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.4528073437183586; north=38.91877551917577; name=Camí Vell de Jesús, 36, 07800 Eivissa, Illes Balears, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3445442023-09-10T00:51:46Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/344544
Entre naves: escuela de artes creativas de Tarragona
Almendro Pérez, Myriam
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El proyecto que se va a desarrollar se titula Entre Naves y se trata de una Escuela de Artes Creativas situada en la ciudad de Tarragona.
La Escuela se sitúa al norte de la ciudad en un nuevo sector residencial de crecimiento actualmente no urbanizado, denominado Pou Boronat. Al adentrarnos en el ARE propuesto para este emplazamiento, nos encontramos con intervenciones que enmarcan el carácter de isla del lugar y que no son del todo respetuosas con la condición natural del lugar.
Para conseguir activar este nuevo sector se incluye en el plan urbanístico una escuela, que aprovechará la preexistencia y creará un lugar vivo y de encuentro. El proyecto se ubica en un terreno con una pendiente muy acusada, abundancia de vegetación y con preexistencias de uso agrícola sin valor patrimonial. Aprovechando su posición estratégica se dota al lugar de un amplio programa que podrá servir tanto para el usuario universitario, como para lugares de relación y encuentro a nivel territorial.
En él encontraremos tres usos principales. Por un lado la escuela, con espacios de trabajo colaborativo y aulas de diversas características a nivel de alturas, amplitud, iluminación natural y privacidad, lo cual permitirá realizar actividades artísticas que vayan desde la danza, la música, la pintura o la fotografía. Contará con un auditorio para más de 250 personas dotado con camerinos para los artistas. Por último una gran galería con espacios a distintas alturas y relacionados íntimamentes, donde se podrán realizar talleres, exposiciones e incluso ensayos.
En cuanto a la estructura, el proyecto se enfrenta a una decisión muy importante, ¿conservar o derribar? Se conservan las trazas, se mantiene la materialidad y el concepto de la ubicación de las preexistencias, y se usa la transparencia para marcar los volúmenes entre naves, consiguiendo de esta manera distinguir el lleno y el vacío.
2021-04-27T09:28:48Z
2020-10-29
10000-01-01
2020-11-04T19:43:51Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/344544
PRISMA-150203
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
Restricted access - author's decision
Attribution 3.0 Spain
east=1.2382767; north=41.1299832; name=Passeig Bonaire Camí I, 4, 43007 Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3938692024-01-17T09:56:54Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-21T16:29:07Z
urn:hdl:2117/393869
Enlace entre Campus Nord y Sud de la Diagonal (UPC-UB): nuevos itinerarios urbanos
Muhammad, Abdul Manan
Sola Clua, Gemma
Parcerisa Bundó, Josep
Rubert de Ventós, Maria
Coch Roura, Helena
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
En la Zona Universitaria de la Diagonal se encuentra un paisaje afectado por la falta de integración de la ciudad con el Campus y una idea única de zona universitaria. Los edificios que la forman están planteados de forma autista, trabajando como módulos independientes sin una estrategia de base conjunta. Esta falta de enlaces invita a la reflexión sobre dicha conexión y su capacidad como escenario para albergar itinerarios urbanos. La discontinuidad entre los edificios vanguardistas de los años 60 sugiere un nuevo recorrido que una las dos partes del Campus disgregadas a ambos lados de la Diagonal. La reflexión de este territorio con espacios intersticiales, invita a intervenir con pequeñas actuaciones en el ámbito de cada facultad para recuperar los espacios libres que proporcionan recorridos internos e itinerarios compartidos entre estudiantes y ciudadanos.
2023-09-21T16:29:07Z
2023-09-21T16:29:07Z
2023-07-18
2023-07-26T18:40:43Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393869
PRISMA-177242
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NoDerivs 4.0 International
east=2.1117781135547897; north=41.38992824362491; name=C/ de Sor Eulàlia d'Anzizu, 37, 08034 Barcelona, Espanya
east=2.1137913992755664; north=41.38440072577369; name=Av. Diagonal, 649, 08028 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3931872024-02-11T01:45:15Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-06T15:27:15Z
urn:hdl:2117/393187
La Mina d'aigua: centro de energías renovables: la puerta del campus
Borrego Blanco, Maria
Noguera Nieto, Ana Maria
Jover Fontanals, Cristina
Mejón Artigas, Julio José
Cornadó Bardón, Còssima
Pagés Serra, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Las minas de agua son galerías subterráneas de pendiente reducida
que históricamente se utilizaron para la extracción de agua a través de
pozos. Durante más de un siglo, estas minas fueron el principal medio de
abastecimiento de la ciudad, hasta que la introducción del agua corriente hizo
que perdieran relevancia debido a las comodidades que este servicio ofrecía.
Con el paso del tiempo y la urbanización de la ciudad, muchas de ellas han
quedado enterradas y forman parte de la red soterrada natural de aguas que
tiene la ciudad de Barcelona que, junto al nivel freático, son características
naturales que inciden notablemente en la calificación del suelo. Actualmente
siguen existiendo y la mayoría de ellas están en desuso.
Tras llevar a cabo un análisis territorial e histórico de la evolución de las
tramas tanto superficiales como soterradas del área de estudio, en este caso,
el Campus Sud, se observa la presencia de varias de estas minas en la zona.
Por tanto, el proyecto se dirige con la intención de recuperar estas
infraestructuras en desuso. Esto se debe, por un lado, a nuestra responsabilidad
de rehabilitar y reutilizar edificaciones e infraestructuras con potencial, y, por
otro lado, a la importancia actual de encontrar y desarrollar alternativas de
captación y almacenamiento de agua. Además, esta iniciativa busca crear
una nueva imagen de campus sostenible, consciente de la problemática de la
escasez de agua y comprometido con la búsqueda de nuevas soluciones para
crear espacios más amigables y preparados para el futuro.
En este contexto, el proyecto propone establecer un nuevo hito y emblema
que sirva como una nueva puerta de entrada al Campus Sud de Barcelona,
revalorizando su parte trasera y ofreciendo un acceso alternativo a la Avenida
Diagonal. Para lograr esto, se propone desarrollar un centro energético
focalizado en la generación de energía a partir de fuentes renovables,
aprovechando la reutilización de las infraestructuras existentes en el lugar.
Además de su función como punto de generación energética para el campus,
se aprovechará esta infraestructura para crear un espacio de encuentro
destinado a estudiantes, investigadores y empresas.
2023-09-06T15:27:15Z
2023-09-06T15:27:15Z
2023-07-17
2023-07-19T18:43:19Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393187
PRISMA-175844
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=2.1133186908008827; north=41.382295143932915; name=Av Doctor Marañón - Baldiri i Reixac, 08028 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3953772023-10-25T14:40:54Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-10-25T14:31:24Z
urn:hdl:2117/395377
Proyectar el límite: edificio topográfico docente en Manresa
García Palacios, Juan
Folch Hernandez, Marc
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Blasco Miguel, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Materials de construcció::Fusta
Aquest treball de màster se centra en el disseny d´un edifici topogràfic de caràcter docent com a part integral d´un campus universitari a Manresa. L'enfocament principal és la incorporació de sistemes tecnològics i estructurals innovadors, amb un èmfasi particular a la fusta com a material clau a redescobrir sense deixar de banda una anàlisi de les activitats urbanes a l'entorn per actuar de manera sensible i contribuir a la creació d'un espai acadèmic funcional i contextualment rellevant.
Este trabajo de máster se centra en el diseño de un edificio topográfico de carácter docente como parte integral de un campus universitario en Manresa. El enfoque principal es la incorporación de sistemas tecnológicos y estructurales innovadores, con un énfasis particular en la madera como material clave a redescubrir sin dejar de lado un análisis de las actividades urbanas en el entorno para actuar de forma sensible y contribuir a la creación de un espacio académico funcional y contextualmente relevante.
This master's thesis focuses on the design of a topographical teaching building as an integral part of a university campus in Manresa. The main focus is the incorporation of innovative technological and structural systems, with a particular emphasis on wood as a key material to be rediscovered without leaving aside an analysis of urban activities in the environment to act sensitively and contribute to the creation of a functional and contextually relevant academic space.
2023-10-25T14:31:24Z
2023-10-25T14:31:24Z
2023-10-04
2023-10-06T18:32:15Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/395377
PRISMA-175485
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3969242023-12-12T13:43:56Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-22T16:25:46Z
urn:hdl:2117/396924
La Ròtula: Centre d'investigació tèxtil, equipament docent i residència
Barrachina Farras, Jordina
Sitjà i Domènech, Miquel
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Aquest projecte respon al nom de "Ròtula" entès com el punt mitjà de connexió entre el futur eix verd i el parc del Retiro de Madrid. La intervenció consisteix en un equipament tèxtil que pretén, de forma amable, resoldre la inacabada illa dotant d'un lloc de descans amb un ús de refugi climàtic d'ombra. Un dels objectius del projecte consisteix a introduir el sistema de reciclatge tèxtil dins d'un teixit dens de ciutat, vinculant i creant un sistema d'osmosi entre el projecte, els edificis existents i els veïns.
La volumetria de tres edificis, dos d'ells de nova planta i un d'existent, respon a un equipament que barreja un centre educatiu, un espai creatiu i una zona de fàbrica de reciclatge tèxtil, per donar una nova vida al producte i reduir els residus de la zona. El projecte fomenta l'aparició d'espais de relació i genera una gran porta d'entrada al jardí públic d'interior d'illa.
Pel que fa a la materialitat, s'usen diferents tècniques aprofitant les màximes prestacions de cada material, optant per a una construcció sostenible i de proximitat. A partir d'una unitat modular, s'empra el formigó per als forjats, l'acer per a l'estructura principal i la fusta per a la façana interior evitant la humitat. Tanmateix, s'utilitzen sistemes bioclimàtics passius per disminuir la demanda energètica, aprofitant les condicions climàtiques exteriors i reduint les emissions de CO₂ a l'atmosfera.
Este proyecto responde al nombre de "Rótula" entendido como el punto medio de conexión entre el futuro eje verde y el parque del Retiro de Madrid. La intervención consiste en un equipamiento textil que pretende, de forma amable, resolver la incompleta isla dotando de un lugar de descanso con un uso de refugio climático de sombra. Uno de los objetivos del proyecto consiste en introducir el sistema de reciclaje textil dentro de un tejido denso de ciudad, vinculando y creando un sistema de ósmosis entre el proyecto, los edificios existentes y los vecinos.
La volumetría de tres edificios, dos de ellos de nueva planta y uno existente, responde a un equipamiento que combina un centro educativo, un espacio creativo y una zona de fábrica de reciclaje textil, para dar una nueva vida al producto y reducir los residuos de la zona. El proyecto fomenta la aparición de espacios de relación y genera una gran puerta de entrada al jardín público de interior de manzana.
En cuanto a la materialidad, se utilizan diferentes técnicas aprovechando las máximas prestaciones de cada material, optando por una construcción sostenible y de proximidad. A partir de una unidad modular, se emplea el hormigón para los forjados, el acero para la estructura principal y la madera para la fachada interior, evitando la humedad. Igualmente, se utilizan sistemas bioclimáticos pasivos para disminuir la demanda energética, aprovechando las condiciones climáticas exteriores y reduciendo las emisiones de CO₂ a la atmósfera.
This project responds to the name of "Rótula" understood as the midpoint of connection between the future green axis and the Retiro Park in Madrid. The intervention consists of a textile equipment that aims, in a friendly way, to solve the incomplete island by providing a resting place with a use of shade climatic shelter. One of the objectives of the project is to introduce the textile recycling system within a dense fabric of the city, linking and creating an osmosis system between the project, the existing buildings and the neighbors.
The volumetry of these three buildings, two of them new and one existing, responds to an equipment that combines an educational center, a creative space and a textile recycling factory area, to give a new life to the product and reduce waste in the area. The project encourages the emergence of spaces of relationship and generates a large gateway to the public garden of interior block.
In terms of materials, different techniques are used taking advantage of the maximum performance of each material, opting for a sustainable and proximity construction. From a modular unit, concrete is used for the slabs, steel for the main structure and wood for the interior facade avoiding humidity. Likewise, passive bioclimatic systems are used to reduce energy demand, taking advantage of outdoor climatic conditions and reducing CO₂ emissions to the atmosphere.
2023-11-22T16:25:46Z
2023-11-22T16:25:46Z
2023-10-06
2023-10-16T12:34:17Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396924
PRISMA-175892
cat
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Open Access
Attribution 4.0 International
east=-3.673213137869915; north=40.40419829547731; name=C. de Cavanilles, 58, 28007 Madrid, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3964282023-12-12T13:40:40Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-15T10:45:56Z
urn:hdl:2117/396428
Re-Integrar Can Ricart: centre plurifuncional per a la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat
Tirado Conde, Pol
Sitjà i Domènech, Miquel
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
La proposta d’intervenció en el conjunt industrial de Can Ricart pertén crear un centre amb mixticitat d’usos que, tot i dividir-se en sis espais i cinc línies de treball ben diferenciades, es conformi com a una única entitat en la defensa dels drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Aquest equipament públic es centrarà en unes àrees de treball concretes que s’aniran vinculant a través de l’espai públic que envolta el conjunt o a partir de les diverses activitats que s’hi realitzaran, tant de l’àmbit professional com del lleure.
L’acollida dels usuaris i la gestió de l’accés als espais del centre, l’allotjament de les persones en situació de risc, el servei de menjador comunitari i conscienciació sobre l’alimentació, la integració sociolaboral i la formació, conjuntament amb la sensibilització mediambiental i la lluita contra l’obsolescència programada són algunes de les tasques que es realitzaran en el centre. Per tal de complir aquests objectius, serà condició necessària la interacció amb les entitats, col·lectius, veïnes i veïns del barri per tal de generar sinergies, trencar estigmes i teixir una nova xarxa de vincles i relacions.
2023-11-15T10:45:56Z
2023-11-15T10:45:56Z
2023-10-11
2023-10-13T18:40:41Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396428
PRISMA-157941
cat
Open Access
east=2.198777653658759; north=41.4069967463252; name=Pista bàsquet, C. del Marroc, 17, 08018 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3755752024-02-11T01:53:01Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-11-03T17:32:04Z
urn:hdl:2117/375575
Cultivando Collserola: centro de divulgación, cultivo y comercio local
Benguría Ruiz, Estibaliz
Noguera Nieto, Ana Maria
Jover Fontanals, Cristina
Partida Muñoz, Mara Gabriela
Cornadó Bardón, Còssima
Pagés Serra, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Intervención en el centro del barrio de Can Papanaps mediante la configuración del espacio público y la implantación de un edificio de uso mixto con una voluntad de fomentar valores sociales, culturales y medioambientales a través de las huertas comunitarias.
2022-11-03T17:32:04Z
2022-11-03T17:32:04Z
2022-10-06
2022-10-19T18:39:39Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375575
PRISMA-166156
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Open Access
Attribution 4.0 International
east=2.1480271148822627; north=41.44049835099854; name=Carrer de Dosrius, 8, 08035 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3770942022-11-24T17:01:14Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/377094
Torre banc dels aliments: enclau urbà d'hibridació programàtica: l'artefacte logístic dins la ciutat
Sarquella Gazquez, Miquel
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Albareda Valls, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Abraçar Montjuïc, de límit a parc; fita centrípeta i conciliadora. La Marina del Prat Vermell entesa com
una centralitat de la Barcelona Metropolitana, la ciutat de nuclis. Un barri que evoluciona i es transforma
de la tradicional indústria lleugera a la vida cívica. Formar part de l’activitat més visible de la ciutat gràcies
a l’arribada del programa residencial de la mà d’infraestructures de mobilitat.
L’eix Passeig de la Zona Franca esdevé una avinguda principal amb la gravetat suficient per atraure des de
la ciutat de la justícia fins la nova porta litoral. Porta on la ciutat es plega sobre si mateixa i, amb l’activació
ferroviària per a passatgers pels peus de Montjuïc tot resseguint la mar, apareix de nou al mateix port.
Aquesta porta es dibuixa amb un contorn permeable i un perfil d’altura: una parada cívica i la celebració
de l’esperit de barri. Junts, regalen a la Marina un passeig elevat que ressegueix les vies, tot fent pedagogia
d’aquesta nova connexió alhora que permet el gaudi d’un recorregut lineal verd que condueix des de l’eix
del barri al parc i la muntanya de Montjuïc. A més a més, la nova franja verda serveix de protecció acústica
entre el frenetisme de les rondes i la nova zona residencial.
L’esmentada porta es materialitza amb la construcció de l’intercanviador urbà i la torre del banc dels
aliments. En aquest punt se celebra la vida de barri amb unes noves instal·lacions pel Banc dels Aliments
de Barcelona -l’orgull del barri-, la coberta del qual esdevé un parc d’horts urbans i de repòs, ascens pausat
al passeig lineal que voreja les vies. Un programa amb esperit social però que alhora té reminiscències
logístiques del passat de la Marina, culminat amb una torre residencial que és tota una declaració
d’intencions: l’edifici més alt i vistós, la nova fita del prat vermell és dedicat en gran mesura a habitatge
social i d’emancipació per a joves.
El projecte s’entén com una síntesi del context industrial-logístic i la seva evolució, una resposta a la crisi
d’habitatge i l’exploració sobre hibridacions programàtiques.
2022-11-24T16:50:53Z
2022-10-04
10000-01-01
2022-10-19T18:35:05Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/377094
PRISMA-166173
cat
Restricted access - author's decision
east=2.145246900000001; north=41.3506708; name=Carrer dels Motors, 122, 08040 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3967542024-01-17T09:51:35Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-20T16:55:34Z
urn:hdl:2117/396754
Cartago: centro cultural, un umbral entre la ciudad antigua y la ciudad contemporánea
Manén Fernández, Javier
Codina Ramells, Anna
Mir Teixidor, Enrique
Domínguez Moreno, Lluis Angel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El Proyecto se desarrolla dentro del territorio arqueológico de Cartago. En este lugar, las distintas capas de la historia se superponen, con la ciudad romana sobre la púnica y la ciudad musulmana sobre la romana. Cada una de ellas busca redefinir la historia de este lugar y hacerla propia.
El valor de este lugar está en este subsuelo, en donde se ha acumulado por capas la historia de la civilización de Cartago. Las huellas del pasado emergen del suelo en forma de ruinas gracias a las excavaciones arquelógicas que se abren paso entre los edificios modernos.
La intervenvión propuesta, pretende crear una umbral entre la ciudad contemporanea y la Cartago antigua, poniendo en valor las huellas del pasado, Todo esto se lleva a cabo en consonancia con este territorio, un lugar al borde del mediterraneo.
2023-11-20T16:55:34Z
2023-11-20T16:55:34Z
2023-10-05
2023-10-16T12:31:04Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396754
PRISMA-175422
spa
Open Access
east=10.3329494; north=36.8625853; name=V87M+25 Lloc arqueològic de Cartago, Tunísia
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3550432022-04-24T22:40:01Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-29T15:02:38Z
urn:hdl:2117/355043
Paral·lel al mar
Martin Delgado, Clara
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Coch Roura, Helena
Pardal March, Cristina
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El proyecto se trata de una torre en altura en Parallel que acoge el European Urban Tech, propuesta de hub de empresas tecnológicas que busca su sede actualmente en Barcelona. Se trata de un diálogo con el puerto y sus estructuras metálicas, las tres chimeneas, la antigua muralla de el Baluarte con su trama de las Drassanes y el gran escenario de la Avenida Parallel, su auténtico telón de fondo: Monjuic.
2021-10-29T15:02:38Z
2021-10-29T15:02:38Z
2021-10-19
2021-10-27T18:38:44Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/355043
PRISMA-157937
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.172541029481776; north=41.37481238779316; name=Av. del Paral·lel, 43, 08004 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3962692024-01-17T10:14:13Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-10T15:08:05Z
urn:hdl:2117/396269
Un encuentro entre testeros: repensando las unidades tipológicas mínimas de Ciudad Meridiana
Pedalino Curto, Clara
Mas Pujó, Mauro
Hofert Feix, Karin Elke
Galindo González, Julián
Crosas Armengol, Carles
Bachs Bertran, Isabel
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
“Un encuentro entre testeros” és un projecte que busca superar l'homogeneïtat dels polígons residencials dels anys 60 introduint diversitat programàtica i residencial en el barri de Ciutat Meridiana i centrant la discussió en la manca d'espais de trobada i punts d'intensitat urbana a la ciutat existent, agreujada pel fort pendent sobre la qual es construeix el barri. Per a això, es reflexiona sobre la tipologia del bloc lineal aïllat, amb l'objectiu de generar noves agrupacions de blocs que puguin passar a considerar-se com les unitats tipològiques mínimes del barri. Aquestes unitats, en vincular-se a l'espai públic existent, busquen constituir punts d'intersecció i confluència en una trama actualment estèril. La proposta busca intervenir tant en l'espai construït dins d'aquestes agrupacions, requalificant els habitatges, com en l'espai lliure entre els blocs, recuperant les àrees intersticials per al seu ús comunitari en realitzar-se una topografia artificial i generant una infraestructura d'enllaç entre cotes centralitzada entre les testeres dels blocs.
“Un encuentro entre testeros” es un proyecto que busca superar la homogeneidad de los polígonos residenciales de los años 60 introduciendo diversidad programática y residencial en el barrio de Ciudad Meridiana y centrando la discusión en la falta de espacios de encuentro y puntos de intensidad urbana en la ciudad existente, agravada por la fuerte pendiente sobre la que se construye el barrio. Para ello, se reflexiona sobre la tipología del bloque lineal aislado, con el objetivo de generar nuevas agrupaciones de bloques que puedan pasar a considerarse como las unidades tipológicas mínimas del barrio. Estas nuevas unidades, al vincularse al espacio público existente, pretenden constituir puntos de intersección y confluencia en una trama actualmente estéril. La propuesta busca intervenir tanto en el espacio construido dentro de estas agrupaciones, recualificando las viviendas, como en el espacio libre entre los bloques, recuperando las áreas intersticiales para su uso comunitario al realizarse una topografía artificial y generando una infraestructura de enlace entre cotas centralizada entre los testeros de los bloques.
"Un encuentro entre testeros" is a project whose aim is to overcome the homogeneity of the residential polygons of the 1960s by introducing programmatic and residential diversity in the neighborhood of Ciudad Meridiana and focusing the discussion on the lack of meeting spaces and points of urban intensity in the existing city, aggravated by the steep slope where the neighborhood is built. To this end, there is a reflection on the typology of the isolated linear block, with the intention to generate new groupings of blocks that may be considered as the minimum typological units of the neighborhood. These aggregations, connecting to the existing public space, seek to provide points of intersection and confluence along a currently sterile grid. The proposal intends to intervene both in the built space within these groupings, by re-qualifying the dwellings, and in the free space between the blocks, by recovering the interstitial areas for community use through the generation of an artificial topography and the creation of a centralized linking infrastructure between the block ends.
2023-11-10T15:08:05Z
2023-11-10T15:08:05Z
2023-10-10
2023-10-13T18:36:18Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396269
PRISMA-175467
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NoDerivs 4.0 International
east=2.1746381; north=41.4606732; name=C/ del Pedraforca, 3, 08033 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3550242022-01-27T15:52:15Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-29T13:17:44Z
urn:hdl:2117/355024
Atriums: green patterns & community: centro cívico y vivienda en Sant Gervasi-Galvany
Oncina Micó, Luisa
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Coch Roura, Helena
Pardal March, Cristina
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectura sostenible
ATRIUMS és el nou centre cívic de Sant Gervasi-Galvany amb programa d'habitatge de caràcter social, és el nou equipament que dóna resposta a les necessitats socials dels veïns de barri. Se situa sobre la preexistència d'un teixit consolidat i densament ocupat en planta baixa, amb escàs espai lliure però proper a importants eixos de la ciutat de Barcelona com a Via Augusta i Balmes. Aquesta situació converteix aquest emplaçament en un lloc singular per a ser intervingut per les possibilitats de connexió a través de la successió d'espais verds. El nom "ATRIUMS" neix de la voluntat d'incorporar estratègies d'estalvi d'energia com els atris, com a sistema bioclimàtic dels diferents volums, que juguen un dels papers més importants pel que fa a el procés de disseny de el projecte. L'espai que es general serà un lloc d'oci, cultura i comunitat en un espai alliberat i connectat.
ATRIUMS es el nuevo centro cívico de Sant Gervasi-Galvany con programa de vivienda de carácter social, es el nuevo equipamiento que da respuesta a las necesidades sociales de los vecinos del barrio. Se ubica sobre la preexistencia de un tejido consolidado y densamente ocupado en planta baja, con escaso espacio libre pero cercano a importantes ejes de la ciudad de Barcelona como Vía Augusta y Balmes. Esta situación convierte este emplazamiento en un lugar singular para ser intervenido por las posibilidades de conexión a través de la sucesión de espacios verdes. El nombre “ATRIUMS” nace de la voluntad de incorporar estrategias de ahorro de energía como los atrios, como sistema bioclimático de los distintos volúmenes, que juegan uno de los papeles más importantes en cuanto al proceso de diseño del proyecto. El espacio que se general será un lugar de ocio, cultura y comunidad en un espacio liberado y conectado.
ATRIUMS is the new civic center of Sant Gervasi-Galvany with a social housing program, it is the new equipment that responds to the social needs of the residents of the neighborhood. It is located on the preexistence of a consolidated and densely occupied fabric on the ground floor, with little free space but close to important axes of the city of Barcelona such as Vía Augusta and Balmes. This situation makes this location a unique place to be intervened by the possibilities of connection through the succession of green spaces. The name "ATRIUMS" was born from the desire to incorporate energy saving strategies such as atriums, as a bioclimatic system of the different volumes, which play one of the most important roles in terms of the project's design process. The space that will be generated will be a place of leisure, culture and community in a liberated and connected space.
2021-10-29T13:17:44Z
2021-10-29T13:17:44Z
2021-10-19
2021-10-27T18:35:30Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/355024
PRISMA-157928
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.148072098470797; north=41.39985451160638; name=Carrer d'Alfons XII, 61, 08006 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3936942023-09-19T16:40:36Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-19T16:32:12Z
urn:hdl:2117/393694
Museo de la Peña del Moro y centro cultural en el valle de Sant Just Desvern
Quiles Moreno, Pablo
Codina Ramells, Anna
Domínguez Moreno, Lluis Angel
Llobet Ribeiro, Xavier
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Situado en la puerta entre el corredor verde que unirá el Llobregat y Collserola, en la antigua cantera; el proyecto busca una conexión con la ciudad mediante una pasarela, soportada con un centro cultural y museo enterrado, una pérgola que nos invita a descender y una plaza que forma parte de la montaña.
2023-09-19T16:32:12Z
2023-09-19T16:32:12Z
2023-07-17
2023-07-24T18:35:09Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393694
PRISMA-168220
spa
Open Access
east=2.077437541618714; north=41.39357284496621; name=Carrer dels Avellaners, 1, 08960 Sant Just Desvern, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3574352024-02-11T01:57:41Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/357435
Vivir el umbral: el espacio entre la ciudad y la vivienda
Lanzat Lanzat, Maria
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Jover Fontanals, Cristina
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
El proyecto se desarrolla en en un parcelario actualmente ocupado por equipamiento industrial en desuso, situada en Almogavers, Napoles, y Buenaventura Muñoz, frente a la estación del Nord. El interes del emplazamiento reside en la superposición de las tramas derivadas del Plan Cerdá y la anterior del parcelario agrario. Se plantea la apertura de la manzana en la esquina para una mayor conexión con el parque, jugando con la volumetria que compondrá el conjunto del proyecto, contraponiendolas y atendiendo a la identidad de la manzana. El programa se compone de vivienda dotacional, con un volumen que se impone en altura raspecto al resto del proyecto, Y se complementa con un equipamiento cultural, fabrica de creación que incluye alojamientos para artistas. Además se incluye la recuperación de las naves con mayor interes patrimonial de la parcela , en Buenaventura Muñoz
2021-11-30T18:39:13Z
2021-10-22
10000-01-01
2021-11-10T19:38:18Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/357435
PRISMA-157975
spa
Restricted access - author's decision
east=2.1847556149892577; north=41.391544503716275; name=Carrer de Buenaventura Muñoz, 23, 08018 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/1106562022-09-11T00:55:08Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2017-11-15T09:52:34Z
urn:hdl:2117/110656
Activador urbano
Pistoni Pérez, Mario
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics
Qualificació obtinguda: 9
2017-11-15T09:52:34Z
2017-11-15T09:52:34Z
2017-07-12
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/110656
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.232370376586914; north=41.42773337849846; name=Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3308202023-09-10T01:14:06Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2020-10-26T13:46:23Z
urn:hdl:2117/330820
Entre-viviendas: viviendas sociales en el área del Pou Boronat, Tarragona
Valenzuela Rivero, Javier
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Fernández Salas, Elena
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El Plan Urbanístico del Área Residencial Estratégica del Pou Boronat, en Tarragona, propone en primer lugar el derribo de las viviendas del lugar para posteriormente mantenerlas, rodeándolas de edificaciones de hasta 7 plantas de altura. La propuesta surge como respuesta crítica a ello, y consiste en el desarrollo de un programa de vivienda integrado entre las casas preexistentes de la zona. Se establece un sistema de barrio capaz de integrarlas mediante agrupaciones de baja altura, que a partir de la casa como punto de partida genera un programa variado con pequeños equipamientos y espacios comunitarios.
2020-10-26T13:46:23Z
2020-10-26T13:46:23Z
2020-09-10
2020-09-16T18:57:34Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/330820
PRISMA-149876
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.2384308; north=41.1301636; name=Passeig Bonaire Camí I, 4, 43007 Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3953782023-10-25T14:40:41Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-10-25T14:38:17Z
urn:hdl:2117/395378
El nuevo templo intelectual de Manresa
Ventayol Powell, Laura
Folch Hernandez, Marc
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Blasco Miguel, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
La ciudad de Manresa es una ciudad en crecimiento, donde se propone la implantación de un nuevo campus universitario. En él, se proyecta una biblioteca que se relaciona con el resto del campus teniendo en cuenta todas las premisas y edificios colindantes. Una biblioteca llena de oportunidades y con un diseño sostenible ha llegado a la ciudad.
2023-10-25T14:38:17Z
2023-10-25T14:38:17Z
2023-10-04
2023-10-06T18:32:34Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/395378
PRISMA-175861
spa
Open Access
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3962662023-12-24T01:56:45Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-10T14:44:01Z
urn:hdl:2117/396266
De reüll: els encants de Ciutat Meridiana
Sunyer Morales, Marina
Mas Pujó, Mauro
Hofert Feix, Karin Elke
Galindo González, Julián
Crosas Armengol, Carles
Bachs Bertran, Isabel
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
La situació social de Ciutat Meridiana actual es basa en el que podríem anomenar “el no lugar”. No hi ha cap incentiu per anar-hi a viure, tot i estar molt a prop de la infraestructura viaria, per carretera, tren i metro no te un bon sistema i es de difícil accés.
Això em sembla molt important en quant a la lectura d'aquest lloc, perquè no està centralitzat no mira la ciutat i té poques similituds amb aquesta, la seva condició com penjant de la infraestructura és molt més similar al desenvolupament per exemple de Moncada i Reixac, Barberà del Vallès o Montornès.
Es una lectura des de la cantonada, des del reüll. Literalment, 'del raconet de l'ull'. També 'from the corner of one's eye'. Esmentem també una altra expressió amb un sentit afí, 'look askance at', que vol dir 'mirar de reüll amb desconfiança'. Sinònim: De cua d'ull. Equivalent en anglès: Out of the corner of one's eye
La situación social de Ciudad Meridiana actual se basa en el que podríamos denominar “el no *lugar”. No hay ningún incentivo para ir a vivir, a pesar de estar muy cerca de la infraestructura *viaria, por carretera, tren y metro no té un buen sistema y se de difícil acceso.
Esto me parece muy importante en en cuanto a la lectura de este lugar, porque no está centralizado no mira la ciudad y tiene pocas similitudes con esta, su condición como colgante de la infraestructura es mucho más similar al desarrollo por ejemplo de Moncada y *Reixac, Barberà del Vallès o *Montornès.
Se una lectura desde la esquina, desde el reojo. Literalmente, 'del *raconet del ojo'. También '*from *the *corner *of *one's *eye'. Mencionamos también otra expresión con un sentido afín, 'look *askance *at', que quiere decir 'mirar de reojo con desconfianza'. Sinónimo: Con el rabillo del ojo. Equivaliendo en inglés: Out *of *the *corner *of *one's *eye
The social situation of Ciudad Meridiana today is based on what we could call "the no *place". There is no incentive to go to live, despite being very close to the road infrastructure, by road, train and metro it is not a good system and it is difficult to access.
This seems to me very important in terms of reading this place, because it is not centralized does not look at the city and has few similarities with this, its condition as a pendant of the infrastructure is much more similar to the development for example of Moncada and *Reixac, Barberà del Vallès or *Montornès.
It is a reading from the corner, from the corner of the eye. Literally, 'from *the *raconet of the eye'. Also '*from *the *corner *of *one's *eye'. We also mention another expression with a related sense, 'look *askance *at', meaning 'to look out of the corner of one's eye with distrust'. Synonym: With the corner of one's eye. Equivalent in English: Out *of *the *corner *of *one's *eye
2023-11-10T14:44:01Z
2023-11-10T14:44:01Z
2023-10-10
2023-10-13T18:35:25Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396266
PRISMA-175910
cat
Open Access
east=2.1746381; north=41.4606732; name=C/ del Pedraforca, 3, 08033 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3755722023-12-24T01:57:36Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-11-03T16:33:28Z
urn:hdl:2117/375572
Ampits urbans que generen punts neuràlgics: continuïtat dels jardins dels Rasos de Peguera
Reig Llamas, Alba
Oliver i Sansalvador, Núria
Hofert Feix, Karin Elke
Corominas Ayala, Miquel
Galindo González, Julián
Salvati, Agnese
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
El projecte final de carrera afronta el repte d’incidir en la regeneració urbana d’un dels grans polígons d’habitatge de Barcelona construits als anys 60: el barri de Ciutat Meridiana.
El projecte s’emmarca dins d’un conjunt d’actuacions que s’estan duent a terme per part de l’IMU (Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona), que actualment està definint un àmbit de regeneració urbana a Ciutat Meridiana per resoldre les diverses problemàtiques existents i potenciar, entre altres factors, l’activació econòmica, la rehabilitació dels edificis, la millora de l’espai públic i la generació d’energia renovable.
El proyecto final de carrera afronta el reto de incidir en la regeneración urbana de uno de los grandes polígonos de vivienda de Barcelona construidos en los años 60: el barrio de Ciudad Meridiana.
El proyecto se enmarca dentro del conjunto de actuaciones que se estan llevando a cabo por parte del IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona), que actualmente está definiendo un ámbito de refeneración urbana en Ciudad Meridiana para resolver las distintas problematicas existentes y potenciar, entre otros factores, la activación económica, la rehabilitación de los edificios, la mejora del espacio público y la generación de energia renovable.
The final project faces the challenge of influencing the urban regeneration of one of the large housing estates in Barcelona built in the 60s: the neighborhood of Ciutat Meridiana.
The project is part of the set of actions that are being carried out by the IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona), which is currently defining an area of urban renewal in Ciutat Meridiana to solve the different existing problems and promote, among other factors, economic activation, the rehabilitation of buildings, the improvement of public space and the generation of renewable energy.
2022-11-03T16:33:28Z
2022-11-03T16:33:28Z
2022-10-05
2022-10-19T18:37:59Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375572
PRISMA-166163
cat
Open Access
east=2.1746381; north=41.4606732; name=Ciutat Meridiana, C/ del Pedraforca, 1, 08033 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3752202022-10-27T18:00:44Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-27T17:50:58Z
urn:hdl:2117/375220
Camí de la Bassa i el Torrent del Sorral: punt d’oci lligat a l’aigua de Vilanova del Vallès
Pericas Escalé, Joana
Gastón Guirao, Cristina
Zubelzu Viarje, Ana
Gilabert Sanz, Salvador
Oliver Saiz, Maria Elena
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Camí de la Bassa i el Torrent del Sorral, és un
projecte que té en compte el patrimoni de
Vilanova del Vallès. Respecta i recupera part de
la història del recorregut de l’aigua del poble, i
genera nous espais de relació amb el canal.
El municipi de Vilanova es caracteritza per
l’àmplia xarxa de torrents d’aigua que estructuren
el creixement del poble conjuntament amb la
topografia del terreny. El Torrent del Sorral, així
anomenat segons els vilanovins i vilanovines, neix
a la part més elevada del nucli urbà i creua el
poble fins a arribar al riu Mogent. Quan plou, el
canal s’omple i l’aigua circula al llarg de Vilanova.
Al límit entre la natura i les edificacions més
urbanes, es situa el projecte. Una actuació de gra
molt petit, que recupera un dels trams perduts del
Torrent del Sorral i dona entrada al poble.
A partir d’uns murets que van resseguint el camí
i el petit canal d’aigua, i amb unes peces de
diversos usos polivalents que l’acompanyen, el
torrent es redibuixa i s’estableix la connexió amb
l’antiga Bassa.
2022-10-27T17:50:58Z
2022-10-27T17:50:58Z
2022-10-06
2022-10-12T18:56:21Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375220
PRISMA-166153
cat
Open Access
east=2.2879147; north=41.55020589999999; name=Carrer de Pere Calders, 9, 08410 Vilanova del Vallès, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3939582024-03-03T20:33:34Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-22T12:49:56Z
urn:hdl:2117/393958
Simbiosis, el pont entre ciutat i campus: la biblioteca del nou campus tecnològic de Manresa
Padrós Prats, Meritxell
Solaguren-Beascoa de Corral, Félix
Peñín Llobell, Alberto
Obiol Sánchez, Agustí
Pons Valladares, Oriol
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
L'edifici és una biblioteca i centre civic ubicat a Manresa que formarà part del futur campus universitari. Es tracta d'un edifici que s'adapta al buit existent i anivella la seva cota de coberta amb la de la fabrica que té a la part superior. D'aquesta forma la coberta és el pont que permet passar a l'altra banda del buit.
2023-09-22T12:49:56Z
2023-09-22T12:49:56Z
2023-07-20
2023-07-26T18:47:22Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393958
PRISMA-175908
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NoDerivs 4.0 International
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3533892023-09-10T01:18:59Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-07T16:55:48Z
urn:hdl:2117/353389
Cantonada i nova centralitat: equipament híbrid en l'encreuament dels carrers Cristóbal de Moura i Sant Ramon de Penyafort del barri del Sud-oest del Besòs a Barcelona
Huguet Gálvez, Elisabet
Cortellaro, Stefano
Alarcón Carbó, Xavier
Gastón Guirao, Cristina
Corominas Ayala, Miquel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
La memòria que es presenta a continuació es tracta del Projecte de Fi de Carrera del Màster Universitari en Arquitectura. Aquest curs, dins del taller d’urbanisme, hem tingut l'oportunitat de col·laborar amb l'Institut Municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona en la regeneració urbana del barri del Sud-oest del Besòs.
El projecte que presento a continuació es basa en fer una reflexió sobre l’illa tipus del barri; com fer arribar la centralitat a aquesta unitat, resolent l’ambigüitat dels espais lliures i generant activitat per trencar les barreres físiques i socials del polígon residencial. És un projecte de cantonada que pretén multiplicar recorreguts creant d’un barri residencial, un fragment de ciutat. Un gran equipament híbrid pot ser la cantonada del territori contemporani, es crea un urbanisme de l’ambigüitat, la sorpresa i la barreja.
2021-10-07T16:55:48Z
2021-10-07T16:55:48Z
2021-09-27
2021-09-29T18:41:54Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/353389
PRISMA-157921
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.2169967830768478; north=41.41884024896704; name=Ronda de Sant Ramon de Penyafort, 34, 08930 Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3970252023-12-11T13:40:30Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-24T18:18:29Z
urn:hdl:2117/397025
Campus I en D
Edo Martínez, Xavier
Clotet i Juan, Maria Rosa
Peñín Llobell, Alberto
Pons Valladares, Oriol
López López, David
Granell Trias, Enrique
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Projecte de rehabilitació de la Fàbrica Nova situada a Manresa, Barcelona. El nou projecte forma part d'un MasterPlan de Campus Universitari. L'edifici es divideix en ús: docent, equipament públic i comerç.
Proyecto de rehabilitación de la Fabrica Nova ubicada en Manresa, Barcelona. El nuevo proyecto forma parte de un MasterPlan de Campus Universitario. El edificio se divide en uso: docente, equipamiento publico y comercio.
Rehabilitation project for the Fabrica Nova located in Manresa, Barcelona. The new project is part of a University Campus MasterPlan. The building is divided into this uses: teaching, public equipment and commerce.
2023-11-24T18:18:29Z
2023-11-24T18:18:29Z
2023-10-02
2023-10-18T18:32:27Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/397025
PRISMA-175982
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3568802024-02-11T02:03:56Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-11-22T14:48:58Z
urn:hdl:2117/356880
Re-Fabricar: viviendas sociales y equipamientos en el barrio de navas
Luengo Arias, Martín
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Jover Fontanals, Cristina
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Intervención en una manzana de ensanche en el barrio de Navas, Barcelona.
El proyecto consta de una serie de viviendas dotacionales, varios equipamientos, un interior de manzana y una rehabilitación de preexistencias industriales.
2021-11-22T14:48:58Z
2021-11-22T14:48:58Z
2021-10-22
2021-11-10T19:39:35Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/356880
PRISMA-157955
spa
Open Access
east=2.189930383131049; north=41.41695304433032; name=C. d'Espronceda, 326, 08027 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3577532024-02-11T02:05:45Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856
urn:hdl:2117/357753
Noves maneres de viure: 40 habitatges al Paral-lel
Ripoll Palmés, Mar
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Gascón Climent, Eduardo
Jover Fontanals, Cristina
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Millorar la ciutat comença per analitzar, proposar i construir noves maneres de viure. Un tema general que es concreta en investigar noves relacions entre els espais: íntim, privat, comunitari i públic. L’objectiu es fer un edifici de 40 habitatges. Un contingut que obliga a: analitzar la complexitat i les mancances de la ciutat, així com les aspiracions i les formes de viure dels ciutadans (1a part: implantació), proposar la unió de l’espai públic i la tipologia arquitectònica amb la comoditat i la llibertat dels usuaris (2a i 3a part: projecte i habitatge), i construir de manera sostenible convertint la tècnica industrial en tecnologia humanitzada (4a part: definició tècnica). La hipòtesi del projecte és aprofundir en l’arquitectura senzilla per fora i lluminosa per dins defensada pels arquitectes moderns més vigorosos (Nathan Rogers). El mètode de treball ha estat combinar teoria urbanística i composició arquitectònica amb l’hàbitat contemporani i la construcció mitjançant semi-productes. Posar l’arquitectura contemporània al servei de la gent anònima és possiblement la conclusió més afortunada d’aquest treball de PFM.
Mejorar la ciudad comienza por analizar, proponer y construir nuevas maneras de vivir. Un tema general que se concreta en investigar nuevas relaciones entre los espacios: íntimo, privado, comunitario y público. El objetivo es hacer un edificio de 40 viviendas. Un contenido que obliga a: analizar la complejidad y las carencias de la ciudad, así como las aspiraciones y las formas de vida de los ciudadanos (1ª parte: implantación), propuso la unión del espacio público y la tipología arquitectónica con la comodidad y la libertad de los usuarios (2ª y 3ª parte: proyecto y vivienda), y construir de manera sostenible convirtiendo la técnica industrial en tecnología humanizada (4ª parte: definición técnica). La hipótesis del proyecto es profundizar en la arquitectura sencilla por fuera y luminosa por dentro defendida por los arquitectos modernos más vigorosos (Nathan Rogers). El método de trabajo ha sido combinar teoría urbanística y composición arquitectónica con el hábitat contemporáneo y la construcción mediante semi-productos. Poner la arquitectura contemporánea al servicio de la gente anónima es posiblemente la conclusión más afortunada de este trabajo de PFM.
Improving the city begins with analyzing, proposing and building new ways of living. A general theme that takes shape when investigating new relationships between spaces: intimate, private, community and public. The goal is to build a 40-apartment building. A content that requires: analyzing the complexity and shortcomings of the city, as well as the aspirations and ways of life of citizens (1st part: implementation), proposing the union of public space and architectural typology with comfort and the freedom of users (2nd and 3rd part: project and housing), and build in a sustainable way by converting industrial technology into humanized technology (4th part: technical definition). The hypothesis of the project is to delve into the simple architecture on the outside and bright on the inside defended by the most vigorous modern architects (Nathan Rogers). The working method has been to combine urban theory and architectural composition with contemporary habitat and construction using semi-products. Putting contemporary architecture at the service of anonymous people is possibly the luckiest conclusion of this PFM work.
2021-12-02T17:07:12Z
2021-10-25
10000-01-01
2021-11-10T19:40:25Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/357753
PRISMA-158020
cat
Restricted access - author's decision
east=2.1628722; north=41.3749416; name=Av. del Paral·lel, 25, 08004 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3969172023-12-12T13:42:48Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-22T15:00:24Z
urn:hdl:2117/396917
Entre dos refugios climáticos: vivienda colectiva para la tercera edad y centro de día
Camargo González, Sara
Sitjà i Domènech, Miquel
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
A causa del canvi climàtic, cada cop és més freqüent experimentar episodis d'onades de calor a les ciutats. Barcelona ha establert una xarxa d'espais refugi climàtic juntament amb altres mesures que busquen introduir zones verdes de qualitat a l'entorn urbà per protegir la població durant aquests períodes.
El projecte es troba a Can Ricart a Poblenou, entre dos d'aquests refugis, que actualment estan poc utilitzats perquè són poc coneguts pels veïns i la ciutadania en general.
Aquest treball neix com a resultat d'una crítica a la planificació existent per a aquest complex, que proposa la densificació de l'interior de l'illa, augmentant la superfície pavimentada i, amb això, incrementant les conseqüències de l'efecte illa de calor en aquest lloc. Es proposa la rehabilitació de les naus existents, la creació d'un edifici de nova construcció que continuï la façana de l'illa i la renovació i renaturalització de l'interior de l'illa.
La finalitat d'aquest projecte consisteix a crear un passatge verd protegit que connecti els dos refugis climàtics existents i es relacioni amb l'equipament situat a la planta baixa i amb les vivendes col·lectives, amb la finalitat de dinamitzar aquesta illa i incentivar l'interès públic per aquest tipus de refugis i per la verd urbà de qualitat i proximitat.
Debido al cambio climático, cada vez es más frecuente experimentar episodios de olas de calor en las ciudades. Barcelona ha establecido una red de refugios climáticos junto con otras medidas que buscan introducir áreas verdes de calidad en el entorno urbano para proteger a la población durante estos periodos.
El proyecto se ubica en Can Ricart en Poblenou, entre dos de estos refugios, que en la actualidad se encuentran subutilizados debido a que son poco conocidos por los vecinos y la ciudadanía en general.
Este trabajo surge como resultado de una crítica al planeamiento existente para este complejo, que propone la densificación del interior de la manzana, aumentando la superficie pavimentada y, con ello, incrementando las consecuencias del efecto isla de calor en este lugar. Se propone la rehabilitación de las naves existentes, la creación de un edificio de obra nueva que continúe el frente de manzana y la reurbanización y renaturalización del interior de la manzana.
La finalidad de este proyecto consiste en crear un pasaje verde protegido que conecte los dos refugios climáticos existentes y que se relacione con el equipamiento ubicado en la planta baja y con las viviendas colectivas, con el propósito de dinamizar esta manzana e incentivar el interés público por este tipo de refugios y por el verde de calidad y proximidad.
Due to climate change, experiencing heatwaves in cities is becoming increasingly common. Barcelona has established a network of climate shelters along with other measures aimed at introducing quality green areas in the urban environment to protect the population during these periods.
The project is located in Can Ricart in Poblenou, between two of these shelters, which are currently underutilized because they are not well-known among residents and the general public.
This work arises as a result of criticism of the existing planning for this complex, which proposes densification within the block, increasing the paved surface and, thereby, exacerbating the consequences of the urban heat island effect in this location. The rehabilitation of existing warehouses, the creation of a new building that continues the block's facade, and the redevelopment and renaturalization of the block's interior are proposed.
The purpose of this project is to create a protected green passage that connects the two existing climate shelters and connects with the facility located on the ground floor and the collective housing, with the aim of revitalizing this block and encouraging public interest in this type of shelter and high-quality, nearby green spaces.
2023-11-22T15:00:24Z
2023-11-22T15:00:24Z
2023-10-06
2023-10-16T12:32:49Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396917
PRISMA-175486
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
east=2.1995437; north=41.4079264; name=Carrer Emilia Coranty, 5, 08018 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3744002022-10-13T14:36:21Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-13T14:23:10Z
urn:hdl:2117/374400
Biblioteca La Cotonia, reconexión ciudadana en Vallirana
Castro Mingorance, Cristian
Grau i Molist, Lluís
Valor Montero, Jaume
Coll López, Jaime
Crespo Sánchez, Eva
Onecha Pérez, Ana Belén
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Durant els darrers anys, Vallirana ha vist augmentar la seva població de forma constant, i el municipi continua adaptant-se a les noves necessitats dels ciutadans. La transformació del municipi és incessant, millorant connexions vials i de vianants, o creant nous equipaments i millorant zones públiques.
En el cas que ocupa el projecte, s'aposta per la rehabilitació de la fàbrica de cotó, que s'ubica en relació a l'actual eix verd a la zona Nord, sent aquest un punt en què els límits no estan definits, la connexió de vianants esvaeix entre uns camps de cultiu al costat de la riera, i una orografia complexa.
La proposta transforma l'antiga fàbrica de cotó a la nova biblioteca de Vallirana, un nou centre educatiu i d'autoaprenentatge, incorporant activitats culturals i de servei a la ciutadania. Aquesta es relaciona directament amb l'eix verd del municipi, essent una transició dels espais que l'envolten, i s'estableix com un pas obligat, el qual s'ha de travessar per un pas cobert de gran dimensió a la planta baixa, que ofereix l'opció d'entrar equipament per dos accessos possibles. S'aposta per la rehabilitació de la nau principal de l'edifici existent, i una nova construcció amb fusta i noves tecnologies d'impressió 3D, per aconseguir un edifici que permeti la reutilització i el reciclatge dels materials emprats, contemplant com a principal objectiu la sostenibilitat i cicle de vida del material, així com la possible cooperació ciutadana.
Durante los últimos años, Vallirana ha visto aumentar su población de forma constante, y el municipio sigue adaptándose a las nuevas necesidades de los ciudadanos. La transformación del municipio es incesante, mejorando conexiones viales y peatonales, o creando nuevos equipamientos y mejorando zonas públicas.
En el caso que ocupa el proyecto, se apuesta por la rehabilitación de la fábrica de algodón, que se ubica en relación al actual eje verde en la zona Norte, siendo este un punto en el que los límites no están definidos, la conexión peatonal se desvanece entre unos campos de cultivo junto a la riera, y una orografía compleja.
La propuesta, transforma la antigua fábrica de algodón en la nueva biblioteca de Vallirana, un nuevo centro educativo y de auto aprendizaje, incorporando actividades culturales y de servicio a la ciudadanía. Esta se relaciona directamente con el eje verde del municipio, siendo una transición de los espacios que le rodean, y se establece como un paso obligado, el cual debe atravesarse por un paso cubierto de gran dimensión en planta baja, que ofrece la opción de entrar al equipamiento por dos accesos posibles. Se apuesta por la rehabilitación de la nave principal del edificio existente, y una nueva construcción con madera y nuevas tecnologías de impresión 3D, para conseguir un edificio que permita la reutilización y reciclaje de los materiales empleados, contemplando como principal objetivo la sostenibilidad y ciclo de vida del material, así como la posible cooperación ciudadana.
During recent years, Vallirana has seen its population increase steadily, and the municipality continues to adapt to the new needs of citizens. The transformation of the municipality is incessant, improving road and pedestrian connections, or creating new facilities and improving public areas.
In the case that the project occupies, it is committed to the rehabilitation of the cotton factory, which is located in relation to the current green axis in the North zone, this being a point in which the limits are not defined, the pedestrian connection is it vanishes between some cultivated fields next to the stream, and a complex orography.
The proposal transforms the old cotton factory into the new Vallirana library, a new educational and self-learning center, incorporating cultural activities and service to citizens. This is directly related to the green axis of the municipality, being a transition of the spaces that surround it, and is established as an obligatory passage, which must be crossed by a large covered passage on the ground floor, which offers the option of entering to the equipment by two possible accesses. It is committed to the rehabilitation of the main nave of the existing building, and a new construction with wood and new 3D printing technologies, to achieve a building that allows the reuse and recycling of the materials used, contemplating sustainability and cycle of life of the material, as well as the possible citizen cooperation.
2022-10-13T14:23:10Z
2022-10-13T14:23:10Z
2022-10-04
2022-10-06T07:01:08Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/374400
PRISMA-166665
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.9342482089996338; north=41.38816709717142; name=Carrer Riera, 7, 08759 Vallirana, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3302442022-04-10T00:45:03Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2020-10-14T14:12:44Z
urn:hdl:2117/330244
Mercado + centro cultural: antigua Fábrica Costa Font, Barcelona: intercambiador cultural
Majekodunmi, Adedolapo Oreoluwa
Bunyesc i Palacín, Josep
Coll López, Jaime
González Barroso, José M.
Crespo Sánchez, Eva
Valor Montero, Jaume
Blanco Granado, Jaime
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
El edificio originalmente fue proyectado por Francesc Mitjans en 1946 y formaba parte de un conjunto
fabril junto al edificio ya remodelado hoy en día conocido como Alchemika por los arquitectos
Oliveiras-Boix.
La elección de este proyecto como punto de partida viene dada por la oportunidad de poder enfrentar
el reto de convertir una nave industrial catalogada como patrimonio arquitectónico de mediados del
siglo XX en un edificio de consumo casi nulo adaptado a las exigencias actuales.
El programa planteado para el nuevo uso viene fuertemente ligado a la voluntad de complementar
los usos del equipamiento Alchemika para volver a funcionar conjuntamente como una nueva
centralidad urbana para todos los vecinos del barrio.
Los usos de Mercado, Centro Cultural y Rocódromo completan los usos para las edades que no
encontramos en Alchemika (escuela infantil, guardería, biblioteca y residencia para la 3ª edad)
2020-10-14T14:12:44Z
2020-10-14T14:12:44Z
2020-09-15
2020-09-23T18:35:16Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/330244
PRISMA-149870
spa
Open Access
east=2.1826946; north=41.4168721; name=Trinxant - Sant Antoni Maria Claret, 08041 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3550262021-10-29T13:41:57Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-29T13:39:38Z
urn:hdl:2117/355026
Entre - alturas: viviendas, casal y centro de día para personas mayores
Vázquez Martínez, Carolina
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Coch Roura, Helena
Pardal March, Cristina
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
El proyecto surge de varias problemáticas de la zona. La primera,es la densificación del Farró (parte baja del Putxet
i Farró), encontrándose en el límite con Sant Gervasi-Galvany. Los dos barrios tienen un carácter urbano y social
opuesto y se busca establecer una relación entre los dos. El primero, tiene pequeños interiores de manzana privados
y calles estrechas, que generan la carencia de permeabilidad, espacio social y de encuentro dentro de la trama
urbana. En el segundo, hay que crecen en altura y abren los interiores de manzana generando construcciones
aisladas, y permitiendo la abertura de las calles y aparición de espacio público, consiguiendo un gran pulmón verde
este barrio. Paralelamente, a lo largo de la calle Balmes, se encuentra la línea de ferrocarriles L7, ubicándose la
estación de Padua dentro del ámbito a trabajar, que exige establecer una relación estación-ciudad-esquina.
2021-10-29T13:39:38Z
2021-10-29T13:39:38Z
2021-10-19
2021-10-27T18:36:21Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/355026
PRISMA-157933
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
Open Access
Attribution 3.0 Spain
east=2.143386636796669; north=41.40318729422848; name=Carrer de Balmes, 338, 08006 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3958782023-11-06T16:50:51Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-06T16:48:50Z
urn:hdl:2117/395878
Revitalitzant Vallcarca
Udeh Ogbu, Uchenna Daniel
Nogués i Teixidor, Montserrat
Gastón Guirao, Cristina
Zubelzu Viarje, Ana
Gilabert Sanz, Salvador
Oliver Saiz, Maria Elena
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El projecte consisteix en la relació i connexió entre espais lliures a escala urbana, mitjançant una reordenació formal i funcional d'un tram del carrer Farigola, per acabar duent a terme un
edifici (de biblioteca)-pont a la cantera de Vallcarca a partir restitució topogràfica per salvar el salt de cota del lloc.
El proyecto consiste en la relación y conexión entre espacios libres a escala urbana, mediante una reordenación formal y funcional de un tramo de la calle Farigola, para acabar llevando a cabo un
edificio (de biblioteca)-puente en la cantera de Vallcarca a partir de restitución topográfica para salvar el salto de cota del lugar.
The project consists of the relationship and connection between free spaces on an urban scale, through a formal and functional reorganization of a section of Calle Farigola, to end up carrying out a
building (library)-bridge in the Vallcarca quarry based on topographic restitution to save the jump in elevation of the site.
2023-11-06T16:48:50Z
2023-11-06T16:48:50Z
2023-10-04
2023-10-11T18:37:42Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/395878
PRISMA-176441
cat
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Open Access
Attribution 4.0 International
east=2.147596064069739; north=41.41444254355154; name=Farigola - Móra d´Ebre, 08023 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3416442022-08-07T01:05:49Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-03-15T11:58:59Z
urn:hdl:2117/341644
Nova horitzontalitat: biblioteca i welcome center a Alella
Loza Gutiérrez, Adrià
Noguera Nieto, Ana Maria
Bru Bistuer, Eduard
Mir Teixidor, Enrique
Escoda Pastor, Carmen
Mendoza Ramírez, Héctor
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Centres de
Alella se situa en un territori on impera la verticalitat del traçat de les rieres de la Coma fosca i la Coma clara. El creixement del poble ha estat fortament marcat per aquesta direccionalitat. La proposta urbana busca treballar el límit del nucli del poble per crear un nou eix cívic que cosirà de forma horitzontal les dues rieres.
Alella se sitúa en un territorio donde impera la verticalidad del trazado de las rieras de la Coma fosca y la Coma clara. El crecimiento del pueblo ha sido fuertamente marcado por esta direccionalidad. La propuesta urbana busca trabajar el límite del núcleo del pueblo para crear un nuevo eje cívico que coserá de manera horizontal las dos rieras.
Alella is set on a landscape highly marked by the verticality of the two streams Coma fosca and Coma clara. The village's growth has been very influenced by this directionality. The urban proposal seeks to work on the limit of the village's center in order to create a new horizontal civic axis that will sew the two streams.
2021-03-15T11:58:59Z
2021-03-15T11:58:59Z
2020-10-27
2020-10-28T19:47:04Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/341644
PRISMA-150205
cat
Open Access
east=2.2941971210147916; north=41.49362393497478; name=Plaça de l'Església, 3, 08328 Alella, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3923542024-01-17T09:22:59Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-07-27T06:32:52Z
urn:hdl:2117/392354
El patrimonio intangible: regenerando Vallcarca a través del plan popular: casal de barrio y vivienda cooperativa
Aguilella Saavedra, Pol
Lladó i Porta, David
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Vallcarca, próximo al Parc Güell, rodeada de montañas, en la zona alta del distrito de Gràcia.
Ha sufrido un cambio que la hace irreconocible, un barrio que parece atrapado en el tiempo, fruto de un proceso urbanístico feroz que dejó debilitando gravemente no unicamente el tejido urbano sino también el socioeconómico.
Sus habitantes, a través de la apropiación del espacio público como medio de transformación han ido cambiando la realidad del lugar.
El proyecto se respalda en su plan popular para transformar este lugar, interviniendo en Can Carol y La Cantera, dos lugares con un gran valor simbólico, siendo parte de la memoria histórica del barrio. Reconvirtiendo estos espacios en equipamiento cultural, equipamiento deportivo al aire libre y vivienda cooperativa.
Vallcarca, close to Parc Güell, surrounded by mountains, in the upper part of the district of Gràcia.
It has undergone a change that makes it unrecognisable, a neighbourhood that seems trapped in time, the result of a ferocious urban development process that has seriously weakened not only the urban fabric but also the socio-economic fabric.
Its inhabitants, through the appropriation of public space as a means of transformation, have been changing the reality of the place.
The project relies on its popular plan to transform this place, intervening in Can Carol and La Cantera, two places with a great symbolic value, being part of the historical memory of the neighbourhood. It reconverts these spaces into cultural equipment, open-air sports equipment and cooperative housing.
2023-07-27T06:32:52Z
2023-07-27T06:32:52Z
2023-07-20
2023-07-26T18:48:32Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/392354
PRISMA-166789
spa
Open Access
east=2.145976424217224; north=41.412412048468894; name=Carrer de Cambrils, 24, 08023 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3530772022-04-10T00:48:12Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-05T17:20:32Z
urn:hdl:2117/353077
Art of assemblage
Polo Martín, Rubén Antonio
Bunyesc i Palacín, Josep
Coll López, Jaime
González Barroso, José M.
Onecha Pérez, Ana Belén
Valor Montero, Jaume
Blanco Granado, Jaime
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
L'explotació dels recursos i els processos industrials contaminants han generat en l'actualitat un procés d'emergència ambiental. Resulta senzill suposar que un sol projecte no frenarà del tot la situació d'alerta, però, amb les estratègies incorporades a ell es pot atenuar aquest efecte al mateix temps que s'observa la tendència de l'arquitectura contemporània. D'un edifici condemnat a la seva desaparició deixant terreny per a la nova edificació, s'ha reaccionat proporcionant-li una nova vida, oferint al barri d'Hostafrancs un motiu per revitalitzar un dels pocs espais públics de què disposa. Aquest projecte no només destaca la importància de la relació de l'edifici amb l'escala urbana, sinó que també destaca i es projecta amb una mirada cap a l'interior de l'illa tancada típica de barri.
La explotación de los recursos y los procesos industriales contaminantes han generado en la actualidad un proceso de emergencia ambiental. Resulta sencillo suponer que un sólo proyecto no frenará por completo la situación de alerta, sin embargo, con las estrategias incorporadas en él se puede atenuar este efecto al mismo tiempo que se observa la tendencia de la arquitectura contemporánea. De un edificio condenado a su desaparición dejando terreno para la nueva edificación, se ha reaccionado proporcionándole una nueva vida, ofreciendo al barrio de Hostafrancs un motivo para revitalizar uno de los pocos espacios públicos de los que dispone. Este proyecto no, solamente destaca la importancia de la relación del edificio con la escala urbana, sino que también destaca y se proyecta con una mirada hacia el interior de la manzana cerrada típica del barrio.
The exploitation of resources and polluting industrial processes have currently generated a process of environmental emergency. It is easy to assume that a single project will not completely stop the alert situation, however, with the strategies incorporated in it, this effect can be attenuated while observing the trend of contemporary architecture. From a building condemned to disappear leaving land for new construction, it has reacted by giving it a new life, offering the Hostafrancs neighborhood a reason to revitalize one of the few public spaces it has. This project not only emphasizes the importance of the relationship of the building with the urban scale, but also highlights and projects itself with a glance towards the interior of the closed block typical of the neighborhood.
2021-10-05T17:20:32Z
2021-10-05T17:20:32Z
2021-09-23
2021-09-29T18:38:07Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/353077
PRISMA-157951
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
east=2.1447498; north=41.3730257; name=Carretera de la Bordeta, 39, 08014 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/1173582023-09-10T01:40:22Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2018-05-18T11:21:05Z
urn:hdl:2117/117358
Renovación urbana del barri de Sant Roc. Dels blocs d'habitatges a la col·lectivitat.
Piñol Susperregui, Joana
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics
Qualificació obtinguda: 9,5 M.H.
El polígon residencial de Sant Roc de Badalona, està situat al nord-est de Barcelona i del riu Besós. Es troba a
continuació de la Gran Via i hi passa la C-31 tenint una sortida i donant unes bones i ràpides connexions rodades; i
situat també entre importants espais naturals com la Serralada Marina, el mar Mediterrani i el riu Besós.
Amb una mirada més urbana, trobem que està situat al costat d'un gran teixit industrial, que pràcticament totes les
plantes baixes són residencials, faltant l’activitat comercial i que té molts equipaments però aquests generen un mur i no
es relacionen amb el barri. Al tractar-se d’un polígon residencial del 1960, trobem una part remodelada i una altra amb
edificis originals, els habitatges dels quals tenen una superficie petita i no compleixen amb les condicions d’habitabilitat.
Els espais que generen aquests edificis conservats, són de poca qualitat i insegurs. A més a més, el pas de la C-31 pel
mig del polígon genera un gran tall entres les dues parts del polígon.
Després de l’anàlisi realitzat, les nostres estratègies i objectius han estat: donar continuïtat als eixos dels teixits contigüs,
introduir la xarxa de carril bici al barri, potenciar i estirar els grans eixos de connexió metropolitana i activitat comercial i
incorporar un nou punt d’activitat supramunicipal amb un joc d’alçades considerables a la Avinguda de Montroig. També,
proposem eliminar l’aparcament sota la C-31 per crear un nou eix verd que connecti el riu Besós amb el passeig del port
marítim i la Serralada de Marina amb noves activitats per millorar la transversalitat i connexió de les dues parts del barri.
Alhora, creem un nou eix que es recolza amb els equipaments existents i els de nova creació i els espais públics, que
connecta les dues parts del barri i el barri adjacent d’Artigues i creant un punt de centralitat amb el creuament de l’eix
verd sota l’autopista. Per altra banda, tot i saber les males condicions dels edificis existents, la intervenció proposa la
rehabilitació i l’ampliació d’aquests, i l’agrupació dels blocs amb nous edificis d’habitatges, creant illes tancades amb
espais col•lectius a l’interior que fan d’unió dels dos edificis i de transició entre l’espai públic i el privat.
2018-05-18T11:21:05Z
2018-05-18T11:21:05Z
2017-10-05
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/117358
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.2257979999999407; north=41.4350685; name=Av. del Maresme - Jerez de la Frontera, 08918 Badalona, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3724142022-09-07T11:01:02Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-09-07T10:56:59Z
urn:hdl:2117/372414
Escola del mar: escuela instituto en el sector Les 3 Xemeneies de Sant Adrià del Besòs
Galofré Rosés, Alberto
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Blasco Miguel, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
2022-09-07T10:56:59Z
2022-09-07T10:56:59Z
2022-07-20
2022-07-26T07:34:05Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/372414
PRISMA-166152
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=2.235095500946045; north=41.426414086210094; name=C6GP+H2 Sant Adrià de Besòs, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3536652022-02-13T02:51:48Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-14T15:50:35Z
urn:hdl:2117/353665
La permeabilidad de la barrera nodal: centro de formación en hostelería en Comarruga, El Vendrell
Arranz Santa-Olalla, Mireia
Noguera Nieto, Ana Maria
Ribas Seix, Carme
Ros Ballesteros, Jordi
Mir Teixidor, Enrique
Mendoza Ramírez, Héctor
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
La propuesta busca generar un diálogo entre la infraestructura y el paisaje mediante la arquitectura y las personas que la habitan, transformando el carácter de barrera del emplazamiento en un nodo permeable diseñado a partir del entorno y del movimiento.
2021-10-14T15:50:35Z
2021-10-14T15:50:35Z
2021-09-22
2021-10-06T18:33:29Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/353665
PRISMA-157912
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.527370677505142; north=41.185192130857004; name=Carrer Guerau de Liost, 43880 Coma-ruga, Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3418002022-08-07T01:14:02Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-03-16T14:18:18Z
urn:hdl:2117/341800
Edifici trobada punt verd multiequipament escola bressol, música i espai familiar
Sanfelix Morera, Paula
Codina Ramells, Anna
Bru Bistuer, Eduard
Zubelzu Viarje, Ana
Escoda Pastor, Carmen
Mendoza Ramírez, Héctor
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
Podríem dir que el meu objectiu donar forma a qualitat de vida d'un individu a través d'una sèrie d'espais dissenyats, en diferents escales. Sempre hem de trobar un equilibri entre el privat i espai públic, cotxes i vianants, zona verda i edificis.
2021-03-16T14:18:18Z
2021-03-16T14:18:18Z
2020-10-28
2020-11-04T19:36:56Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/341800
PRISMA-149903
cat
Open Access
east=2.152702799999999; north=41.381604; name=Carrer de Calàbria, 140, 08015 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3754162022-11-30T17:36:24Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-11-02T14:47:56Z
urn:hdl:2117/375416
Infraestructura i paisatge: pont com a passeig i equipament, intervenció a La Font del Gos
Parcerisa Ledesma, Adriana
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Albareda Valls, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil
Al barri de La Font del Gos, amb notables desajustos administratius, es proposa una peça infraestructural que permeti reflexionar sobre la posició limítrofa dels espais periurbans, sobre com ha de ser el gradient que ens porta des de l’espai forestal més intens fins al nucli de la ciutat densa. El projecte dota aquest límit d'un recorregut a través d'un pont que comunica el Laberint d'Horta amb el parc de Xavier Montsalvatge, i que incorpora peces d'equipament dins la seva estructura. Es proposa equipar la zona amb una peça infraestructural que faciliti les comunicacions i que respongui tant a la realitat actual residencial com a un futur incert en el qual bona part del barri sigui una entrada a Collserola.
2022-11-02T14:47:56Z
2022-11-02T14:47:56Z
2022-10-04
2022-10-19T18:33:35Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/375416
PRISMA-166595
cat
Open Access
east=2.146832048892975; north=41.44250319720512; name=Carrer Germans Desvalls, 58, 08035 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3746002022-10-18T16:40:50Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-18T16:39:18Z
urn:hdl:2117/374600
(Des)enlace: centro de investigación y restauración de documentos Colonia Güell
García Frías, Sergio
Grau i Molist, Lluís
Valor Montero, Jaume
Coll López, Jaime
Crespo Sánchez, Eva
Onecha Pérez, Ana Belén
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
La Colònia Güell conforma un teixit urbà d’interès arquitectònic, social, cultural i històric que perdura malgrat les amenaces de planejaments que no responen a les necessitats canviants que travessa la nostra societat, ni als models d’un urbanisme sostenible.
En aquest sentit, i, en base a un procés participatiu dels habitants de la Colònia, es detecta la voluntat de recuperar la identitat i la cohesió social que defineixen les colònies industrials amb el binomi vida | treball.
D'aquesta manera, el projecte actualment un buit per emplenar, es centra a donar continuïtat a dos realitats, el desenllaç de la trama d’habitatges i el barri de Can Julià; alhora, conservar i mimetitzar-se amb l'atmosfera natural de l'entorn immediat al costat de la Cripta Gaudí.
Per tant, amb el menor impacte visual possible, el projecte pretén reactivar la població a partir d'un equipament de caràcter local que respongui a les mancances dels usuaris a cada moment. La manera com la nova aportació s'articula amb les preexistències serà una trobada fonamental que formarà un conjunt nou, però amb la mateixa identitat.
La Colonia Güell conforma un tejido urbano de interés arquitectónico, social, cultural e histórico que perdura pese a las amenazas de planeamientos que no responden a las necesidades cambiantes que atraviesa nuestra sociedad, ni a los modelos de un urbanismo sostenible.
En este sentido, y, en base a un proceso participativo de los habitantes de la Colonia, se detecta la voluntad de recuperar la identidad y cohesión social que definen las colonias industriales con el binomio vida | trabajo.
De esta manera, el proyecto actualmente un vacío por colmatar, se centra en dar continuidad a dos realidades, el desenlace de la trama de viviendas y el barrio de Can Julià; a la vez que conservar y mimetizarse con la atmósfera natural del entorno inmediato junto a la Cripta Gaudí.
Por tanto, con el menor impacto visual posible el proyecto pretende reactivar la población a partir de un equipamiento de carácter local que responda a las carencias de los usuarios en cada momento. La manera en que la nueva aportación se articula con las preexistencias será un encuentro fundamental que formará un conjunto nuevo, pero con la misma identidad.
The Colonia Güell forms an urban fabric of architectural, social, cultural and historical interest that endures despite the threats of planning that do not respond to the changing needs of our society, nor to the models of sustainable urban planning.
In this sense, and on the basis of a participatory process involving the inhabitants of the Colonia, the desire to recover the identity and social cohesion that define the industrial colonies with the life-work binomial is detected.
In this way, the project, currently a void to be filled, focuses on giving continuity to two realities, the end of the housing trace and the Can Julià neighbourhood, while preserving and blending in with the natural atmosphere of the immediate surroundings next to the Cripta Gaudí.
Therefore, with the least possible visual impact, the project aims to reactivate the population through a local facility that responds to the needs of the users at any given time. The way in which the new contribution is articulated with the pre-existence will be a fundamental encounter that will form a new ensemble, but with the same identity.
2022-10-18T16:39:18Z
2022-10-18T16:39:18Z
2022-10-04
2022-10-12T18:42:23Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/374600
PRISMA-166444
spa
Open Access
east=2.0279312; north=41.36272719999999; name=Carrer Bosc d'en Joaquim Folguera, 5-7, 08690 La Colònia Güell, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3418282022-08-07T01:18:01Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-03-16T15:16:17Z
urn:hdl:2117/341828
Centro cultural multifuncional, Estación de Atxuri
Salinero Calero, June
Codina Ramells, Anna
Bru Bistuer, Eduard
Zubelzu Viarje, Ana
Escoda Pastor, Carmen
Mendoza Ramírez, Héctor
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Centro cultural multifuncional Estación de Atxuri, en la ribera de Bilbao.
2021-03-16T15:16:17Z
2021-03-16T15:16:17Z
2020-10-28
2020-11-04T19:38:25Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/341828
PRISMA-149889
spa
Open Access
east=-2.921560466799682; north=43.25395338940807; name=Atxuri Kalea, 6, 48006 Bilbo, Bizkaia, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3420092023-09-10T01:52:58Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-03-18T14:16:10Z
urn:hdl:2117/342009
Pou Boronat gardens: naturaleza y vivienda compartida
González Juste, Inés
Barba i Teixidor, Mateu
Lafont Pomes, José María
Fernández Salas, Elena
Partida Muñoz, Mara Gabriela
Llorente Díaz, Marta
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Dentro del máster plan desarrollado, se detecta como área de oportunidad la manzana situada frente a la vaguada sur, por el valor ecológico, topográfico y espacial de la vaguada y por la conexión de la zona con el área universitaria al otro lado del eje cívico. Frente a la concavidad de la vaguada, se erige un volumen de cierta altura que se contrapone a la topografía en descenso y realza su dinamismo y carácter natural. En esta torre se sitúa un programa de cohousing, donde las viviendas y los espacios comunes se abrirán a las vistas y a la vegetación circundante. Junto a ella se sitúa un volumen longitudinal, también de vivienda, que marca la direccionalidad de la vaguada y se abre hacia un gran jardín situado en su cara sur. Ambos volúmenes articulan la relación entre la calle y el parque, con la intención de traer la naturaleza a todos los ámbitos del proyecto.
2021-03-18T14:16:10Z
2021-03-18T14:16:10Z
2020-10-30
2020-11-04T19:54:22Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/342009
PRISMA-149872
spa
Open Access
east=1.2382767; north=41.1299832; name=Passeig Bonaire Camí I, 4, 43007 Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3960322023-12-24T02:27:08Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-08T15:49:54Z
urn:hdl:2117/396032
Octopus
Moreno i Ramos, Victor
Mas Pujó, Mauro
Hofert Feix, Karin Elke
Galindo González, Julián
Crosas Armengol, Carles
Bachs Bertran, Isabel
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
2023-11-08T15:49:54Z
2023-11-08T15:49:54Z
2023-10-10
2023-10-13T18:33:18Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396032
PRISMA-175442
spa
Open Access
east=2.1746381; north=41.4606732; name=C/ del Pedraforca, 3, 08033 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3931452023-09-06T08:31:44Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-06T08:23:17Z
urn:hdl:2117/393145
Enlace: centro sociocultural Repárate y vivienda dotacional para jóvenes en Madrid
Elias i Ferrerons, Ramon
Lladó i Porta, David
Valor Montero, Jaume
Fernández Salas, Elena
López Alonso, Ignacio
Salazar Junyent, Albert
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
El projecte es centra en la rehabilitació d'un antic edifici d'oficinas y la reurbanització del seu interior d'illa. El lloc, envoltat d'edificis històrics, ofereix l'oportunitat de crear un espai públic de qualitat, verd i pacificat. L'objectiu del projecte és rehabilitar l'edifici existent, dedicat a l'habitatge social i un equipament públic. A més, es connecta de nou l'interior d'illa amb el carrer, creant una relació directa amb l'activitat que es dur a terme dins l'edifici.
El proyecto se centra en la rehabilitación de un antiguo edificio de oficinas y en la reurbanización de su interior de manzana. El lugar, rodeado de edificios históricos ofrece la oportunidad de crear un espacio público de calidad, verde y pacificado. El objetivo del proyecto es rehabilitar el edificio existente, dedicado a vivienda social y un equipamiento público. Además, se conecta de nuevo el interior de manzana con la calle creando una relación directa con la actividad que se lleva a cabo dentro el edificio.
The project focuses on the rehabilitation of a former office building and the redevelopment of its inner block. The site, surrounded by historic buildings, offers the opportunity to create a quality, green and peaceful public space. The aim of the project is to rehabilitate the existing building, dedicated to social housing and a public facility. In addition, the interior of the block is reconnected to the street, creating a direct relationship with the activity that takes place inside the building
2023-09-06T08:23:17Z
2023-09-06T08:23:17Z
2023-07-20
2023-07-28T18:47:48Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393145
PRISMA-176005
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
east=-3.6707281285933613; north=40.4139054772735; name=C. del Dr. Esquerdo, 64, 28009 Madrid, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3938442023-09-21T13:00:30Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-09-21T12:52:06Z
urn:hdl:2117/393844
Llavors: casa de acogida y recuperación en La Bordeta
Esteban Rodríguez, Elena
Nogués i Teixidor, Montserrat
Gastón Guirao, Cristina
Zubelzu Viarje, Ana
Gilabert Sanz, Salvador
Oliver Saiz, Maria Elena
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Llavors es un proyecto que trabaja sobre el tejido del barrio de la Bordeta(Sants), de carácter heterogéneo y con muchas barreras e inseguridades, a través de un corredor que conecta Montjuïc, Can Batlló y La Magória, que dota al barrio de un espacio público de calidad; y de una Casa de Acogida y Recuperación para víctimas de violencia machista, un programa muy delicado a tratar en el que se prioriza el bienestar de las usuarias, una construcción sostenible y viviendas de tipología cohousing.
Llavors es un proyecto que trabaja sobre el tejido del barrio de la Bordeta (Sants), de carácter heterogéneo y con muchas barreras e inseguridades, a través de un corredor que conecta Montjuïc, Can Batlló y La Magòria, que dota al barrio de un espacio público de calidad; y de una casa de acogida y recuperación para víctimas de violencia machista, un programa muy delicado a tratar en el que se prioriza el bienestar de las usuarias, una construcción sostenible y viviendas de tipología cohousing.
2023-09-21T12:52:06Z
2023-09-21T12:52:06Z
2023-07-17
2023-07-26T18:37:35Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/393844
PRISMA-157953
spa
Open Access
east=2.1408817; north=41.3691411; name=949R+M9 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3746122022-11-30T17:33:54Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-18T17:35:58Z
urn:hdl:2117/374612
Arquitectura per a la ciutat borrosa
Morillas Miró, Marc
Nogués i Teixidor, Montserrat
Gastón Guirao, Cristina
Zubelzu Viarje, Ana
Gilabert Sanz, Salvador
Oliver Saiz, Maria Elena
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
El projecte està situat a la ciutat de Tòquio, i una de les majors dificultats, va ser que el context inmediat en l'emplaçament, ja que aquest era un entorn cambiant. Cada dos per tres els edificis propers al projecte eren enderrocats i s'hi construien de nous, i aquests no tenien res a veure amb els anteriors. El problema d'això es que el projecte no podia donar una resposta permanent ja que el seu entorn no ho era. Per això ve el titol del TFM, arquitectura per a la ciutat borrosa, una ciutat cambiant. Es per això que el projecte planteja dues parts, una que és el núcli rigid on s'hi encaviran totes les instalacions i zones humides, i l'altre l'envolcall d'aquest núcli, on es repartirà el programa del projecte. La part del núcli està pensada per a ser un element que perdura en el temps, i aixì es veurà en la seva materialitat, mentres que la resta, serà una part que anirà cambiant, per hi es veurà d'igual manera en el pes del material, que serà la fusta.
2022-10-18T17:35:58Z
2022-10-18T17:35:58Z
2022-10-04
2022-10-12T18:43:27Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/374612
PRISMA-166684
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NoDerivs 4.0 International
east=139.7035027; north=35.669077; name=6-chōme-35-3 Jingūmae, Shibuya City, Tokyo 150-0001, Japó
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3976742023-12-12T13:54:57Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-12-07T10:57:17Z
urn:hdl:2117/397674
Escola de música i dansa de Camprodon: on l'esport combrega amb l'art
Escoda i Torroella, Anna
Grau i Molist, Lluís
Valor Montero, Jaume
Coll López, Jaime
Crespo Sánchez, Eva
Onecha Pérez, Ana Belén
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El present projecte se centra en la revitalització de l'antic pavelló de Camprodon optimitzant recursos i generant els mínims residus possibles. L’objectiu és crear espais més funcionals i acollidors, mantenint l'essència del lloc, conservant-ne l'ús actual i alhora donant-li un nou propòsit que fa homenatge a la seva història: l’escola de música i dansa. Aquesta remodelació és especialment significativa si es té en compte que la disciplina musical ha tingut un paper fonamental en la identitat i la cultura d'aquesta localitat. Per tant, la present iniciativa no només contribuirà a la sostenibilitat, sinó que també enfortirà els llaços culturals i comunitaris de Camprodon oferint un espai dedicat a l'educació musical i artística a la regió.
El presente proyecto se centra en la revitalización del antiguo pabellón de Camprodon, optimizando recursos y generando los mínimos residuos posibles. El objetivo es crear espacios más funcionales y acogedores, manteniendo la esencia del lugar, conservando su uso actual y al mismo tiempo dándole un nuevo propósito que hace homenaje a su historia: la escuela de música y danza. Esta remodelación es especialmente significativa si se tiene en cuenta que la disciplina musical ha tenido un papel fundamental en la identidad y cultura de esta localidad. Por tanto, la presente iniciativa no solo contribuirá a la sostenibilidad, sino que también fortalecerá los lazos culturales y comunitarios de Camprodon, ofreciendo un espacio dedicado a la educación musical y artística en la región.
This project focuses on revitalizing the former Camprodon pavilion by optimising resources and generating the minimum possible waste. The aim is to create more functional and welcoming spaces, maintaining the essence of the site, preserving its current use and at the same time giving it a new purpose that pays homage to its history: the school of music and dance. This remodelling is especially significant given that musical discipline has played a fundamental role in the identity and culture of this locality. This initiative will therefore not only contribute to sustainability, but will also strengthen Camprodon's cultural and community ties by providing a space dedicated to musical and artistic education in the region
2023-12-07T10:57:17Z
2023-12-07T10:57:17Z
2023-10-16
2023-10-18T18:44:54Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/397674
PRISMA-176048
cat
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Open Access
Attribution 4.0 International
east=2.3680686950683594; north=42.31307824769999; name=Carrer Sant Antoni, 4, 17867 Camprodon, Girona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3502722022-04-10T01:01:03Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-07-29T10:56:59Z
urn:hdl:2117/350272
La inclusiva: biblioteca piscina a Verdun, Montreal
Fernández Miró, Laura
Bunyesc i Palacín, Josep
Coll López, Jaime
González Barroso, José M.
Onecha Pérez, Ana Belén
Valor Montero, Jaume
Blanco Granado, Jaime
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Nou espai biblioteca piscina al parc Arthur Therrien de Verdun, Montreal
Nuevo espacio biblioteca pisccina al parque Arthur Therrien de Verdun Montreal
New space Library swimming pool in the Arthur Therrien Park in Verdun, Montreal
2021-07-29T10:56:59Z
2021-07-29T10:56:59Z
2021-07-19
2021-07-28T18:34:58Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/350272
PRISMA-157999
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial 3.0 Spain
east=-73.56026378159518; north=45.4652888937812; name=Unnamed Road, Verdun, QC H4G, Canadà
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3952102023-12-11T13:43:34Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-10-20T17:18:24Z
urn:hdl:2117/395210
In nova: laboratorios de arte & experimentación en el campus de la Fábrica Nova
Bouharaoui, Charif
Folch Hernandez, Marc
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Blasco Miguel, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Este proyecto se desarrolla en Manresa, una ciudad que ha experimentado una transformación urbana y social significativa. La Fábrica Nova, un testigo silente de su auge industrial y declive, se convierte en el epicentro de una iniciativa de revitalización. El análisis del lugar revela su rico patrimonio cultural y su entorno geográfico único, rodeado de majestuosas montañas y bañado por un clima mediterráneo. El proyecto busca prolongar el emblemático Passeig de Pere III, creando un paseo-parque central que une espacios urbanos dispersos, revitaliza la economía local y se convierte en un motor de dinamización económica.
La relación con la Fábrica Nova es fundamental en este desarrollo. La estética del edificio propuesto toma inspiración de las antiguas máquinas de tejer de la fábrica, evocando su memoria a través de un concepto constructivo único. La fachada, con su estructura de madera y una piel de textil, se convierte en un testimonio visual de la función anterior del lugar, rindiendo homenaje al patrimonio industrial. Esta elección estética se integra armónicamente con el edificio de la Fábrica Nova y agrega un carácter distintivo al proyecto, estableciendo un diálogo con la historia del lugar y resaltando su legado industrial.
La estrategia de escalonamiento de la topografía mediante una rampa de estructura ligera en el proyecto crea una transición suave con el tejido urbano de Manresa, maximizando el potencial del terreno y generando espacios dinámicos. La estructura combina solidez y ligereza, con un núcleo de hormigón armado que proporciona estabilidad y resistencia, y una envoltura de madera ligera que agrega una estética refinada y sostenible.
Este proyecto de edificación se busca construir una narrativa sólida que resalte los antecedentes históricos y la filiación del trabajo, generando una conexión firme con el entorno y promoviendo la interacción urbana.
2023-10-20T17:18:24Z
2023-10-20T17:18:24Z
2023-10-04
2023-10-06T18:31:43Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/395210
PRISMA-175488
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3309782021-04-13T11:32:29Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2020-10-29T13:44:22Z
urn:hdl:2117/330978
Naturaleza y arte: fábrica de creación en Mas Bonet
Trueba Colón De Carvajal, Blanca
Clotet i Juan, Maria Rosa
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Coch Roura, Helena
Pardal March, Cristina
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Materials de construcció::Fusta
El proyecto se ubica en Pou Boronat, área residencial de la ciudad de Tarragona. En este entorno encontramos Mas Bonet, una joya modernista abandonada. El proyecto plantea la rehabilitación de la masía en un museo. Alrededor de esta, construyendo en el límite de la parcela se construye un edificio de obra nueva que albergará una fábrica de creación. Dotar a los artistas de un lugar donde trabajar, y aportar al barrio un equipamiento en el que se fomenta la interacción social es una necesidad de la ciudad. La fábrica es un oasis natural en medio de la ciudad, en el que la naturaleza es la primera arquitectura. El edificio se adaptará a la topografía escalonándose en distintos volúmenes y rodeando la masía. Una pérgola servirá de elemento de unión entre lo nuevo y lo antiguo y de transición entre el jardín y el interior.
2020-10-29T13:44:22Z
2020-10-29T13:44:22Z
2020-09-08
2020-09-16T18:45:41Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/330978
PRISMA-149897
spa
Open Access
east=1.238236427307129; north=41.13312651166589; name=Camí Servitud VI, 1, 43007 Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3967062023-11-20T13:40:27Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-11-20T13:37:29Z
urn:hdl:2117/396706
Es Balcó: hub cultural en el frente marítimo de Palma
Manuel Rimbau Llull, Jorge
Codina Ramells, Anna
Mir Teixidor, Enrique
Domínguez Moreno, Lluis Angel
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
Al front marítim de Palma, als peus de les muralles, es planteja un centre de recerca i creació d'art i cultura que resolgui el final de la ciutat i alhora serveixi com a eina per recuperar la identitat perduda amb l'arribada del turisme de masses.
En el frente marítimo de Palma, a los pies de las murallas, se plantea un centro de investigación y creación de arte y cultura que resuelva el final de la ciudad y a su vez sirva como herramienta para recuperar la identidad perdida con la llegada del turismo de masas.
2023-11-20T13:37:29Z
2023-11-20T13:37:29Z
2023-10-05
2023-10-16T12:29:11Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/396706
PRISMA-175900
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=2.6502604; north=39.56523010000001; name=C/ de la Portella, 15, 07001 Palma, Illes Balears, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3745732022-10-18T13:11:08Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2022-10-18T13:01:58Z
urn:hdl:2117/374573
Intervenció a la vila de Cambrils: centre cultural La Muralla
Bielsa Mas, Marc
Codina Ramells, Anna
Mir Teixidor, Enrique
Llobet Ribeiro, Xavier
Gómez Escoda, Eulalia Maria
López Besora, Judit
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Intervenció al nucli de la Vila de Cambrils. Es proposa un centre cultural recuperant la muralla medieval i altres preexstències del nucli.
2022-10-18T13:01:58Z
2022-10-18T13:01:58Z
2022-10-03
2022-10-12T18:39:48Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/374573
PRISMA-166174
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.0507206184087092; north=41.07550593758633; name=Carrer Major, 1, 43850 Cambrils, Tarragona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3954502024-01-17T10:19:52Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-10-27T11:51:03Z
urn:hdl:2117/395450
Nexus: el campus como continuidad de la ciudad: de la Fábrica Nova a la Nova Fábrica
Serrano Varela, Sergio
Folch Hernandez, Marc
Ravetllat Mira, Pere Joan
Peñín Llobell, Alberto
Pardal March, Cristina
Blasco Miguel, Jorge
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
El presente proyecto, se plantea con la finalidad de dar respuesta a las problemáticas establecidas a raíz del embargo y el abandono de las instalaciones, así como el derribo del resto del recinto industrial y la pérdida de uso en esta zona tan importante e histórica de Manresa. El sentido de pertenencia y la recuperación de la actividad en la zona, son puntos claves para el desarrollo del proyecto y, justamente de esto, nace la propuesta de intervención.
2023-10-27T11:51:03Z
2023-10-27T11:51:03Z
2023-10-04
2023-10-06T18:33:45Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/395450
PRISMA-175896
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=1.8325103; north=41.72715779999999; name=Plaça del Remei, 3, 08241 Manresa, Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3976422023-12-05T17:22:27Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2023-12-05T17:12:14Z
urn:hdl:2117/397642
Da Capo: conversió del Pavelló Vell de Camprodon a Centre Cultural i Musical Isaac Albéniz
Rehues Garreta, Bernat
Grau i Molist, Lluís
Valor Montero, Jaume
Coll López, Jaime
Crespo Sánchez, Eva
Onecha Pérez, Ana Belén
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Al centre de Camprodon es troba el Pavelló Vell, un edifici en desús en un emplaçament privilegiat. En el context actual d'emergència ambiental el projecte proposa la recuperació i revalorització dels elements significatius de l'edifici existent per reconvertir-lo en el Centre Musical i Cultural Isaac Albéniz.
2023-12-05T17:12:14Z
2023-12-05T17:12:14Z
2023-10-10
2023-10-18T18:41:12Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/397642
PRISMA-166794
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
east=2.3680686950683594; north=42.31307824769999; name=Carrer Sant Antoni, 4, 17867 Camprodon, Girona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/896232022-06-23T10:26:32Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2016-09-06T11:39:30Z
urn:hdl:2117/89623
Centre cultural gastronòmic de Barcelona, Fundació Vern.
Pelegrina Jordan, Manuel
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Qualificació obtinguda: 9 MH.
El projecte s’emplaça en una zona perifèrica de Barcelona, prop d’un dels límits naturals de la ciutat, el riu Besòs. Uns terrenys que en el passat eren camps de cultius de regadiu i que mica en mica va anar convertint en l’emplaçament perfecte per a col•locar les indústries de la ciutat que degut al creixement d’aquesta, les havia de treure de l’interior. Actualment és un polígon industrial envoltat per blocs d’habitatges dels anys 60. Davant això, es plantegen dues operacions, per una banda l’aprofitament d’alguns edificis industrials i per altra el nou pla de millora urbana que planteja el futur creixement de la ciutat a través d’uns grans edificis d’habitatges i comerç en planta baixa. L’edifici en qüestió consta de planta baixa i cinc plantes tipus, de planta rectangular de 16 metres de façana per 82 metres de profunditat edificable. De manera que la proposta planteja l’enderroc de la peça industrial situada al costat esquerra i la conservació de la peça de la dreta, convertint-se aquesta en un altra peça industrial a conservar. Aquest enderroc permet crear un espai públic en un punt central del barri, permetent la connexió des del carrer Santander fins arribar a la Rambla Guipúscoa. El projecte doncs preveu el futur i es converteix en una ròtula entre aquests dos mons, el teixit industrial existent i el teixit que planteja aquest nou creixement de la ciutat en aquest punt. El projecte vol ser un edifici refent que situï al barri respecte la ciutat i li doni més visibilitat. Després de la recerca de possibles projectes de caire privat, que actualment estan en procés de desenvolupament i que podrien tenir cabuda en aquest emplaçament, es va acabar apostant per la gastronomia i l’alimentació, un dels patrimonis més destacats de la cultura del nostre país. El programa que es planteja, pretén la creació d’un centre multidisciplinar que aculli tots els àmbits relacionats amb la gastronomia i l’alimentació, tenint l’escola de cuina com a l’element representatius però acollint també a nutricionistes, investigadors, científics, agricultors, etc... Seguint amb la idea d’un programa multidiciplinar que aculli activitats i usos diferents, es planteja la superposició de programes seguint l’estructura de l’edifici existent assignant a les plantes els diferents programes, depenent del grau de privacitat. També es té en compte el nombre de persones que entren i surten puntualment de l’edifici per situar-los en un nivell o altre. Com relacionar aquesta superposició de programes? Doncs a través d’una peça que és l’accés a l’edifici i a cada planta d’aquest, permet tenir un espai exterior a cada nivell, és l’espai que posarà en relació tot aquest programa multidisciplinar, i a la vegada és un element de control climàtic que degut a la seva col•locació, geometria i orientació, farà l’edifici més eficient a través de sistemes passius. El lema del projecte, CUINANT A LA FAÇANA, fa referència a la característica principal de la distribució de la planta. Un nucli de serveis en la crugia central però desplaçant la cuina al pla de façana.
2016-09-06T11:39:30Z
2016-09-06T11:39:30Z
2016-07-12
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/89623
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.207350730895996; north=41.42506258826502; name=La Verneda i la Pau, 08020 Barcelona, Espanya
Universitat Politècnica de Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2117/3550532022-02-13T03:49:04Zcom_2099.1_4237com_2117_28592col_2117_79856openAccess
2021-10-29T16:57:01Z
urn:hdl:2117/355053
Haverá lugar p'ra alma?
Martins Ferreira Alves, Rita Emanuela
Noguera Nieto, Ana Maria
Ribas Seix, Carme
Ros Ballesteros, Jordi
Mir Teixidor, Enrique
Mendoza Ramírez, Héctor
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
Porto es, en el imaginario, en la dimensión pictórica y en la palabra cantada, nostalgia. Es, como en el fado (expresión de las experiencias
de la vida a través del canto), la alegoría de la saudade. Este proyecto, que se pregunta si hay lugar para el alma - pregunta
esa que, como esperado, queda todavía sin respuesta - es la ilusión de esa imagen de la ciudad. Asume las contradicciones de una ciudad
abandonada, de piedra oscura y gasta, mas que renace a cada instante cuando crepúsculo y bruma se unen.
De Haverá lugar p’ra alma surge el proyecto de un laboratorio de experimentación social que procura devolver la ciudad - Porto - al río
- Douro -. Así, la arquitectura propuesta se ubica junto a una de las zonas históricas de la ciudad, en el Bairro das Fontainhas (Bonfim) dónde, a causa de las trazas urbanas sucesivas y poco arraigadas en
la identidad local y la construcción de un nuevo puente, se ha perdido el vínculo entre el elemento natural y la ciudad. El objetivo primordial es recuperar las interpretaciones del imaginario colectivo, o el genius
locci, ilustrando las siguientes premisas: el río, o la arquitectura, como elemento de producción, como base de traslación y como objeto de contemplación.
La forma construida aparece de forma natural para adaptarse a las condiciones del lugar y a las problemáticas a solucionar (una gran
pendiente y la voluntad de reconectar la Praça dos Manjericos con la Rua das Fontainhas y la Alameda das Fontainhas - referencia a las trazas históricas). Esta pieza, un gran macizo que emerge de la topografía,
procura también recuperar la relación de la ciudad con la materia prima natural del lugar: el granito (la materia extraída del suelo para implantar
la arquitectura construida, se convierte, ella misma, en la piel).
2021-10-29T16:57:01Z
2021-10-29T16:57:01Z
2021-10-20
2021-10-27T18:40:48Z
Master thesis
http://hdl.handle.net/2117/355053
PRISMA-157970
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
Open Access
Attribution 3.0 Spain
east=-8.600883849125873; north=41.144668506101105; name=R. dos Manjericos 3, 4000-008 Porto, Portugal
Universitat Politècnica de Catalunya
didl///col_2117_79856/100