2024-03-28T20:41:35Zhttps://upcommons.upc.edu/oai/requestoai:upcommons.upc.edu:2099.1/102622022-12-01T14:49:33Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Soler Gonzalez, Daniel
author
2007-09-20
El present treball aborda la creació d'un Observatori de l'Agricultura Periurbana
encapçalat per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, amb el suport
del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat
de Catalunya i la fundació AGROTERRITORI, per tal d'actuar com centre
de referència per al seguiment, anàlisi i difusió de la situació de l’agricultura
periurbana a Catalunya; com a punt de trobada, reflexió i diàleg entre les
administracions públiques, el sector agrari i la societat civil; i presentar propostes
d’iniciativa per a la preservació i desenvolupament d’aquests espais
periurbans i de la seva agricultura.
Així, el treball recull i sistematitza la informació existent sobre agricultura
periurbana, delimita les àrees periurbanes de Catalunya, aborda una discussió
sobre la teoria dels valors i les funcions dels espais agraris i recull també
teoria sobre el disseny d'indicadors, per tal de desenvolupar una metodologia
per a l'anàlisi sectorial i territorial continuada d'aquestes àrees.
Per altra banda, aquest observatori pretén ser una eina de formació de gestors
d'espais agraris periurbans, ja que la feina de recollida de dades, càlcul
dels indicadors i elaboració dels informes i propostes la duran a terme els
estudiants d'una assignatura del Màster en Sistemes Agraris Periurbans de
l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. El treball conté la planificació
docent d'aquesta assignatura que, a partir de la metodologia descrita anteriorment,
pretén desenvolupar les competències necessàries per tal de formar
als estudiants com a tècnics capaços de conjuminar, amb una visió de
conjunt, holística, els elements que incideixen sobre els espais agraris periurbans
per tal de preservar-los, gestionar-los i afavorir-ne el desenvolupament.
http://hdl.handle.net/2099.1/10262
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Observatori de l'agricultura periurbana
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/126982021-10-10T00:05:22Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Bence Doig, Agustina Mª
author
Guerrero Soler, Enric
author
2011-06
El present treball s’emmarca en el context de la multiplicació in vitro dels gèneres Nerium i Dipladenia de la família Apocynaceae, concretament les espècies Nerium oleander i Dipladenia sanderi, dues plantes ornamentals de diferent lloc d’origen: la conca mediterrània i Brasil respectivament. L’estudi pretén la
introducció in vitro d’aquestes dues espècies per aconseguir l’establiment d’un protocol que permeti micropropagar-les adequadament. Els medis utilitzats s’han elaborat a partir del medi base de Murashige
i Skoog (1962), addicionat amb diferent composicions hormonals.
En els assajos realitzats es va avaluar els efectes de les diverses concentracions desinfectants formulades i de les diferents composicions i concentracions hormonals utilitzades.
La solució desinfectant més adient és la formulada amb 1,5% de clor actiu durant 45 minuts pels àpexs caulinar de les dues espècies. Per a la iniciació del cultiu, la composició del medi de cultiu que va resultar
més eficaç va ser la que complementava el medi MS (Murashige-Skoog) amb una concentració hormonal de 5μM BAP.
http://hdl.handle.net/2099.1/12698
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Microbiologia
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura
Introducció in vitro de les espècies Dipladenia sanderi I Nerium oleander
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/99022021-05-20T04:08:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Volpe Martínez, Júlia
author
2006-07-05
Ante el aumento de la demanda en el mercado andino de plantas medicinales y aromáticas, el IEPLAM (Instituto de Ecología, Plantas Aromáticas y Medicinales del Cusco) decide desarrollar proyectos en diferentes comunidades campesinas del Valle Sagrado de los Incas, con la intención de promover su cultivo sostenible y recuperar los conocimientos ancestrales sobre Medicina
Tradicional Andina.
El presente trabajo se basa en el estudio de dos de las especies medicinales cultivadas en
Ampay, Calendula officinalis y Matricaria chamomilla, en el cual se analiza el crecimiento y la producción de dichas plantas desde el día 24 de septiembre hasta el 3 de diciembre del 2005.
El proyecto se llevó a cabo en el huerto de plantas medicinales del IEMPLAM, situado a más de 3.000 m.s.n.m y con unas dimensiones de 12, 125 m2, en el caso de la parcela de caléndula, y 11,77m2 en el caso de la parcela de manzanilla.
La producción total en fresco de caléndula en el período de estudio fue de 4.459,20 kg/ha y la de manzanilla de 1.904 kg/ha. Al ser estas producciones no muy altas, el siguiente trabajo presenta algunas propuestas para mejorar los rendimientos de estas dos plantas en el futuro.
Para comprender más la realidad andina, también se le ha dado importancia a la manera de ver y entender la agricultura de los habitantes de la zona, ya que creemos que es fundamental saber como piensan en las comunidades campesinas antes de entrar en ellas.
http://hdl.handle.net/2099.1/9902
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Botànica
Plantas medicinales y aromáticas en comunidades campesinas del Valle Sagrado de los Incas
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86482021-04-18T18:44:32Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Hernández Cabrera, Claudia
author
2009-11-15
Se trata de identificar y analizar los elementos que componen un jardín para
luego llevarlos a cabo en un Proyecto de Rehabilitación Integral.
Se establecen los temas básicos como son los límites, la vegetación, el agua,
los recorridos, las visuales, las topografías… constantes en cualquier Proyecto
de Rehabilitación que se realice sobre un espacio verde.
Este jardín tiene unas características únicas. Primero, por su valor histórico( fue
diseñado a principios del siglo XX, por el ingeniero J.N.C Forestier), segundo
porque se encuentra dentro del área metropolitana de Barcelona y tercero,
porque mantiene unos valores naturales y artificiales muy interesantes en
cuanto a flora, paisaje, diseño y funcionalidad, constituyendo un espacio
complejo y histórico para la ciudad.
El Proyecto de Rehabilitación de los jardines del Teatro Griego incluye la
restauración de muchos elementos como por ejemplo, de la vegetación existente, de los trazados del jardín, de las gradas del anfiteatro, de la
substitución del mobiliario urbano, de la instalación de una red eléctrica, la
restauración de pavimentos, de las pérgolas…etc.
El análisis se concreta en dos temas, los vinculados a la jardinería, que son
la substitución de la vegetación existente e introducción de especies nuevas en
el jardín y la instalación de un nuevo sistema de riego automatizado adecuado
para los requerimientos de las especies vegetales de este espacio.
Este trabajo además de identificar y analizar estos dos temas, propone
soluciones a los problemas encontrados en el Proyecto de Rehabilitación
Integral de los Jardines del Teatro Griego presentado por Parques y Jardines.
http://hdl.handle.net/2099.1/8648
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Análisi de la propuesta de rehabilitación de los jardines del teatro griego de Barcelona
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98712021-04-18T18:44:32Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
García Pérez, Carlos
author
2010-09-15
El ayuntamiento de Rubí y la UPC, ha desarrollado el Plan de
Ordenación Urbanístico Municipal (POUM) que define y da
soluciones a la relación entre Rubí y la ciudad metropolitana de
Barcelona.
Dentro de esta ordenación se prevé proteger ciertos espacios
naturales y se definen entre otros muchos, varios espacios verdes de
uso público, dando así continuidad a las zonas más naturales a
través de zonas verdes.
Respecto a los espacios naturales, el plan define 4 tipos de espacios:
Plazas y paseos
Parques urbanos
Parque territorial
Otros espacios libres
El objeto de este proyecto consiste en realizar una propuesta para
uno de esos espacios verdes definido como parque urbano.
La zona sobre la que se proyecta el parque urbano es una zona en la
que confluyen varios tipos de suelos, suelo urbano, suelo industrial,
suelo de riera y suelo dedicado a actividades extractivas. En la
actualidad es un territorio con problemas respecto a los vertidos
incontrolados, la falta de mantenimiento urbano y forestal, y en
general todos aquellos derivados del desuso que llevan a usos poco
apropiados del lugar.
Por lo que el proyecto consiste en hacer una propuesta para el lugar,
que se integre en el POUM, que de lugar a una zona verde de ocio,
de la que la población pueda hacer uso lúdico evitando así que se
siga degradando, y preservando así otras zonas protegidas de usos
no deseados.
http://hdl.handle.net/2099.1/9871
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proyecto del parque urbano de Can Blasch
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39652021-04-18T18:44:32Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Feu i Jordana, Dolors
author
2006-11
http://hdl.handle.net/2099.1/3965
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta de restauració dels marges del riu Cardener entre el Pont Vell i la Riera Rajadell de Manresa
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39622022-10-16T00:16:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Tomeo Xufré, Núria
author
Vega Hinojosa, Vanesa
author
2006-09
http://hdl.handle.net/2099.1/3962
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Edafologia
Estudi del medi físic del parc agrari del Baix Llobregat: característiques del sòl
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/174062021-04-18T18:44:32Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Curran Fàbregas, Daniel
author
Carrés Moreno, Jaume
author
2013-01
Grow for Victory sorgeix a partir de conèixer el moviment social que es va forjar a la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, EEUU i Canada “Dig for Victory”, que va consistir en transformar jardins públics i privats com a font de producció de l’aliment per a la població.
Aquest concepte ens ha fet reflexionar i hem trobat moltes analogies i paral·lelismes amb la situació actual en la que ens trobem.
Amb aquest projecte volem crear un document didàctic pràctic del que entenem com a model
de jardineria privada aportant una visió holística de conceptes com permacultura, agronomia,paisatgisme, aigua, sòl,...
En primer lloc, definirem tal i com entenem els diferents conceptes, per després entrar i
aprofundir en un cas pràctic, a Can Viera. Afrontar les diferents problemàtiques i definir les millors solucions.
http://hdl.handle.net/2099.1/17406
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes socials
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Crèixer per la Victòria
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/141772021-04-18T18:44:32Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Parres Mercader, Guillem
author
Domènech Viña, Carles
author
2012-01
S’actua a un tram del riu Gurri al seu pas pel terme municipal de Vic (Osona). El seu traçat es serpentejant i meandriforme. Un dels meandres més destacables es el del Pas (àmbit d’actuació), situat aigua avall del nucli urbà de Vic. Fa una volta de 895 metres, gairebé sencera (pràcticament de 360º), resultat de la hidrodinàmica fluvial natural. Enmig queda un espai d’unes 7,55 hectàrees, ara ocupat per camps i un vial.
Els usos agrícoles i el creixement urbanístic han produït un contacte intens amb els cursos fluvials que ha comportat l’ocupació de parts importants de les planes naturals d’inundació fluvial. Com a conseqüència, extensions notables pateixen un risc d’inundació major.
S’hi observa un mal estat del bosc de ribera, i en general la manca de vegetació i l’existència d’esculleres disminueix la capacitat del riu d’absorció de contaminació difusa.
La llera actual està fixada i forçada per una escullera, trencant la connexió amb la antiga llera, encara existent però molt més estreta, al voltant de l’antic meandre del Pas.
Es proposa obrir l’escullera de forma parcial per tornar a recuperar la connexió amb l’antiga llera, restaurar els marges i revegetar-los amb planta autòctona per garantir l’estabilitat del bosc de ribera, fer una repoblació amb vegetació autòctona a la zona agrícola que queda enmig per tal d’obtenir una millora paisatgística i el més natural possible, i aconseguir que la reordenació de l’espai a través de nous recorreguts i espais diversos tinguin un bon ús i èxit social.
http://hdl.handle.net/2099.1/14177
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Enginyeria ambiental
Proposta de recuperació de l’antic meandre del Pas (Riu Gurri, Vic, Osona)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39592021-05-20T04:56:50Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Gonzàlez i Flor, Cristina
author
2006-12
http://hdl.handle.net/2099.1/3959
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Edafologia
Efecte del contingut de graves
en la mesura d’humitat
amb TDR
oai:upcommons.upc.edu:2117/771772023-02-19T01:28:06Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
López Enrech, Eila
author
2014-11
Aquest treball final de carrera d'Enginyeria Tècnica Agrícola sorgeix entre d'altres de la necessitat de millorar l'alimentació de la població senegalesa, que en els llocs més aïllats del país, presenten greus problemes de malnutrició sobretot dones i nens. Aquesta malnutrició provoca alhora cansament i impedeix el treball dels individus per la subsistència de la família.
La causa principal d'aquest problema radica de l'escassa varietat en l'alimentació, basada normalment en productes rics amb hidrats de carboni, principalment mill i arròs, però deficients en proteïnes i d'altres nutrients bàsics.
El present treball s’emmarca dins un projecte de cooperació entre la UPC i la fundació educació solidària, amb el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, amb l'objectiu de planificar una plantació de cultius hortícoles per tal d'avançar la producció hortícola un mes i arribar així abans a mercat.
El treball es va planificar i iniciar a Barcelona i l'estada, sobre terreny, es va dur a terme entre els mesos de juliol i setembre de 2012, a la granja escola di Kandong, emplaçada a la comunitat rural d' M'lomp. Aquesta comunitat es troba al departament d' Oussouye dins de la regió de Ziguinchor, al sud de Senegal.
El treball consta d'una fase d'intervenció i una d'estudi i planificació. A la primera etapa es va adequar l’hivernacle construït en un projecte anterior, per tal de millorar les instal·lacions. Això ens va permetre, a la segona fase, poder avaluar les germinacions de diferents espècies hortícoles, amb la finalitat d’optimitzar, a la llarga, les plantacions just desprès de l'època de pluges. L’anàlisi de les corbes de germinació ens ha permès conèixer les espècies més i menys viables en les condicions disponibles i en aquesta primera fase de cultiu, així com els factors que poden ser condicionants en cada cas. Aquestes dades seran útils per poder millorar les plantacions de la granja escola i enfortir indirectament el sistema agrícola de proximitat.
http://hdl.handle.net/2117/77177
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Estudi per la millora de les produccions hortícoles a la granja escola de M'Lomp, Senegal
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/99152022-09-11T00:40:22Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Ruiz Prados, Francisco
author
2007-06-20
Les persones candidates a ocupar un lloc de treball, fins i tot poc qualificat i retribuït, hauran d’estar preparades si volen desenvolupar prou bé les tasques especí fiques de l’ofici o ocupació determinada i conèixer i aplicar principis de sostenibilitat social i ambiental.
El mòn laboral demana uns nivells de formació específics que moltes persones no posseeixen per diferents motius; associats a l’anomenat “fracàs escolar” (o simplement a la falta d’una correcta escolarització), a veure’s afectades per
canvis d’ocupació deguts a reestructuracions empresarials, a una situació d’atur de llarga durada, etc. Així pot augmentar encara més les possibilitats d’iniciar una dinàmica que porti a l’exclusió laboral i social amb els greus problemes que pot generar a mig i llarg termini.
Si volem evitar greus dificultats a persones que poden pertànyer al col.lectiu esmentat en el paràgraf anterior o que volen buscar feina amb una millor preparació, hem de dissenyar accions formatives-laborals.
En aquest treball s’ha dissenyat un programa formatiu de jardineria d’acord amb una acció formativa-laboral d’una durada de dos anys (poden fer-se variacions en funció d’altres durades i itineraris formatius). Amb referència a les edats de les persones candidates es poden fixar franges prioritàries a partir de les necessitats.
En una primera etapa el programa formatiu dedica més temps a una preparació en aula convencional i de tecnologia, disminuint després això a favor d’ocupar- se més de les tècniques pròpies de l’ofici.
http://hdl.handle.net/2099.1/9915
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Programa formatiu de jardineria integrat en una acció per a col·lectius de preparació deficitària i/o difícil inserció, sota valors de sostenibilitat.
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/42762021-04-18T18:44:33Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Lafuente Peláez, Fernando
author
2007-07
En el N-O de la Península Ibérica se encuentra la ciudad de A Coruña, enclavada en una de las llamadas rías altas que conforman el golfo ártabro.
En el extrarradio de la ciudad, donde conviven los más variados usos del territorio y por donde esta se extiende hacia el nacimiento de la ría, está ubicado el nuevo Museo de Arte Contemporáneo. Este nuevo edificio público situado en una colina -outeiro- al borde de la ría, contará con un espacio exterior de uso público, no solo vinculado a esta nueva instalación, sino que también será la continuación del paseo que discurre por la orilla de la ría desde el N-O.
En esta zona existía una vieja urbanización, llamada El Paraíso, que ocupaba una superficie de unas 4 has, y es sobre la que se ha edificado el Museo y donde se desarrollará el nuevo Parque.
La actuación a nivel global pretende reorganizar el territorio y recuperar un espacio natural desvertebrado por un crecimiento urbano no planificado. A la vez que se recupera el acceso a una parte del borde de ría y se genera un nuevo espacio lúdico de uso público alrededor del museo y enmarcado en la ribera de la ría. Se recupera así el río como línea de fuerza, apoyado por una masa arbórea de ribera, a la vez que se da solución al final del paseo marítimo, cuyo término se apoya en este nuevo eje territorial, que es el río.
La propuesta para el Parque de la ría se basa en la idea siguiente: el museo no debería ser una institución cerrada, debería romper sus fronteras y buscar nuevos lugares para el arte. Utilizando este argumento como premisa, se pretende configurar un lugar de exposición al aire libre, adaptando el terreno existente a las necesidades requeridas para este fin. Así, la actuación sigue la pauta que marca la morfología del terreno pero haciéndola más patente mediante un proceso de aterrazado. Se consigue entonces asegurar la facilidad de accesos_recorridos y posibilitar la interactuación entre los visitantes y las piezas expuestas, permitiendo una libertad de disfrute de las obras, vinculada o no a la visita al Edificio.
http://hdl.handle.net/2099.1/4276
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Intervención en el espacio exterior de un museo en A Coruña
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39682021-10-10T00:34:29Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Aranda Payés, Alejandro
author
2006-07
http://hdl.handle.net/2099.1/3968
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Incidència de les variables metereològiques en la producció vitinícola en les denominacions d'origen de la demarcació territorial de Barcelona
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86582013-03-05T10:02:14Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccessoai:upcommons.upc.edu:2099.1/39582023-02-19T01:56:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Llonch i Piñeiro, David
author
Mas i Hernández, Álex
author
2006-09
http://hdl.handle.net/2099.1/3958
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fructicultura
Efectes de l'aplicació de paclobutrazol (bonzi) a diferents concentracions sobre el creixement de silene pendula durant el cultiu i el transport segons l'època de tractament
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39602021-04-18T18:44:33Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Jordi Cugat, Roger
author
2007-01
http://hdl.handle.net/2099.1/3960
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Botànica
Estudi de l’evolució de la vegetació de
l’estany de laminació del Campus de
Castelldefels
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86652021-04-18T18:44:33Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Mas Palacios, Jordi
author
López Pi, Ivan
author
2010-01-10
L'àmbit territorial de les Cinc Sènies està situat a l'est del terme municipal de Mataró, i aglutina les
zones agrícoles situades als districtes de Mata, Valldeix, Pla de Sant Simó i la plana de les Cinc
Sènies fins a Llavaneres. Aquesta superfície ocupa una extensió de 444 hectàrees, la qual limita al
nord amb el parc del Montnegre-Corredor, a l'est amb el nucli de Llavaneres, a l'oest amb la riera de
Sant Simó i al sud amb la franja litoral. S'hi troben boscos de pi i alzina, brolles d'estepa, així com
una variada flora ruderal, litoral i arvense.
L'herbari virtual s'ha creat utilitzant programari lliure, en concret i entre d'altres el sistema de gestió
de continguts Drupal. L'herbari s'ha creat amb la mateixa filosofia del programari lliure, ja que s'ha
plantejat com a eina a desenvolupar, és a dir que una vegada engegat el projecte, és pugui retocar i
augmentar segons les necessitats i voluntats dels usuaris.
Entrant a http://www.scn-mm.cat/herbari/ es pot veure una part de les plantes que hi ha a les Cinc
Sènies, classificades segons diferents àmbits; per famílies, per usos i propietats, per el color de la
flor i les que són cultivades a la zona. També tenim informació vària que completa la web, com una
galeria fotogràfica de la zona, una explicació per introduir una nova planta a la base de dades, un
glossari per paraules tècniques i una explicació general de la zona.
L'herbari pot ser una eina de suport a les escoles i instituts de la zona, que vulguin realitzar
activitats lectives, ja sigui a dins l'aula, com abans o després d'una sortida al camp. També pot servir
com a eina a l'hora de crear pressió per la protecció i preservació de l'última zona agrícola de
Mataró.
http://hdl.handle.net/2099.1/8665
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Botànica
Herbari virtual de les Cinc Sènies
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/112472021-04-18T18:44:33Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Blancafort i Andreu, Laia
author
2011-01
http://hdl.handle.net/2099.1/11247
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Projectes arquitectònics
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Aspectes socials
Avantprojecte de centre de jardineria al terme municipal de Vilafranca del Penedès
oai:upcommons.upc.edu:2117/770812021-10-10T01:27:56Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
García Redrado, Luis Miguel
author
2015-09-04
Se estudiaron las fases de enraizamiento in vitro y aclimatización de Gentiana lutea, L.
En los ensayos de enraizamiento el medio de cultivo empleado fue el MS (Murashige y Skoog, 1962) adicionado con auxinas IBA (ácido indolbutírico) y NAA (ácido naftanelacético) en diferentes concentraciones (10, 20 y 40 μM en IBA y 5 y 10 μM en NAA). También se diferenciaron los microbrotes por su tamaño (grande, mediano y pequeño) según ensayo.
El material vegetal fue subcultivado en una cámara de incubación a una temperatura de unos 22ºC ± 2ºC y un fotoperiodo de 16 h de luz y 8 h de oscuridad entre 4 y 7 semanas según ensayo.
En la fase de aclimatización, los microbrotes fueron trasplantados en bandejas alveolares con diferentes substratos - S1: turba rubia (sphagnum) tamizada y perlita en proporción 2:1 (v/v), S2: turba encalada y S3: turba encalada y tierra natural de genciana en proporción 3:1 (v/v) - y permanecieron bajo condiciones de doble túnel en invernadero o cámara de incubación.
Los resultados obtenidos indican que la presencia de IBA en los medios de enraizamiento favorecieron la posterior aclimatización de los microbrotes.
La supervivencia del material vegetal en la fase de aclimatización es elevada durante las primeras 5 – 6 semanas. La mejor combinación tamaño microbrote-substrato, en relación a la supervivencia, fue la que combinó tamaño grande y turba, no obstante, el mejor porcentaje de microbrotes aclimatados (enraizados y vivos) se obtuvo en el substrato que contenía tierra natural y con un tamaño de microbrotes pequeño. Sin embargo, los microbrotes aclimatados en turba presentaron un mayor número de hojas, más altura y mayores pesos aéreos, mientras que el substrato que contenía tierra permitió obtener mayor número de raíces.
http://hdl.handle.net/2117/77081
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Floricultura
Cultivo in vitro de Gentiana lutea, L: fases de enraizamiento y aclimatación
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98142021-04-18T18:44:33Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Tarodo Casado, Alícia
author
2010-07-20
El present treball final de carrera sorgeix com a conseqüència de la recopilació i
processat d’informació referent a l’aparició de models cooperativistes de consum i
en especial al cas pràctic del grup de consum responsable Cistella Verda.
Els actuals models de consum deslocalitzats, basats en la producció intensiva de
producte, els marges de benefici que tenen els intermediaris i les grans superfícies
de consum, estan afectant de manera decisiva als petits productors. Per altra banda
l’opció de consum ecològic, tant en origen com en processat, junt amb la seva
distribució en petits i mitjans comerços amb marges de benefici elevats fan que
només un col·lectiu de consumidors prou solvent pugui accedir-hi.
Tenint com a referència d’altres iniciatives similars, i dintre d’un període
d’efervescència de models alternatius de consum, va néixer la Cistella Verda al
Masnou. Fa cinc anys, un grup reduït de persones van creure en l’alternativa
ecològica de consum així com la relació directe amb els proveïdors enfront un
model de comerç globalitzat i marges de benefici d’intermediaris excessivament
elevats. Aquest grup de persones, es va consolidar des d’un inici amb 45 famílies
que es van constituir com una entitat sense ànim de lucre que promou el consum
responsable d’aliments.
El projecte, a l’actualitat, va més enllà d’un model de consum, esdevenint alhora un
model d’autogestió que avarca d’altres iniciatives i requereix de la implicació dels
seus membres. En aquest treball, es pretén presentar aquest model portat a la
pràctica, mitjançant la seva història, organització i perfil dels seus membres així
com l’estudi econòmic de les despeses i ingressos durant aquest període.
http://hdl.handle.net/2099.1/9814
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes econòmics
Model de cooperativisme de consum: evolució, organització i sistema de costos, en el cas pràctic del grup de consum responsable Cistella Verda del Masnou
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/93072021-04-18T18:44:33Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Paniagua Pravia, Isabel
author
2010-04-15
La zona de actuación se sitúa en la ciudad de Gijón, parroquia de Granda, por
donde cruza el río Piles de sur a norte dividiendo la parcela de 18 hectáreas en dos
zonas: el prado del Carbayedo y un humedal.
En 2004 se construyo un humedal frente al prado del Carbayedo, con la finalidad de
laminar las avenidas del río y generar un espacio con alta diversidad biológica. Para
ello se generó un vaciado de tierra llegando a una cota de medio metro por debajo de
la cota del Piles y la construcción de un caballón frente a la autovía para dar salida al
gran volumen de tierras generado. Actualmente el humedal está desestructurado, con
vegetación espontánea y sin accesos públicos.
El objetivo es realizar una intervención para aumentar la biodiversidad y su valor
ecológico, estructurar el espacio y permitir el acceso público para poder percibirlo tanto
exteriormente como interiormente.
Se propone generar una zona permanentemente inundable paralela al curso del río,
con una orilla paseable en su margen derecho y un vaso de inundación en el margen
izquierdo que permitirá la implantación de diversas especies vegetales así como la
llegada de fauna al lugar.
Se abrirá una pasarela que cruzará desde el margen derecho del humedal y por
encima del vaso de expansión hasta un islote de tierra que servirá como punto de
observación, desde éste punto y en función del nivel del agua se podrá o no cruzar al
margen derecho del río Piles, desde el cual se abrirá una pasarela que lo comunique
con el prado del Carbayedo.
http://hdl.handle.net/2099.1/9307
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Propuesta de intervención en el prado del Carbayedo del río Piles, parroquia de Granda
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86622021-04-18T18:44:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Rosell Vilaseca, Laura
author
2009-09-20
El presente trabajo final de carrera surgió como respuesta a la necesidad detectada
desde hace anos por la Alcaldía de Bluefields (RAAS, Nicaragua) sobre el posible efecto que
tiene el deficiente manejo de los residuos y los recursos naturales en la calidad del agua de la
Bahía.
La Bahía de Bluefields se clasifica como un sistema marino-costero (estuario). Su
caudal es alimentado por las cuencas del Rio Escondido y varios afluentes ubicados en la parte
sur hasta llegar al Rio Punta Gorda, y por la entrada del mar Caribe. La Bahía es de gran
importancia al ser la vía principal de acceso nacional entre la ciudad de El Rama y Bluefields, e
internacional a través del Puerto del Bluff.
Se han realizado tres muestreos de agua en varios puntos de la Bahía y en distintos
momentos, época lluviosa y seca, para determinar la posible presencia de contaminación. En
ellos se han determinado ciertos parámetros fisicoquímicos y biológicos que dan una idea del
estado actual de la calidad de las aguas. Los parámetros analizados más destacados son la
salinidad, nitritos, nitratos y amonio, los sólidos totales, la DBO5, los doliformes y los metales
pesados. El caudal que aportan las distintas cuencas hídricas que desembocan en la Bahía crea
una elevada tasa de renovación del agua de la misma. Probablemente debido a esto, todos los
resultados de los muestreos excepto los de metales pesados y aceites y grasas, no indican
valores fuera de los rangos de la normativa de aguas nicaragüense.
A partir del trabajo de campo y los resultados obtenidos, se han elaborado unas
conclusiones y una serie de recomendaciones cuyo objetivo es conseguir la mejora de la
situación higiénico-sanitaria de la Bahía y como consecuencia, mejorar la calidad ambiental de
la ciudad y la calidad de vida de la población.
En todo momento se ha contado con la opinión personal y técnica de los profesionales
de la Alcaldía, pues es la base para el compromiso futuro y el desarrollo completo en todas las
fases de trabajo.
Por aspectos formales y de normativa, el proyecto inicial realizado se presenta en dos
trabajos finales de carrera distintos: el que tienen en sus manos y el que lleva por titulo
Diagnóstico socio ambiental y propuestas de mejora de la gestión de los residuos sólidos
urbanos de Bluefields, RAAS, Nicaragua (Celma y Paredes, 2009). Ambos trabajos hacen
referencia a la misma zona geográfica. Este en concreto pretende reflejar el efecto que la
actual gestión de los residuos sólidos urbanos en la ciudad puede tener sobre la calidad del
agua de la Bahía de Bluefields.
http://hdl.handle.net/2099.1/8662
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Degradació ambiental::Contaminació de l'aigua
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Evaluación de la calidad de las aguas de la Bahía de Bluefields (RAAS, Nicaragua)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/49732021-04-18T18:44:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Huguet Rojo, Ana
author
2008-06-06
En els darrers anys ha crescut l’interès per l’estudi de la dieta mediterrània degut a les
propietats beneficioses per la salut que poden aportar els aliments bàsics
d’aquesta dieta, principalment els vegetals i les fruites.
Les flors s’han fet servir en alimentació durant molts segles. En els últims anys ha
augmentat l’interès del consumidor per elles, degut als possibles beneficis sobre la
salut i a la bellesa que aporten a la cuina. El seu cultiu podria ser d’interès en
zones periurbanes però se’n disposa de molt poca informació.
Els polifenols, són un dels components principals dels vegetals i fruites que poden
contribuir a la millora de la salut degut al seu potencial antioxidant, afavorint una
millora en la qualitat de vida.
En aquest estudi es pretén quantificar els polifenols i la capacitat antioxidant dels
pètals de pensament com a model d’aliment vegetal sòlid (obtenint prèviament
l’extracte amb polifenols). Per realitzar aquestes mesures s’utilitzen mètodes de
mesura de polifenols totals (Folin-Ciocalteau) i de capacitat antioxidant (TEAC i
ORAC).
En aquest treball s’estudia la capacitat antioxidant en pètals de pensament
cultivats a l’hivernacle de l’ESAB situat a Castelldefels i a la finca HortSala del
Maresme.
http://hdl.handle.net/2099.1/4973
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Floricultura
Activitat antioxidant dels pètals de flors comestibles
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98702021-05-20T09:31:21Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Sueiro Cotos, Moisés
author
2010-07-07
Aquest projecte forma part dels projecte de recerca “Aplicación de Compost de
Fracción Orgánica de Residuos Sólidos Municipales en la fertilización de cultivos
hortícolas en la comarca del Maresme”, subvencionat pel “Ministerio de Medio
Ambiente” que realitzen conjuntament l’Institut de Recerca de Tecnologia
Agroalimentària (IRTA), l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 2006 al 2009. L’assaig de camp es
va fer en una parcel.la hortícola del municipi de Santa Susanna a la comarca del
Maresme (zona vulnerable) on usualment es practica una horticultura intensiva amb
fertirrigació. En aquest context, és interessant estudiar la possibilitat de substituir
totalment o parcial la fertilització mineral per una fertilització orgànica amb compost i
estudiar els efectes sobre les propietats del sòl i la producció i la qualitat dels cultius.
A l’inici de la rotació (cultiu de bleda) es van establir 3 tractaments de fertilització
en un disseny experimental de blocs no a l’atzar amb quatre repeticions: fertilització
completament orgànica, mitjançant l’aplicació de compost de Fracció Orgànica de
Residus Municipal (FORM) amb dues dosis, la primera de 78,4 t/ha a l’inici de la
rotació, i la segona de 50 t/ha el dia 573 de la rotació; fertilització mineral amb un
programa de fertirrigació usual a la zona per els diferents cultius estudiats (M); i
fertilització mixta orgànica+fertirrigació (CM), aplicant de 78,4 t/ha a l’inici de la
rotació, i la 50 t/ha el dia 573 de la rotació més un complement de fertirrigació per
igualar la dosi de nitrogen prevista pel cultiu.
Aquest treballs es centra en l’estudi dels cultius de bleda (Beta vulgaris L. Var.
cicla L.), coliflor verda (Brassica oleracea var. botrytis L.) i carbassó (condensa de
Cucurbita), pepo L., analitzant els efectes dels tractaments de fertilització sobre quatre
aspectes diferents: a) les propietats del sòl, b) la producció dels cultius i les seves
biomasses, c) les extraccions d’elements minerals; i d) la composició mineral dels
cultius.
L’aplicació de compost de FORM a l’inici de la rotació hortícola estudiada ha
comportat un increment significatiu del contingut en Matèria Orgànica (MO) i en
Nitrogen Orgànic (Norg) del sòl dels tractaments C i CM, especialment en la capa superficial ( 0-20 cm), després de 8 dies de fer l’aplicació. L’augment del contingut en
MO en els sòls als que se’ls va aplicar compost va augmentar lleugerament la seva
capacitat de retenció hídrica, sent significativa al final del període de la primera
aplicació.
En els tres cultius s’observen diferencies de producció i biomassa seca que arriben
a ser significatives en bleda i carbassó, sent el tractament C el que presenta un menor
valor absolut i CM (bleda) i M (coliflor i carbassó), els màxims. Diferencies que
condicionen la composició mineral en alguns dels paràmetres analitzats
Les diferències de biomassa seca i la composició mineral, segons el cultiu, van
condicionar les extraccions (Kg/ha) en diversos nutrients calculats, evidenciant les
diferències entre tractaments, en alguns casos significatives.
Atenent els resultats globals d’aquest treball final de carrera es pot concloure que
la fertilització totalment orgànica a base de compost de FORM dels cultiu de bleda,
coliflor verda i carbassó, situats en el context de la rotació de cultius hortícoles
estudiada (bleda, coliflor són cultius d’hivern i carbassó d’estiu), presenten diferencies
de producció quantitatives i qualitatives, ja siguin en valors absoluts o significatives
segons el cultiu, a la obtinguda emprant el tractament de fertirrigació usual al Maresme
per a aquests cultius.
http://hdl.handle.net/2099.1/9870
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fertilització
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Efectes del tipus d'adobat en les propietats de sòl en una rotació hortícola i en la composició i qualitat de tres cultius: Bleda, Coliflor verda i Carbassó
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/94662021-05-20T09:33:28Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Sánchez Salvador, Aleix
author
2010-06-20
Es comparen diferents sòls, que tinguin interès agrícola (estudi de diverses finques situades al Baix Llobregat i al Vallès Oriental), amb l’objectiu de relacionar el contingut en matèria orgànica, contingut en carbonats i textura amb l’estabilitat estructural dels agregats presents al sòl, d’entre 1-2mm. L’estabilitat estructural és una qualitat edàfica que depèn de la força d’unió entre les partícules elementals dels agregats del sòl, de gran importància contra la pèrdua de sòl provocada per l’erosió del mateix. Metodologia: El projecte, consta de diferents parts: cerca bibliogràfica sobre la estabilitat estructural, mostratge (recollida al camp de diferents sòls), anàlisi (part realitzada al laboratori en condicions controlades per l’obtenció de dades), interpretació dels resultats i establiment de conclusions (un cop obtingudes i comparades les dades es van poder extreure conclusions). El mostratge es va realitzar a diverses parcel·les situades dins del les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Oriental, intentant recollir mostres d’interès agrícola, on s’hagi plantat anteriorment o on es vulgui plantar. La recollida de mostres es va realitzar amb una pala de jardineria petita, intentant agafar mostres de terra majoritàriament superficial i col·locant-les dins una capsa per evitar l’esclafament dels agregats del sòl. L’anàlisi al laboratori, es va fer emprant diversos mètodes, per extreure’n les dades de les variables a estudiar. Els mètodes a utilitzar, han estat: determinació de l’estabilitat estructural, determinació de la textura, determinació de carbonats del sòl i determinació de la matèria orgànica del sòl. Una vegada obtingudes les dades es varen comparar. La comparació i interpretació de dades, es va fer amb el programa informàtic Excel, ja que facilita la feina a l’hora de comparar les diverses variables ja esmentades. Conclusions: Els resultats obtinguts permeten concloure que a sòls estudiats continguts en matèria orgànica i en argila creixents afavoreixen a l’estabilitat estructural dels seus agregats. Continguts en arena creixents afecten negativament a l’estabilitat estructural. I que en el conjunt de resultats estudiats no es pot afirmar amb seguretat que els carbonats influenciïn a l’estabilitat estructural.
http://hdl.handle.net/2099.1/9466
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Edafologia
Estabilitat estructural del sòl i factors que l’influencien
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/167162021-04-18T18:44:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Morral Ventura, Agustí
author
2012-11
La fusta de diverses espècies de frondoses valorades com a “nobles” està en clar declivi
productiu, degut a factors com la sobreexplotació i l’augment de la demanda dels mercats
globals. Una de les solucions que s’està plantejant és la de plantar nogueres en espais agrícoles
o forestals amb un règim de gestió silvícola dirigit a la reducció del torn de tallada i a l’obtenció
de grans volums de fusta de qualitat, és a dir, homogènia i sense defectes. Les poques
experiències que existeixen en la poda de nogueres per a fusta han estat realitzades a França.
No obstant, cap d’aquests tipus l’intervencions s’adapta el suficient a les necessitats de les
noves plantacions.
L’ Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) en el marc d’una col·laboració en un projecte INIA van instal·lar l’any 2008 un assaig a la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui), per tal de respondre algunes de les
qüestions relacionades amb l’esporga i l’obtenció de fusta de qualitat de noguera. Els tractaments de poda proposats són quatre a raó de quatre arbres per sistema, tres repeticions i utilitzant dos materials vegetals diferents. Aquest assaig ha estat monitoritzat des d’un començament però no és fins a aquest moment, 4 anys d’edat, en que les dades que es puguin
registrar i l’avaluació dels resultats poden permetre obtenir unes conclusions pràctiques prou definitives.
http://hdl.handle.net/2099.1/16716
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències forestals::Productes forestals
Avaluació de quatre tractaments d’esporga en noguer per a l’obtenció de fusta de qualitat. Determinació d’al·lometries d’àrea foliar i biomassa extreta
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/160732021-05-20T10:32:15Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Vendranas i Franch, Marçal
author
2012-06
Estudis previs duts a terme a Agròpolis van posar de manifest tot un seguit de problemàtiques, localitzades a diferents zones de la finca, que tenien afectació sobre el rendiment i desenvolupament de diferents cultius. Diferents anàlisis del sòl van desembocar en la hipòtesi de que el problema estava relacionat amb la fertilitat física del sòl.
Aquest treball parteix del concepte de Non-Limiting Water Range desenvolupat per Letey que relaciona la humitat (punt de marciment permanent i capacitat de camp), la impedància mecànica (capacitat de les arrels per desenvolupar-se en funció de la compactació) i la porositat lliure d’aigua del sòl (estat d’aireació de les arrels) per tal de determinar els dies favorables per a un determinat cultiu.
Tots aquests factors van ser mesurats a camp de manera periòdica durant tot un cicle de cultiu, diferenciant dues zones de la finca que presentaven grans diferències en el desenvolupament d’aquests. Seguidament es van comparar i avaluar, paràmetre a paràmetre, per tal de determinar si presentaven diferències significatives entre les parcel·les i observar els moments en que, cada factor, era favorable o no per el cultiu en cadascuna d’elles.
Els resultats obtinguts permeten determinar quines són algunes de les possibles causes que afecten al desenvolupament dels cultius dins la finca d’Agròpolis i, per tant, el sentit que haurien de prendre accions futures per tal frenar aquestes problemàtiques.
http://hdl.handle.net/2099.1/16073
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Producció vegetal
Determinació dels períodes de cultiu favorables en funció del NLWR en una la parcel•la situada a Viladecans.
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/100632013-03-05T10:04:06Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460oai:upcommons.upc.edu:2099.1/61622021-10-10T02:39:52Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Lecha Navarro, Ricard
author
2008-12-15
El present treball s’emmarca en el context de la multiplicació “in vitro” del gènere
Anigozanthos, una planta ornamental australiana que actualment manté una creixent
demanda als països Europeus. L’estudi pretén l’ introducció “in vitro” del gènere per
aconseguir l’establiment d’un protocol que permeti micropropagar adequadament
l’espècie. Els medis utilitzats s’han elaborat a partir del medi base de Murashige and
Skoog (1962), addicionat amb diferents composicions hormonals, unes de naturalesa
citoquíninica-auxinica i d’altres solsament auxínica. Seleccionades les gemmes
vegetatives del rizoma de la planta mare, foren desinfectades amb hipoclorit sòdic i/o
etanol.
En els assajos realitzats es va avaluar els efectes de les diverses concentracions
desinfectants formulades i de les diferents composicions i concentracions hormonals
utilitzades. Paral•lelament es van aplicar tractaments antioxidants a base d’àcid cítric i
ascòrbic a diferent concentració, addicionant-los en el medi de cultiu, en la solució
desinfectant o en les solucions de rentat.
Els resultats van mostrar que el tractament més adequat per a la desinfecció dels
explants fou la combinació d’una primera immersió en etanol al 70% durant 30“ amb
una segona immersió en clor 2% durant 30’. Per una altre part, l’aplicació conjunta
dels tractaments antioxidants va ser efectiva pel control de les exudacions fenòliques.
Per a la multiplicació del gènere la millor composició hormonal va ser la suplementació
del medi amb 2μm de BAP .
http://hdl.handle.net/2099.1/6162
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Floricultura
Introducció a la micropropagació de l'espècie Anigozanthos flavidus
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/102652021-04-18T18:44:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Gabarró Pastor, Ferran
author
2006-09-20
Es proposa la implantació de la vegetació en el circuit de velocitat de Castellolí, ubicat
a la comarca de l’Anoia (Barcelona). Es tracta d’una pista asfaltada de 4156 metres de
longitud i 12 metres d’amplada. Es fa una proposta respectuosa amb el medi, que no
suposi una discontinuïtat en el paisatge i, sobretot, que tingui un cost de manteniment
baix. Les actuacions proposades són:
- implantar dues franges de gespa (de 3 metres d’amplada) a banda i banda de
la pista
- revegetar els talussos per tal d’evitar-ne l’erosió
- revegetar un antic torrent tapat per terra
- ubicar un seguit de grades ‘naturals’ per a acollir al públic espectador en les
carreres
- integrar el circuit dins del seu entorn, minimitzant l’impacte ambiental generat
en els moviments de terres
- usar l’aigua de la depuradora per a regar (el que inclou el disseny d’un sistema
de reg que augmenti la viabilitat de la vegetació implantada)
- minimitzar els costos econòmics, tant d’execució com de manteniment
http://hdl.handle.net/2099.1/10265
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta d'implantació de la vegetació al circuit de velocitat del Parcmotor de Castellolí
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98652021-04-18T18:44:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Asenjo Bullón, Manel
author
2009-04-15
L’oli d’oliva és el component més important de la dieta mediterrània, sent aquesta
un sinònim de qualitat de vida al món sencer. El seu sabor, color i aroma ens
recorda a la terra on s’ha cultivat el fruit d’on surt, l’oliva i per extensió, l’arbre en el
qual creix, l’olivera. Aquest protagonisme que té l’oli com a eix de la dieta
mediterrània és un valor afegit a tenir en conte per part del sector oleícola de
Catalunya.
Aquest treball analitza la situació actual del mercat de l’oli d’oliva al nostre país, així
com també intenta posar de manifest quines són les tendències cap a les que es
dirigeix aquest mercat. Les variables que s’han estudiat són: superfície ( tant en
secà com en regadiu ), producció de matèria primera, producció d’oli per tipus i
qualitats, exportacions i importacions, i per últim, preus en origen ( llotges i cambres
de comerç).
http://hdl.handle.net/2099.1/9865
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Olivicultura
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes econòmics
El Mercat de l'oli d'oliva a Catalunya 1998-2007
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/104872021-04-18T18:44:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Gallego Gómez, Rodrigo
author
2010-11
http://hdl.handle.net/2099.1/10487
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fructicultura
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Producció vegetal
Las drupáceas en el Baix Llobregat: producción, comercialización y consumo
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/174102015-08-31T12:16:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460oai:upcommons.upc.edu:2099.1/174032021-04-18T18:44:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Serrano de Lamo, Ester
author
2012-11
L’avaluació de riscos laborals és una obligació empresarial establerta per la Llei
31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) i una eina fonamental per a la prevenció de danys a la salut i la seguretat dels treballadors. És
el procés dirigit a estimar la magnitud d’aquells riscos que no s’han pogut evitar.
Primerament, es defineixen els llocs de treball que ocupen els 20 treballadors d’una
empresa de jardineria urbana (que s’ocupa del manteniment i neteja del 85% dels
parcs i jardins d’un municipi de 34 Km2), mitjançant la descripció de les feines de
cadascun d’ells, els productes i les eines i equips utilitzats. A continuació, i com a
part principal d’aquest treball, s’avaluen, en compliment de la LPRL, els riscos als
què estan exposats aquests treballadors com a conseqüència del desenvolupament
de la seva activitat laboral. La seva finalitat és la de controlar, reduir i fins i tot eliminar aquests riscos, mitjançant la determinació del seu nivell de risc (a través de la metodologia de l’INSHT (Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo)), establint, a aquest efecte, les mesures preventives pertinents.
Com a conseqüència dels resultats de l’avaluació de riscos s’elabora una introducció a la planificació de l’activitat preventiva, és a dir, la implantació de recursos, responsables i terminis per a cada una de les mesures preventives establertes. De la mateixa manera es donen algunes pinzellades sobre altres temes, com ara la coordinació d’activitats empresarials.
http://hdl.handle.net/2099.1/17403
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Àrees temàtiques de la UPC::Economia i organització d'empreses::Seguretat industrial::Prevenció de riscos laborals
Avaluació de riscos laborals d’una empresa de jardineria urbana i establiment de mesures preventives
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/130402021-04-18T18:44:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Castillo Bocaletti, Manuel Lisandro
author
2011-09
Se presenta la propuesta de ajardinamiento de la cubierta del edificio de la Biblioteca de Sant Fruitós de Bages.
El ajardinamiento de la cubierta presenta dos partes: la primera parte es una zona que se decide no transitable para los usuarios de la biblioteca. En ella se planta una brolla de especies autóctonas que siguen la inclinación descendente de la cubierta hasta alcanzar la cota más baja de la misma. En esta cota se coloca una superficie de 28 m² de gravas de colores. Estas gravas ordenadas junto a una laminación de agua de 11 m² hacen referencia a los campos de cultivo próximos al edificio.
La segunda parte es transitable. En ella se crea una zona pavimentada que se utiliza para realizar eventos o simplemente para situarse a la sombra de un carrito de lectura. Sobre esta superficie es posible crear diferentes espacios a través de 60m² de jardineras móviles que pueden también retirarse para dar paso al espacio diáfano.
El área pavimentada separa dos zonas ajardinadas: la primera es una zona de césped en la que se encuentra el equipamiento necesario para el trabajo en grupo o para realizar alguna
actividad, como tomar alimentos, que es incompatible con el interior del edificio.
En la segunda zona, unas jardineras que semejan ser libreras tumbadas sobre el césped, crean conjuntamente con la vegetación, espacios de intimidad para la lectura, el descanso, la relajación o simplemente para observar las vistas de las área verdes contiguas al edificio
http://hdl.handle.net/2099.1/13040
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Propuesta de ajardinamiento de la cubierta de la biblioteca Sant Fruitós de Bages
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/99912021-04-18T18:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Llovera Guitart, Pau
author
2009-07-30
Torroella de Fluvià és un poble situat a la plana de l’empordà, dins la comarca de l’Alt
Empordà.
La parcel·la on està projectat fer-hi el geriàtric es troba situada en un dels límits del
poble i disposa d’unes magnífiques vistes al massís de l’albera, que utilitzarem com a
principal element d’interès i com a punt de partida per a la realització de l’actuació.
La nostra intervenció consistirà en l’ajardinament dels espais exteriors de la
residència d’avis, amb l’objectiu de crear diferents zones, per a diferents activitats i
estats d’ànim:
L’arbreda, amb els aparells de rehabilitació sota la ombra dels arbres.
La terrassa, el lloc més concorregut, amb múltiples funcions: distribuïdor, mirador,
lloc de reunió o tallavents.
El sauló, la zona amb més extensió i amb múltiples activitats per realitzar, com la
petanca, el descans o el lloc de reunió.
I finalment l’hort, el lloc de distracció pels amants de la terra.
El disseny comença amb la creació d’un triangle virtual que orientarà tot el jardí en
direcció nord (zona de vistes).
Aquest triangle dominarà la resta d’actuacions com la zonificació dels espais o la
disposició de la vegetació, que actuarà a la vegada de separació.
http://hdl.handle.net/2099.1/9991
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Avantprojecte d'ajardinament dels exteriors d'un geriàtric a Torroella de Fluvià
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86452021-04-18T18:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Moreno González, Marc
author
2009-11-15
El barri de Vista Alegre està situat en el Nordest de la ciutat de Castelldefels,
municipi de la comarca del Baix Llobregat en la província
de Barcelona.
El Barri de Vista Alegre ubicat en la perifèria de Castelldefels va ser
creat en els anys 60 pel moviment migratori de l’época. Vista Alegre
va ser construït amb rapidesa i poca previsó. En els nostres dies,
amb el creixement i desenvolupament de la ciutat, és un barri consolidat
amb tots el serveis i subministraments (llum, gas, equipament,
etc...). El barri forma part del límit entre la ciutat de Castelldefels (Espai
urbà) i el massís del Garraf (Espai natural) fent que la trama urbana
i l’espai natural es relacionin de forma no definida creant espais
de marginalitat i degradació.
L’objectiu de la proposta d’intervenció és la creació d’un parc per tal
de relacionar els dos espais i l’entorn del barri, eliminant les zones
marginals i recuperant les zones degradades. I a més donar una sortida
coherent a les expectatives d’ús de l’espai públic que la nova
situació del barri suposa.
http://hdl.handle.net/2099.1/8645
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta d'intervenció en el barri de Vista Alegre a la ciutat de Castelldefels
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/42712021-10-10T03:39:24Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Oddo, Juan Miguel
author
2007-07
En aquest treball es pretén valorar l’efecte de l’ús d’aigua regenerada sobre alguns paràmetres agronòmics del sòl en una parcel•la sembrada amb 4 espècies distintes de gespa. Especialment s’estudia l’evolució de la conductivitat elèctrica i del pH en el sòl.
Les mostres utilitzades per a aquest treball han estat obtingudes durant el període estival, ja que és durant aquesta època de l’any, que les necessitats hídriques són més importants. La dosi de reg emprada ha estat un 60% de la demanda evapotranspirativa de referència afavorint d’aquesta manera, l’estrès hídric i els fenòmens de capil•laritat en el sòl.
La reutilització de l’aigua regenerada ha comportat un augment important de la salinitat del sòl degut principalment a la elevada conductivitat elèctrica d’aquesta, l’escassa pluviometria del període estudiat i la dosi de reg deficitària amb que s’ha regat.
Al final del període de l’assaig es van produir importants precipitacions que va posar de manifest la capacitat de rentat de sals del sòl, aquest efecte és degut principalment a la solubilitat de les sals acumulades, la textura i el bon drenatge del sòl. Aquest rentat no es va apreciar amb les precipitacions de l’agost que van ser de la meitat de caudal però concentrades en un dia.
La valoració ornamental mitjançant fotografies de la gespa ha detectat un deteriorament de la qualitat ornamental en les espècies menys tolerants a la salinitat en els períodes en que la CE del sòl va ser més elevada.
http://hdl.handle.net/2099.1/4271
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Reg
Efectes de l'ús per al reg d'aigua residual regenerada en el sòl d'una parcel·la de gespa
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/198592023-02-19T04:46:49Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Pujol Troncoso, Matías Ignacio
author
Lladó Cilimingras, Rafael
author
2013-04
L’augment continu de la generació de residus està intrínsecament lligada a l’augment de la població de la societat actual, motiu pel qual la correcta gestió d’aquests s’ha convertit en un tema clau a l’hora de minimitzar costos i millorar rendiments en tots els àmbits, en especial en el àmbit de l’agricultura.
El TFC es troba emmarcat dins la convocatòria Projecte Llavor 2010 de la UPC, contemplat pel Pla de Sostenibilitat 2015, en el projecte titulat “Valorització en origen de residus orgànics en el Parc Mediterrani de la Tecnologia (Campus del Baix Llobregat)” i dins de la convocatòria dels projectes de la Diputació de Barcelona per a Promoció de la Sostenibilitat amb el projecte titulat “Campanya de sensibilització per a la separació i valorització en origen dels residus orgànics municipals i de la resta de fraccions valoritzables dins la comunitat del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT)”.
Aquest treball ha consistit primerament en dur a terme la quantificació dels residus generats al bar restaurant (4,5 mesos), i paral·lelament avaluar l’efecte d’una campanya de sensibilització “cara a cara” dintre del període. En segon lloc fer la posada en marxa i el seguiment del procés de compostatge (4 mesos) de dos compostadors, i així obtenir dades suficients per poder dimensionar el volum necessari per la quantitat generada, i obtenir un producte final de qualitat.
Per fer el procés es va procedir a fer una barreja inicial amb fracció orgànica (FO) provinent del menjador del bar-restaurant del PMT, amb restes vegetals (RTV) proporció volum 1/1.
Les dades obtingudes revelen de que l’efecte d’una campanya de sensibilització cara a cara és efectiva. I quant al procés que es possible obtenir una bona qualitat i quantitat de producte amb un procés net i sense olors, però que caldria al voltant de 4,5 mesos per obtenir un producte estable.
http://hdl.handle.net/2099.1/19859
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Quantificació dels residus orgànics generats al bar-restaurant del campus del Baix Llobregat i valorització de la fracció orgànica per compostatge
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/94712021-04-18T18:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Farré Busqué, Laia
author
2010-04-22
El podrit en vinya és una de les principals malalties criptogàmiques que comporta grans
pèrdues econòmiques en provocar una davallada en la quantitat i la qualitat del producte
final. El principal agent causant del podrit en vinya és la Botrytis cinerea, encara que
altres fong tals com: Aspergillus niger, Alternaria sp., Rhizopus nigricans,
Cladosporium herbarum i Penicillium sp., també poden causar-la. Aquestes malalties
es controlen bàsicament mitjançant l’ús de fungicides, però l’aparició de poblacions
resistents, la progressiva reducció de matèries actives a la UE i l’increment de superfície
de conreu ecològic obliguen a cercar alternatives als fungicides de síntesi, entre les que
es troben els extractes vegetals. Espècies vegetals com Matricaria chamomilla,
Equisetum arvense i Urtica dioica es venen utilitzant com a fungicides en certs sistemes
de producció, encara que es té poca informació de la seva eficàcia en front agents
causants de podrit en vinya. L’objectiu d’aquest treball va ser determinar l’eficàcia “in
vitro” i “ex vivo” d’extractes aquosos (1:10 p/p) de camamilla, cua de cavall i ortiga
sobre el desenvolupament miceliar dels agents causants del podrit, i la progressió de la
malaltia en fulla, respectivament. Es van aïllar quatre fongs procedents de parce·les
gestionades en sistema convencional sense tractaments antibotritis (1), amb tractament
antibotritis (2), de sistema de producció ecològica (3) i de producció biodinàmica (4).
Els fongs van ser aïllats a partir de baies que presentaven símptomes de podrit. Dos
aïllats van ser identificats com a Botrytris cinerea (F1 i F3), i els altres dos com a
Fusarium spp. (F2 i F4). Es va estimar la taxa de creixement diària del micel·li en
patata-dextrosa-agar suplementat amb concentracions de 0, 1, 5, 10 i 50% d’extracte
vegetal i incubats a 25oC i foscor. Així mateix, es va contrastar la severitat de la malaltia
en fulla de vinya tractada amb extractes vegetals al 50% i incubades a 25oC i foscor en
condicions de cambra humida respecte al control tractat amb aigua. En totes les
relacions aïllat-extracte-dosis es va donar algun tipus d’efecte. Els aïllats de Botrytis
cinerea van ser els únics en presentar efectes d’inhibició. Es va arribar a inhibir un 30%
el creixement de Botrytis cinerea en extracte de camamilla al 50% i en extracte de cua
de cavall al 10%. L’extracte d’ortiga va presentar els valors més baixos d’inhibició però
els més alts en inducció, arribant a valors del 90% a concentracions del 50% per l’aïllat
F2. En igualtat de condicions, mai van coincidir els efectes de les soques d’un mateix
fong. En general, no es poden extreure conclusions consistents sobre els efectes
d’inhibició i d’inducció dels extractes vegetals en els agents causants del podrit, degut
al baix nombre de soques utilitzades en aquest treball influenciades per la variabilitat
intraespecífica i interespecífica.
http://hdl.handle.net/2099.1/9471
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Eficàcia d'extractes aquosos vegetals envers als agents causants del podrit de vinya
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/159442021-04-18T18:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Santaella Alegre, Jose
author
2012-04
A principis del s.XX, una gran part de la societat encara vivia en l'espai rural. Dels camps de cultiu i dels boscos de l'entorn se n'extreia aliments i matèries primes, que eren destinats a l'autocosum i a l'abastiment de les ciutats més properes. A llarg de la primera meitat del s.XX, com a conseqüència dels processos d'industrialització, es consolidar el fenomen de despoblament rural. Les antigues masies són abandonades i amb la pèrdua de població, comencen a desaparèixer les pràctiques agrícoles i forestals tradicionals que, fins aleshores, havien configurat el paisatge. Poc a poc, els camps de cultiu (vinyes, cereals i fruiters) són abandonats, transformant-se en espais forestals o urbans. A partir dels anys cinquanta, l'entrada de nous materials plàstics i combustibles fòssils en el mercat, provoca un descens en la demanda de fusta i de combustibles tradicionals, com la llenya i el carbó vegetal. Així, una gran part de les masses forestals deixen de ser explotades i es redueix la presència de rematants, bosquerols i carboners. Com a resultat, les cobertes forestals comencen a expandir-se, augmentant la seva densitat i la quantitat de biomassa acumulada.
Actualment, l'antic paisatge en mosaic ha estat substituït per una combinació de cobertes forestals i urbanes, en la que els boscos s'han transformat en masses compactes i contínues, que han deixat de ser rentables per als seus propietaris. En aquest context, els incendis forestals que anteriorment, pel seu comportament i baixa magnitud, no preocupaven a la societat, comencen a esdevenir un problema. En la dècada dels vuitanta, apareix el fenomen de Gran Incendi Forestal (GIF), que es defineix, no com un incendi de gran superfície, sinó com un que es propaga a tal velocitat i intensitat que supera la capacitat dels equips d'extinció. A partir de l'anàlisi i l'experiència adquirida en els diferents episodis de GIF, Bombers de la Generalitat de Catalunya ha elaborat una classificació de les diferents tipologies d'incendi, indicant el comportament que poden tenir i determinant els factors que condicionen la seva possible evolució a GIF. En aquest marc d'estudi, l'objectiu d'aquest projecte és identificar les tipologies d'incendi dominant en l'àmbit d'estudi, la Serralada de Marina - Litoral, per a determinar, mitjançant el simulador d'incendis forestals FARSITE, els punts crítics on l'incendi canvia el seu comportament. D'aquesta forma, s'identifiquen les zones prioritàries de gestió del paisatge, en les que es proposen diferents tipus d'actuació. Amb aquestes mesures preventives, es pretén minimitzar el risc d'aparició de GIF's en la zona d'estudi, facilitant també oportunitats d'atac als equips d'extinció.
http://hdl.handle.net/2099.1/15944
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències forestals::Boscos
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències forestals
Estudi tipològic dels incendis forestals de la Serralada de Marina – Serralada Litoral. Criteris i propostes d'intervenció en el paisatge per a minimitzar la incidència dels gif’s.
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/61872021-04-18T18:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Puig Segura, Cristina
author
2008-07-15
La Plaça del Centre es troba ubicada a la zona limítrofa entre els barris de
Sants i les Corts de la ciutat de Barcelona. És un espai públic de dimensions
reduïdes travessat per una gran avinguda i conté, entre altres serveis, les
instal·lacions d’una parada de metro amb la seva conseqüent ocupació del sòl i
subsòl.
Utilitzant els recursos de l’enginyeria, la Proposta de Remodelació de la Plaça
del Centre és un exercici de paisatgisme dins del medi urbà que, com a tal,
estudia els paràmetres que determinen una porció d’espai caracteritzada per
un tipus de combinació dinàmica d’elements i en modifica les qualitats
estètiques i funcionals.
L’idea de la proposta neix d’entendre la plaça com a conjunt. Malgrat
mantenir la separació física en tres grans superfícies i la presencia evident
d’elements emergents, la utilització de pèrgoles que travessen la totalitat de
l’espai, arrossegant amb elles vegetació enfiladissa, juntament amb la
unificació de criteris al realitzar plantacions i distribuir el mobiliari urbà,
generen nous espais, a l’hora que canalitzen els moviments de persones i
vehicles.
http://hdl.handle.net/2099.1/6187
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta de remodelació de la Plaça del Centre, Barcelona
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/102662021-04-18T18:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Garcia Rodríguez, Kesia
author
Ramos Nogueira, Erika Lourdes
author
2006-11-10
En aquest treball es presenten els resultats del seguiment de la dinàmica del nitrogen orgànic i
nítric d’un camp experimental situat al Pla d’Almacelles, Lleida d’abril 2005 a juny 2006. Amb aquest
estudi es volia contrastar la hipòtesi que amb l’aplicació de Nubiecol orgànic com a fertilitzant de fons es
pot reduir la fertilització nitrogenada de cobertora del cultiu de blat (Triticum aestivum).
Per poder portar a terme aquest estudi es va estudiar la dinàmica de mineralització al sòl del
nitrogen orgànic de la parcel·la tractada amb Nubiecol orgànic, i es van comparar els resultats amb els de
la parcel·la tractada amb purí i la parcel·la testimoni durant el cultiu del blat. També s’ha fet un
seguiment de l’evolució del contingut d’aigua i de la temperatura en el sòl (de 0 a 30 cm de profunditat i
de 30 a 60 cm).
Els resultats obtinguts mostren que es poden dues fases en l’evolució del nitrogen Kjeldahl. Una
primera fase d’immobilització de N en la que el la concentració de nitrogen Kjeldahl va augmentant (abril
a gener, cultius de blat de moro i blat). I una segona fase de mineralització de N orgànic en la què la
concentració de nitrogen Kjeldahl va anar disminuint (gener a juny, cultiu de blat). S’han pogut quatre
fases en l’evolució del nitrogen nítric. Una primera fase de disminució del N nítric (març a agost, cultiu
de blat de moro), una segona fase d’augment de N nítric (agost a març, cultiu de blat de moro y blat), una
tercera fase de disminució (març a juny) i una fase final de recuperació (juny, juliol).
El rendiment del cultiu de blat no és significativament diferent entre tractaments. De tota manera El
rendiment a la parcel·la Nubiecol va ser el doble que en la de control, però més baix que a la parcel·la de
purí. En la parcel·la Nubiecol, es van exhaurir els nitrats, el que ha pogut limitar el seu rendiment. Les
extraccions unitàries de nitrogen del control han estat molt per sota de les esperades, pel tractament en
nubiecol, una mica per sota dels valors teòrics i pel tractament amb purí han estat molt per sobre.
L’eficiència conjunta de nubiecol i fertilització de cobertora ha estat del 64% i la de nubiecol, purí i
fertilització de cobertora ha estat del 34%. La mineralització estimada del nubiecol va ser de 42 Kg
N/ha, lleugerament superior a l’esperada.
http://hdl.handle.net/2099.1/10266
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fertilització
Estudi de l'evolució del nitrògen al sòl en un cultiu de blat (triticum) fertilitzat amb un adob orgànic procedent del tractament de purí
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98622021-04-18T18:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Costa Miralbell, Albert
author
Pascual Porta, Marc
author
2006-11-10
Aquest TFC discuteix la possibilitat d’avaluar la qualitat del raïm a la vinya.
Després de relacionar l’estat vegetatiu i productiu de la vinya amb la
maduració fenòlica del raïm, comprovar que es possible estimar la qualitat
del raïm a la vinya abans de la verema. L’estimador més potent de la
qualitat del raïm determinada a través de la seva composició fenòlica
sembla ser la fitxa Vitur, proposada per la Unidad de Viticultura de la
Universidad de La Rioja, on el Dr. Tardáguila i el Dr. Martínez de Toda han
obtingut bons resultats.
Amb la fitxa Vitur aconseguim donar una puntuació a la vinya, mitjançant
una sèrie de paràmetres qualitatius i quantitatius que s’analitzen a camp,
d’entre els que destaquen la superfície foliar exposada i la producció, entre
d’altres. Aquest instrument pot ajudar a classificar i separar el raïm en
funció de la seva qualitat, a més d’afegir més transparència a les relacions
entre productors de raïm i bodegues.
En aquest projecte hem fet el mateix al Penedès, on la fitxa Vitur encara no
és coneguda. L’estudi s’ha realitzat a les vinyes dels proveïdors de Masia
Bach (Grup Codorniu, S.A), en les varietats negres d’Ull de Llebre i
Cabernet Sauvignon, principalment.
A més a més, per avaluar l’eficàcia d’aquesta fitxa també hem fet un estudi
a laboratori analitzant el most. D’una banda hem analitzat els paràmetres
bàsics de grau, acidesa i pH, i de l’altre paràmetres qualitatius, com
antocians i intensitat de color, mitjançant espectofotometría.I finalment, hem fet un estudi estadístic comparatiu dels valors obtinguts
amb la fitxa Vitur i els de laboratori, per avaluar la seva concordança i
veure l’eficàcia de la Vitur.
http://hdl.handle.net/2099.1/9862
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Estimació potencial qualitatiu de la vinya a través de la fitxa VITUR i avaluació de la seva eficàcia
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86612021-04-18T18:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Freixa Serra, Ester
author
2009-09-15
Als últims anys, degut a la demanda
creixent d‟oli d‟oliva, les millores
tecnològiques en oliverar s‟han
intensificat.
Aquestes han donat lloc a dos sistemes
moderns de plantació: el sistema
intensiu i el superintensiu.
El primer (intensiu) es basa en densitats
de plantació de 200-500 arbres per
hectàrea, produccions mitges entre 6.000
kg/ha (secà) i 10.000 kg/ha (regadiu) i
recol•lecció mecanitzada amb vibradors
de tronc, arribant a vides útils de més de
30 anys.
El sistema d‟alta densitat (superintensiu)
es basa en plantacions amb densitats de
més de 1.000 arbres per hectàrea
formades en “seto” per tal de
mecanitzar la recol•lecció amb
veremadores, produccions que poden
superar a les intensives els primers anys
i vides útils properes als 15 anys.
Aquest estudi vol avaluar la rendibilitat
econòmica dels dos sistemes de plantació
per a diferents situacions, centrant-se
principalment en les regions olivareres
catalanes (Lleida i Tarragona). La
rendibilitat s‟avalua a través del càlcul
del Valor Actual Net, la Taxa Interna de
Retorn i Anàlisis de Sensibilitat de
paràmetres que repercuteixen
directament en els resultats de
l‟explotació.
Les situacions plantejades tindran en
compte algunes innovacions en els dos
sistemes, com maquines recol•lectores
en continu per a sistemes intensius o
mesures per allargar la vida útil en el
sistema superintensiu (podes de
rejoveniment).
Les dades utilitzades en les anàlisis
provenen de la revisió bibliogràfica i
d‟enquestes realitzades “in situ”.
Els principals resultats obtinguts
mostren que el sistema intensiu és el
més rentable, i que les innovacions
descrites augmenten la rendibilitat en
els dos sistemes.
http://hdl.handle.net/2099.1/8661
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Olivicultura
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes econòmics
Estudi comparatiu sobre la viabilitat econòmica d'explotacions d'olivera intensives i superintensives a Espanya
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39642021-04-18T18:44:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Thomassin, Amandine
author
Murillo Agudo, Esther
author
2006-07
http://hdl.handle.net/2099.1/3964
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta de millora de la metodologia de control de qualitat dels espais verds
públics.
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/102632021-04-18T18:44:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Galve Gago, Roberto
author
2008-09-28
En un camp de blat de moro farratger situat a La Roca del Vallès (Barcelona), es
van establir 10 zones de manera repartida en una entrelínia situada aproximadament al mig
del camp, evitant els extrems d’aquesta. A cada zona, es van col·locar 2 rectangles de 30x40
cm (0,12 m2), cadascun situat en un ambient diferent: un “amb cultiu” i l’altre “sense
cultiu” (arrencant el cultiu del voltant). Aquesta va ser la superfície de mostreig en la qual
un dia a la setmana, durant tot el cicle de cultiu, es feia un recompte del número de males
herbes que emergien, diferenciant: la setmana, l’espècie, la zona i l’ambient en el qual es
trobaven. L’objectiu principal d’aquest treball consisteix en determinar el perfil
d’emergència de les males herbes més representatives que es troben en aquest camp durant
el període de cultiu, intentant explicar-lo en funció del temps, expressat el temps en dies, en
graus dia i en graus termals modificats segons la humitat del sòl (ajustant aquests últims a
una funció estadística), transcorreguts des de la sembra, comparant els resultats obtinguts en
els dos ambients per valorar l’efecte que el cultiu té sobre els perfils d’emergència
d’aquestes males herbes. També es pretén determinar el moment en el qual emergeix el 50 i
90% de la població de cadascuna d’aquestes espècies i establir una relació entre la flora real
i la flora potencial a partir dels resultats obtinguts en l’anàlisi del banc de llavors del sòl.
Les espècies més representatives ordenades de major a menor densitat de població van ser:
Digitaria sanguinalis (1521 plantes/m2), Echinochloa crus-galli (686 plantes/m2), Stellaria
media (277 plantes/m2), Cyperus rotundus (117 plantes/m2), Poa annua (65 plantes/m2) i
Portulaca oleracea (43 plantes/m2). Probablement estimulada pels treballs del sòl i la
precipitació que hi va haver durant la tercera setmana del cicle de cultiu, es va enregistrar el
primer període de màxima emergència per E. crus-galli. Passades quatre setmanes, quan es
va aplicar el primer reg, es van enregistrar els períodes de màxima emergència de C.
rotundus, D. sanguinalis, P. oleracea i el segon màxim de E. crus-galli. Quan ja s’havia
assolit la meitat del període de cultiu i el blat de moro estava crescut, S. media i P. annua
van començar a emergir sense causar una competència important amb el cultiu.
Probablement les poblacions d’aquestes dues espècies van entrar en latència secundaria a
causa del període de dèficit hídric que hi va haver abans del primer reg, fet que explicaria la
seva emergència tardana. La funció estadística que millor s’ha ajustat als perfils
d’emergències d’E. crus-galli, C. rotundus, D. sanguinalis, P. oleracea i S. media és la de
Gompertz i per a P. annua, amb cultiu i sense cultiu, la funció Exponencial. En P. annua es
va observar un efecte negatiu del cultiu sobre les emergències d’aquesta. Per a la resta
d’espècies no es van produir diferències significatives entre ambients. El perfil
d’emergència de C. rotundus sembla explicar-se millor a partir dels graus dia acumulats.
Per a la resta d’espècies, s’explica millor a partir dels graus termals acumulats modificats
segons la humitat del sòl. Els dies després de sembra són més fàcils de mesurar per
l’agricultor. En l’anàlisi del banc de llavors del sòl, es van obtenir percentatges
d’emergència bastant elevats en la majoria de les espècies que podrien ser deguts a que
quedessin llavors sense germinar a les mostres de sòl.
http://hdl.handle.net/2099.1/10263
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fitopatologia
Estudi de l'emergència de males herbes en un camp de blat de moro
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/42882021-04-18T18:44:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Igelmo Segura, Angel
author
2007-09
La conservation de la diversité végétale est devenue, depuis les années 90, une priorité dans les politiques des institutions qui travaillent en lien avec le monde végétal. À toutes les échelles (internationale, nationales et régionales), nombres de traités, de conventions et de lois ont défini l'approche au maintien de cette diversité. La Convention sur la Diversité Végétale adoptée au sommet de Rio en 1992 en est un des points culminants.
Les Jardins Botaniques ont toujours eu une rôle très important pour la conservation de la diversité végétale. Même si historiquement les motivations qui les ont amené à se positionner en tant que « défenseurs » des plantes (et donc de la diversité) étaient bien différents de celles d'aujourd'hui. En effet, elles étaient plus utilitaristes (plantes médicinales, potagères, etc). Actuellement, les JB ont dû s'adapter aux nouvelles demandes de conservation de la diversité végétale car les réseaux scientifiques et les politiques publiques qui les soutiennent ont elles aussi ratifié les conventions internationales et en ont élaboré d'autres plus spécifiques à leur milieu de travail. Les démarches actuelles des JB sont axés sur : l'éducation et la sensibilisation du public à la diversité végétale, la recherche scientifique des problèmes liés à la diversité pour l'amélioration de l'efficacité de la conservation, et la conservation en soi des espèces les plus menacées.
Tous les secteurs qui constituent un JB ont leur part de responsabilité dans la mise en place de ces stratégies de sauvegarde. Les collections de plantes des serres, les collections en plein air ainsi que les collections de graines ont commencé aussi à s'adapter à ces trois axes.
C'est sur ce dernier secteur : les collections de graines de la banque de graines, que nous avons centré notre étude.
La banque de graines rassemble, par définition, les graines du jardin. Elle constitue en premier lieu une collection destinée à régénérer les collections de plantes du jardin.
Mais l'adaptation de la banque de graines aux nouveaux besoins pour le maintien de la diversité végétale passe par la conservation de certaines espèces exceptionnelles à différentes échelles et pas uniquement à la conservation de la diversité végétale du jardin. Dans ce sens, d'autres études ont déjà été réalisées dans le Jardin Botanique de Lyon : élaboration de listes des espèces menacées et protégées à niveau national et régional présentes dans les collections de plantes, culture in vitro de certaines de ces espèces, etc. Dans la présente étude nous décrirons, d'une part, la poursuite de quelques uns de ces travaux, comme la poursuite de l'élaboration de listes des espèces exceptionnelles présentes dans les collections de graines, le catalogue de récoltes annuelles où sont remarquées ces espèces, ... Contrairement à ce qui a été fait dans les travaux antérieurs, nous nous focaliserons sur les collections de graines et non sur les collections de plantes.
La poursuite de ces travaux plus ou moins ponctuelles nous a paru nécessaire pour s'approcher et mieux comprendre la banque de graines et ses missions de sauvegarde. Il nous a paru aussi essentiel d'intervenir plus profondément dans son fonctionnement général, en essayant de redéfinir une stratégie de conservation pour les espèces exceptionnelles.
Dans le cas de la banque de graines, qui a déjà plus de 40 ans d'expérience, cette stratégie de conservation devait s'appuyer sur les méthodologies de conservation déjà existantes, c'est pourquoi, nous avons cherché à mettre à jour les points faibles qui pouvaient mettre en danger la viabilité des graines de ces espèces pour les redéfinir. C'est ainsi qu'est apparue la nécessité d'analyser le fonctionnement général de la banque (partie I du travail) pour ensuite faire des propositions d'amélioration (partie III du travail).
En référence à d'autres travaux d'analyse similaires développés dans d'autres domaines (agriculture, industrie, architecture, etc), études qui sont connues sous l'appellation d'expertise, il nous a paru adéquate dans le cas de notre démarche d'analyse et de propositions, d'appeler cette étude : expertise. Bien que mes connaissances sur la gestion des banques de graines avant de commencer le travail étaient loin d'être celle d'un expert, l'observation attentive et quotidienne m'a amené au fil des jours à développer les capacités nécessaires pour que les différentes parties de l'étude ne s'écartent pas trop de la réalité observée. Il est possible aussi de me reprocher le manque de mon recul sur les spécificités de cette banque de graines pour pouvoir l'appeler cette étude expertise, mais le manque de bibliographie relative à la gestion des banques de graines dans les JB ne m'a pas permis d'aller plus loin dans les généralisations des propositions. C'est pour cela que la description profonde du fonctionnement de la banque de graines du JB de Lyon pourra très bien servir à d'autres banques. En vue de faciliter l'éventuelle comparaison de la banque, j'ai élaboré la partie II du travail (caractérisation standard). A partir de cette caractérisation standard, d'autres banques de graines pourront être expertisées plus simplement et rapidement.
Une expertise est aussi demandée par le réseau JBF aux JB adhérents pour le renouvellement de l'agrément tous les cinq ans. S'il on considère que le JB expertisé ne
respecte plus les conditions de la charte d'agrément il peut lui être demandé de quitter le réseau. Cette étude pouvait servir d'approche au moment de cette expertise et ainsi très bien simplifier le travail future de la banque de graines.
J'espère finalement que les idées qui apparaissent pendant les différentes parties pourront servir pour approfondir les connaissances dans la gestion de la banque de graines, et que les espèces exceptionnelles présentes dans les collections verront leur «santé » encore mieux conservée. Sans doute, la diversité végétale en sortira gagnante.
http://hdl.handle.net/2099.1/4288
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura
Expertise de la banque de graines du jardin botanique de Lyon a partir du suivi des espèces exceptionnelles de la banque
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/207962023-10-15T05:46:12Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Romero Gallardo, Jorge
author
2013-06
S'ha elaborat artesanalment unadob orgànic a base d'ortiga per maceració aeròbica de la part aèria de la planta (tiges i fulles) en aigua. De l'extracte obtingut s'ha dut a terme la caracterització química i microbiològica per tal de calcular les dosis de fertilització.
http://hdl.handle.net/2099.1/20796
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Elaboració i caracterització d'un adob orgànic amb base de Ortiga (Urtica dioica/U. urens) i avaluació dels seus efectes en el creixement de planter de tomatera (Lycopersicum lycopersicum)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/42782021-04-18T18:44:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Gracia Quintas, Ana
author
Rafart Franch, Carla
author
2007-09
Proposta de millora paisatgística de l’entorn de les excavacions arqueològiques del jaciment de l’Esquerda a les Masies de Roda
L’objectiu és la millora paisatgística del jaciment ibèric i medieval situat en un meandre de 12 ha del riu Ter en el seu pas per Masies de Roda (Osona).
La zona a intervenir consta del jaciment en si, el museu situat a uns 200m del jaciment, i la zona de transició entre aquests.
Com els treballs arqueològics no han finalitzat i es realitzen campanyes d’excavació tots els estius la proposta s’ha d’adaptar a la situació canviant i impredictible del jaciment.
La proposta vol de recordar la tasca d’agricultura experimental que duu a terme l’Esquerda, plantant una catifa de gramínies allà on hi ha les restes arqueològiques, i a la part adjacent al poble dibuixant els camps experimentals amb ferro corten. Els parterres d’aquesta zona permeten recordar les feines d’excavació que s’han dut a terme per destapar el poblat. La intervenció també pretén facilitar una visita històrica per les restes a partir d’un recorregut i la creació de plataformes de fusta elevades per sobre les estructures.
Amb el temps s’aniran creant noves plataformes a mida que es vagin excavant les restes i es realitzaran segues als camps de gramínies que permetin variar el recorregut històric les campanyes d’excavació.
http://hdl.handle.net/2099.1/4278
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta de millora paisatgística de l’entorn de les excavacions arqueològiques del jaciment de l’Esquerda a les Masies de Roda
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/105952021-04-18T18:44:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Ferreira Baig, Mercedes
author
2010-11
Es van aïllar quatre fongs paràsits d’ous de Meloidogyne, Heterodera i Globodera, dos dels quals van ser identificats com a Fusarium spp., i els dos restants eren mycelia sterilia. Es va comprovar el comportament endòfit de tots els aïllats. Es va determinar l’efecte de la dosi d’extractes aquosos (1:10 p/v) de camamilla, ortiga i cua de cavall sobre el creixement del miceli dels fongs paràsits d’ous aïllats i sobre un aïllat comercial de Paecilomyces lilacinus en condicions in vitro. A més, es va avaluar l’efecte dels extractes aquosos al 50% de camamilla, ortiga o cua de cavall, sols o combinats amb un aïllat de Fusarium o amb l’aïllat comercial de P. lilacinus sobre la capacitat infectiva, reproductora i la fertilitat de M. javanica en tomaqueres cv. Dorinta en contenidor. Es van incloure un tractament control i un tractament amb Nemacur micro a una dosi de 40 L/Ha com a estàndards de referència. En general, els aïllats de Fusarium spp. van créixer més en presència d’extractes vegetals a diferents concentracions que el control sense extracte. Contràriament a la resposta de Paecilomyces lilacinus, que va créixer menys. Els fongs aïllats d’ous de Globodera spp. i Heterodera spp. van presentar creixements variables segons concentracions i extractes vegetals. Tots els fongs van ser capaços de penetrar l’arrel sent endòfits radiculars sense provocar efectes nocius en les plantes. La capacitat infectiva de M. javanica en tomàquet va ser major en els tractaments amb Fusarium spp., que va presentar un nombre de masses d’ou per planta igual que el control i major que la resta de tractaments, en quant a la capacitat reproductiva i la fertilitat del nematode van ser menors en tractaments amb P. lilacinus combinat amb extractes vegetals, la resta de tractaments van ser iguals entre sí i menors que el control. Els tractaments amb nemacur i ortiga van suprimir la totalitat de masses d’ou per planta
http://hdl.handle.net/2099.1/10595
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fitopatologia
Avaluació de la compatibilitat de fongs paràsits d’ous de Meloidogyne spp. amb el potencial nematicida d’extractes aquosos de camamilla, ortiga i cua de cavall
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/93102021-04-18T18:44:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Cerdanya Cortina, Joan
author
2010-04-15
En el present projecte és pot trobar la informació necessària per a poder realitzar
amb èxit una explotació tofonera, conèixer aquest bolet, la tòfona negra d’hivern
(Tuber melanosporum Vitt.) i les diferents espècies existents amb valor comercial i les
seves qualitats organolèptiques, les característiques edafoclimàtiques necessàries per
a que el miceli i l’arbrat inoculat (en simbiosi) es desenvolupin correctament i
aconseguir extreure el carpòfor tant apreciat en la cuina; anomenat també el diamant
negre.
Aprendre quin és el seu cicle biològic i les necessitats i calendaris de cultiu realitzats
per a les condicions climàtiques existents en la localització de la parcel·la on es realitza
aquesta plantació. Manteniments com la poda de formació i la possibilitat d’instal·lar
reg.
Veure la viabilitat econòmica i com programar i efectuar correctament una inversió
d’aquestes característiques. Saber les perspectives de futur, tant de mercat com de
preus, existents per aquest tipus de cultiu.
El projecte disposa de la informació actualitzada d’aquest cultiu, considerat per les
zones agrícoles més desfavorides, com zones de muntanya, una de les alternatives més
viables econòmicament existents, per afavorir i mantenir les poblacions i els paisatges
agrícoles existents.
http://hdl.handle.net/2099.1/9310
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Projecte d'explotació pel cultiu de la tòfona negra en una finca de 11ha al municipi de la Ribera d'Urgellet. L'Alt Urgell
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98602021-04-18T18:44:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Celma Gamo, Marta
author
Paredes Cañadas, Lídia
author
2009-09-15
El presente trabajo final de carrera surgió como respuesta a las necesidades de mejora
del manejo de los residuos sólidos urbanos que tiene la Alcaldía de Bluefields (RAAS,
Nicaragua).
Para alcanzar este objetivo se llevaron a cabo diversas actividades que engloban
aspectos técnicos, ambientales y sociales. Se realizó un diagnóstico ambiental de la ciudad,
centrándonos en la gestión de los residuos sólidos urbanos (RSU). También se estudiaron otros
aspectos influenciados por la gestión de dichos residuos como la salud, la calidad estética y
ambiental de la ciudad, la calidad de las aguas para suministro humano y la calidad de la Bahía
de Bluefields. Para trabajar en educación ambiental, se realizaron talleres en diversas escuelas,
se grabaron anuncios de radio, entre otras actividades. A raíz de los resultados obtenidos en el
trabajo de campo realizado (muestreos de residuos, encuestas a la población, reuniones con
empresas, entre otros), se han diseñado una serie de propuestas de intervención cuyo objetivo
es mejorar la gestión de los RSU y como consecuencia mejorar la calidad ambiental de la
ciudad y la calidad de vida de la población.
En todo momento se ha contado con la opinión de los técnicos de la Alcaldía, de los
cuales es competencia la gestión de los residuos sólidos de la ciudad, pues es la base para el
compromiso futuro y el desarrollo completo de todas las propuestas realizadas.
Como en todo proyecto de cooperación, se desarrolla un marco lógico de intervención
en el que se evalúan todos los aspectos para el buen desarrollo de las fases de trabajo.
Por aspectos formales y de normativa, la explicación de este proyecto se ha tenido que
dividir en dos trabajos finales de carrera distintos: el que tienen en sus manos y el que lleva
por título la Evaluación de la calidad de las aguas de la Bahía de Bluefields (RAAS, Nicaragua)
(Rosell, 2009). Este segundo trabajo trata sobre el efecto que tiene la actual gestión de los
residuos sólidos urbanos en la ciudad sobre la calidad de las aguas de la Bahía de Bluefields.
http://hdl.handle.net/2099.1/9860
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Enginyeria ambiental::Tractament dels residus
Diagnóstico socioambiental y propuestas de mejora de la gestión integral de los RSU de Bluefields, Nicaragua
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98642021-04-18T18:44:36Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Vila Garriga, Joan
author
2010-07-15
S’ha realitzat un projecte que dimensiona i justifica la implantació d’una línia de cacau a la
cooperativa COOPMULKRI.RL a la comunitat de San Pancho (Bluefields – Nicaragua).
El document consta d’una memòria descriptiva on es detalla, entre d’altres dades pròpies
d’aquest tipus de projecte, l’anàlisi d’alternatives, la planificació productiva, el procés del
benefici de cacau de la cooperativa, el disseny de la infraestructura i l’estudi econòmic que
determina la viabilitat del projecte.
S’adjunten També els annexos pertinents on es tracten determinats apartats en major detall i
plànols on s’observa el disseny de la infraestructura.
Els apartats tractats als annexos són: Conversió unitats centreamericanes, planificació de la
producció dels productors associats a la cooperativa, procés del benefici del cacau i productiu
a la cooperativa, dimensionament de la infraestructura necessària per la transformació i
comercialització del cacau a la cooperativa COOPMULKRI.RL, pressupost infraestructura de la
línia de cacau a la cooperativa COOPMULKRI.RL i l’anàlisi de viabilitat econòmica de la
cooperativa.
http://hdl.handle.net/2099.1/9864
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Productes d'origen vegetal
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Projecte per a la implementació d'una línia de processament de cacau amb una capacitat de 10 t/any a la comunitat de San Pancho (Bluefields - Nicaragua)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86632021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Garriga Solsona, Oriol
author
Hidalgo Muñoz, Andrés
author
2009-07-24
A la zona de l’Anambé trobem una explotació agrícola la qual té diverses
problemàtiques, com per exemple: les instal·lacions no són adequades a les
possibilitats del agricultors, la maquinària no és suficient per tots els agricultors i els
agricultors no tenen el coneixement suficient.
L’objectiu del nostre projecte consisteix en elaborar una proposta de maneig, en forma
de demostració pràctica, del cultiu de l’arròs per mostrar que el cultiu d’arròs és viable
a l’Anambé, buscant les millors pràctiques en benefici dels habitants de la comunitat
de Saré Coly Sallé. Per aconseguir els objectius del projecte proposem les següents
accions: primer diversificar els cultius, degut a que el mercat local no està preparat per
el tipus de producció que s’havia plantejat; en segon lloc, proposem instal·lar una
bomba de menor cabal perquè es pugui realitzar un bon control hídric de la parcel·la
demostrativa a un menor cost; i per últim, dividir la parcel·la en quatre parts per
poder tenir la diversificació desitjada i poder tenir un control del cultiu més senzill.
Amb el projecte esperem tenir uns resultats pràctics que demostrin que és viable. Les
nostres estimacions teòriques respecte el marge brut han estat positives, el marge
brut mig de tots els cultius ascendeix a 780 €/ha , que es situa per sobre del 65 €/ha
actuals.
http://hdl.handle.net/2099.1/8663
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Conreus herbacis extensius
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Proposta de parcel·la demostrativa per a la millora de les capacitats productives a la zona de l'Anambé (Senegal)
oai:upcommons.upc.edu:2117/1718892023-01-22T05:40:51Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Nadal Lorenzo, Anna
author
1994-06
http://hdl.handle.net/2117/171889
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària
Estudi sobre el jardí català : jardins del Noucentisme
oai:upcommons.upc.edu:2117/770932021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Vilà Riera, Ferran
author
Caldero Martín, Eduard
author
2015-07
Seguint amb la visió del president dels ADF de l’Empordà de que el foc s’apaga a l’hivern, el que es planteja el següent document és de trobar una alternativa al pla de gestió usat tradicionalment per a efectuar els tallafocs, àrees estratègiques per a la prevenció d’incendis, en els quals s’inverteixen grans pressupostos en treballs forestals encarats a trencar la continuïtat de combustible.
Els diners destinats a la creació dels tallafocs tradicionals, són per a efectuar, majoritàriament, feines de desbrossa, tant emprant l’ús de mitjans mecànics com manuals. Un cop dutes a terme aquestes labors, en la majoria dels casos, no es du a terme cap tipus d’intervenció per a mantenir un control de la vegetació fins al cap d’uns anys. Quan es repeteix l’operació descrita anteriorment.
Aquest procediment emprat per la creació d’aquestes àrees tallafoc genera una despesa enorme per les organitzacions públiques, i que no genera un contra cost significatiu que pugui finançar parcial o totalment la seva execució.
Per tal d’intentar posar el nostre gra de sorra en la lluita contra els grans incendis forestals (GIF), en aquest document es proposa una manera alternativa al procediment tradicional, per a la gestió d’aquestes àrees tallafocs.
Com que per a ser efectius en el control dels GIF cal generar una àrea de baixa càrrega de combustible d’unes grans extensions. La zona a gestionar descrita a continuació, reforçarà una de les àrees actualment ja gestionades com a àrees de protecció prioritària dins del PPP G1, reforçant així la labor d’impedir la propagació de l’incendi tipus de la zona.
Per dur a terme aquesta funció sense generar una despesa econòmica tan gran com la que significaria desenvolupar aquesta àrea emprant la forma usada tradicionalment. S’optarà per un ús mixt de l’agricultura i la ramaderia, una alternativa que a simple vista sembla que pot dur mes beneficis que la gestió tradicional, i que ja es du a terme en algunes de les àrees estratègiques construïdes més recentment a Catalunya.
El que es planteja en el següent document es una comparació entre el manteniment del tallafocs a través del sistema tradicional, i el manteniment efectuat a través d’un ús conjunt de l’agricultura i la ramaderia, duent a terme les accions destinades a trencar la continuïtat de combustible, sense generar una despesa econòmica tan elevada ni un impacte tant gran sobre el medi ambient i el paisatge.
Si s’estengués la creació d’àrees estratègiques d’aquest tipus es contribuiria a recuperar els usos tradicionals del sòl, i conseqüentment l’antic paisatge de la zona.
http://hdl.handle.net/2117/77093
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències forestals::Boscos
Proposta de gestió agroramadera per combatre els grans incendis forestals. Hipótesis: recuperació per ús d'olivars abandonats situats al terme municipal de Rabós d'Empordà
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/160862021-05-25T10:01:17Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Martrat Sanchez, Arnau
author
2012-07
Aquest és un treball on mitjançant l’observació, pretén identificar la comunitat de males herbes presents en un cultiu de blat i un de gira-sol.
Les parcel·les es troben situades al camp experimental d’Agròpolis (ESAB-UPC), al
terme municipal de Viladecans (Baix Llobregat). Es tracta d’un camp que durant un
temps que desconeixem va restar abandonat.
L’ estudi pretén identificar la comunitat arvense específica de la zona.
S’han observat en el conjunt del camp 35 espècies de males herbes, que pertanyen a
20 famílies botàniques diferents.
S’han observat representants de les quatre formes vitals de Raunkjaer (teròfites,
camèfites, hemicriptòfites i geòfites). Les espècies més freqüents han sigut Lotus
corniculatus, Convolvulus arvensis, Chenopodium album, Aster squamatus, Anagallis
arvensis, Polygonum aviculare, Xanthium spinosum, per ordre d’importància. Les
espècies teròfites no arriben a representar el 50% de la comunitat arvense.
No hem observat males herbes a les parcel·les de gira-sol de la part baixa del camp, en gran part degut a una meteorologia anòmala durant els mesos de Gener a Abril, on
el camp va estar inundat durant un període de temps.
La riquesa específica en el conjunt de les parcel·les de blat és de 34 espècies per 14
espècies en les parcel·les del cultiu Gira-sol (part alta).
Les espècies de males herbes amb més biomassa total han estat Chenopodium
album, Aster squamatus, Convolvulus arvensis, Lotus corniculatus, Polygonum
aviculare i Xanthium spinosum.
No han estat detectats efectes de competència, entre males herbes i els cultius.
Aquest treball, en certa manera, té una continuïtat amb el treball de l’alumne Ricard
Sabà (Sabà, 2009), sobre l’estudi del banc de llavors del sòl, realitzat a les mateixes
parcel·les que les nostres. Les seves dades seran orientatives i mai seran definitòries
de la nostre experiència ja que molt probablement no hem sondejat exactament els
mateixos punts.
http://hdl.handle.net/2099.1/16086
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Botànica
Estudi de la comunitat de males herbes en un cultiu de blat i un de gira-sol en el camp experimental d’agropolis (esab-upc) Viladecans (Baix Llobregat)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/126782021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Carbó Solé, Joan
author
2011-06
El present treball de final de carrera vol recollir la meva opinió respecte un marc vitícola que, encara que tant antic com la pròpia viticultura, a dia d’avui torna a estar de moda: la viticultura de muntanya.
Com esteu a punt de veure, als textos que se succeiran m’he servit de la literatura per tal d’articular les meves resolucions, encara que, tot i la voluntat de creació artística, la prioritat del treball no és aquesta, sinó la d’exposar la meva opinió d’una manera clara i concisa.
Tal i com es presenta, la primera part del treball recull una sèrie de reflexions ben argumentades, abordades segons he cregut oportú i de forma lliure, doncs a diferència d’altres treballs més convencionals, en aquest estudi no he partit d’una hipòtesis inicial. Aquestes, es vertebren en la naturalesa del concepte d’aquesta viticultura singular, en les situacions que porten a poder parlar sobre ella, en el propi
clima de muntanya, en la possibilitat de crear una Denominació d’Origen per emparar-la i en els seus avantatges i inconvenients.
A continuació, s’adjunten un seguit d’entrevistes a personalitats del sector que, al meu parer, esdevenen representatives per entendre la realitat actual respecte tal viticultura.
I tot acabant, finalitzo amb unes sòlides conclusions.
http://hdl.handle.net/2099.1/12678
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Assaig de viticultura de muntanya
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98582021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Lee Crombie, Marina Stella
author
2007-09-18
A partir dels resultats obtinguts de dos mostratges previs en diferents zones citrícoles de la província de Siracusa, Sicília Oriental, es van seleccionar dues parcel·les en les que es va dur a terme un seguiment quinzenal de la fluctuació poblacional del Poll Roig (Aonidiella aurantii) i dels nivells de parasitisme exercits pels tres himenòpters parasitoids Aphytis melinus, Comperiella bifasciata i Encarsia perniciosi sobre els estadis de femella adulta del fitoparàsit en branques en el període març-juliol. Es va trobar que els parasitoids havien sigut responsables de la mortalitat del 20,40% de les femelles adultes de Poll Roig, C. bifasciata va exercir els nivells de parasitisme més important en el període d’estudi, amb un parasitisme global del 11,7% i un màxim del 26,55% al 30 de juny. L’ectoparasitoid A. melinus va ocupar el segon lloc amb un parasitisme global del 4,78% presentant l’activitat màxima al 15 d’abril (9,28%) i parasitant gairebé exclusivament l’estadi de femella verge. L’endoparasitisme exercit per E. perniciosi s’ha calculat en 4,21% mentre que el host feeding va representar un factor de mortalitat del 0,8% de les femelles de Poll Roig. La densitat final de les poblacions de la plaga va disminuïr respecte el primer mostreig i no es va superar en cap moment el llindar d’intervenció. El control de les formigues així una alternativa al desherbat mecànic podrien potenciar el control exercit pel complexe de parasitoids.
http://hdl.handle.net/2099.1/9858
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fitopatologia
Comperiella bifasciata (Hymenoptera: Encyrtidae) en el control biològic d'Aonidiella aurantii (Homoptera: Diaspididae) a Sicília oriental
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39612021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Velásquez Martínez, Yomary
author
2006-07
http://hdl.handle.net/2099.1/3961
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Botànica
El papel de la vegetación helofítica en la calidad del agua del lago de laminación del Campus de Castelldefels
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/44672021-10-10T06:18:49Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Catafal Pratginestós, Oriol
author
Gimeno Prats, Carla
author
2006-09
El present treball analitza l’evolució de la conductivitat elèctrica i del pH del sòl del Parc de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) regat, principalment, amb aigua del subsòl d’elevada concentració salina. L’estudi es porta a terme durant el període comprès entre novembre de l’any 2001 i octubre del 2002 (ambdós inclosos). L’aigua destinada al reg no cal que tingui la qualitat requerida en altres usos, la qual cosa fa possible aprofitar altres recursos hídrics no potables existents a la ciutat. Per aquest motiu es va creure necessari aprofitar els recursos hídrics existents al subsòl de la zona. En l’esmentat parc hi ha un pou de captació d’aigua de l’aqüífer superficial del Delta del Llobregat que es veu afectat per un excés de salinitat provocada tant per la intrusió marina com per la elevada concentració de sals que porta el riu i que s’infiltra en el subsòl. Es realitza la recollida de mostres mensualment en set zones del parc sembrades de gespa i a tres profunditats diferents (0-15 cm, 15-30 cm, 30-45 cm). La determinació del pH i de la conductivitat elèctrica es fan a partir de la pasta saturada de les mostres el primer paràmetre i del seu extracte el segon. Els resultats obtinguts indiquen que el pH del sòl es manté estable al llarg del període avaluat. Respecte la salinitat, s’aprecia una major variabilitat segons l’època de l’any i la profunditat de mostreig. En general, s’observa que a major profunditat més gran és l’acumulació de sals, la qual cosa indica que les dosis de reg emprades i/o la precipitació registrada han estat suficients per a mantenir la zona radicular a un nivell de salinitat no perjudicial per a la gespa.
http://hdl.handle.net/2099.1/4467
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Edafologia
Evolució del pH i de la conductivitat elèctrica dels sòls del Parc de Bellvitge regats amb aigua freàtica
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/99162021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Pla Villanueva, Xavier
author
2006-12-10
Es va dur a terme un estudi per determinar la relació entre les característiques fisicoquímiques
del sòl i la nematofauna fitoparàsita en conreu de pomera, i la nutrició
mineral i el dany causat per Cydia sp. i Archips podana en fruit. Es va fer un seguiment
setmanal de l’estat sanitari de 5 parcel·les comercials de pomera del Baix Llobregat
segons la Norma Tècnica de Producció Integrada durant la temporada del 2006. Es van
prendre mostres de sòl per les anàlisi fisico-químiques i per determinar els nematodes
fitoparàsits presents. Durant la collita es van prendre mostres de fulla i fruit per analitzar
el contingut de nutrients minerals, i es va avaluar la incidència de danys per plagues en
1000 fruits. Es va detectar el nematode endoparàsit Pratylenchus en sòl i arrels de 3
parcel·les, i els nematodes ectoparàsits Aphelenchus, Helicotylenchus, Tylenchus,
Longidorus i Paratylenchus. Els principals factors fisicoquímics que condicionaven la
presència de nematodes fitoparàsits eren les fraccions texturals, i el contingut de N i
Mg. La densitat de Pratylenchus estava relacionada positivament amb el contingut de P
en el sòl i negativament amb el percentatge de llim gros i la densitat de nematodes
ectoparàsits. Els danys provocats per Cydia sp en fruit estaven relacionats positivament
amb el contingut de N del fruit i negativament amb els continguts de Ca i P. Els danys
causats per Archips podana estaven relacionats negativament amb el contingut de Ca,
Cu i K en fulla.
http://hdl.handle.net/2099.1/9916
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fitopatologia
Relació entre la nutrició mineral en conreu de pomera (Pyrus Malus) i la incidencia de plagues i malalties.
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/136622013-03-05T10:03:22Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccessoai:upcommons.upc.edu:2099.1/86662021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Yagüe García, Sara
author
2010-01-14
El objetivo de este estudio es establecer una red geodésica, con la mayor precisión posible,
para poder ser usada como red de apoyo en posteriores pruebas, ensayos o trabajos
topográficos que se realicen en la zona del PMT. La red consta de 10 bases, materializadas con
clavos de acero sobre el terreno. A las que se ha dotado de coordenadas UTM en el sistema de
referencia oficial ETRS 89.
Se ha elaborado un trabajo de campo en el que se han realizado medidas de la red con
estación total y con GPS diferencial para obtener las coordenadas planimétricas y con nivel
topográfico para obtener sus coordenadas altimétricas. Las coordenadas de las bases del PMT
están enlazadas desde los vértices oficiales del Institut Cartogràfic de Catalunya más cercanos
a la zona.
Se ha realizado un trabajo de gabinete en el que se han elaborado cálculos y ajustes de las
coordenadas de la red con las medidas de estación total por el método de poligonal, cálculos y
ajustes de las coordenadas de la red con las medidas de GPS por el método de mínimos
cuadrados, cálculos y ajustes de las coordenadas de la red con la conjunción de medidas de
estación total y GPS por el método de mínimos cuadrados, y cálculos y ajustes de coordenadas
de las medidas del itinerario de nivelación por el método de mínimos cuadrados. Se han
calculado las desviaciones típicas de los resultados finales que nos darán una aproximación de
la precisión de la red. Escogiendo los resultados finales más precisos obtenidos,
confeccionaremos unas reseñas de todas las bases como documento informativo de la red.
http://hdl.handle.net/2099.1/8666
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geomàtica::Geodèsia
Medición y cálculo de una red geodésica en el parc mediterrani de la tecnologia
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/42702021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Alburquerque Tudela, Maria
author
Boadella Martos, Albert
author
2007-09
La illa de Formentera destaca per la seva reduïda superfície, la seva aridesa (i manca d’aigua) i una biodiversitat escassa i altament adaptada a aquestes circumstàncies.
D’aquests condicionants se n’ha derivat un paisatge molt peculiar i característic que a dies d’avui ha esdevingut una identitat pròpia. Amb l’arribada del turisme, la terra, lligada secularment a la producció, es converteix en un factor de riquesa.
La proposta pretén estudiar i donar a conèixer aquest paisatge tan identificatiu, lligat a la producció (en concret a l’agricultura), en contrapartida a la imatge de la turística Formentera tan promocionada.
L’objectiu és recuperar, conservar i unificar el camí Vell de la Mola, mentre que, es dóna a conèixer el seu paisatge, actuant en aquells punts més singulars, com són els murs de pedra seca, aljubs, pous, cisternes, figueres, cultius, cases, etc.
Les actuacionses basen en, per una banda, recuperar o millorar el camí (paviment, vegetació ruderal, murs de banda i banda del camí...) i per una altra, evitar la degradació de les parcel·les en desús i proposar una reutilització d’aquestes amb cultius típics de l’illa. També es proposa intervenir (ja sigui conservant o reconstruint, segons el seu estat de conservació) aquells elements que tenen un especial interès agrícola (pous, molins, cases...) i lògicament apareixen en les rodalies del camí.
Aquests tipus d’intervencions ens serviran per donar a conèixer aquest patrimoni tan valuós als vianants.
Altres intervencions més generals propossades, són el soterrament de les línies elèctriques o l’eliminació de l’asfalt.
http://hdl.handle.net/2099.1/4270
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta d'intervenció al camí vell de la mola de Formentera
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98612021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Carmona Bardella, Eva
author
2010-07-20
La tendència dels últims anys en el sector vitivinícola Espanyol ha estat una reconversió i estructuració per tal
d’incrementar la seva producció en termes de quantitat i qualitat.
Fins ara, en la majoria d’explotacions vitivinícoles, s’ha exercit un maneig espacialment uniforme i que no ha
considerat la heterogeneïtat dels factors que influeixen en la producció, però, s’ha pogut demostrar que aquelles vinyes
considerades originalment homogènies son extremadament variables en el seu rendiment i en la qualitat del raïm que
produeixen. En l’àmbit de la viticultura de precisió, una tècnica que permet obtenir informació d’aquesta variabilitat és la
Teledetecció. Un bon exemple d’això, és la verema selectiva.
L’objectiu d’aquest treball és desenvolupar índex remots basats en la reflectància espectral i termometria
d’infraroig. Amb la utilització d’aquests espectres d'alta resolució, obtenim informació sobre les propietats biofísiques de la
vegetació que ens permet valorar el seu estat fisiològic i la seva estructura, i, a l’hora, avaluar la influència d’aquestes
característiques en el rendiment i qualitat del raïm. En última instància es pretén valorar la idoneïtat dels índexs remots, a
fi de poder seleccionar la collita en funció de la qualitat per parcel·les i/o ceps per tal d’aconseguir el màxim potencial
enològic durant la vinificació.
L’estudi s’ha fet sobre Vitis vinifera cv. Chardonnay en parcel·les de l’Anoia i l’Alt Penedès (Barcelona). Durant
l’estadi de verol es varen fer la presa de les reflectàncies espectrals, termometria d’infraroig, i dels paràmetres fisiològics i
d’estructura de la planta. La determinació dels paràmetres de rendiment i qualitat es van fer més endavant durant la
verema.
En les condicions d’aquest estudi, l’índex de vegetació de Simple Ratio (SR), àmpliament utilitzat per estimar el vigor
en vinya, ha resultat un bon indicador de l’estructura del cep, ja que s’ha vist estretament relacionat amb la Superfície
Foliar Exposada (SFE) (R2=0,4343). Conseqüentment s’esperava que SR mostrés alguna relació amb el rendiment, però no
ha estat així. L’índex NDVI, també utilitzat per determinar el vigor de la vegetació, no ha mostrat cap relació significativa
amb paràmetres d’estructura i per tant tampoc ho ha fet amb el rendiment.
No s’ha pogut demostrar que el desenvolupament vegetatiu estigui condicionat per la disponibilitat hídrica; ni els
paràmetres d’estructura fIPAR i SFE, ni els índex de vegetació NDVI I SR han resultat correlacionats significativament amb
Yalba.
L’índex d’aigua (WI) no ha resultat un bon indicador de l’estat hídric del cultiu; no s’ha vist correlacionat amb la
diferéncia de temperatura entre l’aire i la fulla al migdia determinada a partir de termometria d’infraroig.
Respecte a la qualitat, WI, NDVI, SR i SFE han resultat ser bons indicadors de l’acidesa total en tartàric (ATT),
(R2=0,3537), (R2=0,5051), (R2=0,5686) i (R2=0,4387) respectivament, mentre que el pH ha mostrat una estreta relació amb
WI (R2=0,543, p=0,01) i NPQI (R2=0,4253). L’fIPAR s’ha vist estretament relacionat amb el GAP (R2=0,6893, p<0,05).
Són necessaris més estudis que permetin confirmar o descartar els resultats d’aquest treball, ja que molts no són
consistents amb els de treballs anteriors. Cal tenir en compte que les condicions en que s’ha desenvolupat l’ estudi
difereixen de les d’altres anys degut a una pedregada que va afectar de manera molt heterogènia a les parcel·les.
http://hdl.handle.net/2099.1/9861
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Teledetecció de l’estructura i de l’estat fisiològic de la vinya: prospecció d’indicadors de rendiment i qualitat del raïm (Vitis Vinifera cv. Chardonnay)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98632021-04-18T18:44:37Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Martinez Garcia, Isabel
author
Rossinyol Fuentes, Jordi
author
2010-07-20
S’ha estudiat la capacitat de germinació dels propàguls de quatre espècies (Cenchrus incertus, Tribulus terrestris, Pancratium maritimum i Xanthium strumarium), un cop se’ls ha sotmès a diferents situacions: cap tractament previ, un cop de calor amb aigua bullint i una immersió en àcid sulfúric (aquest darrer només en el cas de C. incertus). Les condicions de fotoperíode han estat 12 h llum/12 h fosc, i 24 h foscor, i la temperatura ha estat constant (25 ºC). Les llavors han estat sembrades en sorra o placa de Petri. També s’ha estudiat la capacitat de germinació de les espiguetes de Digitaria sanguinalis en funció de la profunditat d’enterrament sota unes condicions ambientals determinades (20-30 ºC i 12 h llum/12 h foscor). Els resultats més destacables han estat els següents:
- Tribulus terrestris L.
Les llavors de T. terrestris es mantenen latents en un 100 % després de sotmetre’s a les condicions de germinació i tractaments esmentats.
- Cenchrus incertus L.
El tractament de cop de calor en C. incertus manté les llavors latents en un 100 %. El tractament d’àcid sulfúric permet percentatges de germinació al voltant del 25 %, per sota dels lots no tractats, en els quals el percentatge mitjà de germinació volta el 36,37 %.
- Pancratium maritimum L.
El tractament de cop de calor manté el 100 % de les llavors latents.
En condicions de laboratori poden mostrar una germinació mitjana superior al 86%.
- Xanthium strumarium L.
El tractament de cop de calor provoca un retard i una disminució del percentatge de germinació respecte les llavors no tractades. En les condicions de l’assaig s’han obtingut percentatges del 93 % d’unitats de dispersió eclosionades, amb un 48,81 % de germinacions, en aquelles llavors que no han patit cap tractament.
- Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
Digitaria sanguinalis és capaç de germinar enterrada en profunditats de 0 a 10 cm, però només és capaç d’emergir quan la llavor es troba enterrada entre 0 i 2 cm.
http://hdl.handle.net/2099.1/9863
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Botànica
Germinació de llavors d'espècies psammòfiles i ruderals de platja
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/45062023-02-19T07:43:25Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Fabra Aguilar, Montserrat
author
Planes Agelet, Anna
author
2007-11
Les flors s’han utilitzat en alimentació durant molts segles, en els últims anys ha
augmentat l’interès del consumidor per elles, degut als possibles beneficis sobre la salut i a la
bellesa que aporten a la cuina. El seu cultiu podria ser d’interès en zones periurbanes però se’n
disposa de molt poca informació. El nostre propòsit va ser estudiar el comportament en cultiu i
postcollita de les espècies: Tropaeolum majus (caputxina), Tagete patula (clavell de moro),
Dianthus chinensis híbrid ‘Telstar’ (clavell xino), Viola sp. (pensament) i Calendula
(calèndula); totes elles conegudes des del punt de vista ornamental.
El cultiu es du a terme al Maresme (Cabrera de Mar) i la postcollita a les instal·lacions
de l’ESAB (Castelldefels).
S’observa que Tropaeolum majus enana presenta un major percentatge de germinació i
un major desenvolupament vegetatiu, però una menor producció de flors.
La tècnica del pinçat utilitzada en Tagete patula hauria provocat una aturada en el
desenvolupament de la planta, ja que la seva producció acumulada, als 2 mesos de collita, va ser
menor. De la mateixa manera, s’observa una major producció amb baixa densitat de plantació.
Com en clavell de moro, el Dianthus Chinensis hibrid ‘Telstar’ frena molt el seu
desenvolupament amb podes dràstiques, pel que es recomana no utilitzar-les.
Dels diferents envasos utilitzats, es va considerar el més adequat la terrina
microperforada.
Tot i que en general el millor tractament tèrmic sobre les flors collides i envasades en
terrina microperforada, va resultar ser el de 2ºC, només Tagete patula manté la seva qualitat
floral després de dues setmanes.
http://hdl.handle.net/2099.1/4506
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Floricultura
Les flors comestibles; producció i conservació
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/126992021-04-18T18:44:38Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Brunés Gutiérrez, Gemma
author
2010-11
He decidit realitzar aquest Projecte Final de Carrera per aportar una millora al negoci familiar. La mort del meu pare va fer que tota la família ens veiéssim abocats a aquesta empresa i, per tant, a dirigir-la sense experiència prèvia.
Les dificultats financeres, legals, de màrqueting, etc. que, des d’aleshores, se’ns han anat presentant i les poques solucions o solucions forçades que hem dut a terme, m’han fet veure la necessitat de crear un pla de negoci.
Es tracta d’una microempresa dins el sector carni, sector molt competitiu, en la què duem a terme l’elaboració i la venda d’embotits, així com també de carn fresca. Aquest darrer any he pogut veure i analitzar la capacitat de producció de l’establiment, molt per sobre del què s’està fent fins ara.
Un altre punt feble ha estat la comptabilitat de l’empresa, fins ara la principal idea era produir i vendre sense tenir un control dels comptes bancaris, és a dir, de l’entrada i sortida de diners; la intenció d’aquest estudi és, també, aplicar i ampliar els coneixements financers i comptables adquirits durant la carrera, per poder dirigir correctament el negoci i crear unes pautes de seguiment.
Finalment, el sector de màrqueting és i ha estat sempre molt dèbil; la nostra promoció principal ha estat el boca orella; el costum i la tradició en aquest àmbit han provocat un estancament del mercat.
Són aquests els motius pels quals el meu treball versa sobre l’empresa familiar per tal de millorar-ne el funcionament i poder augmentar-ne la rendibilitat econòmica. Perquè això succeeixi he estructurat el treball en tres grans àrees: estudi financer, pla de màrqueting i anàlisi de producció.
Simultàniament a la redacció d’aquest treball, ja hem iniciat algunes accions dirigides a fer viable un projecte de futur estable per l’empresa. Aquestes pel què fa a l’àmbit financer i comptable han estat:
• La reestructuració del compte corrent únic que existia fins ara per crear-ne un per al negoci i un per a cada membre de la família.
• Reduir costos en assegurances
• Optimitzar les hores d’ús de la maquinària, així com també de la furgoneta per tal de disminuir despeses.
A nivell de màrqueting :
• La confecció d’un catàleg per tal de donar a conèixer els productes i generar una pauta pels futurs comercials.
• Hem sol·licitat un nou punt de venta en un nou espai dins del mercat setmanal de Granollers que té com a objectiu potenciar el consum dels productes artesans de km 0.
• Així com obrir un nou punt de venda annex a l’obrador per adequar-nos millor als horaris de venda actual.
Pel què fa a la producció les millores que s’han fet fins ara són:
• L’obtenció de un registre sanitari RSIPAC, per tal d’expandir la producció més enllà del punt de venta habitual.
• La informatització de la traçabilitat, des dels processos productius fins al registre de les vendes, passant pel control d’estocs i l’etiquetatge.
http://hdl.handle.net/2099.1/12699
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Indústria de la carn
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes econòmics
Pla de negoci pel rellançament d'una empresa de productes carnis
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86602021-04-18T18:44:38Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Bohigas Arnau, Eulàlia
author
2009-06-20
Es tracta d’una proposta per establir les línies bàsiques per la construcció d’un jardí on els
protagonistes siguin les espècies animals de la fauna urbana de Barcelona . La situació del
lloc escollit; la plataforma guanyada al mar entre la platja de la Mar Bella y el Parc dels
Auditoris del Fòrum, és excepcional per la seva proximitat al mar, a la trama urbana i proper
a altres grans jardins com son Montjuïc, la Ciutadella, Diagonal mar, la desembocadura del
Besos o Collcerola.
El jardí es planteja com una àrea que s'haurà de protegir del seu entorn (de la climatologia
adversa que ve del mar i de la pressió que arriba de la ciutat), i on s’han de construir
diferents hàbitats en un espai relativament petit, per tal que pugui acollir gran varietat
d’espècies.
Agafant com a model els biomes que podríem trobar al litoral barceloní, es crearà una zona
de platja, una de llacunes amb aigües dolces i salades i una de bosc amb pins i rambles. En
cada tram, es plantarà vegetació autòctona i es diferenciaran hàbitats que ampliaran les
possibilitats per la vida animal.
L’entrada de persones estarà controlada i es faran camins per on es restringirà la circulació
per facilitar l’observació de la fauna.
http://hdl.handle.net/2099.1/8660
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta per l'adequació de la plataforma marina del litoral de Barcelona com jardí d'aclimatació per a la fauna urbana
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/128372021-04-18T18:44:38Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Mazaira Font, Antoni
author
2011-09
Actualment vivim en una situació d’absoluta dependència energètica; Catalunya, l’estat espanyol i la mateixa Unió Europea, són territoris incapaços d’autosatisfer la seva demanda d’energia, especialment pel que fa a les necessitats de petroli. A més a més, tot i que fossin capaços de garantir l’abastiment de petroli per ells mateixos no se solucionaria el gran problema dels combustibles fòssils; el seu impacte ambiental negatiu.
Per tot això, i com a conseqüència de la recent aprovada directiva 2009/28/CE,
la política energètica de la Unió s’encamina a cercar una major diversificació de les
fonts d’energia, posant especial antenció en les energies renovables i, en el sector
dels transports, en els biocarburants.
La Unió Europea és, a dia d’avui, líder mundial en la producció de biodièsel i a
l’estat espanyol es comptabilitzaven, l’any 2009, fins a 41 plantes operatives per a la
producció d’aquest biocombustible.
El biodièsel és una possible alternativa als carburants derivats del petroli i una
oportunitat de cara a donar sortida a terres agrícoles abandonades com a
conseqüència de les limitacions derivades de la política agrària comú (PAC), però la
seva penetració en el mercat dels carburants és ben bé inapreciable i és encara un
carburant desconegut per la majoria d’usuaris potencials.
En aquest treball, a partir d’una enquesta realitzada a 300 conductors de cotxe
dièsel, és a dir, consumidors potencials de biodièsel, s’estudien les possibilitats
d’aquest biocarburant líquid i la seva acceptació, posant especial atenció a les
barreres per al seu desenvolupament; com per exemple, l’escassa integració en la
cadena de distribució dels carburants convencionals o la possible desconfiança que
genera a fabricants de vehicles i a usuaris. Així mateix, l’enquesta també obre la porta
a d’altres qüestions importants derivades de la producció de biocarburants, com la
possible relació amb l’augment del preu d’alguns aliments o la pèrdua de superfície
cultivable per a l’agricultura de consum humà.
http://hdl.handle.net/2099.1/12837
Àrees temàtiques de la UPC::Energies::Recursos energètics renovables::Biocombustibles
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Impacte ambiental
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes econòmics
Actituds i preferències dels consumidors vers el biodièsel: perspectives de futur
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98662021-04-18T18:44:38Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Erra Noguer, Guillem
author
Rodriguez Ruiz, Gemma
author
2008-09-15
La resistència a la sequera és un aspecte de particular rellevància en el context
del canvi climàtic. Algunes de les característiques que confereixen resistència a
la planta contra la sequera estan lligades a l’arquitectura hidràulica. Aquest
treball es basa en l’estudi de la influència de les característiques hidràuliques
del portaempelt en el comportament de Vitis vinifera cvs. Xarel·lo i Macabeu.
Els portaempelts a estudiar són SO4, R-110, Ru-140 i 41B. Per realitzar-lo
s’utilitzaran dotze plantes de varietat Xarel·lo i dotze de varietat Macabeu. Tres
plantes de cada varietat tindran el portaempelt SO4, unes altres tres el
portaempelt R-110, tres més el portaempelt Ru-140 i les tres restants tindran el
portaempelt 41-B.
Es determinarà la conductivitat hidràulica per a cada portaempelt x varietat en
tiges lignificades al laboratori i es compararà amb l’obtinguda “in vivo” a partir
de mesures de potencial hídric i transpiració. Els resultats han de permetre
avaluar la resistència a la sequera dels diferents portaempelts així com la
magnitud de les diverses resistències (o conductivitats) en el continum sòlplanta-
atmosfera.
http://hdl.handle.net/2099.1/9866
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Estudi de la influència de les característiques hidràuliques del portaempelt en el comportament de Vitis vinifera cvs. Xarel·lo i Macabeuh
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39672021-04-18T18:44:38Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Palacios Ortega, Daniel
author
2006-11
http://hdl.handle.net/2099.1/3967
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Propuesta de rehabilitación de la ribera del Henares y creación de un parque interurbano en la finca del Prado del Espinillo, en Alcalá de Henares
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/40662021-04-18T18:44:38Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Mercadé i Viñas, Jordi
author
2007-04
El treball adapta i millora el model de control de qualitat que s’aplica als parcs de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a les zones verdes de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, per tal d’augmentar la qualitat d’aquestes.
El control de qualitat és un mètode per valorar el manteniment de les zones verdes i assegurar que en tot moment s’assoleix el nivell de qualitat requerit. És una eina de gestió que defineix uns paràmetres de qualitat amb uns criteris d’objectivitat per tal d’avaluar el servei de manteniment donat pel contractista. Mensualment es realitzarà una inspecció de qualitat dels objectes per cada una de les zones a mantenir en base a les mides de mostra i nivells de qualitat fixats. La valoració dels objectes comportarà la puntuació de tots els paràmetres que la composin, i la puntuació final afectarà a la certificació.
http://hdl.handle.net/2099.1/4066
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Sistema de control de qualitat dels espais verds de Santa Coloma de Gramenet
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/161292021-04-18T18:44:38Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Mestres Serra, Jaume
author
2012-07-06
Avui en dia Catalunya i la Denominació Penedès s’han convertit en una de les zones més importants del cultiu de vinya a nivell Espanyol. Per arribar fins aquí la viticultura ha patit importants canvis, s’han tingut que adaptar a noves tendències.
El nostre projecte és una investigació que busca innovar en el sistema de maneig del sòl. S’ha observat que en aquest aspecte l’agricultura Espanyola i Catalana encara segueix utilitzant els mètodes tradicionals i es pretén trobar una alternativa a la gestió del sòl tradicional i responsable, valorant aspectes cada cop més importants com és el medi ambient i buscant una vitivinicultura de qualitat.
Aquest estudi proposa observar el funcionament i la implantació de la coberta vegetal en vinya de secà i en la varietat de ceps Merlot.
L’objectiu general del treball és determinar els efectes que té mantenir capa herbosa entre els rengles de vinya, sobre la producció i la qualitat del raïm així com també sobre el desenvolupament vegetatiu dels ceps.
http://hdl.handle.net/2099.1/16129
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Estudi de l’efecte de diferents cobertes vegetals sobre la vegetació i producció de vinya (var. merlot)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/42722021-10-10T07:07:50Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Nafría Mitjans, Montserrat
author
2007-07
El projecte te com a objectiu principal la programació automàtica del reg basat en mesures en planta i en sol. Un segon objectiu es comparar l’efecte de la restricció del volum del sol en el desenvolupament de Platanus hispanica plantats en contenidor versus arbres plantats en el sol. La programació del reg s’ha dut a terme combinant diferents llindars de la variable derivada del diàmetre del tronc anomenada màxima contracció diària de tronc (MCD) i el potencial matricial del sol.
Paral•lelament s’han mesurat diferents paràmetres fisiològics i morfològics com son el potencial hídric de les fulles, l’àrea i el pes específic foliar, cobertura de la capçada i creixement en alçada i diàmetre.
L’experiment ha estat realitzat durant el període de marc a novembre de 2006 i per avaluar correctament els objectius, s’han plantejat quatre tractaments diferenciats, tres repeticions per tractament i 6 arbres per repetició. Cadascun dels tractaments esta diferenciat per uns llindars de potencial mínim en el sol i de màxima contracció diària del tronc (MCD).
El reg s’ha gestionat de manera automàtica un 41,10% dels dies i els arbres plantats en el sol son els que han rebut major quantitat d’aigua. Els resultats ens han donat informació per a que, en propers estudis es disminueix el nivell del potencial matricial del sol a partir del qual comenci a intervenir la MCD, i que el llindar de MCD sigui diferent en tres períodes fenològics.
Per als tractaments que han rebut les mateixes consignes de reg, els arbres plantats en el sol, han evidenciat un desenvolupament vegetatiu superior que els plantats en contenidor.
http://hdl.handle.net/2099.1/4272
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Reg
Programació del reg basat en una variable derivada de la variació del diàmetre del tronc i el potencial matricial del sòl en Platanus hispanica: estudi de l'efecte de la restricció del volum
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/141432021-05-20T23:34:56Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Corretja March, Ignasi
author
Miras de Mena, Carlota
author
2012-01
El treball final de carrera següent pretén analitzar la relació entre la resistència mecànica a la penetració i la humitat del sòl de les crostes generades.
Els sòls al rebre l’impacte de les gotes de pluja i/o per la saturació d’aigua tenen tendència a formar una crosta superficial amb el seu assecament. Aquest procés és degut al col·lapse dels agregats. La formació d’encrostament superficial influeix en gran part en l’emergència de les
plantes i la infiltració de l’aigua al sòl per això és interessant analitzar el seu comportament.
Per analitzar la relació entre la resistència mecànica a la penetració i la humitat, s’ha cregut oportú treballar amb dos mètodes diferents de creació de crostes per poder analitzar i comparar els resultats, així com mesures de camp, on la creació de crostes esdevé un fet natural. La creació de crostes a laboratori es durà a terme a partir dels següents mètodes:
pasta saturada i ascens capil·lar.
Es treballarà amb mostres de sòl procedents de Viladecans (Agròpolis) i de Caldes de Montbui (Torre Marimon). Les crostes es crearan en anelles de 2,5cm de radi i 1cm d’alçada. Amb l’objectiu d’analitzar la resistència mecànica a la penetració respecte la humitat, es realitzaran
diferents lectures des del punt de saturació d’aigua fins al seu assecament. Per a cada punt de lectura es realitzaran 5 rèpliques. La mesura de la resistència mecànica a la penetració s’analitzarà amb el texturòmetre “TAXTplus”, amb el penetròmetre de mà per a capes
superiors de tipus IB per les mesures realitzades al camp. La humitat es determina sobre pes sec i pesant la mostra després de ser penetrada i on cop assecada durant 24h a 105ºC.
Les mesures a camp serviran per tenir una referència de les condicions reals de camp i
determinar quin és el mètode més fiable. Respecte a la relació de la impedància mecànica amb la humitat, s’espera obtenir resultats molt baixos en humitats altes on la crosta no estarà formada i resultats més elevats en humitats baixes on la crosta del sòl ja s’haurà format.
Finalment s’analitzarà l’efecte de la qualitat de l’aigua per establir si aquesta pot tenir una influència en la formació de crostes.
http://hdl.handle.net/2099.1/14143
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Edafologia
Caracterització de Crostes. Evolució de la impedància mecànica respecte la humitat del sòl
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/40122024-01-14T09:49:50Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Nart Barba, Núria Antia
author
2006-12
Com a conseqüència de la política europea sobre tractament de residus
municipals, que prioritza la gestió d’aquests residus mitjançant la recollida
selectiva, s’ha produït un descens en els últims anys del percentatge de residus
destinats als abocadors. Tot i així, continua augmentant la quantitat abocada
als dipòsits controlats, degut a l’increment en la generació de residus.
A Catalunya, l’any 2005 es van generar prop de 4.200.000 tones de residus
municipals, de les que, aproximadament, el 50% en pes s’abocaren en 30
dipòsits controlats de residus no especials en actiu al territori català. D’altra
banda, el total de residus industrials produïts al 2005 va ser de 6.400.000 tones
de les que un 22% van anar a parar als abocadors adequats depenent de la
perillositat del residu.
Per efectes de la descomposició anaeròbia de la matèria fermentable
continguda en el rebuig abocat en dipòsits controlats, es produeix un gas
anomenat gas o biogàs d’abocador, compost en gran part per una barreja de
metà i diòxid de carboni, en proporcions variables pròximes al 50%.
En aquest treball s’ha elaborat un estudi predictiu sobre el potencial de
producció de biogàs del total de residus abocats entre el 1994 i 2004 a
l’abocador de Coll Cardús. Per a realitzar aquest estudi, s’ha utilitzat la
metodologia proposada per G.Tchobanoglous (1994).
Els resultats obtinguts reflecteixen un volum de biogàs produït bàsicament per
residus urbans i industrials (93%) i per residus de fustes i embalatges i residus
amb elevada matèria orgànica (7%).
La corba de producció de biogàs dels residus urbans i la dels residus
industrials, tenen un comportament semblant. És a dir, durant els 10 primers
anys s’observa un increment gradual del volum de biogàs produït, però a partir
de l’onzè any es produeix un descens marcat d’aquest, fins a arribar a una
producció nul•la 24 anys després del primer abocament .
La corba de producció de biogàs dels residus de fustes i embalatges, formats
en gran part per fraccions de matèria orgànica lentament biodegradables, arriba
a la taxa màxima de producció de biogàs 3 anys després de que ho facin els
residus urbans i els industrials. Al cap de 24 anys es considera que els residus
de fustes i embalatges no produeixen biogàs.
Ben al contrari, la corba de producció de biogàs dels residus amb elevada
càrrega orgànica, formats bàsicament per fraccions de matèria orgànica
ràpidament biodegradables, aconsegueix el seu màxim 4 anys després del
primer abocament. A més, aquests residus difereixen dels altres perquè
únicament són susceptibles de produir biogàs durant 15 anys.
http://hdl.handle.net/2099.1/4012
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària
Estudi predictiu sobre la producció de biogàs a l’abocador de Coll Cardús
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/94722021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Carrera Álvarez, Marta
author
2010-06-15
El río Gobela ha sufrido durante años variaciones en su cauce natural, quedando reducido en
ciertas zonas, lo que ha supuesto consecuencias como inundaciones, perdidas de biodiversidad y
calidad ecológica por la elevada presión humana.
La propuesta surge a partir de unas obras previstas, proyectadas por el departamento de aguas,
de suavizar los márgenes y recuperar zonas de inundación. Estas actuaciones servirán para que el
Gobela se desarrolle con mayor libertad y lo más naturalmente posible.
En las zonas de actuación se plantea una revegetación de los márgenes con planta autóctona y
propia de ribera. Así mismo la mejora paisajística ayudará a crear nuevos recorridos y usos
vecinales.
El proyecto se centra en dos zonas con distinto tratamiento. Una se convertirá en un parque fluvial
totalmente enfocado al disfrute del usuario y en la otra se busca un desarrollo lo más naturalizado
posible. En ambas partes las especies escogidas son las mismas, autóctonas de la zona.
Estos nuevos espacios se integran con los espacios ya existentes consiguiendo que la
reordenación tenga el mayor éxito en cuanto al uso social además de una mejora ambiental que
reproduzca, en el mejor grado posible, el estado natural del medio fluvial.
Es un río que tiene posibilidades tanto de recuperar zonas como de volver a crear una continuidad
integrando el humedal de Bolue que se encuentra a su paso. Una protección de su conjunto puede
conllevar que se convierta en un espacio importante de protección de la flora y fauna de la zona.
http://hdl.handle.net/2099.1/9472
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Propuesta de actuación en el ámbito del río Gobela en el municipio de Getxo ( Bizkaia )
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/180172023-02-19T08:08:32Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Cobertera Vázquez, David
author
Pascual Andrés, Pablo
author
2013-01
El present Treball Final de Carrera (TFC) s’ha realitzat en el marc de dos projectes: "Valorització en origen de residus orgànics en el Parc Mediterrani de la Tecnologia" , finançat per l’Institut de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i “Campanya de sensibilització per a la separació en origen dels residus orgànics municipals i de la resta de fraccions valoritzables dins la comunitat del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT)”, finançat per la Diputació de Barcelona. En
aquest context el TFC té com a objectiu realitzar una campanya de sensibilització ambiental per a la promoció i millora de la recollida selectiva de residus al PMT de la UPC.
El treball s’inicia amb una introducció sobre la recollida selectiva des d’un punt de vista més holístic. Recull documentació sobre el marc legislatiu, tant a nivell de la Comunitat Europea com de l’Estat
Espanyol i Catalunya, sobre els sistemes de recollida més habituals i sobre les campanyes de sensibilització promogudes per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).
La metodologia emprada pel treball de camp consta de tres seccions: a) recopilació d’informació sobre els residus en el PMT; b) elaboració de materials de difusió per promoure la recollida selectiva de residus
al PMT i execució d’una campanya “cara a cara” per posar en marxa la recollida selectiva de la fracció orgànica i millorar la d’envasos i vidre en el bar-restaurant del PMT; i c) disseny i anàlisi d’una enquesta per tal d’avaluar el grau de conscienciació ambiental dels usuaris del PMT, amb especial èmfasi en els
hàbits relatius a la generació i reciclatge de residus, però també altres aspectes relacionats amb l’alimentació i la vida saludable. Així mateix l’enquesta pretén avaluar el grau de coneixement que tenen
els usuaris del PMT del Projecte Llavor i de la campanya “cara a cara”.
Els resultats de les dues primeres seccions han permès determinar la dotació de contenidors de residus existent als carrers i a l’interior de cadascun dels edificis del PMT; editar material de difusió en format
paper i elaborar una pàgina web per tal de promoure la recollida selectiva de residus al PMT; implementar 7 punts de recollida selectiva al bar-restaurant del PMT (fracció orgànica, envasos lleugers i vidre); realitzar una campanya “Cara a Cara”per tal de millorar la recollida selectiva de residus que com s’indica ha donat molt bons resultats; i quantificar la massa de les fraccions recollides separadament abans i després de fer la campanya.
Com a síntesi global dels resultats de l’enquesta es pot concloure que una gran part dels usuaris del PMT tenen un grau alt de sensibilitat ambiental i que desenvolupen hàbits sostenibles pel que fa a la generació de residus i l’ús de recursos. No obstant, s’observa que una petita però sensible part dels usuaris del PMT té hàbits inadequats en el marc de la sostenibilitat. Pel que fa als segments de la població estudiada, s’observa que les persones que estudien/treballen a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) estan menys conscienciades amb el medi ambient i fan menys recollida selectiva dels residus que generen a casa que les que estudien/treballen en els altres edificis del PMT.
http://hdl.handle.net/2099.1/18017
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura
Campanya de sensibilització ambiental per a la promoció i millora de la recollida selectiva de residus al Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT-UPC)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/161302021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Ercilla Montserrat, Mireia
author
Mateo Felipe, Alba
author
2012-07
La despesa en aigua és avui un tema preocupant a la nostra societat tant econòmicament com “sosteniblement” parlant. En Jardineria s’avança cap a sistemes més eficients i ben gestionats per tal de reduir-ne l’ús en el reg. Un bon sistema de reg és aquell que permet adaptar-se a les necessitats de la planta coneixent-ne les necessitats hídriques reals o estimant-la segons el tipus de vegetació i el període de l’any, amb l’objectiu que la planta estigui en un estat òptim.
En el moment de calcular la dosi de reg en un gespa es busca satisfer les necessitats hídriques en el punt més desfavorable, de manera que com més uniforme sigui el reg, la dosi d’aigua aplicada s’ajustarà més a la necessitada per a tota la gespa i es podrà reduir el volum requerit.
El treball avalua l’eficiència del reg en tres espais verds d’Esplugues de Llobregat ja consolidats, on s’ha determinat la quantitat d’aigua aportada per cada sector de reg (pluviometria real en l/m2h), la uniformitat del reg mitjançant el factor de Christiansen i la valoració de la instal·lació de reg pròpiament. S’ha comprovat si és possible la simplificació dels mètodes agrícoles per determinar la uniformitat d’un reg en jardineria disminuint el nombre de pluviòmetres utilitzats. S’ha fet un estudi agroclimàtic de la zona i proves texturals del sòl per tal d’adaptarnos exactament a les situacions particulars de cada espai treballat i s’ha proposat un nou calendari de reg per cadascuna de les zones estudiades.
http://hdl.handle.net/2099.1/16130
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Enginyeria del medi rural::Instal·lacions de regadiu
Proposta de millora de la gestió del reg de les gespes de tres parcs d’Esplugues de Llobregat
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/47062021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Carretero Ezquerra, Aleix Augusto
author
Margalef Quintana, Pau
author
2008-01-15
El treball neix de la motivació del professor Oriol Batiste, del departament de Física Aplicada de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), qui va dissenyar i construir un hivernacle geodèsic situat a la població de Llavorre del municipi Guingueta d’Àneu a la comarca del Pallars Sobirà. La forma geodèsica d’aquest hivernacle en facilita la construcció i la seva resistència a càrregues exteriors, resultant en una estructura
resistent amb un baix cost de muntatge. La simplicitat geomètrica també facilita la
realització d’estudis sobre l’efecte de diferents mesures passives per al control de
l’ambient interior de l’hivernacle.
El treball realitzat respon a l’oportunitat d’aprofitar aquest tipus d’hivernacles, gràcies
al seu baix cost i simplicitat de construcció, per a una producció hortícola a nivell
domèstic. En aquest treball s’han analitzat les problemàtiques de l’hivernacle existent i
s’han proposat un seguit de mesures per millorar el control de les condicions interiors.
També s’ha dissenyat una gestió de l’hort amb l’objectiu d’adaptar el cultiu a les
possibilitats de l’hivernacle geodèsic amb sistema solar passiu, pel consum d’una
família, millorant els factors limitants que incideixen sobre la producció hortícola
d’aquest.
http://hdl.handle.net/2099.1/4706
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Proposta d'actuació per la producció hortícola en un hivernacle geodèsic amb sistema solar passiu
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98592021-05-21T01:05:17Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Gómez Armayones, Carlos
author
2010-07-15
L’objecte del projecte és el disseny de la xarxa principal d’abastament d’aigües
regenerades de l’Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Sant Feliu
de Llobregat per a cobrir la demanda total dels parcs i jardins d’aquest mateix
municipi.
El document que es presenta consta de l’estructura clàssica d’un projecte
executiu, amb quatre documents; el primer, memòria i annexos; el segon,
plànols; el tercer, Plec de condicions; i el quart i últim, pressupost.
El projecte conté un estudi previ on s’analitza la relació de tots els parcs i
jardins del municipi, la situació del municipi i la normativa vigent que afecta a la
reutilització d’aigües regenerades d’EDAR. En el camp del disseny, s’han
estudiat dues alternatives, una de les quals s’ha escollit per a realitzar el
projecte.
En el disseny de la xarxa, que és en forma d’anell, s’ha tingut a compte a tots
els trams els elements singulars i constructius, tals com arquetes i ancoratges.
També s’ha realitzat el disseny de l’equip de bombeig i de la instal·lació
elèctrica d’aquest.
S’han programat les proves de qualitat de les canonades, s’ha realitzat un
cronograma de les obres i s’ha calculat, junt al pressupost, els costos
d’explotació.
El projecte ve acompanyat per un annex on s’inclou l’estudi de seguretat i salut.
http://hdl.handle.net/2099.1/9859
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Reg
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Projecte de xarxa principal de reg de parcs i jardins de Sant Feliu de Llobregat amb aigües regenerades d'EDAR per a atendre una demanda de 25,16ha
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/102642021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Farrús Obiol, Marta
author
2009-04-15
En un camp de blat de moro farratger situat a la Roca del Vallès, s'ha realitzat un seguiment setmanal de les emergencies de males herbes en 20 rectangles col·locats entre les línies del cultiu. S'han creat dos ambients: ac (amb presència del cultiu) i sc (sense presència del cultiu), és a dir, en 10 d'aquests rectangles s'ha eliminat el cultiu. La finalitat de l'assaig és establir les corbes d'emergència en funció dels dies després de sembra (DDS), graus dia (GD), graus termals (GT) i graus hidrotermals (GHT) i veure si hi ha diferències significatives entre 'ac' i 'sc' i determinar el moment òptim del tractament herbicida a partir del càlcul del nombre de graus que necessiten acumular les llavors per a gemrinar el 50% i el 90%.
http://hdl.handle.net/2099.1/10264
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fitopatologia
Estudi de l'emergència de les males herbes en un cultiu de blat de moro farratger
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86462021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
March Torrella, Jordi
author
2009-01-15
El present treball proposa un nou model d’abrat viari per als barris de Gran Via
Mar i Mar-i-Sol de Castelldefels; dos barris residencials amb una concepció antiga del
model d’organització de l’espai públic i l’arbrat de carrer. La pretenció és crear, un
entorn el més adequat possible a les necessitats dels arbres per tal que aquests
desenvolupin tot el seu potencial amb les menors necessitats d’intervenció per part de
l’home. Les plantacions, que busquen crear l’efecte de bosc en galeria, sense les
alineacions tradicionals, es proposen tenint en compte elements condicionants, els més
importants dels quals són els pins presents sobretot a Gran Via Mar, i els guals d’accés a
les finques. Els pins s’han incorporat com un element més de la proposta donat que
contribueixen a crear l’efecte de llums i ombres que es busca. Es busca també guanyar
protagonisme per al vianant en detriment del cotxe en la mesura del possible a partir de
les textures dels paviments, limitacions d’espai i reducció de nombre de carrils per
carrer. A banda del document de proposta es dónen també algunes eines útils de gestió
que han de permetre optimitzar els recursos humans i econòmics que es destinen a la
implantació i el manteniment en l’espai públic, sobretot pel que fa a l’arbrat viari.
http://hdl.handle.net/2099.1/8646
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta de renovació i acondicionament de l'arbrat viari dels barris de Gran Via Mar i Mar-i-sol de Castelldefels
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39662021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Campos Massip, Jaume
author
Arqué Solà, Jordi
author
2006-12
http://hdl.handle.net/2099.1/3966
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta de recuperació paisatgística d'un tram de la Riera de Sant Just al municipi de Sant Just Desvern
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98932021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Segura Domènech, Francesc
author
2008-04-18
L’estudi es va dur a terme en 10 finques, les quals representen 230 ha. de l’àrea
del Alt Penedès, per determinar l’eficàcia de l’ús comercial de la confusió sexual per
al control de L. botrana. Cada zona experimental tenia una parcel·la testimoni
pròxima per tal de poder comparar els resultats. Els difusors de feromona Isonet-L
van ser distribuïts just abans de que tingués lloc el vol de primera generació, a una densitat de 500 difusors/ha. i al doble de densitat a les vores. Per tal de confirmar
la interrupció d’aparellaments, es van col·locar trampes tipus delta amb feromona
sexual TRECÉ a les parcel·les experimentals i als testimonis. El % de glomèruls en
primera generació i el % de posta i danys en segona i tercera generació en les
diferents parcel·les, es va obtenir a partir del mostreig de 25 raïms escollits al
atzar. El nombre de mascles capturats en les trampes atraients s’observava
setmanalment. Els tractaments fitosanitaris de suport a la tècnica eren aplicats
d’acord amb els llindars establerts per la Normativa de Producció Integrada en
vinya. El nombre de generacions detectades en les parcel·les testimoni oscil·lava
entre tres i quatre. Un 63% de les parcel·les testimoni van requerir tractaments
fitosanitaris, mentre que en zona de confusió es va haver d’intervenir en el 6% de
les parcel·les.
Adicionalment es va realitzar un anàlisi econòmic per comparar el cost de la
confusió sexual amb tècniques de control químiques i microbiològiques. L’ordre
econòmic, desde el mètode de control més barat al més car, era: Insecticides
organofosforats, insecticides fisiològics, confusió sexual i Bacillus Thuringiensis.
La confusió sexual és la tècnica més interessant i econòmica per al control del corc del raïm en viticultura ecològica.
http://hdl.handle.net/2099.1/9893
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Avaluació de l'eficàcia de l'aplicació comercial de la tècnica de confusió sexual per al control del corc del raïm (Lobesia botrana) a la zona vitícola de l'Alt Penedès i anàlisi de costos comparatiu de les diferents tècniques de control de la plaga
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/93132021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Trujillo Cuevas, Cristina
author
2010-04-15
S’ha realitzat un estudi de viabilitat que justifiqui la creació d’una cooperativa de
productors de cacau al municipi de San Miguelito, departament de Río San Juan
(Nicaragua).
El document consta d’una memòria descriptiva on es detalla, entre d’altres dades
pròpies d’aquest tipus de projecte, l’anàlisi productiu i comercial realitzat i l’estudi
econòmic que determina la viabilitat del projecte.
S’adjunten també els annexos pertinents on es tracten determinats apartats amb
major detall.
Els apartats tractats als annexos són, l’estudi dels sistemes agroforestals, l’anàlisi de
producció i comercialització del cacau al municipi de San Miguelito, l’anàlisi FODA de
la cadena de valor d’altres cultius produïts a San Miguelito, la transformació del
cacau i el procés productiu de la cooperativa, el pressupost de subvenció, l’avaluació
socio-econòmica de la intervenció i l’anàlisi de viabilitat econòmica de la cooperativa.
http://hdl.handle.net/2099.1/9313
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Productes d'origen vegetal
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Estudio de viabilidad de una cooperativa de acopio y transformación de cacao orgánico en el municipio de San Miguelito, departamento Rio San Juan (Nicaragua)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/112462021-04-18T18:44:39Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Pintaluba Estivill, Roger
author
2010-12
http://hdl.handle.net/2099.1/11246
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Proposta d’enjardinament del parc Mas Sabater de Reus
oai:upcommons.upc.edu:2117/783292021-05-21T02:37:23Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Coromina Portas, Narcís
author
2015-04
Actualment, la gestió de residus és una pràctica força estesa, en la que la societat està cada vegada més conscienciada. Els residus orgànics generats per diferents activitats són matèries aprofitables que, després de la seva transformació, possibiliten l’obtenció d’un producte que pot ser aprofitable en agricultura. Aquest tipus de pràctiques, si són adequades, fomenten una ètica lligada a la sostenibilitat i a la conservació del medi ambient.
El present Treball Final de Carrera (TFC) s’emmarca dins el projecte INIA (Ministerio de Economia y Competitividad) de referència RTA2010-00112-00-00: Optimización del compostaje de subproductos orgánicos orientado a la obtención de sustratos.
Aquest treball ha consistit en el seguiment del procés de compostatge durant 6 mesos de dos tipologies de residus orgànics que es generen a Catalunya, i la determinació de les principals característiques del compost resultant. Els subproductes estudiats van ser les restes vegetals de jardineria (RJ) i la fracció sòlida de purins de vaquí (FSPV). L’objectiu general va consistir en determinar l’efecte de diferents proporcions d’aquestes primeres matèries sobre: la conducció del procés compostatge, la nitrificació durant el mateix i l’aptitud dels composts resultants per al seu ús com a substrat. El seguiment es va realitzar en dues piles estàtiques en les que es van co-compostar dues barreges amb les següents proporcions (volum/volum) de primeres matèries: (a) 25% de RJ amb 75% de FSPV (RJ25) i (b) 75% de RJ amb 25% de FSPV (RJ75).
Els resultats obtinguts permeten afirmar que és fonamental conèixer les característiques de les primeres matèries per a determinar la complementarietat dels components de la barreja que s’ha de compostar. S’ha vist la influència de la diferent proporció dels materials sobre la durada del compostatge i sobre la necessitat d’humectar el material. També s’ha determinat que, en totes dues piles, hi va haver nitrificació; la intensitat de la mateixa va ser més elevada en el material amb més proporció de FSPV (RJ25) degut a què el seu contingut de N era superior. La intensa nitrificació en RJ25 va comportar una disminució apreciable del pH que afavoreix l’ús del material com a substrat. En general, les propietats físiques dels composts es van trobar dins dels valors òptims per a la seva utilització com substrat.
http://hdl.handle.net/2117/78329
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Política i gestió ambiental::Gestió de residus
Co-compostatge de restes de jardineria amb fracció sòlida del purí de vaquí orientat a l'obtenció de substrats
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/93032021-10-10T08:19:56Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Pijuan Folguera, Caterina
author
2010
http://hdl.handle.net/2099.1/9303
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Diagnóstico de la situación actual y estudio de las potencialidades formativas y productivas de una finca agroforestal en la región de trópico seco de Nicaragua
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/98572021-04-18T18:44:40Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Villarino Garcia, Sandra
author
Barrera Ortega, Mireia
author
2010-07-20
Can Gambús és un parc públic d’uns 100000 m² situat a la zona nord-oest del
municipi de Sabadell i ubicat entre una zona agrícola i zona urbana.
Es tracta d’un parc de recent creació i sense cap pla de conservació específic
assignat fins al moment.
L’objectiu del treball és elaborar el pla de gestió i manteniment de la vegetació
del parc per obtenir un aspecte paisatgístic adequat respectant les expectatives
de disseny realitzades pels arquitectes, les necessitats pròpies de l’evolució
dels elements vegetals i les exigències de la població com a parc públic.
El pla de gestió fa un anàlisi dels elements vegetals que hi ha al parc i se’ls hi
relaciona i es defineixen totes aquelles tasques que es faran per obtenir
l’objectiu ornamental desitjat. Per una altra banda, en el pla de manteniment es
fan uns calendaris on es veuen les freqüències de totes aquelles tasques ja
descrites.
Finalment, s’enumeraran unes propostes que serviran per facilitar o millorar
alguns aspectes del parc.
http://hdl.handle.net/2099.1/9857
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Pla de gestió i manteniment del parc de Can Gambús
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/186822021-04-18T18:44:40Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Gartzke Pérez, Adrián
author
2013-04
Las comunidades del Kukra River, en la región caribeña de Nicaragua, son unos
territorios caracterizados por un gran aislamiento físico y social, presentando amplias tasas de pobreza, y una agricultura de subsistencia con técnicas rudimentarias y poco sostenibles, aspecto que, sumado a los potentes limitantes edafoclimáticos, condiciona considerablemente la productividad de los cultivos y la sostenibilidad del agrosistema. La
ONG DESOS Opción Solidaria lleva trabajando en la zona desde el 2001, y ha
colaborado en la constitución de una cooperativa de productores cuyo logro más
destacable es la adquisición de un trillo de arroz del que obtiene beneficio económico.
En este contexto, el presente proyecto actúa sobre dos líneas productivas. En primer
lugar, busca la modificación de los métodos de cultivo de granos básicos (básicamente
arroz y frijol), introduciendo prácticas agrícolas sostenibles como la rotación de ambos cultivos, la aplicación de abono orgánico y mineral, el manejo integrado de plagas y enfermedades, la reducción del uso de agroquímicos, la adecuada conservación del
grano, etc. Se pretende que ayuden a frenar el avance de la frontera agrícola y que
aumenten los rendimientos a largo plazo. Para esto, se ofrecerán capacitaciones sobre
buenas prácticas agrícolas y asistencia técnica periódica, además de apoyar a los
beneficiarios (10 familias) con los materiales necesarios. El aumento previsto de
productividad, además de afianzar la subsistencia familiar, permitirá la venta del
excedente por parte de los campesinos a la cooperativa, quien transformará el producto y
lo comercializará a las tiendas de las propias comunidades a precios competitivos con los del mercado exterior del que actualmente se abastecen. Se espera así que tanto productores como cooperativistas obtengan beneficio económico.
En segundo lugar, se pretende crear un pequeño mercado local de hortalizas. Se ha
diseñado un prototipo de huerto de apenas 2.000 m2, debido a la dificultad económica y
logística de usar maquinaria e instalaciones, que se quiere establecer en las fincas de 5 productores. Será cultivado con técnicas cercanas a la agricultura orgánica, para las cuales los beneficiarios serán capacitados y dotados con los materiales necesarios,además de recibir el apoyo técnico periódico. La familia campesina venderá las hortalizas a la cooperativa que, tras hacer acopio, las volverá a vender a los comercios
locales a precios similares a los de la obtención actual. De esta manera, tanto productor como cooperativa obtendrán ingresos de dicha actividad, además de motivar la existencia de hortalizas entre una población poco acostumbrada a su consumo.
http://hdl.handle.net/2099.1/18682
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Estudio de viabilidad para la mejora de la producción y comercialización de granos básicos e impulso de la horticultura comercial en las comunidades del Kukra River (Bluefields-Nicaragua)
oai:upcommons.upc.edu:2117/770902021-04-18T18:44:40Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Salgado Santa-Cruz, Marina
author
2015-07
Se han analizado diferentes aspectos del proyecto `Qualeterrae´:
Contrastar los datos facilitados por su responsable con la bibliografía seleccionada. Se ha comprobado que la información utilizada por `Qualeterrae´ tiene rigor científico aunque las fuentes de obtención no.
Su sistema de documentar las materias primas utilizados (especies vegetales y otros compuestos) y la manera de elaborar cada preparado. Ha mejorado, en cuanto a eficiencia y practicidad, con la elaboración de un método de recogida y clasificación de este tipo de información etnobotánica.
Se ha comparado la información obtenida con las utilidades recomendadas en sus preparaciones medicinales y cosméticas. La evaluación ha sido, en general, muy positiva; y se han realizado las correcciones y propuestas oportunas.
http://hdl.handle.net/2117/77090
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Botànica
Análisis etnobotánico de los ingredientes de las preparaciones medicinales y cosméticas, verificación de las propiedades atribuidas y propuestas de mejora. El caso "Qualeterrae"
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/47092021-04-18T18:44:40Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Hurtado Fortuny, Esmeralda
author
2008-01-15
L’objecte d’aquest treball va ser provar d’infectar plantes de Digitaria
sanguinalis en diferents estadis de desenvolupament mitjançant la inoculació d’una solució d’espores de Ustilago syntherismae. Derivat d’aquest objectiu principal també es van estudiar les condicions en que es va desenvolupar Digitaria sanguinalis.
En el primer assaig realitzat es van inocular plantes en diferents estadis de
desenvolupament que van créixer en substrat hidrogel. Cap d’elles va mostrar signe
d’infecció en arribar a floració.
En el segon estudi es van repetir inoculacions en plantes en substrat hidrogel i es va provar un nou tipus de substrat format per hidrogel i terra. També es va provar la infecció en fase de llavors germinades. Les plantes que van arribar a l’estadi de floració no van presentar cap signe de la malaltia causada per Ustilago syntherismae. En aquest grup de plantes es va presentar una anomalia que va provocar una mortalitat molt elevada.
Quant a les condicions de desenvolupament de Digitaria sanguinalis es va realitzar una comparació de corbes de supervivència dels dos estudis realitzats. Es va constatar que les cohorts que van requerir un període més llarg d’imbibició en les llavors són les que van presentar menor taxa de mortalitat.
Es va realitzar un estudi de la influència tipus de substrat en la variable % de
plantes amb anomalies i vam poder afirmar que a igualtat de condicions de temperatura
i humitat, les plantes mantingudes amb hidrogel + terra a la superfície evolucionaven molt millor que les que només es van mantenir amb hidrogel.
http://hdl.handle.net/2099.1/4709
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fitopatologia
Estudi de la capacitat d'infecció del fong paràsit Ustilago syntherismae en plantes de Digitaria sanguinalis en diferents fases de desenvolupament i en condicions controlades
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/116992021-04-18T18:44:40Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460
00925njm 22002777a 4500
dc
Sorolla Salvans, Gina
author
2011-01
Els calçots són els rebrots de la ceba, són un menjar típic de Catalunya i de gran
importància econòmica en aquesta regió. Degut sobretot a la modernitat del cultiu,
se’n té molt poca informació. Aquest treball pretén abordar de manera descriptiva
(morfològica, química i sensorial) la variabilitat existent en els calçots comercials a
Catalunya tenint en compte la procedència i l’època de collita.
S’han estudiat 43 mostres, recollides a Mercabarna o directament a pagesos,
provinents de nou zones diferents de cultiu i dividides en tres temporades de collita.
Aquestes mostres s’han mesurat per tal d’obtenir les característiques morfològiques
(diàmetres, alçada de la part blanca i pes), s’han cuit al forn i se n’ha fet puré per tal
d’estudiar‐ne les característiques químiques (graus Brix, àcid titulable, pH, matèria
seca i cendres) i sensorials (dolçor, presència de fibra i presència de gustos estranys).
Finalment el puré s’ha analitzat amb el NIR de la Universitat Autònoma de Barcelona i
se n’han obtingut els espectres.
S’ha observat una gran heterogeneïtat tan pel que fa a les característiques
morfològiques, químiques com sensorials de les mostres segons la zona de cultiu i
l’època de collita. S’han trobat correlacions interessant entre caràcters morfològics,
químics i sensorials. S’han obtingut models lineals preliminars que permeten predir a
través del NIR els º Brixs, la matèria seca i la presència de fibra amb un bon coeficient
de correlació i una correcte validació.
Los calçots son rebrotes de la cebolla, son una comida típica de Cataluña y de gran
importancia económica en esta región. Debido a la modernidad del cultivo se tiene
muy poca información. Este trabajo pretende abordar de manera descriptiva
(morfológica, química y sensorial) la variabilidad existente en los calçots comerciales
en Cataluña, teniendo en cuenta la procedencia y la época de cosecha.
Se han estudiado 43 muestras, recogidas en Mercabarna o directamente de
agricultores, de nueve zonas de cultivo diferentes y divididas en tres temporadas de
cosecha. Estas muestras se han mesurado con el fin de obtener las características
morfológicas (diámetros, altura de la lígula y peso), se han cocido al horno y se ha
hecho puré con ellas para poder estudiar sus características químicas (grados Brix,
acido titulable, pH, materia seca y cenizas) y sensoriales (dulzor, presencia de fibra y
presencia de gustos extraños). Finalmente el puré se ha analizado con el NIR de la
Universidad Autónoma de Barcelona obteniendo sus espectros.
Se ha observado una gran heterogeneidad por las características morfológicas,
químicas y sensoriales de las muestras según la zona de cultivo y la época de cosecha.
Se han encontrado correlaciones interesantes entre caracteres morfológicos, químicos
y sensoriales. Se han obtenido modelos lineales preliminares que permiten predecir a
través del NIR los grados Brix, la materia seca y la presencia de fibra con un buen
coeficiente de correlación y una correcta validación.
Calçots are the floral stems of second year onion resprouts, they are a typical food of
Catalonia and they have a great economic importance in this region. Due to the
modernity of this crop there is not much information. This work tries to approach in a
descriptive way (morphologic, chemical and sensory) the existing variability in the
commercial calçots in Catalonia, taking into account the origin and the moment of
harvest.
43 samples have been studied, gathered in Mercabarna or directly from producers.
They are from nine crop zones and divided in three seasons of harvest. These samples
have been measured to obtain the morphologic characteristics (diameters, height of
the edible part and weight), they have been cooked in the oven and pureed to study
their chemical characteristics (Brix degrees, tritable acid, pH, dry matter and ashes)
and sensory (sweetness, presence of fibre and no off flavours). Finally the puree has
been analyzed by the NIR of the Universitat Autònoma de Barcelona obtaining its
spectra.
A great heterogeneity has been observed in the morphologic, chemical and sensory
characteristics of the samples according to the crop zone and the moment of harvest.
Interesting correlations between morphologic, chemical and sensory characters have
been found. Linear preliminary models have been obtained, which allow us to predict
across the NIR Brix degrees, dry matter and presence of fibre with a good correlation
coefficient and a correct validation.
http://hdl.handle.net/2099.1/11699
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Productes d'origen vegetal
Variabilitat morfològica, química i sensorial dels calçots comercials a Catalunya
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/198602021-04-18T18:44:40Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Simón Figuerola, Enric
author
Calpe Casulleras, Laura
author
2009-09
Els horts urbans són un paisatge habitual en la nostra geografia dels grans municipis
de l’àrea metropolitana de Barcelona. La ciutadania, volia, a més d’ obtenir verdures i
fruites per la seva economia domèstica, mantenir els vincles amb la terra. Però
aquesta instal·lació ha estat descontrolada, sense títols de propietat, en indrets no
rurals i amb instal·lacions precàries i sense cap control sanitari.
La proposta té com a objectius generals millorar la qualitat paisatgística de la perifèria
de Gavà i fomentar la creació d’ horts socials per a l’ autoconsum destinats a ser
explotats per gent gran i amb discapacitats, amb un sistema de concessió rotatori, tot
dissenyant l’ espai d’ acord amb les característiques del lloc i del paisatge.
Amb aquests projecte, a part de dissenyar un equipament d’ horts lúdics al municipi de
Gavà, voldríem donar un pas més endavant amb la creació d’un llocs on s’ introdueixi
la cultura de la terra i les seva tecnologia, amb la creació d’ unes zones d’
aprenentatge o aules del coneixement del seu entorn.
Al projecte es detallen les instal·lacions de clavegueram, reg, instal·lacions elèctriques,
serveis i plantacions, amb un equipament de dues aules i un hivernacle, que serveixi
com a base per introduir la cultura de la terra i el cultiu ecològic en la societat.
http://hdl.handle.net/2099.1/19860
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Projecte d'horts lúdics municipals a l'avinguda Bertran i Güell (Gavà)
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/84932021-04-18T18:44:40Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1460openAccess
00925njm 22002777a 4500
dc
Baratau Nonell, Adriana
author
Sánchez Fernández, Cristina
author
2008-09-30
El projecte parteix de la necessitat d’un programa de gestió de l’arbrat als parcs i alineacions de
les ciutats que funcioni de manera fàcil, entenedora i que permeti una ràpida i eficaç recerca i
utilització de les dades.
Per aquest motiu s’ha creat un programa a partir d’un suport en format Access en el què s’ha
treballat per tal de sintetitzar les necessitats d’informació per tal de fer una correcta i eficient
gestió de l’arbrat. Els trets més característics del programa són:
- Millora en l’eficiència de les gestions de l’arbrat viari.
- Optimització de la informació que es té.
- Buscar la presa de decisions més eficient.
- Emmagatzematge de la informació de forma objectiva i sota un sol criteri.
- Pragmatisme i eficiència de les gestions de l’arbrat.
La creació de “Urbantree” preten oferir un programa econòmic, de fàcil utilització i sobretot que
no es limiti a l’inventari de l’arbrat de la ciutat, sinó que a partir d’una presa de dades prèvia es
puguin efectuar controls periòdics que vagin conformant l’historial de cada exemplar alhora que
des del mateix programa es conformen els plans d’actuació per a cada problemàtica
detectada.
El programa, estructuralment recull informació en tres fases: arbre (recollida de dades de cada
individu), control (fitxes per omplir cada cop que es realitzi un control a cada exemplar) i
intervencions (on s’especificaran les intervencions a realitzar en cas de necessitat).
Posteriorment, les dades recollides, podran ser consultades i tractades mitjançant les opcions de
consultes així com les alertes actives que hagin quedat accionades.
http://hdl.handle.net/2099.1/8493
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge
Urbantree: un nou programa de gestió de l'arbrat de la ciutat
marc///col_2099.1_1460/100