2024-03-28T15:37:58Zhttps://upcommons.upc.edu/oai/requestoai:upcommons.upc.edu:2099.1/86192021-04-18T18:44:24Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Fanlo Grasa, Raül Joaquim
Salas Martínez, Marta
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=2.1698691999999937; north=41.61304000000001; name=Caldes de Montbui, Barcelona, Espanya
2010-02-25T12:36:10Z
2010-02-25T12:36:10Z
2009-07-12
http://hdl.handle.net/2099.1/8619
La glicerina és un subproducte del biodiesel que actualment s’utilitza en cosmètica i
farmàcia, però l’excedent d’aquest subproducte ha fet plantejar-se altres possibles
usos, com ara l’alimentació del bestiar.
L’objectiu de l’estudi és determinar l’efecte de la inclusió de la glicerina en tres
nivells (0%, 5% i 10%) en el pinso de xais d’engreix.
S’han sotmès a l’estudi 39 xais de raça Ripollesa procedents d’una única paridera de
setembre. A partir del deslletament (15 ±1’3 Kg de pes viu) els xais s’han distribuït en 9
lots, a cada un dels quals se li ha assignat a l’atzar un dels 3 nivells de glicerina (86’2%
de glicerol) inclosa al pinso, obtenint en total 3 repeticions per tractament (0%, 5% i
10%). Tots els xais s’han alimentat amb pinso i palla ad libitum des de finals de lactació
fins al sacrifici per tal d’estudiar l’efecte de la glicerina sobre diferents paràmetres
productius i fisiològics dels animals: ingesta, guany mig diari, índex de conversió,
evolució del pes, rendiment de la canal, nivells sanguinis de glucosa i insulina, mucosa
ruminal i contingut d’àcids grassos de la carn.
Per al tractament estadístic de les dades s’ha realitzat un test ANOVA. En funció del
paràmetre estudiat, s’han establert diferents unitats experimentals, efectes fixes i
covariables.
Els resultats obtinguts únicament indiquen diferències significatives (P<0’05) en
funció del nivell d’inclusió de la glicerina pel que fa al contingut d’àcids grassos de la
carn. Els xais alimentats amb glicerina inclosa al pinso mostren un major percentatge
en àcids grassos insaturats (concretament en àcid càpric -10:0-, làuric -12:0- i mirístic -
14:0-) aportant un millor valor nutritiu a la carn. En la interacció entre el nivell
d’inclusió de la glicerina i la setmana d’engreix del paràmetre creixement també s’han
observat diferències significatives (P<0’05), tot i així el creixement s’ha mantingut
constant al llarg del temps i tots els animals han arribat al pes final (24 ±0’3 Kg) amb un
nombre similar de dies. Pel que fa a la resta de paràmetres estudiats no hi ha
evidències que la inclusió de fins un 10% de glicerina al pinso hagi afectat en termes
productius als animals. Aquests resultats es poden considerar positius per la possible
reutilització i revalorització de la glicerina com a subproducte en creixement a
l’actualitat.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ramaderia::Bestiar porcí
Swine --Feeding and feeds
Glicerina
Xai
Engreix
Pinso
Bestiar porcí -- Alimentació i aliments
Efecte del nivell d'inclusió de la glicerina en el pinso de xais d'engreix
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/47072022-04-10T00:04:17Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Oca Baradad, Joan
Moya Gállego, Àngel
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2008-02-28T11:45:40Z
2008-02-28T11:45:40Z
2008-01-15
http://hdl.handle.net/2099.1/4707
Els tancs utilitzats en aqüicultura, que majoritàriament són de forma rectangular
o circular, han de proporcionar un ambient adequat per al desenvolupament dels
peixos. Per poder aconseguir unes bones condicions de cultiu, l’ambient ha de ser el
més homogeni possible per tal de que la massa de peixos es distribueixi per tot el
volum d’aigua i no es creïn jerarquies entre els individus, fent així un ús eficient del
volum d’aigua utilitzat.
Els factors que més influeixen en les característiques hidrodinàmiques dels
tancs són la seva forma i les configuracions d’entrada i sortida d’aigua, ja que seran
determinants en el comportament del flux.
L’estudi hidrodinàmic dels tancs s’ha fet mitjançant l’anàlisi dels temps de residència
(Residence Time Distribution, RTD). Amb aquesta tècnica s’obtenen les corbes de
RTD,i posteriorment s’estudia la seva forma. Aquestes corbes RTD representen les
concentracions de sortida del tanc d’un traçador al llarg d’un període de temps
Per a la realització de l’estudi s’han analitzat diferents situacions de cultiu,
variant la densitat de peixos i l’altura d’aigua del tanc per poder avaluar quin és l’efecte
de la presència de peixos bentònics en l’hidrodinàmica de tancs tipus raceways.
Les diferències en els resultats obtinguts en els diferents experiments,
permetran la detecció, si és el cas, de corrents de curt circuit i volums morts d’aigua,
poden determinar finalment quines són les condicions més favorables per tal que la
circulació del flux faciliti un ambient el més homogeni possible per als peixos.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/
Open Access
Efecte de la presència de peixos bentònics en les característiques hidrodinàmiques dels tancs Raceways
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/86172023-10-08T00:09:20Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Balanya Martí, Teresa
Iranzo Iranzo, Fco. Jose
Morte Vidal, Oriol
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.775683688067602; north=41.26011321187893; name=Sant Pere de Ribes, Barcelona, Espanya
2010-02-25T10:32:12Z
2010-02-25T10:32:12Z
2010-01-15
http://hdl.handle.net/2099.1/8617
El projecte es basa en el dimensionament d’una instal•lació per al tractament de les aigües residuals d’una casa de colònies. Aquesta casa es troba situada en el terme municipal de Sant Pere de Ribes.
La instal•lació inclourà una fossa sèptica per al pretractament de les aigües residuals i un aiguamoll de flux subsuperficial pera al tractament primari d’aquestes aigües. La fossa té una capacitat de 6 m3 d’aigua residual i l’aiguamoll té unes dimensions de 10,6 x18 x 0.3m.
Aquesta instal•lació ha estat dissenyada per tenir una ocupació mitja de la casa de 50 habitants equivalents, considerant que aquets consumeixen 150 litres d’aigua al dia per terme mig.
En el projecte s’hi descriu tot el necessari per realitzar la construcció de la instal•lació, com ara les canonades,arquetes, impermeabilitzacions... Les parts principals de projecte són la memòria i annexes, els plànols, el plec de condicions i pressupost.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Enginyeria hidràulica, marítima i sanitària::Enginyeria sanitària
Septic tanks
Projecte
Aigües
Residuals
Aiguamoll
Aigües residuals -- Sanejament
Projecte d'un sistema de tractament d'aigües residuals mitjançant un aiguamoll per a 50 habitants equivalents situat al terme municipal de Sant Pere de Ribes
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101032021-04-18T18:44:25Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Ornat Longarón, Cèsar
Sorribas Royo, Francisco Javier
Serrano Molina, Davinia
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.7867481708526611; north=41.4261807939308; name=Sant Sadurní d'Anoia, Barcelona, Espanya
2010-11-10T12:08:48Z
2010-11-10T12:08:48Z
2009-01-15
http://hdl.handle.net/2099.1/10103
En les finques Can Romeu de l’empresa de Caves Recaredo i Els Casots propietat del Sr. Josep Esteve situats a la comarca de l’Alt Penedès, es vol determinar per cada tipus de gestió de sòl (convencional, ecològic i biodinàmic), els nematodes fitoparàsits, entomopatògens, com els lliures, així com la presència de fongs entomopatògens, per poder determinar si les pràctiques de gestió la condicionen.
Una vegada aplicats els tractaments, els resultats de tots tres cultius ha sigut semblant i cap gènere suposava una amenaça per el cultiu. Els gèneres fitoparàsits trobats amb més densitat de població han sigut el Pratylenchus i Paratylenchus i la proporció dels nematodes lliures i els fitoparàsits ha estat igualada en tots els casos. La quantitat de nematofauna en sòl es va veure afectada dràsticament per els diferents tractaments en els cultius ecològic i biodinàmic, on els resultats obtinguts han sigut similars. El convencional ha sigut el cultiu que menys nematodes fitoparàsits contenia abans d’aplicar els tractaments, en canvi amb els nematodes entomopatògens s’ha produït el cas contrari. Pel que fa a fongs entomopatògens del sòl es pot dir que en cada tipus de cultiu hi predomina uns gèneres específics però el Fusarium ha estat present en la gran majoria de les mostres. S’ha de tenir en compte, que alguns factors han sigut determinants per la densitat de la nematofauna com són els diferents factors ambientals i externs i treballs practicats per cada tipus de cultiu.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Nematode-plant relationships
Nematofauna
nematode
fitoparàsit
entomopatògen
Pratylenchus
Paratylenchus
Fusarium
Vinya -- Malalties i plagues
Nematofauna i organismes entomopatògens present en tres sòls de vinya gestionats segons sitemes de producció convencional, ecològic i biodinàmic
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101402021-04-18T18:44:25Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Izquierdo Figarola, Jordi
Cardona García, Mireia
Rueda Vázquez, Inmaculada
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.5135420999999951; north=41.7325486; name=Calaf, Barcelona, Espanya
east=1.6180658683226739; north=41.58430860723994; name=Igualada, Barcelona, Espanya
east=2.1668706000000384; north=41.6316583; name=Caldes de Montbui, Barcelona, Espanya
2010-11-12T12:39:09Z
2010-11-12T12:39:09Z
2008-04-15
http://hdl.handle.net/2099.1/10140
L’objectiu d’aquest estudi ha estat caracteritzar l’emergència de les males herbes en cereals en funció dels factors ambientals que influeixen sobre aquesta. L’estudi s’ha dut a terme amb quatre espècies: Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Avena sterilis i Bromus diandrus. Mitjançant el càlcul dels graus dia, graus termals i graus hidrotermals acumulats, s’han relacionat els efectes que la temperatura i l’aigua tenen sobre l’emergència, aplicant el model de temps termal i temps hidrotermal.
Partint d’un assaig dut a terme a les poblacions de Calaf i Igualada s’han caracteritzat
les dues espècies més abundants segons les dades del mostratge realitzat durant tot el
cicle del cultiu, Lolium rigidum i Papaver rhoeas. A Calaf la població de Lolium
rigidum és 3.78 vegades més gran que la de Papaver rhoeas. El 50% de l’emergència a
camp es completa amb: 145.58 graus dia, 132.06 graus termals i hidrotermals* per
Papaver rhoeas i, 409.5 graus dia, 376.24 graus termals i hidrotermals* Lolium
rigidum. A Igualada la població Papaver rhoeas és 1.9 vegades més gran que la de
Lolium rigidum El 50% d’emergència es completa amb: 133.6 graus dia, 87.4 graus
termals i hidrotermals* per Papaver rhoeas i, 245.87 graus dia, 231.63 graus termals i
hidrotermals* per Lolium rigidum. D’altra banda, en un assaig d’emergència dut a terme
a Caldes de Montbui, amb Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Avena sterilis i Bromus
diandrus, es va determinar mitjançant les dades d’humitat i temperatura del sòl, la corba d’emergència de les quatre espècies amb el model de temps hidrotermal. Per dur a terme el càlcul dels graus hidrotermals va ser necessari fer un assaig per determinar el
potencial hídric base per a la germinació de les llavors de les quatre espècies estudiades.
Els resultats obtinguts van ser: -1.32 MPa Bromus diandrus, -0.69MPa Avena sterilis i -
0.58 Lolium rigidum. L’únic cas en què no s’ha pogut fer el càlcul ha estat per a
Papaver rhoeas, ja que aquesta no ha germinat en l’assaig i no s’ha obtingut el seu potencial hídric base.
El model hidrotermal permet relacionar alhora temperatura i humitat i, descriu i
quantifica els efectes que tenen sobre l’emergència de les llavors. Amb els resultats obtinguts als assaigs s’ha arribat a la conclusió de que el model de temps hidrotermal, ha estat el que millor defineix l’emergència observada de les males herbes en el camp aquell any, i per tant, pot ser una bona eina per la presa de decisions sobre el moment d’aplicació de tractaments.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Conreus herbacis extensius
Weeds--Climatic factors
Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Avena sterilis, Bromus diandrus, emergència, graus dia, graus termals,
graus hidrotermals, potencial hídric base, temperatura base.
Males herbes -- Identificació
Cereals -- Conreu i millora
Estudi de l'emergència de males herbes en cereals
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/117772021-04-18T18:44:26Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Iranzo Iranzo, Francisco José
Ros López, Carmen
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=2.1418134889376006; north=41.539504633623594; name=Can Pobla, Sabadell, Barcelona, Espanya
2011-05-03T08:48:42Z
2011-05-03T08:48:42Z
2011-01
http://hdl.handle.net/2099.1/11777
El objeto del Proyecto Final de Carrera es la mejora de una instalación de riego
existente en una finca de 6.5 ha, situada en el término municipal de Sabadell (Valles
Occidental, Barcelona).
La mejora contempla la instalación de riego por aspersión con cobertura total en 4,5 ha
dedicadas actualmente a cultivos hortícolas, así como el riego por goteo en 2 ha de
frutales.
La finca dispone de un sistema de riego por aspersión móvil y por goteo mediante cintas
de exudación con una eficiencia de aplicación del riego muy baja, aspecto que se
manifiesta en una distribución desigual de los rendimientos en las parcelas regadas. Se
identifica igualmente un coste elevado tanto de la factura eléctrica como de la mano de
obra destinada al riego que cuestiona la viabilidad de la explotación. Consecuentemente,
el promotor decide la automatización del riego, buscando una mayor eficiencia y una
disminución de los costes operativos.
El proyecto se organiza en cuatro documentos administrativos: Memoria y Anejos,
Planos, Pliego de Condiciones y Presupuestos. Se contempla el estudio de los
condicionantes climáticos y edáficos en base a los cuales se ha realizado el diseño
agronómico e hidráulico de las instalaciones de riego. El suministro del agua se hace
mediante la explotación de 4 pozos de que dispone la finca. Las tuberías enterradas son
de PVC de 6 y 10 atm de presión nominal (PN) y diámetros nominales entre 90 y 32
mm. Las tuberías aéreas del sistema de riego por goteo son de Polietileno de baja
densidad de 2.5 PN y diámetro nominal de 10.3 mm. Las potencias de las bombas
resultante son de 15 CV y 7,5 CV para el riego por aspersión y por goteo
respectivamente.
En el caso del riego por goteo, se ha diseñado un sistema de fertirrigación para los
árboles frutales
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Enginyeria del medi rural::Instal·lacions de regadiu
Irrigation engineering--Spain
Regatge -- Instal·lacions
Proyecto de mejora del sistema de regadío en 6.5 ha de la finca Can Pobla (Sabadell,Barcelona)
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/136802021-04-18T18:44:26Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Gorchs Altarriba, Gil
Majó i codina, Josep Maria
2011-12-02T14:31:21Z
2011-12-02T14:31:21Z
2011-11
http://hdl.handle.net/2099.1/13680
En els darrers anys s'han produït diverses pujades considerables del preu del blat a nivell mundial, i, conseqüentment, al nostre país. Això ha provocat cert debat en l'opinió pública, especialment per quina pot ser la seva repercussió en el preu dels productes elaborats amb cereal.
L’objectiu fonamental d’aquest estudi és analitzar l’evolució del preu del blat i el del pa –com a producte vinculat directament al blat i de consum habitual-, per tal de cercar si existeix una correlació directa entre una pujada considerable del preu del blat i el seu reflex en el preu del pa. És a dir, si puja el blat, si també ho fa el pa.
Per tal de tenir una visió temporal força dilatada, s’han cercat les dades des de l’any 1970 fins al 2010, observant les diferents fases que hi ha hagut a l’hora de determinar o fixar el preu del cereal i el del pa. Complementàriament s’ha estudiat el preu d’alguns dels factors de producció que intervenen en el cultiu del blat, per a veure si seguien una evolució igual.
Sobretot la idea és rebatre la percepció que es té, i es manifesta públicament, que per molt que pugi el preu del blat, aquest fet no ha de significar automàticament una pujada considerable del preu del pa. Com es conclou, la proporció del valor del blat en una barra de pa és poc significativa per a influir excessivament en el preu final d’aquesta. Amb la qual cosa la correlació de preus no existeix, i en la fixació del preu del pa hi intervenen altres factors que no depenen dels empresaris agraris. Per tant, aquests no són responsables directes de l’increment del preu del pa a resultes de l’alça dels preus del blat.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Indústria dels cereals i derivats
Whole wheat bread
Preu
Blat
Pa
Variacions
Influència
Pa -- Indústria i comerç
Estudi de la influència de les variacions del preu del blat envers el preu del pa (1970 a 2010)
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101322021-04-18T18:44:26Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Fanlo Grasa, Raül Joaquim
Chaabi Carrilero, Laila
Rabasa Vilanova, Carlos
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=2.119911730441345; north=42.15087654963883; name=Les Llosses, Girona, Espanya
2010-11-12T10:34:18Z
2010-11-12T10:34:18Z
2008-07-15
http://hdl.handle.net/2099.1/10132
L’objectiu principal del treball és la caracterització de l’efecte del sacrifici al
deslletament d’un conjunt de 50 vedelles que han estat sacrificades durant el 2007 per
l’empresa “Vedella Rosada de Carns de Confiança”, la qual comercialitza carn rosada.
Aquestes vedelles són filles de vaques de cria de boví de carn de la comarca del
Ripollès, s’han alimentat exclusivament de llet de les seves mares i dels farratges i
pastures naturals obtingudes de les mateixes explotacions on han nascut. A més, no
reben cap tipus d’alimentació complementària.
En els resultats obtinguts, les vedelles filles de toros de raça Llimusí són les que
han experimentat millors resultats productius. Les vedelles filles de toros de raça
Xarolais no s'adapten tant bé al sistema de sacrifici al deslletament, encara que donen
un major rendiment a la canal. De les vedelles de raça Bruna pura, els animals nascuts
a l’estiu presenten millors resultats. Al analitzar l'efecte que tenen les diverses
variables sobre els resultats productius, resulta el pes al naixement i el pes al sacrifici
com a factors més determinants, mentre que el creixement i la edat al sacrifici no són
tan rellevants.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ramaderia::Bestiar boví
Calves
vedella, carn rosada, deslletament, creixement, rendiment, canal
Vedells -- Alimentació
Efectes del sacrifici al deslletament dels vedells de cria sobre el creixement, rendiment a la canal i pes total de carn comercialitzada
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/63472022-10-16T00:38:22Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Iranzo Iranzo, Fco. Jose
Hereter Quintana, Agnès
Aguilar Gomis, Regina
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.4399455000000216; north=41.2210731; name=Bonastre, Tarragona, Espanya
2009-02-16T12:50:25Z
2009-02-16T12:50:25Z
2009-01-15
http://hdl.handle.net/2099.1/6347
Aquest treball és un estudi de viabilitat tècniceconòmic
de la finca
el Sitgeti, situada al municipi de Bonastre, Baix Penedès.
És una finca d’agricultura ecològica i també aplica principis de
permacultura. El propietari i treballador de la finca, Lluís Javier Freire, fa
bàsicament cultius hortícoles i els comercialitza al mercat de Tarragona i a
clients particulars propers.
Fins fa poc cultivava gran varietat d’hortícoles, però degut a la
sequera, el cabal de la font ha disminuït, de manera que vol fer una
redistribució dels cultius que s’adaptin a les noves condicions, així com fer
acotxats per a reduir l’evapotranspiració.
La finca és de 18 ha, de les quals 16,6 són de bosc i 1,4 són de cultiu.
No obstant, 0,3 ha de cultiu són de secà ja que estan per sobre de la
bassa més alta i el promotor de moment no vol fer inversions en
infraestructures. De manera que tenim 1,1, ha de cultiu aptes per al
regadiu, de les quals actualment els cultius ocupen una superfície de 0,34
ha.
En el projecte es pretén posar en funcionament el màxim de
superfície cultivable apte per al regadiu, és a dir 1,1, ha., i es fa una
avaluació financera sense i amb intervenció.
En aquest treball també s’ha fet un estudi dels sòls de la finca. Els
paràmetres estudiats són: humitat higroscòpica, granulometria, densitat
aparent, carbonat de calci, pH, conductivitat elèctrica, capacitat
d’intercanvi catiònica, bases de canvi, saturació de bases, matèria
orgànica, nitrogen total, fòsfor assimilable i calç activa.
Els sòls de la finca són carbonatats, pedregosos, de pH bàsic, no
sòdics, no salins, de textura franca i amb un bon contingut de matèria
orgànica. Són sòls rics en Ca, Mg i K, però pobres en P en la majoria dels
casos. Els nivells de calcària activa són entre mitjans i alts. En aquest treball
es fa una proposta de fertilització en base a les deficiències de fòsfor.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Agricultural ecology
Permaculture
El Sitgeti
Tarragona
Permacultura
Ecologia agrícola
Estudi de la viablilitat de la finca “El Sitgeti” (Tarragona), de 18 ha, aplicant principis de l’agricultura tradicional i la permacultura
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/122742022-10-16T00:40:23Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Hereter Quintana, Agnès
Mas Rafart, Pere
Urkiaga Rodríguez, José Ignacio
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2011-06-15T10:04:47Z
2011-06-15T10:04:47Z
2011-03-28
http://hdl.handle.net/2099.1/12274
En el present estudi s'han analitzat els continguts de Fòsfor assimilable (mètode Olsen)
i Potassi (mètode Mehlich) en sòls de 9 localitzacions de la Catalunya central. S'ha mostrejat
una parcel·la per cada tipus de maneig: convencional i ecològic. De cada parcel·la es van
analitzar 4 mostres compostes dels primers 30 cm de profunditat de sòl: de 0 a 10 cm, de 10 a
20 cm i de 20 cm endavant. En total s'han analitzat 202 mostres de sòl.
S'ha realitzat un estudi comparatiu entre els continguts dels nutrients (ANOVA),
comparant-les entre els diferents horitzons així com entre els diferents manejos. Igualment, per
analitzar l'eficiència de les aportacions en cada maneig es va estudiar la correlació entre
aquestes aportacions i les dades obtingudes.
En les parcel·les analitzades hi ha una disponibilitat mitjana de Fòsfor assimilable (19,2
mg / kg en convencionals i 20,7 mg / kg en ecològiques) i alta de Potassi (0,62 cmol c /kg en
convencionals per 0,52 cmol c /kg en ecològics) fins a 30 cm de profunditat.
Malgrat les diferències en els continguts mitjos obtinguts, no presenten diferències
estadísticament significatives, ni entre horitzons ni entre els diferents manejos.
Els continguts trobats en les parcel·les guarden una alta correlació amb l'abonat rebut
en les parcel·les ecològiques. Per contra, en les parcel·les convencionals aquesta correlació és
molt feble
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Edafologia
Phosphorus in agriculture
Fòsfor
Potassi
Sòl
Maneig
Fòsfor en l'agricultura
Estudio comparativo de fósforo y potasio en suelos de la Cataluña central con manejo convencional y ecológico
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/77402021-04-18T18:44:27Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Gorchs Altarriba, Gil
Lescano, Soledad
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.8704540777862348; north=41.53887498476435; name=Esparreguera, Barcelona, Espanya
2009-11-06T11:17:37Z
2009-11-06T11:17:37Z
2009-09-20
http://hdl.handle.net/2099.1/7740
Aquest TFC és una proposta per desenvolupar un jardí agrícola a les feixes de la masia
Can Tobella, Esparreguera. Avui la masia no es activa i un grup de joves fa servir les
seves instal•lacions pels cap de setmana. L’objectiu es que aquest grup realitzi la
proposta per aprendre sobre el maneig de plantes, d’aquesta manera aprofitar les feixes que són abandonades. Es va investigar quines espècies són presents a Can Tobella i els seus usos. A partir de les característiques de la flora, es proposen les actuacions sobre les
feixes i les diferents espècies. Finalment es planteja la metodologia, com un procés participatiu que consisteix encerrades i pràctiques amb la gent perquè ells mateixos desenvolupin la proposta prenent les decisions que creguin més convenients.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura
Rural development
Can Tobella
Esparreguera
Feixes
Masia
Desenvolupament rural
Proposta d'aprofitament per a les feixes de la masia Can Tobella, Esparreguera
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/42642022-04-10T00:52:14Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Oca Baradad, Joan
Masaló Llorà, Ingrid
Fusté Ballesteros, Jordi
López Pérez, Francesc
2007-09-21T09:37:12Z
2007-09-21T09:37:12Z
2007-06
http://hdl.handle.net/2099.1/4264
Treball fi de carrera
The objective of this work is to develop a methodology to characterize from the hydrodynamic point of view in a circular tank using a acoustic velocimeter techniques techniques, as well the design and construction of a structure for the correct hold of the probe.
An experimental design was out, which consists of the creation of a structure that allowed precise displacements of the probe. Different configurations were made in which different volumes, inlet diameters and heights of water were used. Data acquisition consisted in the measurements in a series of points of the tank. From the program of the probe, called HorizonADV, the data acquisition was made later data were filtered by an specific program called WinADV. Calculations were made using a spreadsheet to find the resist tank coefficient.
The comparison of the obtained results has indicated that there are in the different points a the tank. With these velocities, has been found the integrated velocity of the tank and its respective resist tank coefficient.
Tank coefficients, were very similar. This gives to understand, that resist tank coefficient was stable and that it can be very useful in order to obtain the desired velocities self-cleaning, within a safe range for fish of velocities.
eng
spa
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Pesca::Aqüicultura
Aquacultural engineering
Coeficiente de resistencia del tanque
Autolimpieza
ADV
Tanque circular
Coeficient de resistencia del tanc
Autoneteja
Tanc circular
Resist tank coefficient
Autocleaning
Circular tank
Aqüicultura -- Instal·lacions
Determinación del coeficiente de resistencia en tanques circulares
Determinació del coeficient de resistència en tancs circulars
Determination of the resist coefficient in circular tanks
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/117762021-05-20T07:44:35Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Auleda Amorós, Josep Maria
Baila Ferreres, Hugo Salvador
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.7204279000000042; north=41.2472257; name=Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Espanya
2011-05-03T08:30:10Z
2011-05-03T08:30:10Z
2011-04
http://hdl.handle.net/2099.1/11776
El present treball final de carrera, consisteix en un projecte d’activitat regit
o estructurat per el compliment de la llei 20/2009 del 4 de desembre de
Prevenció i Control Ambiental de les Activitats. Totes les activitats
productives establertes a Catalunya tenen per obligació el compliment
d’aquesta llei.
El compliment d’aquesta llei és bàsic per a l’obtenció del corresponent
permís administratiu per exercir l’activitat. En el cas presentat amb el
compliment d’aquesta llei obtindríem la llicència ambiental d’una
cooperativa dedicada a l’elaboració d’oli verge, és a dir, una Almàssera
L’objecte del treball es doncs per una part, realitzar un projecte d’activitat
per tal d’adequar-se a la llei 20/2009, i per l’altra el disseny i
dimensionament de la instal·lació elèctrica i il·luminació per tal de
condicionar una nau industrial a la activitat que es durà a terme a dins
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Enginyeria del medi rural::Construccions rurals
Olive oil mills
20/2009
Almàssera
Instal·lacions
Cooperatives agrícoles -- Catalunya
Projecte tècnic per l'adequació d'una nau industrial per cooperativa agrícola
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/103372021-04-18T18:44:28Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Pons Valls, Josep Maria
Ariet Pulido, Xavier
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.986626386642456; north=41.275742324160106; name=ESAB, Castelldefels, Barcelona, Espanya
2010-11-26T10:17:59Z
2010-11-26T10:17:59Z
2010-09-15
http://hdl.handle.net/2099.1/10337
Aquest projecte té com objectiu l’aixecament topogràfic de la zona que envolta l’ESAB.
Aquest aixecament s’ha reflectit en un plànol que s’ha realitzat amb l’ajuda d’un programa de dibuix assistit per ordinador (AutoCad), en el qual quedaran determinades la situació del hivernacle, el camp de pràctiques , l’edifici de l’escola i els carrers i edificacions envoltants. Dit plànol té una escala de 1/300
per tal que entrin tots els detalls. Pel traçat de les corbes de nivell he utilitzat el programa Mdt4.
Prèviament hi hagut un treball de camp i seguidament un treball de gabinet.
En el treball de camp s’han implantat unes bases topogràfiques en el terreny usant el mètode de poligonal en un itinerari tancat. Des d’aquestes s’han realitzat les amidaments a tots els punts necessaris mitjançant el mètode de radiació. L’aparell utilitzat va ser una estació total.
En el treball de gabinet s’ha calculat les coordenades de les bases i dels punts que conformen el plànol. S’ha calculat el tancament de l’itinerari de les bases. I una vegada calculades les bases, s’ha calculat la radiació dels punts des de cada estacionament. Per tot això he fet ús de fulls d’ Excel per facilitar els càlculs.
S’ha partit de dues bases topogràfiques de les que es coneixia les seves coordenades UTM (Universal Transversa de Mercator) mesurades per GPS diferencial. El sistema de referència és el sistema oficial anomenat ED50 (European Datum 1950).
En aquest treball l’origen oficial d’altituds es el nivell mitja del mar a Alacant (Altura Ortomètrica).
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geomàtica
Mappings
L’aixecament topogràfic
Bases topogràfiques
Estació total
Fulls d’ Excel
Coordenades UTM
Topografia
Aixecament topogràfic de la zona adjacent de l'ESAB
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/225842021-04-18T18:44:28Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Simó Cruanyes, Joan
López Alonso, Marta
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2014-09-23T12:26:41Z
2014-06
10000-01-01
http://hdl.handle.net/2099.1/22584
La mongeta (Phaseolus vulgaris L.) és un cultiu tradicional a Espanya
socioeconòmicament rellevant, de característiques nutricionals d’alt valor i tradició culinària a la nostra regió. Per facilitar l’ús de l’espècie pels milloradors i investigadors és necessari mantenir i documentar la diversitat genètica de mongetes. Donat que la quantitat d’entrades recollides a les col·leccions del Centre Nacional de Recursos Fitogenètics (CRF-INIA) és molt gran, dificulta la regeneració, caracterització i difusió de dades. Per aquest motiu, s’ha treballat sobre la col·lecció nuclear, que actualment
consta de 202 entrades representatives de la totalitat de la col·lecció.
Es cultivà totes les mostres de la col·lecció nuclear en igualtat de condicions ambientals per registrar les descripcions a nivell de planta i de llavor. A més a més, es regenerà les existències de les col·leccions.
Les dades obtingudes de la caracterització agromorfològica d’aquest treball s’inclourà,
juntament amb la documentació obtinguda per altres institucions que també pertanyen
al projecte global, a la base de dades del CRF-INIA i es podrà consultar a través de la
pàgina web http://www.crf.inia.es/crfesp/paginaprincipaljudia.asp.
En aquest TFC s’analitza algunes de les metodologies aplicades en la caracterització
de Phaseolus vulgaris L. i es proposen nous mètodes per optimitzar el procés i els
resultats.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Producció vegetal
Common bean--Research
Mongeta
Phaseolus vulgaris L
Col·lecció nuclear
Caracterització agromorfològica
Mongetes -- Anàlisi
Caracterització de la col·lecció nuclear de Phaseolus vulgaris L. Optimització de mètodes i estudi de resultats
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/40622021-04-18T18:44:28Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Codina López, Daniel
Bastos Pirra, Ramiro
Simón Bueno, Óscar
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física i Enginyeria Nuclear
Universitat Politècnica de Catalunya. Centre de Cooperació per al Desenvolupament
Cruz Roja Ecuatoriana
Cruz Roja Española
Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria
Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (FLACAM)
Universidad Nacional de Salta
east=-79.95843969999999; north=-4.1031257; name=Celica, Equador
east=-65.42319759999998; north=-24.7821269; name=Salta, Província de Salta, Argentina
2007-05-23T10:56:48Z
2007-05-23T10:56:48Z
2007-01-12
http://hdl.handle.net/2099.1/4062
Les comunitats camperoles de Tape Iguapegui (Algarrobito en castellà) i Celica agrupen
respectivament a 25 i 52 famílies participants en dos projectes de desenvolupament agrícola, “Desarrollo agrícola en Algarrobito”i “Huertas familiars y granges comunitàries en Celica”. L’objectiu d’aquests projectes és millorar els sistemes de maneig agropecuari
d’ambdues comunitats, basats principalment en el blat de moro de “Tumba Roza y
Quema”. L’objectiu del present treball era evaluar a priori els impactes del projecte sobre
la sostenibilitat integral dels sistemes i així maximitzar aquests mateixos impactes. Amb
aquest fi s’utilitzà la metodologia MESMIS ,Metodologia per a l’Avaluació de Sistemes de
Maneig incorporant Indicadors de Sostenibilitat, .proposada per Astier i Masera(1999). Els
projectes de cooperació s’iniciaren l’any 2005. L’obtenció de dades pel present treball va
tenir lloc en la fase prèvia a la implementeció dels projectes. Les principals conclusions
estretes a partir d’aquest estudi són:
i) L’avaluació de la sostenibilitat dels sistemes de maneig i l’avaluació a priori dels
impactes dels projectes de cooperació permet millorar l’eficiència en la seva
implementació.
ii) La diversificació de la producció permetrà millorar la sobirania alimentària i en
permetre una major participació de la dona
iii) El deficient maneig sanitari de la cabana ramadera fa prioritari un pla de sanejament
abans d’introduir reproductors milloradors.
iv) Els ingressos econòmics de les comunitats celicanes provinents de l ‘explotació
agrícola han arribat pràcticament al màxim. Per tant d’ara en endavant s’hauran
de planificar actuacions sobre la transformació del blat de moro, la
comercialització i la posada en marxa d’activitats ecoturístiques.
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Sistemes de maneig
Sostenibilitat
MESMIS
Eficiència
Sostenibilitat de dos projectes de cooperació al desenvolupament agrícola a Tape Iguapegui (Argentina) i a Celica (Ecuador)
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/102422021-04-18T18:44:28Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Serrano Porta, Lídia
Herrera Merino, Juan Antonio
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.814160300000026; north=41.501395; name=Masquefa, Barcelona, Espanya
east=1.7503807539673062; north=41.52139684764279; name=Piera, Barcelona, Espanya
east=1.7866523248687827; north=41.42433351066546; name=Sant Sadurní d'Anoia, Barcelona, Espanya
east=1.8230624000000262; north=41.465996; name=Sant Llorenç d'Hortons, Barcelona, Espanya
2010-11-18T10:18:19Z
2010-11-18T10:18:19Z
2009-04
http://hdl.handle.net/2099.1/10242
Aquest treball es continuació del presentat en 2008 per Roser Catasús Colomé i Carles
Fernández Gotzens (estudiants de l’especialitat industries agroalimentàries), i desenvolupat a
la mateixa zona d’estudi que el present treball durant l’estiu de 2007. Tant a ells com a Lydia
Serrano els vull agrair el fet d’encetar aquest estudi i de facilitar-me doncs la meva feina, ja que
encara que la redacció d’aquest estudi ha estat en solitari, ha estat per mi una veritable guia
que m’ha acompanyat durant tot aquest esforç.
Cal afegir que aquests estudis tenen continuació en el projecte que es realitzarà durant
2009 i 2010 amb tres varietats blanques (Macabeu, Xarel·lo i Chardonnay), i que va ser
mereixedor de la I Beca Cristòfor Mestre i Artigas de viticultura i enologia atorgada per Vinseum
(Museu de les cultures del vi de Catalunya), aquest treball serà dut a terme per Roser Catasús i
per mi mateix i coordinat per Lydia Serrano.
La teledetecció permet, dintre de l’àmbit de la viticultura de precisió, contribuir a la gestió adequada
de la variabilitat espacial (intra i interparcel·la) presents a les explotacions vitícoles, un exemple d’això és
la verema selectiva. Amb la utilització d'espectres d'alta resolució (reflectàncies de l'espectre
electromagnètic en distintes longituds d’ona, en el visible i infraroig proper) i amb I'infraroig tèrmic, s’obté
informació sobre les propietats biofísiques de la vegetació (contingut de pigments, estat hídric, estructura,
activitat fotosintètica, etc.), la qual ens permet valorar l’estat fisiològic i estructura de la vegetació. Aquesta
seria informació valuosa per la elaboració d’indicadors del rendiment i qualitat que permetin estimar el
potencial enològic i ajudin a la determinació del moment òptim de la collita.
En condicions semiàrides i sense la possibilitat de reg (Alt Penedès i Anoia), els índexs de vegetació
(i.e. SR, NDVI, índex de raó simple i índex de vegetació de diferencia normalitzada respectivament) però,
no són indicadors fiables del contingut hídric de la planta, ni tampoc bons indicadors dels canvis fisiològics
espacials i/o temporals en condicions d’estres, és per això que s’ha proposat estudiar altres índexs que
ens permetin caracteritzar l’estat fisiològic de la vegetació a partir de l’obtenció d’aquests espectres d’alta
resolució i de la termometria d’infraroig.
L’estudi s’ha fet sobre Vitis vinifera cv. Chardonnay en parcel·les de l’Anoia i l’Alt Penedès
(Barcelona), desenvolupant-se el treball de camp a l’estadi de verol pel que fa a la presa de les
reflectàncies espectrals (sensor terrestre), termometria d’infraroig i dels paràmetres fisiològics i
d’estructura de la planta (superfície foliar exposada, extinció de la llum en la coberta-fIPAR, estat hídric).
En aquest mateix període es van prendre imatges espectrals de les parcel·les amb un sensor
aerotransportat (resolució espacial = 0,5 metres) de les que s’ha obtingut un índex de vegetació,
concretament el PCD (Plant Cell Density). Més endavant, en el moment de la verema, es van determinar
paràmetres de rendiment i qualitat.
En las condicions d’aquest estudi el desenvolupament vegetatiu s’ha vist condicionat per la
disponibilitat hídrica com mostra l’estreta relació entre NDVI i SR amb el potencial hídric al alba (Ψalba,
R2= 0.50, p<0.05) i (R2= 0,48, p<0.05) respectivament. És més, l’índex d’aigua (WI) ha resultat un bon
indicador de la conductància estomàtica com posa de manifest l’estreta relació establerta amb la
diferencia de temperatura entre la coberta i l’aire al migdia determinada a partir de termometria d’infraroig
(R2= 0,47, p<0.05).
Cap dels dos índexs de vegetació, NDVI i SR, utilitzats àmpliament per l’estima del vigor en vinya,
han resultat correlacionats significativament amb paràmetres d’estructura i conseqüentment tampoc s’ha
trobat cap relació entre aquests i el rendiment.
L’índex NPQI (Normalized Phaeophytinization Index) s’ha mostrat estretament relacionat amb
ΔTmigdia (R2= 0.52, p<0.001), el que indica canvis en la composició pigmentaria (como podria ser la
degradació de la clorofil·la) associats a fenòmens d’estrès dels ceps.
Pel que fa a la qualitat, l’índex SIPI (Structure Insensitive Pigment Index)resultà un bon indicador de
pH (R2=0.43, p<0.05) mentre que NPQI estava relacionat amb el GAP (Grau alcohòlic probable)
(R2=0.32,p<0.1).
L’estreta relació observada entre l’índex SR mesurat a nivell de coberta i l’índex PCD derivat a partir
de les imatges obtingudes amb el sensor aerotransportat, mostra la validesa de l’aproximació que s’ha fet
en aquest treball en que s’avalua la idoneïtat dels índexs hiperespectrals a nivell de coberta.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Thompson seedless grape
Vitis vinifera cv. Chardonnay
disponibilitat hídrica
reflectància hiperespectral
WI
NDVI
SR
PCD
SIPI
NPQI
termometria d’infraroig SFE
fIPAR
potencial hídric al alba
Raïms -- Varietats
Teledetecció de l’estructura i de l’estat fisiològic de la vinya a nivell de coberta i aèria: prospecció d’indicadors de rendiment i qualitat del raïm(Vitis vinifera cv. Chardonnay)
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/63512021-10-10T01:32:04Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Cañameras Riba, Núria
Gorchs Altarriba, Gil
Viñas Trullas, Susana
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.7061442000000397; north=41.7284297; name=Rajadell, Barcelona, Espanya
2009-02-16T12:42:32Z
2009-02-16T12:42:32Z
2009-01-15
http://hdl.handle.net/2099.1/6351
En este trabajo final de carrera se presenta la valoración económica de una
finca rustica sometida a una expropiación como consecuencia de la
ampliación del “eix transversal” en el termino municipal de Rajadell.
En esta valoración se ha utilizado el método de la renta, ya que es el único
que permite la nueva ley del suelo.
Se ha hecho un estudio comparativo de ambas leyes 8/2007 y 6/1998 (ley
anterior). Bajo el criterio de la antigua ley se procederá a valorar el mismo
terreno por el método comparativo. De la comparación de los resultados de
ambos métodos se extrae como conclusión que la ley actual solo tiene en
cuenta la rentabilidad de la tierra, lo que limita el valor del bien tasado. La
antigua ley 6/1998 considera, además otros parámetros que ponderan al alza
el valor, como calidad agrológica de la tierra, vías de acceso, emplazamiento,
comunicaciones, así como otras consideraciones de tipo especulativo.
Como conclusión, bajo la nueva ley del suelo, en caso de expropiación la tierra
se valora por lo que es, no lo que pueda llegar a ser en un futuro incierto.
Es decir que el valor del terreno sufre una depreciación por la aplicación de la
nueva ley del suelo que solo analiza la rentabilidad de la tierra como parámetro
de valoración. Por lo tanto no podemos dejar de cuestionar como efectuar la
valoración en los casos de expropiación de terrenos económicamente
improductivos, pero situados en emplazamientos con potencial crecimiento
urbanístico.
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes econòmics
Farms
Ley del suelo (8/2007)
Finca Agrícola
Valoració agrària
Expropiació
Afectación de la ley del suelo (8/2007) en la valoración de una finca agrícola sometida a expropiación
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/117982021-04-18T18:44:28Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Gil Moya, Emilio
Llorens Calveras, Jordi
Villalta Quintana, Eulàlia
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=2.0453882217407227; north=41.28845673143176; name=08840 Viladecans, Barcelona, Espanya
east=0.9712600708007812; north=41.71982429695879; name=Castell del Remei, Lleida, Espanya
2011-05-04T09:39:23Z
2011-05-04T09:39:23Z
2010-11
http://hdl.handle.net/2099.1/11798
La necessitat de millorar la qualitat de les produccions i reduir el impacte ambiental en les
activitats agrícoles han estat els motius pels quals les noves tecnologies i la millora dels equips
electrònics són imprescindibles en l’aplicació de fitosanitaris de l’anomenada agricultura de
precisió.
El Grup de Maquinària Agrícola de la UPC fa 3 anys que participa amb el projecte
d’investigació OPTIDOSA (Projecte finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación) que té com
a objectiu principal aconseguir una qualitat i seguretat òptimes en l’aplicació de fitosanitaris tot
incorporant les més modernes tecnologies en la determinació del volum òptim d’aplicació en
fruiters, vinya i cítrics. Aquest treball ha consistit en estudiar la figura del receptor GPS com a
possible eina de millora del prototip estudiat en el projecte (prototip VIÑA) i d’aquesta manera,
optar al control dels paràmetres velocitat i posició i avaluar la seva influència en l’aplicació
proporcional del prototip.
Com a primer objectiu es va decidir desenvolupar un programari amb el software LabVIEW 8.5,
capaç d’adquirir, processar i emmagatzemar les dades procedents dels GPS a temps real. Un
cop el programa es va considerar funcional, es van dur a terme quatre assajos a camp amb el
prototip, el receptor GPS i el programari creat. De totes les dades obtingudes, es van analitzar
amb profunditat aquelles que feien referència a la velocitat d’avançament i coordenades de
posició UTM. La finalitat de l’anàlisi consistia en establir si ambdues variables eren prou
influents en l’aplicació de fitosanitari com per a ser tingudes en compte en el sistema d’aplicació
modular. Els resultats obtinguts mostren que existiria una diferència significativa en la quantitat
de fitosanitari polvoritzat si el sistema d’aplicació proporcional utilitzés les dades de velocitat
provinents del receptor GPS a temps real. A més, les desviacions respecte la trajectòria a
seguir pel prototip a camp, calculades a partir de les coordenades provinents del GPS, també
afecten a la quantitat de fitosanitari a aplicar i en la homogeneïtat de la distribució. Amb l’ús del
receptor GPS a temps real per a la correcció d’aquestes desviacions i per al control precís de la
velocitat, s’aconseguiria optimitzar l’aplicació proporcional del prototip
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fitopatologia
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Enginyeria del medi rural::Maquinària agrícola
Global Positioning System
GPS
Viña
LabView
UTM
Fitorreguladors
Disseny i desenvolupament d'un programari per al'adquisició i tractament de les dades d'un sistema GPS per la millora dels tractaments fitosanitaris
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/174172021-04-18T18:44:28Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Mas Serra, Maite
Verdú González, Antoni Maria Claret
Racionero Cots, Carla
east=2.1698641777038574; north=41.61304397627574; name=Caldes de Montbui, 08140, Barcelona, Espanya
2013-02-27T13:49:01Z
2013-02-27T13:49:01Z
2013-01
http://hdl.handle.net/2099.1/17417
S’ha estudiat l’evolució de la coberta herbàcia d’un cultiu de cirerers per a fusta
d’una parcel·la de la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui) en el període abril-juny
2012 i s’han comparat diverses variables d’aquesta coberta (recobriment, biomassa,
etc.), en funció de dos factors (sistema de reg -2 nivells, “reg” i “no reg”- i localització dins la parcel·la –3 nivells, “bloc 1”, “bloc 2” i “bloc 3”-).
La coberta herbàcia estudiada presenta una composició florística que va evolucionant ràpidament amb el temps i hi són representades 15 famílies. D’aquestes,
3 famílies (Compostes, Gramínies i Fabàcies) representen més d’un 50% del total (el
58% dels tàxons pertanyen a aquestes 3 famílies). La riquesa d’espècies és elevada
(43 tàxons) i predominen els tàxons amb forma vital “teròfits” (87%), de fulla ampla
(84%) i amb pol·linització entomòfila (76%). Les espècies més abundants, que dominen la comunitat, són una minoria (4 espècies arriben a representar el 20% de la
biomassa total en algun dels dies de mostratge).
Les característiques de la coberta pel que fa a recobriment i biomassa varien molt en funció de la localització dins de la parcel·la. Manca identificar quins factors
determinen en major mesura aquesta heterogeneïtat, tot i que es tracta molt
probablement de característiques edàfiques. El recobriment ha oscil·lat entre un mínim
del 15% i un màxim del 95%. Pel que fa a l’evolució de la biomassa aèria (g de pes
sec/m2) al llarg del temps, ha variat entre un màxim de 105.7 g/m2 el 3/05/2012 i un
mínim de 69.5 g/m2 el 30/05/2012, antenint-se generalment entre 75 i 80 g/m2.
L’índex de diversitat de Shannon de la comunitat ha oscil·lat entre un valor
mínim de 2,23 el 13/06/2012 i un màxim de 3,07 el 24/04/2012.
Pel que fa a les variables analitzades estadísticament, l’anàlisi de la variància i
la separació de mitjanes indiquen que:
- el factor "bloc" (lligat al tipus de sòl) és significatiu per les variables “recobriment”, “número d’espècies”, “biomassa”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 20%”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 10%”,
“biomassa de les espècies amb biomassa superior al 5%” i “biomassa espècies
de fulla ampla”. En totes aquestes variables, el test Tukey detecta diferències
significatives entre la mitjana del bloc 3 i la mitjana dels altres blocs.
- el factor “reg” (lligat al sistema de reg) és significatiu per gran part de les variables relacionades amb biomassa (total, d'espècies amb biomassa superior al 20%, al
10% i al 5%). En dues d’aquestes variables (biomassa d’espècies amb biomassa
superior al 20% i al 10%), el test Tukey detecta diferències significatives entre la
mitjana a la zona amb reg i la mitjana a la zona sense reg.
- el factor interacció reg-bloc és significatiu per a la variable “número d’espècies”.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fructicultura
Tillage--Spain
coberta herbàcia
reg
treball del sòl
fruiter
cirerer
Torre Marimon
Cirerer
Evolució de la coberta herbàcia d’una parcel•la de cirerers per a producció de fusta en un entorn de clima mediterrani
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39552022-05-01T02:34:34Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Flos Bassols, Rosa
Batllevel i Alemany, Sílvia
Planas i Díaz, Lídia
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2007-03-12T08:30:43Z
2007-03-12T08:30:43Z
2006-04
http://hdl.handle.net/2099.1/3955
El llobarro, és una de les espècies tradicionalment més apreciada en el
Mediterrani, conjuntament amb l’orada.
La seva alta valoració i la limitada oferta pesquera (actualment de 1.000 tones
anuals), van fer que els preus del mercat fossin molt alts (19 €/kg) i com a conseqüència,
va incrementar l’activitat aqüícola a partir de l’any 1985.
Van haver de passar més de deu anys, perquè l’oferta aqüícola d’Espanya
s’igualés amb la pesquera, l’any 1993. A partir d’aquest moment, la progressió va ser
espectacular, passant de 370 tones a l’any 1993 a 4.513 l’any 2004.
Aquest increment continuat de l’oferta ha modificat els preus, provocant una
reducció d’aquests. La situació del sector durant el 2003-2004 va ser de recuperació, amb
un relentiment de l’increment de la producció i un augment pausat dels preus, provocat
per una supressió de les ajudes a la producció per part de la Unió Europea (Luna
Sotorrío, L. et al, 2004).
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Pesca::Aqüicultura
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Indústria del peix
Estudi comparatiu de la composició proximal i anàlisi sensorial del múscul dorsal i el múscul ventral del llobarro
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101962021-05-20T13:13:11Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Almirall Malivern, Antonio Rafael
Sánchez Pimley, Paula
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.985666011500598; north=41.27625148766838; name=Castelldefels, Barcelona, Espanya
east=2.0453882217407227; north=41.28845673143176; name=Viladecans, Barcelona, Espanya
2010-11-15T15:38:19Z
2010-11-15T15:38:19Z
2008-09-12
http://hdl.handle.net/2099.1/10196
L’equip de Millora Genètica de l’ESAB juntament amb SERIDA (Servicio Regional de
Investigación y Desarrollo Agroalimentario de Asturias) porta un programa d’introducció de gens de resistència assistit per marcadors genètics, en Mongeta del Ganxet (L67), en el què es pretenen aconseguir resistències a l’antracnosi (Colletotrichum lindemuthianun) i al BMV o virus del mosaic.
A l’hivernacle del Campus del Baix Llobregat, la majoria dels intents del cultiu les plantes naixien bé però, en arribar a la floració, moltes plantes començaven a mostrar símptomes d’assecament i col·lapse de les fulles i la majoria morien abans que les tavelles arribessin a madurar. En aquests intents es van perdre algunes línies d’encreuaments i, per
tant, abans de perdre tot el material es va decidir que era prioritari esbrinar les causes de la mort de les plantes al hivernacle.
El disseny experimental ha consistit en cultivar les mongeteres estudiant quatre factors diferents: la localitat, el substrat, l’aigua de reg i els tractaments fungicides.
L’excés de salinitat de l’aigua de Castelldefels fa reduir el vigor general de les plantes, endarrereix la floració i, sobre tot, redueix la producció degut a l’elevada mortalitat en les plantes.
Per al cultiu en hivernacle, cal disposar-ne d’un en condicions, ben emplaçat i amb un
mínim control de temperatura i ventilació.
Habitualment, el substrat Compo 100% dóna resultats significativament superiors que
els substrats Compo-Perlita, que es troba en segon lloc, i Compo-Sorra, que dóna els pitjors resultats.
La millor combinació per tenir plantes sanes i que arribin al final del cicle seria, per
ordre d’importància, aigua amb baix contingut en sals, substrat Compo 100%, un hivernacle adequat i un tractament preventiu fungicida espaiat en el temps fins la floració.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Biotecnologia i millora genètica vegetal
Plant biotechnology
Phaseolus vulgaris, hivernacle, salinitat de l’aigua, substrat, fungicida.
Biotecnologia de les plantes
Estudi de les causes de la mortalitat del cultiu de mongeters a l'hivernacle del campus del Baix Llobregat
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/127112021-04-18T18:44:29Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Barco Guijarro, María Carmen
Mitjans Mas, Rosa
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2011-07-25T11:59:21Z
2011-07-25T11:59:21Z
2011-07
http://hdl.handle.net/2099.1/12711
El projecte que presentem tracta de la redacció del pla d’empresa per a un projecte d’emprenedoria de producció i comercialització de fruita i verdura sota criteris agroecològics.
El pla d'empresa és l'eina principal que s’utilitza per decidir si el projecte és prou sòlid per crear el negoci, o si bé si és necessari que recondueixi algun aspecte comercial, productiu, d'organització o financer. També ens permet analitzar la futura situació de l'empresa davant del mercat real i els seus competidors, així com determinar el model de direcció i organització adequats per a assolir els objectiu fixats.
Aquests estan basats en tres {mbits, l’empresarial, el social i el financer.
Com a objectius empresarials, s’ha proposat i elaborar un disseny realista del pla productiu, per quantificar la producció i les hores de m{ d’obra necess{ries. La cartera de productes de l’empresa, estar{ formada per gairebé 30 varietats.
Els objectius socials estan encaminats a les persones amb la finalitat de donar feina a tantes com sigui necessari.
Per últim s’ha elaborat un complet estudi financer que ens proporciona les bases necessàries pel desenvolupament del negoci dintre del món empresarial
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Organic farming--Spain
Pla
Empresa
Hortofrutícola
Agroecològica
Agricultura ecològica
Pla d'empresa per a un projecte d'emprenedoria de fruita i verdura en producció agroecològica al Baix Llobregat
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2117/771782023-02-19T04:45:29Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Martínez Farré, Francesc Xavier
López Martínez, Margarita
Capdevila i Mayà, Oriol
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.729881999999975; north=41.257984; name=Sant Pere de Ribes, Barcelona, Espanya
east=2.163437604904175; north=41.51466705497186; name=Montcada i Reixac, Barcelona, Espanya
east=1.1579423000000588; north=41.6707178; name=Tàrrega, Lleida, Espanya
2015-09-29T16:36:49Z
2015-06
10000-01-01
http://hdl.handle.net/2117/77178
La gran quantitat de residus generats pel creixent consum i desenvolupament del sistema econòmic capitalista
constitueixen un problema ambiental, social i econòmic. Per tal de minimitzar aquesta circumstància, cal realitzar
una bona gestió dels residus mitjançant un gran esforç de reducció i prevenció així com de segregació, per tal de
facilitar el tractament i aprofitament posterior.
El compostatge, com a sistema de gestió de residus de la Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM), en
permet la valorització amb la finalitat d’obtenir una esmena orgànica alhora que es redueix la quantitat de residus
biodegradables que es destinaran a dipòsits controlats en cas de no presentar una qualitat suficient.
Aquest Treball Final de Carrera consisteix en l’estudi del procés de compostatge en tres plantes amb diferent
tipologia quant a capacitat i sistema de compostatge: Planta de Compostatge de Tàrrega, Planta de Compostatge
de Sant Pere de Ribes i Planta de Tractament Mecànic‐Biològic Ecoparc 2. En tots tres casos es parteix de Fracció
Orgànica de Residus Municipals (FORM) però mentre que en les dues primeres es composta amb resta de poda
triturada, en l’Ecoparc 2 el material de partida és la fracció sòlida de digerit de la FORM.
En primer lloc es recopila informació sobre les característiques i funcionament de les instal∙lacions i en relació a la
població servida i es comparen les tres plantes. Els resultats indiquen que la capacitat i tipologia de tractament de
les insta∙lacions estudiades responen a la població a la que donen servei i a l’entorn en el qual es troben, fet que
també influeix en la qualitat inicial de la FORM.
En segon lloc, es caracteritzen els materials generats a cada instal∙lació, des de les fraccions d’entrada i els
materials de procés fins el compost, dins una mateixa instal∙lació i es comparen entre plantes, per als paràmetres
d’humitat, pH, conductivitat elèctrica, nitrogen amoniacal i orgànic, matèria orgànica, relació carboni/nitrogen i
densitat aparent. El compost també és avaluat en base als requeriments del RD506/2013 sobre producte
fertilitzants, incloent els metalls pesants, així com el grau d’estabilitat química. En tots els casos, les condicions de
partida per al procés no són les més idònies, donat que la relació C/N de la barreja inicial està molt per sota de
l’aconsellat fet que produeix una pèrdua considerable de nitrogen orgànic al llarg del procés. Les variacions que
s’observen per als diferents paràmetres i plantes estudiats no presenten patrons comuns, però en general
disminueix la humitat, el nitrogen orgànic i la matèria orgànica mentre que el pH i la CE tendeixen a augmentar. El
grau d’estabilitat del compost de les tres instal∙lacions indica que el procés encara no està acabat ja que no
s’assoleix el llindar mínim del 50 %.
Per últim, s’avalua també el procés de compostatge en base a la seva eficiència en relació a la pèrdua de matèria
orgànica i a la conservació del nitrogen. Les tres intal∙lacions presenten una reducció reducció de matèria orgànica
notòria però amb diferències segons la tipologia de la planta, sent la planta de Tàrrega la que presenta una major
eficàcia de transformació i Ecoparc 2 la que menys, però cal considerar que prové d’una digestió anaeròbia prèvia.
Les variacions en la conservació del nitrogen resulten diferents entre instal∙lacions, on Sant Pere de Ribes presenta
una conservació major que les altres.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Compost
Compostatge
Fracció orgànica de residu municipal
Eficàcia del procés
Eficàcia del procés
Nitrogen orgànic
Compostatge -- Anàlisi
Comparació del procés de compostatge de la fracció orgànica de residus municipals en tres tipus diferents d'instal·lació en relació a la seva capacitat
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/103232021-04-18T18:44:29Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Fanlo Grasa, Raül Joaquim
Hernández Navarro, Alfred
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
Universitat Politècnica de Catalunya. Centre de Cooperació per al Desenvolupament
Association pour le Développement Economique Social et Culturel (ADESC)
east=-14.105940799999985; north=13.1440754; name=Saré Coly Sallé, Vélingara, Senegal
2010-11-25T09:57:15Z
2010-11-25T09:57:15Z
2009-07-05
http://hdl.handle.net/2099.1/10323
Amb aquest treball es pretén incidir principalment sobre les condicions
d´alimentació i maneig de les vaques de la Comunitat Rural de Saré Coly Sallé. En
particular a l´època seca, quan hi ha més carència d´aliments.
També pretén minimitzar l´interacció negativa ramaderia-agricultura, en
especial a la zona de l'Anambé, diversificar l'alimentació dels animals i la conservació
d'aquests aliments
S'han identificat tres zones amb unes característiques diferents entre elles però
amb problemàtiques semblants.
Pobles de la CR de Saré Coly Sallé, proposta d'aprofitament de restes de cultius,
rotació de pastura-cultiu i conservació de pastura.
Granja d'ADESC, proposta de ració, rotació de pastura-gramínia-lleguminosa,
conservació pastura i divisió de la superfície en zones.
Anambé, proposta de rotació d'arròs i aprofitament de parcel·les per
l'alimentació animal .
El benestar i la producció animal és pot millorar, així les propostes adreçades a
les tres zones s'interrelacionen i complementen entre elles per assolir els objectius.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ramaderia::Bestiar boví
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Cattle--Feeding
Saré Coly Sallé, ADESC, desenvolupament, alimentació vaques, N'Dama.
Vaques -- Aliments
Proposta de millora en el maneig i l'alimentació de vaques a la comunitat rural de Saré Coly Sallé
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/51882021-04-18T18:44:29Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Mas Serra, Maite
Verdú González, Antoni Maria Claret
Ros Freixedes, Roger
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2008-09-04T10:14:07Z
2008-09-04T10:14:07Z
2008-07-07
http://hdl.handle.net/2099.1/5188
S’han estudiat els principals factors que condicionen la germinació de les llavors de la
mala herba Digitaria sanguinalis (forcadella): el paper de les cobertes de la llavor en l’estat de
latència i els requeriments tèrmics i lumínics per a la germinació.
1) Les llavors d’aquesta espècie recentment dispersades són latents. L’extracció de
glumes i glumel•les millora la capacitat de germinació. El percentatge de germinació
és gairebé del 100% si, a més, es danya el pericarp. L’aplicació d’un extracte etílic
de glumes i glumel•les causa un retard en la germinació. Això suggereix la
possibilitat que hi hagi substàncies inhibidores de la germinació presents en les
glumes i glumel•les de les espiguetes de D. sanguinalis. Tractaments d’escarificació
amb substàncies químiques com el NaOCl i l’H2O2 augmenten la capacitat de
germinació i trenquen l’estat de latència de les cariòpsides. Els resultats
suggereixen que hi ha un paper tant de les glumes i glumel•les (presència de
substàncies inhibidores) com del pericarp (impermeabilitat al pas d’algunes
substàncies). Cal contrastar totes dues hipòtesis en posteriors estudis.
2) Les llavors de D. sanguinalis germinen entre 10 i 42 ºC. La llum estimula la
germinació d’aquesta espècie. El màxim percentatge de germinació s’assoleix en
temperatures alternants de 20/30 ºC, tant en condicions de llum com de foscor. En
condicions de temperatura constants, el màxim percentatge de germinació
s’aconsegueix a 30 ºC, però la taxa de germinació és màxima als 28 ºC. Les
temperatures òptima i base es troben entre 28 i 30 ºC i entre 9 i 11,5 ºC,
respectivament. Les diferències amb els resultats presentats per altres autors
poden ser degudes al mètode utilitzat o a diferències genètiques entre diferents
poblacions.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Botànica
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Producció vegetal
germination
seeds
Forcadella
Latència
Espigueta
Glumes
Glumel·les
Lemma
Pàlea
Pericarp
Etanol
Hipoclorit sòdic
Peròxid d’hidrogen
Temperatura
Llum
Llavors
Germinació
Males herbes
Germinació de llavors de Digitaria sanguinalis: paper de les cobertes i requeriments tèrmics
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/42872021-04-18T18:44:29Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Claramunt Blanes, Josep
Fibla Matamoros, Rosa
Verdiell Sales, Juliana
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=0.5458939634369244; north=40.576164088274275; name=Alcanar, Tarragona, Espanya
east=0.5896357000000307; north=40.6204924; name=Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, Espanya
2007-10-01T14:11:29Z
2007-10-01T14:11:29Z
2007-09-05
http://hdl.handle.net/2099.1/4287
Treball final de carrera
Es proposa l’aprofitament d’un residu, la closca de musclo, per a la fabricació de ciment.
Es tracta d’un tractament de reaprofitament d’un residu que en abocadors genera una problemàtica com són olors, lixiviats, etc. D’aquesta manera al mateix temps que s’eviten aquests conflictes se li dóna un ús a un material de rebuig, que per la seva composició química fa que sigui interessant l’estudi per a la fabricació de ciment.
Aquesta composició te com a major component el CaO, component que en el ciment s’aporta principalment a través de la calcària, a més la closca també aporta Si i Al. Però en l’estudi ens centrem en la incorporació de la closca de musclo passada per un molí de boles i tamisada a 1 mm, barrejant-la amb el ciment. Es realitzen diverses provetes en diferents percentatges (0%, 1%, 2%, 3%, 4%, 5% i 10%) per tal de determinar amb quin d’aquests percentatges s’obté un ciment de millor qualitat, això es determina en funció de la resistència d’aquestes provetes., d’aquesta manera es decideix quina és la proporció més adient. Tots aquests procediments per determinar la resistència de cada barreja es fan seguint la norma UNE-EN 196-1. Per últim es realitzarà un estudi econòmic amb la finalitat de saber si el projecte és viable.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Productes d’origen animal
Mussel fisheries
Closca de musclo
ciment
resistència
Musclos
Aprofitament de la closca de musclo per al procés de fabricació de ciment
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101342013-03-05T10:01:51Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459oai:upcommons.upc.edu:2099.1/53152023-10-08T06:25:45Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Josa March, Ramon
Balanya Martí, Teresa
García Gutiérrez, Sonia
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.8842486295166054; north=41.33811077276409; name=Begues, Barcelona, Espanya
2008-09-04T09:51:35Z
2008-09-04T09:51:35Z
2008-07-25
http://hdl.handle.net/2099.1/5315
Las operaciones de restauración a menudo se realizan sobre vertientes (o taludes) con fuertes pendientes y en condiciones geomorfológicas poco estables, que de forma casi inevitable generan aguas de escorrentía y de lixiviación que ingresan en los cursos de agua de la zona. De esta forma la aplicación de lodos ricos en sustancias potencialmente contaminantes, debe hacerse de forma que se minimicen los riesgos, por tanto utilizando materiales de restauración seguros. Tanto los lodos compostados como los secados térmicamente representan potencialmente una mejora frente a los lodos deshidratados de uso más frecuente en agricultura.
Mediante el análisis de metales pesados y especies iónicas en los lixiviados, se ha analizado el riesgo de contaminación de los sistemas acuáticos adyacentes a la cantera, sobretodo las aguas superficiales y freáticas.
Se han evaluado los resultados obtenidos en los lixiviados y se ha determinado que la utilización de lodos de depuradora compostados o secados térmicamente en la restauración de canteras calcáreas, no presenta un riesgo importante de contaminación por metales pesados y salinidad de las aguas superficiales y subterráneas.
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Edafologia
sewage sludge
Restauración de canteras
Lodos de depuradora sometidos a secado térmico
Lodos de depuradora sometidos a compostaje
Sustrato extracción
Sustrato trituración
Lixiviados
Metales pesados
Cationes y amiones
Fang residual
Restauración de canteras de caliza con lodos de depuradora: efectos en los lixiviados
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/47102015-08-31T12:49:58Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459oai:upcommons.upc.edu:2117/783522021-04-18T18:44:29Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Gras Moreu, Anna Maria
Nache Dachs, Lluís
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2015-10-27T14:14:16Z
2015-07-05
10000-01-01
http://hdl.handle.net/2117/78352
En l’estudi dels paràmetres qualitatius incidents sobre la varietat Chardonnay per a l’elaboració de Cava es tracta de fer una introducció sobre els factors que cal tenir en compte per a obtenir un bon raïm preveient quin serà el seu destí final.
L’avaluació i repercussió de cadascun dels paràmetres vegetatius, agrometeorològics, sanitaris i analítics sobre la varietat esmentada centren el cos del treball, de tal manera que es podrà aprofundir sobre aquesta temàtica tan específica.
A més a més, s’incidirà sobre els resultats obtinguts des d’un punt de vista crític i analític que permetrà inclús contrastar les diferents tècniques utilitzades durant la campanya de verema al laboratori del celler.
Finalment, s’establiran uns patrons generals que cal seguir per a obtenir un Cava de qualitat juntament amb una valoració global dels resultats, permetent-nos així valorar la coherència de les respostes.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Viticultura
Grape industry--Spain--Catalonia
Raïm
Paràmetres qualitatius
Chardonnay
Cava
Cava
Estudi dels paràmetres qualitatius incidents sobre la varietat de raïm Chardonnay per a l'elaboració de cava
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/49142021-05-20T22:16:28Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Josa March, Ramon
Esteban Casado, Joel
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2009-05-07T10:55:56Z
2009-05-07T10:55:56Z
2008-04-15
http://hdl.handle.net/2099.1/4914
El projecte de transformació en regadiu del Canal Segarra-Garrigues preveu la posada
en reg d'un total de 70.150 hectàrees ubicades a les comarques de la Noguera, la
Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià. Aquesta transformació ha de
promoure el desenvolupament econòmic de la zona i l'equiparació del potencial agrari
amb les zones properes que ja disposen de sistemes de regadiu.
Aquest projecte es realitza des del si d’un conveni de treball universitat-empresa amb
l’empresa de consultoria i enginyeria Àmbit Rural i neix de la necessitat de proveir
d’informació de cultius al punt d’assessorament del nou regant del canal Segarra-
Garrigues.
En aquest treball s’elaboren mapes d’aptitud pels cultius de Col-i-flor, Bròquil,
Romanescu , Carxofa i Espinacs, realitzant una avaluació del territori per aquests usos
agrícoles. Els mapes d’aptitud de cultiu es realitzen mitjançant un Sistema d’Informació
Geogràfica que permet visualitzar de manera gràfica i geogràficament referenciada el
resultat obtingut.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Reg
Geographic information systems --Spain
Canal Segarra-Garrigues
Sistemes informació geogràfica
Conreus de regadiu -- Catalunya
Elaboració de mapes d'aptitud de cultiu per a l'àrea regable del canal Segarra-Garrigues utilitzant sistemes d'informació geogràfica
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/103072023-02-19T07:41:44Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Carazo Gómez, Núria
López Pérez, Dolores
Sainz García, Claudia
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
Universitat Politècnica de Catalunya. Centre de Cooperació per al Desenvolupament
Fundació Laia Mendoza
east=79.84928119999995; north=12.5293336; name=Vedanthangal, Tamil Nadu, Índia
2010-11-24T13:03:12Z
2010-11-24T13:03:12Z
2009-09-15
http://hdl.handle.net/2099.1/10307
El projecte amb títol “Proposta de Millora del Cultiu d‟Aloe vera L. al Sud d‟Índia dins del Marc d‟una Activitat de Cooperació pel Desenvolupament” és un projecte de cultiu sostenible d‟Aloe vera L. associada amb altres espècies autòctones o naturalitzades a la zona i està basat en conceptes d‟agricultura ecològica. Amb aquest projecte es pretén informar dels beneficis en el creixement i altres aspectes de l‟Àloe quan es cultiva en associació amb altres plantes de característiques complementàries, les diferents maneres de cultivar aquesta planta en funció de la situació geogràfica, així com les tasques i millores que s‟han de portar a terme per realitzar la posta a punt d‟una explotació d‟Aloe vera L. a Vedanthangal, una zona rural del Sud d‟Índia.
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Floricultura
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Aloe vera
Aloe vera L.
Associació
Espècies autòctones
Agricultura ecològica
Cooperació
Índia
Cooperació internacional -- Índia
Plantes conreades
Propuesta de mejora para el cultivo de Aloe Vera en el sur de India dentro del marco de una actuación de cooperación para el desarrollo
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/167122021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Kallas, Zein
Alcañiz Rodríguez, Alberto
2013-01-08T11:17:45Z
2013-01-08T11:17:45Z
2012-11
http://hdl.handle.net/2099.1/16712
El present treball té com a finalitat donar respostes sobre la situació del mercat de productes ecològics a la península Ibérica, i quines són les opinions dels consumidors d‟aquest tipus de productes.
Per poder entendre el mercat de productes ecològics, primerament hem fet un anàlisi de la situació començant a nivell mundial i a la Unió Europea, seguit d‟un més detallat per als dos països més importants que formen la península, España i Portugal. Hem estudiat els paràmetres que condicionen el mercat ecològic a través de la superfície agrícola ecològica, operadors, legislació, comercialització i organismes de suport dels productes ecològics als dos països, per determinar l‟evolució i les perspectives de futur del mercat.
Una vegada analitzades les dades globals, és important conèixer les opinions dels consumidors d‟aquests productes, quins aspectes valoren més, i quins es poden millorar. Per això hem realitzat un estudi de mercat a través d‟enquestes per una mostra representativa de consumidors ecològics , a dues zones punteres en aquets tipus de consum, com és la capital i província de Barcelona, i la regió portuguesa anomenada Região de Lisboa, per finalment realitzar la comparació d‟opinions dels consumidors als dos països i observar la diferència en tendències.
Un estudi que mostra que les opinions i actituds dels consumidors cap els productes ecològics a les regions de Barcelona i Lisboa són similars i pateixen problemàtiques semblants tret d‟algunes tendències puntuals. El consum dels productes s‟enfronta a les mateixes barreres en les dues ciutats, el sobrepreu, un nivell baix d‟informació sobre els productes i els seus mètodes de producció per part dels consumidors i, la falta de varietat i oferta en els comerços habituals.
En aquest marc de consum s‟esdevé prioritari conèixer més els consumidors, adoptar una sèrie d‟accions per rebaixar el sobrepreu, i proporcionar una major informació sobre els productes per afavorir la fidelització del consum i desenvolupar la gran potencialitat del mercat de productes ecològics.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes socials
Green products--Purchasing
Productes ecològics
mercat ecològic
consumidors
enquesta
España
Portugal
Agricultura ecològica -- Catalunya
Agricultura ecològica -- Espanya
Actituds i opinions del consumidor cap els productes ecològics a la Península Ibèrica
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/114342021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Serrat i Sitjas, Xavier
Casañas, F. (Francesc),
Unzueta, Jordi
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2011-03-24T09:49:03Z
2011-03-24T09:49:03Z
2011-02-25
http://hdl.handle.net/2099.1/11434
La salinització dels deltes on es cultiva una bona part de l’arròs al mon i la
invasió cada vegada més agressiva de l’arròs silvestre que competeix amb el
cultivat, fan necessari el desenvolupament de noves varietats tolerants a la
salinitat i resistents a herbicides.
En el treball es mutagenitzen cèl·lules d’arròs de la varietat tradicional
Montsianell amb Etil Metà Sulfonat (EMS), i es sotmeten en suspensió a
diferents dosis d’herbicides (glufosinat d’amoni, imazamox, rimsulfuron i
glifosat) i concentracions elevades de NaCl, per veure si s’han produït
mutacions que confereixin resistència o tolerància a aquests estressos.
En general els cultius control es van desenvolupar millor que els mutagenitzats,
segurament per que l’ADN en la mutagènesi s’ha vist afectat massa
negativament. Això pot ser degut a la utilització d’un agent mutagen poc
adequat o a la utilització de dosis massa elevades de mutagen.
El mètode només ha resultat efectiu per a obtenir línia mutant resistent a
glufosinat d’amoni, es a dir, per a modificar la glutamina sintasa de manera que
sigui funcional però no afí al glufosinat d’amoni
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Biotecnologia i millora genètica vegetal
Rice--Genetic engineering
Arròs -- Aspectes genètics
Obtenció de línies mutants d’arròs resistents a herbicides i tolerants a salinitat mitjançant selecció en cultius mutagenitzats de cél·lules en suspensió
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101942021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Ornat Longarón, César
Sorribas Royo, Francisco Javier
Cortés Rubira, José
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=2.2551369667053223; north=41.63408864651744; name=Canovelles, Barcelona, Espanya
2010-11-15T15:29:12Z
2010-11-15T15:29:12Z
2008-09-25
http://hdl.handle.net/2099.1/10194
En el control de las infecciones fúngicas dentro del contexto de la agricultura ecológica se hace patente la necesidad de investigar y desarrollar nuevos fungicidas que puedan constituir una alternativa eficaz al uso de formulados de cobre.
El extracto etanólico de própolis (EEP) obtenido a partir de una maceración alcohólica (etanol 96% (v/v)) de própolis bruto, al 17,5% (p/v), aplicado a una concentración de 150μl por cada 100cc de agua (15% (v/v)), ha presentado actividad fungicida frente a Alternaria. solani, tanto
en condiciones de campo sobre el cultivo de tomate, como en condiciones in Vitro, siendo esta concentración un valor muy próximo a la inhibición de la tasa de crecimiento diario en un 50%(ED50 239μl/100cc). Pese a que los análisis de cuantificación de flavonoides muestran, por su bajo contenido en flavonoides, que se trata de un própolis de baja calidad.
Todos los resultados de este ensayo, junto con otros estudios anteriores citados en este trabajo, apuntan a que el uso de los EEP como fungicida y bactericida en el control de enfermedades fitopatógenas podría llegar a desarrollarse como alternativa al uso de los formulados de cobre.
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fitopatologia
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Pests--Integrated control
Extracto etanólico, Própolis, Fungicida, Alternaria solani, Cobre.
Plagues -- Control integrat
Evaluación del efecto de extractos etanólicos de própolis sobre el control de Alternaria solani en cultivo ecológico de tomate (Solanum lycopersicum.)
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/63492021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Reig Puig, Lourdes
Guia Delgado, Laura
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2009-02-16T12:24:29Z
2009-02-16T12:24:29Z
2009-01-15
http://hdl.handle.net/2099.1/6349
L’aqüicultura mediterrània va néixer fa poques dècades, com a sector de producció a
tenir en compte podríem dir cap als 80. Al 1985 la producció de l’aqüicultura
mediterrània era de 374 tones, essent Grècia, Espanya i França els països que semblaven
mostrar el major ímpetu. Al 1990, la producció s’havia multiplicat per 10, apareixent
Itàlia com a país destacat. Només cinc anys més tard la producció havia augmentat fins
a 12 vegades (FEAP, 2008). En els últims 10-15 anys aquest sector ha registrat una
evolució molt important tant pel volum produït com pel nivell tecnològic assolit. En
termes de producció es considera que el seu èxit ha estat tan espectacular com ho pugui
ser el de l’aqüicultura del salmó.
El terme aqüicultura mediterrània sembla genèric però en realitat inclou de forma
exclusiva l’aqüicultura marina i dins d’aquesta un nombre molt reduït d’espècies, entre
les quals destaquen clarament per sobre de la resta l’orada (Sparus aurata) i el llobarro
(Dicentrarchus labrax). Aquest és un dels trets que caracteritza aquest tipus
d’aqüicultura, la concentració de la producció en pràcticament només dues espècies.
Un altre tret interessant de l’aqüicultura mediterrània és que inclou països amb contexts
socioeconòmics molt diferents, ja que té lloc a les dues ribes de la Mediterrània, posant
en competència països amb condicions productives, tecnològiques i comercials molt
diferents, que per altra banda comparteixen les espècies, les condicions ambientals i els
mercats. En aquests anys ha passat de ser una indústria de baix volum i grans marges a
una de baixos marges i gran volum.
En un futur proper es preveu que l’aqüicultura mediterrània es desenvolupi encara més,
tant a una banda com a l’altre del Mar Mediterrani, però a banda dels reptes individuals
que pateixi cada país, s’enfronta al repte general de mantenir l’activitat en nivells
adequats de sostenibilitat, especialment ambiental però també econòmica.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Pesca::Aqüicultura
Sparus aurata
European seabass
Aquaculture
Aqüicultura
Mediterrani
Orades
Llobarros
Aqüicultura -- Mediterrani
Anàlisis de l'evolució de l'aqüicultura mediterrània en el període 1995 - 2005
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/129162023-02-19T08:26:01Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
López Pérez, Dolores
Carazo Gómez, Núria
Estrada Pont, Ana
Monzón Puerto, Andrea
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
Universitat Politècnica de Catalunya. Centre de Cooperació per al Desenvolupament
Asociación Casa Guatemala
east=-91.48405553010258; north=15.329986301171694; name=Huehuetenango, Guatemala
2011-09-23T09:59:56Z
2011-09-23T09:59:56Z
2011-09
http://hdl.handle.net/2099.1/12916
Este Trabajo final de Carrera (TFC) se engloba en un proyecto de cooperación
internacional, llevado a cabo por la Escuela Superior de Agricultura de Barcelona
(ESAB) en Casa Guatemala y financiado por el Centro de Cooperación para el
Desarrollo (CCD).
El objetivo general, es obtener información relevante de los problemas
agrícolas y ganaderos del orfanato Pueblo de los niños con el fin de alcanzar un
abastecimiento, aumentar la producción de los cultivos y elevar el nivel de ingresos y
alimentación, mediante la optimización de los recursos existentes.
El proyecto consta en la realización de un análisis in situ, sobre la situación y la
disponibilidad de los recursos agrícolas del orfanato, así como una serie de propuestas
de mejora que podrán ser implementadas posteriormente.
A partir de los estudios y análisis del viaje de Julio 2.010 a uno de los centros
de casa Guatemala, Pueblo de los niños, se propone una planificación y
reestructuración del Huerto Español y un resumen de las actividades agrícolas
existentes
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Agricultura sostenible
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
Orchards--Management
Cooperación
Guatemala
Optimización
Huertos
Horts comunitaris
Proyecto de actuación en Casa Guatemala para la optimización de las producciones agrícolas
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/77392021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Iranzo Iranzo, Fco. Jose
Barneto Otero, Marc
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=2.4145992999999635; north=41.6458576; name=Llinars del Vallès, Barcelona, Espanya
2009-11-06T10:49:54Z
2009-11-06T10:49:54Z
2009-06-15
http://hdl.handle.net/2099.1/7739
Es tracta d’un projecte d’activitats per sol•licitar la llicència municipal ambiental
d’una activitat d’emmagatzematge de materials fets de diferents tipologies de
fusta utilitzats en jardineria.
El contingut del projecte ve definit pel Reglament General de Desplegament de la
Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. D’acord amb
aquesta llei, l’activitat projectada està classificada com un annex II.2, activitats
sotmeses al règim de llicència ambiental, ja que es tracta d’un magatzem de
mercaderies amb una capacitat superior a 1000 m3 i una superfície superior a
2000 m2, i té una càrrega de foc superior de 250.000 MJ.
Està format per una memòria descriptiva on es detalla, entre d’altres dades
pròpies d’un projecte d’aquest tipus, la tipologia i desenvolupament de l’activitat,
les instal•lacions disponibles, les requerides. La memòria descriptiva va
acompanyada dels annexos pertinents on es tracten determinats apartats amb
major precisió.
Els apartats tractats en els annexos són, les proteccions contraincendis
necessàries pel tipus d’activitat a desenvolupar, la repercussió ambiental
d’aquesta sobre el medi, les instal•lacions elèctriques necessàries, l’estudi de
seguretat i salut, el pressupost de les instal•lacions, les normatives d’aplicació del
present projecte i la documentació gràfica pertinent per al tipus de projecte
elaborat.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Enginyeria del medi rural::Maquinària i instal·lacions agroindustrials
Gardens
Storage
Projecte d’activitats
Llicència municipal ambiental
Emmagatzematge
Jardineria-Aspectes ambientals
Emmagatzematge-Aspectes ambientals
Materials de construcció-Aspectes ambientals
Memòria tècnica descriptiva per la sol.licitud de la llicència municipal ambiental per la legalització d'una empresa dedicada a l'emmagatzematge d'elements constructius de jardineria
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39562021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Sánchez Bell, Esther
Borràs Fernández, Marta
Ezpeleta Maugeri, Martín
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2007-03-12T08:30:44Z
2007-03-12T08:30:44Z
2006-07
http://hdl.handle.net/2099.1/3956
Per a millorar agronòmicament la varietat tradicional de mongeta catalana Ganxet (Phaseolus vulgaris L.) s’estan introduint gens de resistència a antracnosi (Colletotrichum lindemuthianum) i Virus del Mosaic Comú de la Mongeta (BCMV) en la línea pura L67 o Montcau. També es vol introduir el gen fin, d’hàbit de creixement determinat. S’està treballant amb donadors diferents, introduïnt-se el gens per retroencreuament i aplicant-se selecció assistida per marcadors (MAS): Widusa (gens Co-6 i Co-42), A-493 (gen Co-9), Sanilac (gens fin, I i Co-2). Per ampliar el procés de millora de Montcau, es va fer la caracterització dels donadors Amanda (bc-12 ) i IVT7214 (bc-1), validant-se el marcador molecular ROBD05-1300 per bc-12 i el ROH14-1100, per bc-1 i, per tant, es recomana iniciar almenys un nou procés de retroencreuament per a obtenir la combinació que dóna resistència a BCMV i BCMNV (virus necròtic): bc-12 + I. A la generació BC4 de Widusa x Montcau, 2 de 8 plantes es van seleccionar amb els al·lels Co-6 i Co-42 simultàniament, amb els marcadors ROZ04-560 i ROAS13-950 respectivament. A la generació BC3 de A493 x Montcau, 5 de 7 plantes presentaven l’al·lel Co-9. seleccionades amb el marcador SB12-350. A la generació BC1 de Sanilac x Montcau, 3 de 6 plantes presentaven els al·lels I i Co-2 simultàniament, amb els marcadors SW13-690 i ROQ04-1440, respectivament. Cap dels marcadors descrits per els al·lels bc-u van resultar útils per a seguir la seva introducció en Montcau.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Biotecnologia i millora genètica vegetal
Selecció assistida mitjançant marcadors moleculars per a la introducció de gens de resistència i creixement determinat en la mongeta del Ganxet
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/130312021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Fàbregas Bargalló, Xavier
Andreu i Rosés, Pere
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2011-10-03T09:58:01Z
2011-10-03T09:58:01Z
2011-07
http://hdl.handle.net/2099.1/13031
Aquest treball és un tast de diverses experiències en el camp de la integració laboral de persones amb discapacitat. Està estructurat en tres blocs: el primer és una reflexió de les possibilitats d’inserció laboral que poden oferir els espais verds públics i de la tasca que realitzen els Centres Especials de Treball (CET) en aquest camp, la projecció de la seva experiència sobre tots els agents implicats en la gestió del verd públic (empreses privades, administracions locals i ciutadania) i les possibilitats de ser complementaris en aquestes tasques. El segon bloc és la descripció de la proposta de gestió integral de manteniment dels espais verds municipals, segons l’experiència i el model d’un CET i tenint en compte les connotacions actuals de crisi global. I finalment el tercer és la descripció d’un procés on el paper de la integració laboral agafa un rol d’encaix en una visió més global aplicada a una proposta de millora de la gestió de residus d’un municipi rural.
El treball amb sentit, la responsabilitat a l’hora de gestionar recursos col·lectius, el valor de la diversitat de la força laboral i la presa de consciència de que la comunicació és fonamental per passar a l’acció són elements essencials per poder fer un canvi de paradigma en la gestió dels béns col·lectius, tenint en comte el factor més important: les persones
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Aspectes socials
Integration of people with disabilities
Inserció
Gestió
Verds
Residus
Jardineria
La integració laboral de persones amb discapacitat en l'àmbit de la jardineria i el medi ambient. Descripció d'experiències en gestió del verd urbà i la gestió integral de residus
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/102482021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Blanco Abellán, Mónica
Ginovart Gisbert, Marta
Aloy Escudero, Núria
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2010-11-18T10:50:36Z
2010-11-18T10:50:36Z
2010-06-15
http://hdl.handle.net/2099.1/10248
La profilaxi i la terapèutica són pràctiques habituals en les explotacions ramaderes i constitueixen una despesa important per als productors. L’ús d’antimicrobians per tractar o prevenir l’aparició de malalties presenta una sèrie de controvèrsies bàsicament degudes a la repercussió que poden tenir en la salut del consumidor final.
L’objectiu d’aquest treball és el de valorar l’eficàcia d’antimicrobians per tractar i prevenir dues malalties que afecten als conills. Presentem dos estudis de camp realitzats en dues granges comercials de conills. El primer estudi és per valorar l’eficàcia de la colistina per prevenir i tractar la colibacil·losi causada per Escherichia coli. El segon estudi és per valorar l’eficàcia de la doxiciclina per prevenir i tractar malalties respiratòries causades per Pasteurella multocida.
Els assajos els duem a terme en dues granges amb alta prevalença de problemes digestius en un cas, i problemes respiratoris en l’altre. Amb les dades obtingudes s’avalua l’eficàcia dels medicaments a assajar comparant-los amb uns de comercials de referència.
Després de l’anàlisi dels resultats de l’assaig amb dues colistines diferents, podem concloure que hi ha prou evidències que indiquin la no inferioritat del tractament a assajar davant del de referència. En el cas de l’assaig amb doxiciclina, no hi ha prou evidències que indiquin la no inferioritat del producte a assajar davant del de referència.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ramaderia::Cunicultura
Escherichia coli infections
Estudis de camp amb conills
Eficàcia dels antimicrobians
Colibacil·losi
Malalties respiratòries
No inferioritat
Conills -- Malalties
Estudis de camp per valorar l'eficàcia d'antimicrobians per al tractament de malalties de conills. Anàlisi comparativa
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101352021-04-18T18:44:30Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Fanlo Grasa, Raül Joaquim
Planas Font, Quim
Vilaseca López, Xavier
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.8725120999999945; north=41.7387244; name=Sant Fruitós de Bages, Barcelona, Espanya
2010-11-12T11:10:16Z
2010-11-12T11:10:16Z
2008-06-12
http://hdl.handle.net/2099.1/10135
S’ha realitzat un estudi comparatiu per valorar les diferències observades en canviar la composició de la ració prepart, en un grup vaques lleteres de raça frisona de finals de gestació. L’experiència és realitzada en una explotació comercial.
Les dades de pH juntament amb les dades de producció, qualitat de la llet i incidències veterinàries, han estat tractades estadísticament amb el programa SAS, per contraposar-les amb dades anteriors al canvi de la ració prepart. L’evolució del pH urinari va esdevenir significatiu quan aquest es comparava amb el dia de presa de mostra de l’orina, és a dir, conforme les vaques s’aproximaven al part el seu pH disminuia fins a valors intermitjos de 6,3. S’ha trobat diferències significatives entre la ració amb sals i la que no en conté (p<0,05) per als 30 primers dies de producció, creient que les sals contribueixen a incrementar les produccions de les vaques multípares; per contra, no s’han trobat diferències significatives quan es comptabilitzen els 60 primers dies de lactació. Cal estar atent a l’evolució de les produccions de les vaques primípares, les quals disminueixen la producció de llet a causa de la introducció de la ració prepart. Per últim, no s’han detectat diferències en la concentració de greix, proteïna, lactosa i ESM (extracte sec magre) de la llet de les vaques produïdes pel canvi de ració. Després d’haver analitzat el conjunt de malalties no s’han copsat canvis significatius entre animals que hagin ingerit una ració convencional i altres que, a més, hagin menjat sals aniòniques també.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ramaderia::Bestiar boví
Dairy cattle
Vaques -- Cria i desenvolupament
Efecte de l’addició de sals aniòniques en la ració de vaques lleteres prepart
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101022022-10-30T08:45:09Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Fanlo Grasa, Raül Joaquim
Romero del Castillo Shelly, Mª del Rosario
Ciprés Tiscar, Àlex
Bea Enrich, Joan
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.7736633710937895; north=42.43889357048986; name=Pirineu, Catalunya, Espanya
2010-11-10T11:59:24Z
2010-11-10T11:59:24Z
2010-07-20
http://hdl.handle.net/2099.1/10102
En aquest treball de final de carrera es fa un anàlisi sobre la situació actual del sector
formatger artesà del Pirineu català, a través d’una enquesta i visites realitzades a trenta
tres formatgeries artesanes (divuit amb ramat) i altres dos explotacions ramaderes
subministradores de llet. La llet de cabra és la utilitzada en més formatgeries, tot i que la
de vaca és la que aporta més quantitat de litres processats. La majoria de formatgers
artesans dels Pirineus fan formatge madurat amb llet crua de ramat propi.
Les formatgeries acostumen a estar lligades a un context familiar i formen empreses
autònomes. Els formatgers tenen un grau d’associacionisme molt elevat, i gairebé tots
reben o han rebut (sobretot als inicis de la formatgeria) assessorament tècnic. El tema del
xerigot sembla trobar sortida eficaç en les diverses opcions.
La gran majoria de formatgeries s’allotgen en els baixos d’una masia o cases de pagès i
compten amb instal·lacions adequades com pasteuritzadors, cubes, premses, taules de
treball, cambres de fred, de maduració, etc.
Les explotacions ramaderes són majoritariament caprines i bovines, mentre que les
ovines són minoritaries. Es treballa amb les races Frisona en boví, Murciano-Granadina i
Alpina principalment en caprí i diverses races i creuaments entre ovelles en oví.
La relació entre explotacions i formatgeries és molt estreta, ja que la gran majoria de
formatgers orienten als ramaders (en diverses ocasions són ell mateixos), pel que fa el
maneig del ramat.
La comercialització dels productes es basa en un sistema directe (botiga pròpia) o basat
en minoristes, intentant estalviar al màxim el número intermediaris.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Productes d'origen animal
Dairy products industry--Spain
Sector formatger català
Formatgeries artesanes
Caprines i bovines
Ramat
Formatge -- Indústria i comerç -- Catalunya
Diagnòstic de les formatgeries artesanes del Pirineu català
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101082021-04-18T18:44:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Comas Angelet, Jordi
Comas Argemí, Ester
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=2.2704237927733857; north=41.92339130599003; name=Osona, Barcelona, Espanya
2010-11-10T14:09:03Z
2010-11-10T14:09:03Z
2006-06-15
http://hdl.handle.net/2099.1/10108
L’alta densitat ramadera de la comarca d’Osona provoca un gran desequilibri
entre la cabana ramadera i la base agrícola. Així ens trobem que les dejeccions
que s’hi generen són molt superiors a les necessitats fertilitzants dels cultius, i per
tant tenim un excedent de dejeccions important.
En el present treball s’ha analitzat quina és la situació, s’han revisat els motius
que hi han portat, els estudis i actuacions fetes i els plans d’actuació previstos.
S’ha desenvolupat un model per fer un balanç de nutrients d’una àrea. Després
s’ha fet el balanç de l’estructura agropecuària de la comarca, és a dir s’han valorat
les necessitats de fertilització nitrogenada i fosfòrica dels cultius i el valor
fertilitzant de les dejeccions que genera la cabana ramadera de la comarca.
D’aquesta manera s’ha pogut saber quina és la quantitat de dejeccions que
realment poden absorbir les terres agrícoles de la comarca.
La capacitat d’absorció de nutrients s’ha establert segons el criteri agronòmic, és
a dir en funció de les necessitats del cultiu que es desenvolupa, i prescindint de les
restriccions que marca la normativa.
Aquest balanç s’ha fet pel conjunt d’Osona i per cada una de les zones en què
geogràficament es divideix la comarca. Això permet veure on es presenten els
majors excedents.
Per tal que els paràmetres considerats al balanç fossin precisos i per conèixer les
diferents situacions s’han fet unes enquestes a agricultors i ramaders de tota la
comarca. Aquest fet ens ha permès plasmar la realitat agrícola i ramadera de la
zona i aconseguir que el balanç de nutrients s’ajustés el més possible a la realitat.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Impacte ambiental
Fertilizers--Environmental aspects.
balanç de nutrients, dejeccions ramaderes, excedent, Osona, necessitats agronòmiques
Purins -- Aspectes ambientals
Valorització agrícola de dejeccions ramaderes a Osona. Actuacions realitzades i balanç agronòmic de nitrogen i fòsfor
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101662021-04-18T18:44:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Beltran Juanos, Carles
Beltran Borràs, Maria
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=0.48799159999998665; north=40.67425799999999; name=El Montsià, Tarragona, Espanya
east=0.5636090000000422; north=40.8360296; name=El Baix Ebre, Tarragona, Espanya
2010-11-15T11:18:06Z
2010-11-15T11:18:06Z
2006-06-20
http://hdl.handle.net/2099.1/10166
El cultiu de l’olivera dintre de Catalunya representa al voltant del 5% de la superfície
nacional, i encara que no es tracti d’un percentatge significatiu, en determinades zones
l’oliverar té una gran importància social i econòmica.
Aquest treball pretén realitzar un estudi del cultiu de l’olivera dintre de Tarragona i més
concretament en la zona Baix Ebre-Montsià, principal zona productora. En primer lloc
s’analitza la importància del sector i els aspectes agronòmics del cultiu, per a centrarse
després en les tècniques de cultiu i la mecanització de la recol·lecció, element clau
per a rendabilitzar qualsevol activitat agrària. També s’estudia la repercussió de la
PAC i les seves darreres reformes.
El cas particular de la finca Roé-Bonfill, ens permet analitzar els processos d’ordenació
i mecanització de les d’explotacions tipus de la zona, per a establir la problemàtica de
l’oliverar i analitzar les perspectives de futur, amb la introducció de possibles millores
per tal de reduir les despeses i produir un oli de qualitat competitiu en el mercat.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Olivicultura
Olive
olivera, Tarragona, cultiu
Olivera
Cultiu de l'olivera en les comarques del Baix Ebre-Montsià
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2117/791052021-04-18T18:44:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Fanlo Grasa, Raül Joaquim
Cantí Domènech, Antoni
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.74407958984375; north=41.52168804318704
2015-11-12T10:54:00Z
2015-09
10000-01-01
http://hdl.handle.net/2117/79105
El present treball, s’emmarca dins el món de la producció cunícola. Concretament en una explotació cunícola de producció de carn de conill.
Actualment la granja cunícola Casa Blanca - Les Planes, esta formada per 750 conilles reproductores. L’objectiu és ampliar el nombre de reproductores a 1114 amb el corresponent engreix i reposició mitjançant la reestructuració de les naus existents en quan al seu ús, per optimitzar al màxim el maneig dels animals, facilitar les diferents tasques als operaris i fer l’explotació més eficient.
També s’elabora el pla de gestió de dejeccions ramaderes adequat a la nova densitat d’animals i l’estudi d’impacte ambiental, ja que l’explotació es troba afectada per la Xarxa Natura 2000 que implica la inclusió d’aquesta al Plà d’Espais d’Interès Natural (PEIN). D’aquesta manera es pretén obtenir la legalització de l’explotació per part de l’administració.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ramaderia::Cunicultura
Rabbits
Producció cunícola
Ampliació reproductores
Reestructuració de les naus existents
Optimitzar el maneig
Legalització de l'explotació
Cuniculicultura --Anoia
Reestructuració, legalització i ampliació del nombre de reproductores de l'explotació cunícola anomenada "Casa Blanca-Les Planes" a 1114 conilles mare
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2117/3401262021-04-18T18:44:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Compte Anguela, Silvia
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2021-02-18T19:57:28Z
2021-02-18T19:57:28Z
1991
http://hdl.handle.net/2117/340126
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària
Hazelnuts
Agricultura -- Aspectes econòmics (Baix Camp)
Avellanes
Avellanes -- Indústria i comerç
Estudi agro-econòmic del Baix Camp
Bachelor thesis
Open Access
Grau
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
scompte4444@gmail.com
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/39572021-04-18T18:44:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Sánchez Bell, Esther
Palacios Parra, Jordi
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
2007-03-12T08:30:45Z
2007-03-12T08:30:45Z
2007-01
http://hdl.handle.net/2099.1/3957
Para la mejora de las características agronómicas de la variedad tradicional de judía Ganxet (Phaseolus vulgaris L), se están introduciendo genes de resistencia a antracnosis (Colletotrichum lindemuthianum) y Virus del mosaico Común (BCMV) en la línea pura recurrente L67 o Montcau, mediante selección asistida por marcadores (MAS). Se está trabajando con varios donadores para diferentes genes de resistencia. Se están realizando retrocruzamientos (back-crosses) y se utilizan marcadores moleculares del tipo RAPD y SCAR para identificar y seleccionar las plantas segregantes que tienen los genes. Para avanzar en el proceso de retrocruzamiento, se pueden utilizar marcadores moleculares ligados al fondo genético del donador, seleccionando en contra de estos marcadores. En trabajos precedentes se han buscado marcadores de fondo genético para el donador Widusa (donador de los genes Co-6 i Co-42). El objetivo de este trabajo es buscar marcadores moleculares RAPD presentes en los donantes A-493 (donador del gen Co-9) y Sanilac (donador de los genes Co-2 y gen I) y ausentes en el recurrente Montcau. Con el total de 39 bandas polimórficas RAPDs encontrados no se consigue agrupar los tres materiales de acuerdo al grupo de domesticación (gene pool) al que pertenecen según sus orígenes. Puede deberse al hecho de que tanto A-493 como Sanilac son líneas mejoradas genéticamente que comparten genes de resistencia (por ejemplo gen I) y por tanto presentan un fondo genético mixto de ambos orígenes. Se han obtenido 12 marcadores moleculares RAPDs para el fondo genético de Sanilac, útiles para seleccionar segregantes en el proceso de retrocruzamiento para la introducción de los genes Co-2 e I derivados de 7 iniciadores. Se han obtenido 13 marcadores moleculares RAPDs para el fondo genético de A-493 útiles para seleccionar segregantes en el proceso de retrocruzamiento para la introducción del gen Co-9 derivados de 9 iniciadores.
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Biotecnologia i millora genètica vegetal
Identificación de marcadores moleculares para la selección asistida en la mejora genética de la judía del Ganxet Montcau
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101362022-05-22T09:49:18Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Ornat Longarón, Cèsar
Sorribas Royo, Francisco Javier
Expósito Creo, Alejandro
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=0.9870403973450266; north=41.309581767499466; name=Prades, Tarragona, Espanya
2010-11-12T11:48:42Z
2010-11-12T11:48:42Z
2010-07-20
http://hdl.handle.net/2099.1/10136
La patata de Prades es un producto de calidad con denominación
geográfica que se ve muy afectada por los nematodos del quiste (Globodera
pallida i G. rostochiensis). Estos se encuentran presentes en la mayoría de las
parcelas y pueden causar pérdidas de producción. Como medida de control
habitual se realizan aplicaciones de fumigantes y/o nematicidas de forma
sistemática y se cultiva la patata cada dos años, haciendo una rotación con
cereal. No obstante, al tratarse de un área protegida de interés natural se
plantea la búsqueda de alternativas de control.
En el 2005 se realizó un ensayo para determinar el efecto de la
solarización sobre las densidades de población del nematodo y en 2007 se
continúo el ensayo determinando la producción de patata sobre la misma y
comparándola con el control químico habitual a base de Cadusafos. El
presente estudio determina la eficacia de una solarización en las densidades
de población del nematodo, la distribución de las densidades de población e
identificación molecular a nivel de especie en distintas parcelas de la sierra y el
aislamiento de organismos de control biológico. En las parcelas solarizadas se
redujo la eclosión y viabilidad del inóculo. La especie dominante de la zona
productora fue Globodera rostochiensis aunque Globodera pallida también se
encuentra presente. Se aislaron hongos y nematodos entomopatógenos y
huevos de Globodera parasitados por Pochonia chlamydosporia y Fusarium
spp.
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Producció vegetal
Globodera pallida
Patata
Nematodos
Globodera
Solarización
Molecular
Parásitos
Nematodes -- Control
Distribución, identificación y control del nematodo del quiste de la patata (Globodera spp) en la sierra de Prades
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/101672021-04-18T18:44:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459
Claramunt Blanes, Josep
Prada Moret, Ingrid
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=-2.8502301999999418; north=42.5768716; name=Haro, La Rioja, Espanya
2010-11-15T11:23:35Z
2010-11-15T11:23:35Z
2006-06-08
http://hdl.handle.net/2099.1/10167
En motiu de la gran diversificació i popularització del vi i tot allò que l'envolta,
els propietaris de la societat Aranero Vitícola, SA, encarrega l'avantprojecte de
disseny per l'alçament de dues naus industrials destinades a l'emplaçament d'una
gran bodega.
Aquest avantprojecte té l'objectiu de dissenyar l'edifici i exposar l'anàlisi
constructiu de la estructura a partir d'una ja proposada distribució en planta de tot el
procés productiu de la empresa.
No només es juga amb la capacitat de projectar una nova obra sinó que també
s'influeix en la política innovadora i de respecte amb el medi ambient davant de
projectes d'aquesta envergadura.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries::Enologia
Wine cellars
municipal Haro, bodega, calcul constructiu, avantprojecte
Cellers
Avantprojecte del disseny i càlcul constructiu d'una bodega al terme municipal d'Haro
Master thesis (pre-Bologna period)
Restricted access - author's decision
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/138432021-11-14T12:57:24Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Álvarez del Castillo, Lorenzo
Pujolriu Masoliver, Sergi
2012-01-03T12:45:19Z
2012-01-03T12:45:19Z
2011-11
http://hdl.handle.net/2099.1/13843
El ensayo de engorde de terneros con dos tipos de alimentación se ha llevado a cabo en la explotación Carrera d’en Bas, S.L. Esta finca está situada en el término municipal de la Vall d’en Bas y se dedica básicamente a la cría y engorde de terneros de diferentes razas, pero con un mismo objetivo, obtener un producto final de buena calidad para satisfacer a sus clientes.
El principal objetivo de este ensayo es abaratar los costes en alimentación que tienen en esta explotación. Actualmente se están engordando unas 500 cabezas al año, por tanto, los costes en alimentación supone un elevado gasto al final de año. Otro de los objetivos es conseguir que la alimentación se obtenga básicamente de los productos cultivados en la propia explotación y evitar su compra a precios desorbitados.
En este estudio se han utilizado 48 terneros y 48 terneras de diferentes razas cárnicas y divididos en 4 lotes por sexo y por peso en la fecha de entrada. Dos de los lotes de cada sexo se han alimentado con una ración control que es la misma alimentación que se les daba antes del estudio. Esta alimentación consistía en un 78,5% de silo de maíz y el resto pienso. En los otros dos lotes se ha probado una alimentación formada por un 75% de silo de maíz, un 8% de silo de ray grass y un 18% de pienso. En esta alimentación se ha disminuido la cantidad de pienso y se ha substituido por ray grass que es mucho más económico y se cultiva en la propia explotación.
Para poder llevar a término este estudio se ha controlado el peso de entrada de cada animal, el peso de cada mes de engorde, la ganancia media diaria, los kilos de alimento ingerido, el peso de salida del animal y también el peso en canal. Con los datos obtenidos se ha n calculado los costes de la producción en alimentación y el beneficio por ternero obtenido con la nueva dieta respecto a la ración control.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ramaderia::Producció animal
Calves--Growth
Vedells
Ensitjat
Guany mig diari
Costos en alimentació
Benefici per vedell
Vedells
Assaig d’engreix de vedells amb dos tipus d'ensitjats
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2117/770912021-04-18T18:44:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Batiste Boleda, Oriol
Pineda Soler, Eloi
Fondevila Piera, Joan
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=1.986738895106555; north=41.276364371307544; name=Castelldefels, Barcelona, Espanya
2015-09-25T10:42:12Z
2015-09-25T10:42:12Z
2015-06
http://hdl.handle.net/2117/77091
El Treball té l’intenció de seguir amb el Projecte del Hivernacle Geodèsic que hi ha al camp de pràctiques de l’ESAB. Aquest projecte és va iniciar amb un altre TFC anomenat: ”Construcció d’un hivernacle geodèsic amb un sistema solar
passiu per la producció de plàntules per a l’horticultura”. Amb aquell Treball és va construir l’hivernacle, és van introduir mecanismes d’acumulació tèrmica i es va fer la comparativa de preus entre els hivernacles convencionals i el
geodèsic.
Amb aquest Treball s’aprofundeix en el recull de dades ambientals a l’exterior i l’interior de l’ hivernacle (temperatura del aire, temperatura del sòl, humitat relativa i radiació solar), estudiant-ne la diferència, eficàcia i viabilitat tant del
propi hivernacle com dels mecanismes d’acumulació tèrmica. També s’ha adequat l’hivernacle per poder fer cultiu experimental d’horticultura, on el pretès és poder realitzar estudis de diferents cultius coneixent les
variables ambientals. Estudiant i resolent les necessitats del cultiu, fent un estudi sobre la variació de les mesures ambientals provocades i experimentant la viabilitat del propi cultiu.
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
Geodesic domes
Hivernacles -- Aspectes ambientals
Estudi de mesures ambientals i adequació pel cultiu en un hivernacle geodèsic
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/45422021-04-18T18:44:31Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Iranzo Iranzo, Fco. Jose
Knobel Guibourg, Maria
Sánchez Rodríguez, Lorena
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
Universitat Politècnica de Catalunya. Centre de Cooperació per al Desenvolupament
Desos-Opció solidària
east=-84.90219886894073; north=11.402731239062843; name=Departament de Río San Juan, Nicaragua
2007-12-27T11:22:08Z
2007-12-27T11:22:08Z
2007-11
http://hdl.handle.net/2099.1/4542
Este trabajo tiene como objeto el diagnóstico de la situación social, económica y productiva de un
pescador tipo del Municipio de San Miguelito (Departamento del Río San Juan, Nicaragua).
Pretende además valorar la viabilidad del cultivo acuícola en el municipio. El proyecto se ha
elaborado en base al trabajo de campo realizado en la zona durante el mes de Octubre de 2.006. A
partir de esta información se presentarán diferentes propuestas de mejora en el ámbito de la
pesca y acuicultura que puedan ser utilizadas en la formulación de proyectos de cooperación
internacional.
Como resultado de los contactos entre DESOS, una pequeña ONG catalana y la
ESAB, cinco de sus alumnos pudieron realizar una estancia de tres meses en el
Municipio de San Miguelito, una zona deprimida de Nicaragua.
Su objetivo era conocer la situación productiva en los ámbitos de la aqüicultura, la
agricultura y la ganadería a través de visitas realizadas a productores agrarios,
empresas transformadoras, entidades gremiales e instituciones. Una vez conocida la
realidad sería posible identificar soluciones que derivaran en futuros proyectos
encabezados por estas mismas entidades.
El presente trabajo se centra en el ámbito de la pesca y concretamente en propuestas
para desarrollar la acuícultura continental. La agricultura y ganadería se estudian en
otros trabajos dentro del mismo convenio ESAB-DESOS.
Durante la estancia se visitaron diversas experiencias acuícolas muy diferentes entre
ellas y se realizó un estudio de la situación pesquera del Lago Cocibolca, así como de
los pescadores que hacen uso de este.
La situación de sobreexplotación en que se encuentra el lago debido a la influencia de
parcticas de pesca totalmente extractivas hace que sea necesario pensar en
alternativas para mantener el recurso pesquero y satisfacer la demanda de pescado,
por esta razón, se realiza un estudio de viabilidad para desarrollar el cultivo acuícola
continental en la zona.
El estudio justifica técnica y económicamente la viabilidad de la producción acuícola
continental en el municipio de San Miguelito. A la vez, ofrece recomendaciones para
que sean adoptadas en los Proyectos de Cooperación Internacional.
spa
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Cooperació per al desenvolupament::Projectes de cooperació
San Miguelito
Lago Cocibolca
acuicultura
pesca
Tilapia
Estudio de la viabilidad del cultivo acuícola continental en el municipio de San Miguelito, del departamento del Río San Juan de la república de Nicaragua
Master thesis (pre-Bologna period)
Open Access
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc
oai:upcommons.upc.edu:2099.1/127692021-05-21T09:59:25Zcom_2099.1_1437com_2117_28592col_2099.1_1459openAccess
Casañas Artigas, Francesc
Estruch Garriga, Xavier
Savé Solano, Antonio
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
east=2.569899559020996; north=42.1449984950115; name=Santa Pau, Girona, Espanya
2011-09-05T10:23:00Z
2011-09-05T10:23:00Z
2011-05
http://hdl.handle.net/2099.1/12769
La varietat tradicional de fesol (Phaseolus vulgaris) anomenada Tavella Brisa es cultiva a la
zona volcànica de Santa Pau, juntament amb altres varietats millorades genèticament del tipus
Navy. La varietat Tavella Brisa té un reconeixement superior pel que fa a qualitat organolèptica,
però per contra, presenta diverses deficiències agronòmiques (menor producció i dificultats en la
recol·lecció, entre d'altres) respecte a les altres varietats Navy. Al llarg del temps, les varietats
millorades genèticament han anat desplaçant a la varietat tradicional, ja que les virtuts
agronòmiques han interessat més que les virtuts organolèptiques.
Per evitar aquest desplaçament, s'ha realitzat un programa de selecció i millora de la
varietat tradicional de fesol Tavella Brisa, presentant en aquest treball els resultats obtinguts
durant els tres primers anys. Els seus objectius són dos: assajar varietats millorades de tipus Navy
per determinar quines són les millors i quin és el seu maneig òptim i, obtenir línies pures
seleccionades dins del tipus varietal Tavella Brisa, que siguin competitives agronòmicament amb
les varietats millorades i de superior qualitat organolèptica.
Els resultats de l'any 2006, que constitueixen el gruix del TFC, han establert que les millors
densitats de sembra estan entre les 44.000 i 132.000 plantes/Ha i per tant, caldrà planificar nous
estudis en cultius experimentals per poder saber les densitats òptimes de cultiu. Per altre banda,
la varietat T9905, s'ha mostrat com la més adequada a les condicions climàtiques de la zona
volcànica de Santa Pau. S'ha confirmat també l’efecte dels distints microambients on es cultiva,
tant en la composició química del fesol com en la percepció sensorial de la seva pell. Respecte a la
selecció de noves línies pures a partir de poblacions de Tavella Brisa s’han obtingut tres varietats
que responen al idiotip buscat (P151, P171, P65). Una altra varietat (P36), malgrat no respondre
exactament al idiotip, es seguirà estudiant ja que aparentment presenta una bona resistència a la
sequera
cat
Universitat Politècnica de Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Open Access
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Biotecnologia i millora genètica vegetal
Beans
Fesol
Mongeta
Millora
Sensorials
Mongetes -- Millorament selectiu
Selecció i millora de la varietat tradicional de Fesol (Phaseolus Vulgaris L.) Tavella Brisa
Master thesis (pre-Bologna period)
Estudis de primer/segon cicle
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES (Pla 1993)
pfc