Visual aspects of the population with Down's syndrome

Abstract

Introduction: Down syndrome (DS) is a chromosomal alteration with a third copy of chromosome 21, associated with mental disabilities and physical anomalies, which affect the eyes and visual function, as well as other parts of the body. Objectives: To produce an extensive literature review of the main vision anomalies found in DS individuals and to analyse and compare the data obtained from a group of DS subjects examined. Methodology: A routine visual examination was designed and applied to a group of 22 subjects with DS from Fundació Down Lleida. Visual acuity was measured with Visual Acuity Chart Test Light House at 3m. Frisby stereoacuity test was used to assess the state of binocular vision. Over refraction was used to ensure good refractive correction. Accuracy of accommodation response was assessed by determining the lag of accommodation with the Nott technique and a modified Nott at 20 cm. Colour vision was also tested with Ishihara (38 plates chart). Results: The results show lower binocular visual acuity (0.5±0.17 decimal scale), higher incidence for refractive error, being hyperopia the most common refractive error in females, and a greater lag of accommodation in DS subjects compared to normal. With-­‐the-­‐rule and oblique astigmatism are the most frequent. Stereopsis is poor and no colour vision deficiencies were found in the sample studied. Conclusions: The results observed are in general consistent with those found in the literature. DS subjects show an increased incidence of refractive errors and poor accommodative response, which may interfere with their learning process. It is therefore, of utmost importance that these subjects are examined as early as possible in order to detect and correct any visual deficiencies.

Introducció:El Síndrome de Down (SD) és una alteració cromosòmica amb una tercera còpia del cromosoma 21 associada amb discapacitat mental i anomalies físiques, que afecten els ulls i la funció visual, així com altres parts del cos. Objectius: Realitzar una extensa recopilació bibliogràfica de les principals anomalies de la visió que es troben en individus SD, i analitzar i comparar les dades obtingudes a partir d'un grup de subjectes amb síndrome de Down examinada. Metodologia: Un examen de rutina visual va ser dissenyat i realitzat a 22 subjectes amb SD de la Fundació de Down Lleida. L'agudesa visual es va mesurar amb el test d'agudesa visual Light House, a 3m. El test d’estereoagudesa de Frisby es va utilitzar per avaluar l'estat de la visió binocular. Es va dur a terme la sobreerrefracció dels subjectes a fi d’assegurar una bona correcció refractiva. La resposta acomodativa es va avaluar mitjançant la determinació del desfasament d’acomodació amb la tècnica de Nott i Nott modificat a 20 cm. La visió del color també va ser examinada amb el test d’Ishihara (38 cartes). Resultats: Els resultats mostren una agudesa visual baixa binocular (0.50±0.17 escala decimal), major incidència de defectes de refracció, sent la hipermetropia l'error refractiu més comú en les dones, i un major retard d'acomodació en subjectes amb SD en comparació a normals. Astigmatismes a favor de regla i oblics són els més freqüents. L’Estereopsis és pobre i no es van trobar deficiències de la visió del color a la mostra. Conclusions: Els resultats observats són en general consistents amb els trobats en la literatura. Els individus amb SD mostren una major incidència de defectes de refracció i pobre resposta acomodativa que poden interferir amb el seu procés d'aprenentatge. És per tant, molt important que aquests s'examinin tan aviat com sigui possible, per tal de detectar i corregir les possibles deficiències visuals.

Introducción: El Síndrome de Down (SD) es una alteración del cromosoma 21 asociado a discapacidades mentales y anomalías físicas que afectan a los ojos y a la función visual, como en otras partes del organismo. Objetivos: Realizar una extensa recopilación bibliográfica de las principales anomalías de la visión que se encuentran en individuos SD, y analizar y comparar los datos obtenidos a partir de un grupo de sujetos de SD examinados. Metodología: Un examen visual de rutina fue diseñado y realizado a un grupo de 22 sujetos con síndrome de Down de la Fundación de Down Lleida. La agudeza visual se midió con el test de agudeza visual Light House a 3m. El test de estereoagudeza de Frisby se utilizó para evaluar el estado de la visión binocular. La sobrerrefracción se utilizó para asegurar una buena corrección refractiva. La precisión de la respuesta acomodativa se evaluó mediante la determinación del desase de acomodación con la técnica de Nott y Nott modificado a 20 cm. La visión del color también fue examinado con el test de Ishihara (38 cartas). Resultados: Los resultados muestran una agudeza visual binocular baja (0.50±0.17 en escala decimal), una mayor incidencia de defectos de refracción, siendo la hipermetropía el defecto refractivo más común en mujeres, y retardo de acomodación, especialmente en distancias más cercanas, en sujetos con Síndrome de Down en comparación a sujetos normales. El astigmatismo a favor de regla y oblicuo son mas incidentes. La estereopsis es pobre y no se observaron deficiencias de la visión del color. Conclusiones: Los resultados observados son en general consistentes con los encontrados en la literatura. Los sujetos con SD muestran una mayor incidencia de defectos de refracción y pobre respuesta acomodativa que pueden interferir con su proceso de aprendizaje. Es por lo tanto, de suma importancia que estos individuos se examinan tan pronto como sea posible con el fin de detectar y corregir las posibles deficiencias visuales.