Desenvolupament d'un programa informàtic per aplicar diferents mètodes psicofísics de mesura de l'estereoagudesa

Abstract

OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest treball, és la creació d’un programa informàtic ( MATLAB) capaç de mesurar l’agudesa visual estereoscòpica aplicant diferents mètodes psicofísics de mesura. Com a objectiu secundari es faran aquestes mesures a una petita població de pacients i es compararan els diferents mètodes psicofísics entre ells i amb alguns dels tests clínics d’estereòpsia més utilitzats. Mètodes: A l’estudi es van incorporar 24 pacients d’edat compreses entre 18 i 50 anys. Aquest estudi estava format per dues fases, la primera d’elles va consistir en un petit cribratge on s’avaluava l’agudesa visual i l’estereoagudesa. Durant la segona fase, als pacients que passaven el cribratge, se’ls va mesurar l’estereoagudesa aplicant diferents mètodes psicofísics utilitzant un programa que ha estat dissenyat específicament per realitzar aquest estudi. Resultats: En aquest l’estudi s’ha vist que existeix una variació del llindar de l’estereoagudesa segons el mètode utilitzat, però hi ha una correlació important entre tots els mètodes utilitzats i els valors que s’obtenen, a excepció del mètode dels límits descendents. Comparat amb els tests clínics, s’ha observat que respecte al Randot, tant el mètode dels límits com el dels estímuls constants, han tingut la millor correlació, a més de no presentar diferències significatives. Pel que fa al TNO, tot i que no s’han obtingut bones correlacions amb la resta dels mètodes, curiosament, no s’han detectat diferències significatives a l’hora de classificar en un rang més discret d’estereoagudesa. A més, s’ha detectat que existeix diferències entre els valors obtinguts en visió paral·lela i creuada Conclusió: S’ha arribat a la conclusió, que amb el programa dissenyat, s’ha aconseguit mesurar empíricament l’estereoagudesa, aplicant diferents mètodes psicofísics. A excepció del mètode dels límits descendents, la resta de mètodes, han proporcionat valors d’estereoagudesa sense diferències significatives. En comparació als tests TNO i Randot, s’arriba a la conclusió que els mètodes psicofísics classifiquen l’estereoagudesa de forma semblant que el Randot, però no ho fan tan bé amb el TNO, tot i que, en una classificació més discreta, els mètodes psicofísics classifiquen de forma assemblada al test TNO. Curiosament, hi ha diferències significatives entre els valors en visió creuada i paral·lela, a causa, segurament, del mètode empleat i del tipus de test presentat.