Medida de la presión intraocular y correción de los valores obtenidos en función del espesor y otras propiedades biomecánicas de la córnea

Abstract

Objectiu : Realitzar un cerca sobre quins són els principals tonòmetres per a la mesura de la pressió intraocular (PIO) mostrant les seves característiques i diferències més importants i compararlos amb el tonòmetre de Goldmann (TAG), que és el de referència. Confirmar que el valor de pressió que ens mostren es veu alterat pel gruix i per diverses propietats biomecàniques de la còrnia, en quina mesura ho fa cadascuna d’elles, quines són aquestes propietats i com corregir el seu efecte per obtenir un valor el més similar possible al real.

Mètodes : S’ha realitzat una cerca bibliogràfica amb la finalitat de documentar tota la informació necessària per a complir els objectius d’aquest treball. A més s’ha recollit una mostra de pressions intraoculars i paquimetries de 50 pacients en ambdós ulls per a analitzar la correlació entre aquestes dues variables i calcular el valor de la PIO corregida mitjançant dues fórmules de correcció proposades en dos dels estudis consultats.

Resultats : La majoria de tonòmetres, incloent el de referència, es veuen influenciats pel gruix corneal, però l’Ocular Response Analyzer (ORA) i el tonòmetre de contorn dinàmic (TCD) compensen en gran part el seu efecte. L’estudi confirma la relació entre els valors de PIO i algunes propietats biomecàniques de la còrnia com el gruix o l’elasticitat corneal en els ulls dret i esquerre de la mostra de 50 individus. A major gruix corneal, més gran es el valor de PIO que ens mostren i per tant, a menor gruix, més petit és aquest valor. A més, les fórmules de correcció són una bona opció per a obtenir un valor de PIO pròxim al real tot i que no totes tenen la mateixa eficàcia, algunes ho aconsegueixen en major mesura que d’altres. Conclusions Avui dia el TAG continua sent el tonòmetre de referència tot i veure’s molt influenciat per les característiques corneals en comparació amb altres tonòmetres. Cadascun té els seus avantatges i inconvenients així que la importància està en conèixer l’error que cometen per poder tenir-lo en compte a l’hora de fer un seguiment o diagnòstic a un pacient i saber en quin moment i amb quins individus és més adequat l’ús d’un o altre. Existeix una correlació significativa entre la pressió intraocular i l’espessor corneal. Per tant, l’ús de fórmules de correcció també és una bona opció, ja que disminueix la dependència entre aquests dos paràmetres.

Objetivo: Realizar una búsqueda sobre cuáles son los principales tonómetros para medir la presión intraocular (PIO) mostrando sus características y diferencias más importantes y compararlos con el tonómetro de Goldmann (TAG), que es el de referencia. Confirmar que el valor de presión intraocular que nos muestran se ve alterado por el espesor y por diversas propiedades biomecánicas de la córnea, en qué medida lo hace cada una de ellas, cuales son dichas propiedades y como corregir su efecto para obtener un valor lo más similar posible al real. Métodos: Se ha realizado una búsqueda bibliográfica con el fin de documentar toda la información necesaria para cumplir los objetivos de este trabajo. Además se ha recogido una muestra de presiones intraoculares y paquimetrias de 50 pacientes en ambos ojos para analizar la correlación entre estas dos variables y calcular el valor de la PIO corregida mediante dos fórmulas de corrección propuestas en dos de los estudios consultados. Resultados La mayoría de tonómetros, incluido el de referencia, se ven influenciados por el espesor corneal, pero el Ocular Response Analyzer (ORA) y el tonómetro de contorno dinámico (TCD) compensan en gran parte su efecto. El estudio confirma la relación entre los valores de PIO y algunas propiedades biomecánicas de la córnea tales como el grosor o la elasticidad corneal en los ojos derecho e izquierdo de la muestra de 50 individuos. A mayor espesor corneal, mayor valor de PIO nos muestran, y por tanto, a menor espesor, más pequeño es este valor. Además, las fórmulas de corrección son una buena opción para obtener un valor de PIO próximo al real aunque no todas tienen la misma eficacia, algunas lo consiguen en mayor medida que otras. Conclusiones: Hoy en día el TAG continua siendo el tonómetro de referencia a pesar de verse muy influenciado por las características corneales en comparación con otros tonómetros. Cada uno tiene sus ventajas e inconvenientes, así que lo importante es conocer el error que cometen para poderlo tener en cuenta a la hora de hacer un seguimiento o diagnóstico a un paciente y saber en qué momento y con qué individuos es más adecuado el uso de uno u otro. Existe una correlación significativa entre la presión intraocular i el espesor corneal. Por tanto, el uso de fórmulas de corrección también es una buena opción, ya que disminuye la dependencia entre estos dos parámetros.

Purpose : Search which are the main tonometers to measure the intraocular pressure (IOP), show their most important features and differences and compare them with Goldmann’s tonometer (GAT), which is the gold standard. Confirm that the intraocular pressure value is altered by the corneal thickness and other biomechanical properties. Document which these properties are, their influence and how to correct their effect to obtain a similar value to the real one. Methods : A literature search in order to compile all the necessary information to achieve the objectives of this project has been done. Furthermore a sample of IOP and pachymetry of 50 patients in both eyes has been collected to analyze the correlation between these two variables and calculate the corrected IOP values by two correction formulas proposed in two of the consulted studies. Results : Most of the tonometers are influenced by the corneal thickness, but the Ocular Response Analyzer (ORA) and the dynamic contour tonometer (TCD) largely compensate its effect. This study has confirmed the relation between IOP values and some corneal biomechanical properties such as thickness or elasticity. When the corneal thickness increases, the IOP value showed by tonometers is bigger, so, when it decreases the IOP values are lower. Furthermore, correction formulas are a good option to obtain a close to the real one IOP value although not every formula has the same effectiveness. Conclusions Nowadays, GAT is the gold standard despite of being, in comparison with other tonometers, very influenced by the corneal features. Each tonometer has its advantages and disadvantages. The most important thing is to keep the error of each one in mind on the monitoring and diagnosis of glaucoma and to know, for each patient, which is the best tonometer to use. There is a significant correlation between the intraocular pressure and the corneal thickness. Therefore, the use of correction formulas is a good option because it decreases the dependence between these two parameters.