Estudi sobre la concordança de resultats entre diferents mètodes clínics per a la determinació subjectiva de vergències fusionals en VP

Abstract

OBJECTIU: El principal objectiu és realitzar un estudi sobre la concordança de resultats entre diferents mètodes de mesura per a la determinació de les reserves horitzontals en visió propera. MÈTODE: Vam avaluar una mostra de 53 subjectes, estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, mitjançant tres mètodes de mesura de les reserves horitzontals en visió propera, comparant els resultats obtinguts entre tots els mètodes. Els mètodes utilitzats van ser: Von Graeffe amb el foròpter amb el test d’una línia de lletres i amb el test d’una lletra, la barra de prismes amb el test d’una lletra i la flexibilitat de vergències amb el test d’una columna de lletres. RESULTATS: S’ha vist que en variar el test, els rangs de vergències fusionals són majors quan s’utilitza una columna de lletres, trobant els valors de la diferència de les reserves de base nasal en un rang d’entre 7,85Δ i -4,78Δ, i les reserves de base temporal en un rang gran d’entre 11,59Δ i -4,68Δ. També s’ha trobat que quan variem l’instrument, els valors són majors quan s’utilitza la barra de prismes. Trobant diferencies estadístiques considerables perquè p és inferior a 0,05 en tos els casos, sent majors per les bases temporals podent arribar fins a -4,54Δ ±6,34Δ. I s’ha pogut observar que en comparar els nostres valors, de les reserves fusionals i de la flexibilitat de vergència, amb els valors d’altres autors trobem diferències estadístiques significatives de fins a 6Δ i 6cpm respectivament. CONCLUSIONS: Arribem a la conclusió que no es pot utilitzar de manera indiferent ambdós optotips i ambdós instruments ja que es podria arribar a conclusions diferents alterant el diagnòstic del pacient. I no trobem cap justificació de perquè els valors de les reserves fusionals i els valors de la flexibilitat de vergència no conclouen amb els nostres valors trobats.