Efecte de la densitat de plantació en un sistema de producció ecològica de tomàquet en hivernacle

Abstract

SUMMARY Tomato (Solanum lycopersicum L.) is the second most important vegetable worldwide, just below potatoes. In Spain, this crop is economically and socially relevant as it generates wealth and employment. Tomato production systems have been diversified in order to increase yields, incorporating new technologies such as plastic covers and drip irrigation. The type of training applied to the plant is a determining factor in maximizing the production of tomatoes in greenhouses. Typically, the horticultural company Cal Tupí d'Olives uses a double stem management, whereas traditional methods generally use a single stem. The purpose of this study is to analyze the effect of the number of stems on production in order to quantify economic results. To this end, two types of management have been tested with respect to the number of stems per tomato plant: the traditional system or TR, with one stem per plant, and the system used at Cal Tupí d'Olives, with two stems per plant, for four hybrid commercial varieties (Anairis, Borsalina, Durinta y Salper). The Borsalina and Durinta varieties do not reveal significant differences in reference to average yields obtained per plant (kg/plant) whether one or two stems are left on the plants. In contrast, significant differences were noted according to the number of stems with the Anairis and Salper varieties, with greater yields when applying a single stem. On the basis of an economic analysis, Durinta y Borsalina varieties present a favorable gross margin when using two stems, 5,130 /plant and 4,335 /plant respectively, rather than using a single stem. On the contrary, with Salper and Anairis varieties, economic yields are higher using a single stem, 5,074 /plant and 13,459 /plant respectively, as opposed to two stems. Keywords: tomato, Solanum lycopersicum L., hybrid varieties, number of leaders, agronomic performance, organoleptic quality.

Resum A nivell mundial, la tomaquera (Solanum lycopersicum L.) és la segona hortalissa de major importància per darrera de la patatera. A Espanya, el cultiu cobra rellevància econòmica i social en generar riquesa econòmica i ocupació. Els sistemes de producció d'aquesta hortalissa s'han anat diversificant amb la finalitat d'incrementar el rendiment, incorporant tecnologies noves com a cobertes plàstiques i reg per degoteig. El tipus de conducció de la planta és un factor determinant per maximitzar la producció de tomàquets d'hivernacle. De manera habitual a l'empresa hortícola Cal Tupí d'Olives el tipus de maneig sobre el número de guies terminals que es practica és el de deixar-ne dues guies, mentre que de manera tradicional es sol usar una guia. L'objecte d'aquest estudi és analitzar l'efecte del número de guies terminals sobre la producció i quantificar-ne els resultats econòmics. Amb aquest objectiu s'han assajat dos tipus de maneig en quant a número de guies terminals per tomaquera: sistema tradicional o TR amb una guia terminal per planta i el sistema de Cal Tupí o TCT, amb dues guies terminals per planta) per a quatre varietats comercials híbrides de tomaquera ( Anairis, Borsalina, Durinta i Salper). Les varietats Borsalina i Durinta no presenten diferències significatives en referència als rendiments mitjans obtinguts per planta (kg fuit/planta) segons es deixin una o dues guies terminals a les tomaqueres. En canvi, sí que s'ha observat diferències significatives segons el número de guies de la planta en les varietats Anairis i Salper, amb rendiments més favorables quan només se'ls deixa una guia terminal. En base a l'anàlisi econòmica, Durinta i Borsalina presenten un marge brut més favorable quan s'usa la tècnica a dues tiges, respectivament, 5,130 /planta i 4,335 /planta, que deixant-ne una. Ans al contrari, en les varietats Salper i Anairis el rendiment econòmic és més elevat en usar la tècnica a una guia terminal, respectivament 5,074 /planta i 13,459 /planta, que no pas a dues. Paraules clau: tomàquet, Solanum lycopersicum L., varietats híbrides, número de guies terminals, comportament agronòmic, qualitat organolèptica.

Resumen A nivel mundial, la tomatera (Solanum lycopersicum L.), es la segunda hortaliza en mayor importancia por detrás de la patatera. En España, el cultivo cobra relevancia económica y social al generar riqueza económica y ocupación. Los sistemas de producción de esta hortaliza se han ido diversificando con el fin de incrementar el rendimiento, incorporando nuevas tecnologías como cubiertas plásticas y riego por goteo. El tipo de conducción de la planta es un factor determinante para maximizar la producción de tomates de invernadero. De manera habitual, en la empresa hortícola Cal Tupí d'Olives se utiliza un manejo a doble guía terminal de la plantas, mientras que de manera tradicional se suele usar una sola guía. El objeto de este estudio es analizar el efecto del número de guías terminales sobre la producción para así, cuantificar los resultados económicos. Con este objetivo se han ensayado dos tipos de manejo en cuanto a número de guías terminales por tomatera: sistema tradicional o TR, con una guía terminal por planta y el sistema de Cal Tupí d'Olives o TCT, con dos guías terminales por planta, para cuatro variedades comerciales híbridas de tomateras ( Anairis, Borsalina, Durinta y Salper). Las variedades Borsalina y Durinta no presentan diferencias significativas en referencia a los rendimientos medios obtenidos por planta (kg fruto/planta) según se dejen una o dos guías terminales en las plantas. En cambio, si se ha observado diferencias significativas según el número de guías de la planta en las variedades Anairis y Salper, con rendimientos más favorables cuando sólo se deja una guía terminal. En base al análisis económico, Durinta y Borsalina presentan un margen bruto más favorable cuando se usa la técnica a dos guías, respectivamente, 5,130 /planta y 4,335 /plant, que dejando una. Al contrario, en las variedades Salper y Anairis el rendimiento económico es más elevado al usar la técnica a una guía terminal, respectivamente 5,074 /planta y 13,459 /planta, que no a dos. Palabras clave: tomate Solanum lycopersicum L., variedades híbridas, número de guías terminales, comportamiento agronómico, calidad organoléptica.