Comportament dels carburs cimentats enfront la corrosió
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/88265
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2015-06-09
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
La presència dels carburs cimentats en la industria ha agafat força al llarg
del segle XX gràcies a les qualitats mecàniques que aporta. Compost per
una fase ceràmica que aporta duresa, i una fase metàl·lica (o lligand) que
aporta tenacitat, el metall dur s’ha posicionat com la millor opció per als
àmbits de la mineria i el conformat de metalls. Aquestes propietats venen
definides per les quantitats de cada fase de les que es compongui
juntament amb la microestructura del material. Però l’ús en servei no
només depèn de les seves propietats mecàniques, sinó que també depèn
del medi corrosiu on es dugui a terme l’activitat.
El principal objectiu del treball és establir una metodologia per induir dany
per corrosió de manera controlada en dos qualitat de metall dur diferents,
10CoUF i 9NiF, per així observar la influència a la resistència a la fractura i
analitzar-ne les superfícies de trencament.
La resistència a la corrosió d’ambdós qualitats s’ha dut a terme mitjançant
la pèrdua de pes en assajos d’immersió, on es recrea les condicions de
treball mineres amb aigua sintètica de mina, i paral·lelament, mitjançant
assajos de polarització potenciodinàmica. La resistència a la fractura s’ha
avaluat amb assajos de flexió a quatre punts. S’han analitzat les superfícies
de trencament de les mostres mitjançant microscòpia electrònica de rastreig
(SEM). Les pèrdues de pes i els resultats de polarització han estat
comparats amb els resultats obtinguts de l’estudi de les mateixes mostres,
però emprant una dissolució que simula aigua de mar com a medi corrosiu.
Els resultats indiquen que la qualitat de cobalt és més sensible a la corrosió.
La qualitat de níquel mostra una resistència notablement més alta tan a la
corrosió com a la fractura al llarg de tots els temps d’exposició al medi. El
medi corrosiu és decisiu en les propietats de les mostres utilitzades,
especialment en el cobalt, on les diferències han sigut més amplies.
MatèriesCarburs -- Proves
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA DE L'ENERGIA (Pla 2009)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
01_TFG.pdf | 2,918Mb | Visualitza/Obre |