Millores en el tractament d'aigües residuals generades en un taller de pintura d'automòbils

Abstract

L'objectiu del present projecte és l'estudi de millores del sistema actual del tractament d'aigües residuals generades en el taller 5 de pintura de SEAT per tal de rebaixar despeses i de rebaixar l'impacte mediambiental. La metodologia utilitzada per aquest estudi consistirà, en primer lloc, en resumir els fonaments teòrics en que es basen els processos de sedimentació, floculació i coagulació. En segon lloc, analitzar el funcionament actual de la planta de tractament d'aigües residuals, posant de relleu les deficiències actuals i la malmesa freqüent de certs aparells. En tercer lloc proposarem algunes millores a implantar i dissenyarem algunes modificacions de la instal·lació que ens permetran acostar-nos al objectiu. El sistema utilitzat es basa en fer flotar els col·loides de pintura en els systemtanks afegint-hi reactius. La suspensió obtinguda, previ altres tractaments, arriba a una centrífuga on es pretén separa els residus sòlids del aigua. El problema principal actual és que l'aigua de retorn de la centrifuga de laca i vernís, té una gran concentració de partícules sòlides en suspensió. Aquesta aigua és aprofitada per reomplir el nivells dels Systemtancs i el que fa és embrutar-los més. Això comporta greus problemes ja no tant sols pel medi ambient sinó per l'excés de reactius que s'han d'utilitzar per el tractament de separació de l'aigua i la pintura. Si s'arribes a obtenir unes aigües més clares, els Systemtancs serien més nets i no caldria gastar tants reactius químics per el procés de separació. La causa de generar una aigua tant bruta és degut a que la centrifuga separa els components de la suspensió per diferencia de densitat. Els components més densos que l'aigua s'extreuen en forma de torta i els components menys densos surten amb l'aigua de retorn. S'ha obtingut experimentalment la densitat de la suspensió d'entrada a la centrifuga i s'ha demostrat que és menys densa que l'aigua, això implica que la major part de residus sòlids no és possible separar-los de l'aigua en una centrífuga. Donat aquest fet, s'ha estudiat la alternativa de filtrat la suspensió en un filtre-premsa en lloc de en una centrífuga. Hem fet un estudi comparatiu on considerem altres punts addicionals al fet que els filtres-premsa separen les partícules per la seva diferència de mida mentre que les centrífugues ho fan per la diferència de densitat. SEAT tenia un petit filtre-premsa que estava en desús. S'han fet proves amb ell, i el resultat és més satisfactori que el filtratge amb una centrifuga. Aquest filtre-premsa és petit i per poder tractar tots els fangs generats a la línia de laca i vernís ens faria falta un altre de més gran. A partir dels fonaments teòrics per filtres-premsa i de les dades experimentals obtingudes amb el filtre-premsa de proves, hem construït un simulador que serveix per preveure el funcionament de qualsevol filtre-premsa. També hem construït un simulador del funcionament de les centrifugadores i l'hem aplicat a les que actualment tracten els llots de laca i vernís.