Identificació i caracterització dels fluxos d'aigua a La Ria del Nervión
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/80616
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2010-05-20
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
El present treball s'emmarca dins de les campanyes de control de qualitat al port de
Bilbao (Euskadi), portades a terme durant l'hivern de 2007 i l'estiu de 2008, atenent a
una creixent sensibilització per part de les autoritats competents en matèria portuària
per la qualitat de l'aigua en els ports i per tal de complir tota una sèrie de normatives
que tant a nivell estatal com europeu que han imposat uns rigorosos límits a la
contaminació existent als medis costaners i en concret als medis de transició, que és el
cas present.
Aquest treball ha aprofitat les dades obtingudes durant l'estudi portat a terme pel Laboratori d'Enginyeria Marítima, per fer una quantificació dels fluxos d'aigua que es
produeixen en l'estuari del Nervión.
Per tal de portar a terme aquest objectiu, s'han identificat els principals mecanismes
forçadors de la hidrodinàmica. Aquests són els paràmetres que s'han considerat més
influents pels fluxos. Estudiant-los s'ha pogut trobar la relació entre aquests i els
corrents de la zona.
Per poder fer aquest estudi s'ha seguit una línia de recerca molt pautada. Primer s'ha
estudiat el medi estuarià en general, explicant que és i en què consisteix, després s'ha
estudiat la zona en concret, avaluant la seva ubicació i les seves característiques
oceanogràfiques i meteorològiques.
S'han analitzat les dades de que es disposa, prèviament emprant totes les eines a
l'abast. Un cop això, s'han analitzat les dades recollides durant les campanyes (d'estiu i
d'hivern) i d'aquestes dades s'han extret els casos pràctics per l'estudi dels fluxos. Per
això els criteris de selecció i delimitació d'un escenari s'han hagut d'adaptar en cada
cas a la situació, la qual cosa no els hi treu validesa, només cal saber-ho per fer una
correcta interpretació. Finalment, analitzant les situacions que s'han plantejat, s'ha pogut arribar a unes
conclusions que han demostrat que les marees són el principal motor dels fluxos i, per
tant, les responsables de que l'aigua de l'estuari vagi en una direcció. Això es deu a que
en els cicles mareals es mobilitzen grans quantitats d'aigua, generant velocitats
variants entre la fase de marea creixent i decreixent.
Tot i això la influència del vent i de l'onatge (alçades d'ona màxima i períodes) no es
pot menysprear, sobretot pel que fa a la superfície (els tres primers metres). Les
alçades d'ona tenen la capacitat d'alterar l'estratificació superficial de les velocitats dels
corrents, mentre que del període depèn la capacitat de l'onatge per influir en la
estratificació de velocitats verticals dels corrents. Tot plegat pot modificar el patró de
comportament de les marees. Això fa que el comportament dels fluxos, tot i seguir un
patró invariable degut a l'efecte de les marees, és molt habitual trobar alteracions i
irregularitats, veient que en certes ocasions les velocitats més elevades es donen més
en una zona que no pas en altre, a unes profunditats diferents, etc.
Aquest estudi deixa la porta oberta a una possible aplicació civil de les corrents en la
neteja de l'estuari, ja que coneixent-les, pot ser molt més eficaç la neteja i la vigilància
de la qualitat de l'aigua al port de Bilbao, fent possible la zonificació de l'àrea per
determinar les zones més vulnerables a un eventual episodi de contaminació.
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Gago.zip | 21,42Mb | application/zip | Visualitza/Obre |