La Cambusa: Locarno, Suïssa

Millan Rodríguez, Laura

dc.contributor.author	Millan Rodríguez, Laura
dc.date.accessioned	2015-11-10T11:15:19Z
dc.date.issued	2014-06
dc.identifier.uri	http://hdl.handle.net/2117/78955
dc.description	El projecte és el trasllat d’un teatre experimental a Suïssa. La Cambusa és una companyia de teatre experimental jove (neix el 2008) que ocupa diverses estances del Palau de Locarno juntament amb d'altres companyies artístiques. Al 2012 es vota la reconversió del palau en un Gran Palau del Cinema, i això comporta que La Cambusa, juntament amb totes les altres companyies que ocupen el lloc actualment, hagi de traslladar-se. I ara sorgeix la pregunta: cap aon? Cambusa Teatre fa espectacles teatrals, però també seminaris teatrals per a d'altres actors, cursos de teatre per a debutants, concerts, i d'altres esdeveniments culturals a la ciutat. A les fotografies podem observar els espais actuals dels que disposa la companyia on representa teatre, musica, fa recitals, etc. Actualment també disposen d’una cuina i una sala per menjar, que permet als artistes i al públic acabar les representacions al voltant d'una taula on intercanviar opinions sobre l’espectacle. Locarno és una ciutat de la Suissa italiana propera a la frontera entre Suïssa i Itàlia. Està situada en una corona de grans muntanyes dels Pre-Alps i el llac Major. Té uns 20km2 i una alçada de 190m. Té 15.000 habitants però arriba als 50.000 si s'hi inclouen els petits pobles veïns que colonitzen les zones planes que hi ha entre les muntanyes i el llac. És la ciutat més important de la seva zona de proximitat i la tercera més important del cantó italià. Dins de Suïssa destaca per ser una ciutat turística i d’estiueig. La lectura de la ciutat ens permet copsar un teixit urbà antic de carrers estrets i peatonals (amb el castell i la resta de les muralles), i una expansió de la ciutat a partir d'una plaça de forma allargada fins que apareix un pla regulador que de teixit de malla amb paral·leles i perpendiculars respecte a aquesta gran línia que connecta amb el llac. També hi ha un teixit urbà residencial menys dens que s'enfila per la muntanya. Ara bé, l’estratègia del projecte és enllaçar aquest seguit de volums amb una nova construcció que els doni unitat i els faci entendre com una illa. El concepte que regeix el projecte és el recinte, i dins d’aquest, la sala del teatre (una caixa negra oberta a l’experimentació) que ocupa el centre de la parcel·la, com si d’un temple grec es tractés. A la sala del teatre s'hi pot tenir accés per totes les bandes, i aquesta crea una circulació sempre cap endavant. Per aconseguir aquesta unitat no conservem aquestes petites construccions afegides en últim període, i així podem alliberar el pati i introduir el nou volum. Aquest nou volum segueix l’emprempta del mur del jardí original que delimitava la parcel·la, i s’alça una mica més però mantenint-se en planta baixa. Des de l’exterior és un mur opac (memòria històrica) i a l’interior s’obre i dialoga amb la construcció existent. Aquesta construcció, a més, salva la diferència de nivell que hi ha entre els dos carrers.
dc.language.iso	cat
dc.publisher	Universitat Politècnica de Catalunya
dc.subject	Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
dc.subject.lcsh	Theaters
dc.title	La Cambusa: Locarno, Suïssa
dc.type	Master thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemac	Teatres
dc.rights.access	Restricted access - author's decision
dc.date.lift	10000-01-01
dc.audience.educationlevel	Estudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediator	Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès