Ajustes razonables en la rehabilitación de polígonos de viviendas: aplicación al barrio Montserrat de Terrassa (Barcelona)

Abstract

Objetivo La introducción de ajustes razonables para facilitar la accesibilidad universal en los edificios de vivienda ha adquirido una gran relevancia desde la publicación de la Ley 8/2013 de 26 de Junio de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas. La complejidad y coste de estos procesos no es fácil de conjugar con la atención a las necesidades funcionales y dimensionales que las personas con discapacidad y otros colectivos con limitaciones requieren. En este artículo se aborda este dilema y se aplica para el caso de la rehabilitación accesible de viviendas del Barrio Montserrat de Terrassa, Barcelona, representativo de tantos polígonos residenciales y obreros construidos en los años 50, 60 y 70 en España. Metodología Analítico descriptiva sobre condiciones urbanas y edificatorias del barrio. Toma de datos in situ y comparación de las condiciones de accesibilidad con las establecidas en el Código Técnico de la Edificación. Estudio de factibilidad técnica de ajustes razonables. Método de valoración económica de los ajustes razonables y aplicación al caso de estudio. Conclusiones Los criterios técnicos y obligaciones de ajustes razonables según la Ley 8/2013 no ofrecen una solución a los casos en que el coste de las intervenciones sea muy elevado en proporción a la renta disponible de los vecinos. Sólo unas subvenciones elevadas y condiciones de financiación muy blandas pueden permitir transitar de lo inviable a lo razonable para favorecer mejoras de accesibilidad imprescindibles para la población mayor y con discapacidad. Originalidad La factibilidad de los ajustes razonables se pone a prueba en un contexto diferente al de la adaptación del puesto de trabajo de donde surge el concepto. Se desarrolla una metodología de cálculo y se valoran las condiciones que permiten la realización de estos ajustes mediante un caso práctico.

Originalitat La introducció d’ajustos raonables per facilitar l’accessibilitat universal als edificis d’habitatges ha adquirit una gran rellevància des de la publicació de la Llei 8/2013 de 26 de Juny de rehabilitació, regeneració i renovació urbana. La complexitat i cost d’aquests processos no es fàcil de conjugar amb l’atenció a les necessitats funcionals i dimensionals que les persones amb discapacitat i altres col·lectius amb limitacions requereixen. En aquest article s’aborda aquest dilema i s’aplica pel cas de la rehabilitació accessible d’habitatges del Barri Montserrat de Terrassa, Barcelona, representatiu de tants polígons residencials i obrers construïts en els anys 50, 60 i 70 a Espanya. Metodologia Analítico descriptiva sobre condicions urbanes i edificatòries del barri. Presa de dades in situ i comparació de les condicions d’accessibilitat amb les establertes al Codi Tècnic de l’Edificació. Estudi de la capacitat d’adequació tècnica d’ajustos raonables. Mètode de valoració econòmica dels ajustos raonables i aplicació al cas d’estudi. Conclusions Els criteris tècnics i obligacions d’ajustos raonables segons la Llei 8/2003 no ofereixen una solució als casos en el que el cost de les intervencions sigui molt elevat en proporció a la renta disponible dels veïns. Només unes subvencions elevades i condicions de finançament molt toves poden permetre transitar de lo inviable a lo raonable per afavorir millores d’accessibilitat imprescindibles per la població gran i amb discapacitat. Originalitat La factibilitat dels ajustos raonables es posa a prova en un context diferent al de l’adaptació del lloc de treball d’on sorgeix el concepte. Es desenvolupa una metodologia de càlcul i es valoren les condicions que permeten la realització d’aquesta ajustos mitjançant un cas pràctic.AJUSTOS RAONABLES EN LA REHABILITACIÓ DE POLÍGONS D’HABITATGES: APLICACIÓ AL BARRI MONTSERRAT DE TERRASSA (BARCELONA) Paraules clau: Ajustos raonables; rehabilitació; accessibilitat. Resum estructurat Originalitat La introducció d’ajustos raonables per facilitar l’accessibilitat universal als edificis d’habitatges ha adquirit una gran rellevància des de la publicació de la Llei 8/2013 de 26 de Juny de rehabilitació, regeneració i renovació urbana. La complexitat i cost d’aquests processos no es fàcil de conjugar amb l’atenció a les necessitats funcionals i dimensionals que les persones amb discapacitat i altres col·lectius amb limitacions requereixen. En aquest article s’aborda aquest dilema i s’aplica pel cas de la rehabilitació accessible d’habitatges del Barri Montserrat de Terrassa, Barcelona, representatiu de tants polígons residencials i obrers construïts en els anys 50, 60 i 70 a Espanya. Metodologia Analítico descriptiva sobre condicions urbanes i edificatòries del barri. Presa de dades in situ i comparació de les condicions d’accessibilitat amb les establertes al Codi Tècnic de l’Edificació. Estudi de la capacitat d’adequació tècnica d’ajustos raonables. Mètode de valoració econòmica dels ajustos raonables i aplicació al cas d’estudi. Conclusions Els criteris tècnics i obligacions d’ajustos raonables segons la Llei 8/2003 no ofereixen una solució als casos en el que el cost de les intervencions sigui molt elevat en proporció a la renta disponible dels veïns. Només unes subvencions elevades i condicions de finançament molt toves poden permetre transitar de lo inviable a lo raonable per afavorir millores d’accessibilitat imprescindibles per la població gran i amb discapacitat. Originalitat La factibilitat dels ajustos raonables es posa a prova en un context diferent al de l’adaptació del lloc de treball d’on sorgeix el concepte. Es desenvolupa una metodologia de càlcul i es valoren les condicions que permeten la realització d’aquesta ajustos mitjançant un cas pràctic.AJUSTOS RAONABLES EN LA REHABILITACIÓ DE POLÍGONS D’HABITATGES: APLICACIÓ AL BARRI MONTSERRAT DE TERRASSA (BARCELONA) Paraules clau: Ajustos raonables; rehabilitació; accessibilitat. Resum estructurat Originalitat La introducció d’ajustos raonables per facilitar l’accessibilitat universal als edificis d’habitatges ha adquirit una gran rellevància des de la publicació de la Llei 8/2013 de 26 de Juny de rehabilitació, regeneració i renovació urbana. La complexitat i cost d’aquests processos no es fàcil de conjugar amb l’atenció a les necessitats funcionals i dimensionals que les persones amb discapacitat i altres col·lectius amb limitacions requereixen. En aquest article s’aborda aquest dilema i s’aplica pel cas de la rehabilitació accessible d’habitatges del Barri Montserrat de Terrassa, Barcelona, representatiu de tants polígons residencials i obrers construïts en els anys 50, 60 i 70 a Espanya. Metodologia Analítico descriptiva sobre condicions urbanes i edificatòries del barri. Presa de dades in situ i comparació de les condicions d’accessibilitat amb les establertes al Codi Tècnic de l’Edificació. Estudi de la capacitat d’adequació tècnica d’ajustos raonables. Mètode de valoració econòmica dels ajustos raonables i aplicació al cas d’estudi. Conclusions Els criteris tècnics i obligacions d’ajustos raonables segons la Llei 8/2003 no ofereixen una solució als casos en el que el cost de les intervencions sigui molt elevat en proporció a la renta disponible dels veïns. Només unes subvencions elevades i condicions de finançament molt toves poden permetre transitar de lo inviable a lo raonable per afavorir millores d’accessibilitat imprescindibles per la població gran i amb discapacitat. Originalitat La factibilitat dels ajustos raonables es posa a prova en un context diferent al de l’adaptació del lloc de treball d’on sorgeix el concepte. Es desenvolupa una metodologia de càlcul i es valoren les condicions que permeten la realització d’aquesta ajustos mitjançant un cas pràctic.

The introduction of reasonable accommodation to facilitate universal accessibility in residential buildings has become crucial since the publication of the Law 8/2013 of June 26 on rehabilitation, regeneration and urban renewal. The complexity and cost of these processes is not easily combined with attention to the functional and dimensional requirements that people with disabilities and other groups with functional limitations require. This article addresses this dilemma through reviewing the case of improving accessibility in the housing blocks of Barrio Montserrat in Terrassa, Barcelona, representative of many cheap housing estates constructed in the 50, 60 and 70 in Spain. A descriptive analysis of urban and building conditions in the neighborhood is performed through field analysis and comparison of the accessibility conditions to those required by the Spanish Building Code. Stipulating what accommodations are legally considered as reasonable requires not only reviewing its technical feasibility, but knowing which elderly and disabled persons live in the building, residents' income levels and financial possibilities in order to pay for the necessary adaptations. All these conditions are studied for a Montserrat neighborhood block in order to discuss the applicability of reasonable accommodation, as established by Law 8/2013, to cases where the cost of accessibility intervention is very high in proportion to disposable income of residents.