Comparació del procés de compostatge de la fracció orgànica de residus municipals en tres tipus diferents d'instal·lació en relació a la seva capacitat

Abstract

La gran quantitat de residus generats pel creixent consum i desenvolupament del sistema econòmic capitalista constitueixen un problema ambiental, social i econòmic. Per tal de minimitzar aquesta circumstància, cal realitzar una bona gestió dels residus mitjançant un gran esforç de reducció i prevenció així com de segregació, per tal de facilitar el tractament i aprofitament posterior. El compostatge, com a sistema de gestió de residus de la Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM), en permet la valorització amb la finalitat d’obtenir una esmena orgànica alhora que es redueix la quantitat de residus biodegradables que es destinaran a dipòsits controlats en cas de no presentar una qualitat suficient. Aquest Treball Final de Carrera consisteix en l’estudi del procés de compostatge en tres plantes amb diferent tipologia quant a capacitat i sistema de compostatge: Planta de Compostatge de Tàrrega, Planta de Compostatge de Sant Pere de Ribes i Planta de Tractament Mecànic‐Biològic Ecoparc 2. En tots tres casos es parteix de Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM) però mentre que en les dues primeres es composta amb resta de poda triturada, en l’Ecoparc 2 el material de partida és la fracció sòlida de digerit de la FORM. En primer lloc es recopila informació sobre les característiques i funcionament de les instal∙lacions i en relació a la població servida i es comparen les tres plantes. Els resultats indiquen que la capacitat i tipologia de tractament de les insta∙lacions estudiades responen a la població a la que donen servei i a l’entorn en el qual es troben, fet que també influeix en la qualitat inicial de la FORM. En segon lloc, es caracteritzen els materials generats a cada instal∙lació, des de les fraccions d’entrada i els materials de procés fins el compost, dins una mateixa instal∙lació i es comparen entre plantes, per als paràmetres d’humitat, pH, conductivitat elèctrica, nitrogen amoniacal i orgànic, matèria orgànica, relació carboni/nitrogen i densitat aparent. El compost també és avaluat en base als requeriments del RD506/2013 sobre producte fertilitzants, incloent els metalls pesants, així com el grau d’estabilitat química. En tots els casos, les condicions de partida per al procés no són les més idònies, donat que la relació C/N de la barreja inicial està molt per sota de l’aconsellat fet que produeix una pèrdua considerable de nitrogen orgànic al llarg del procés. Les variacions que s’observen per als diferents paràmetres i plantes estudiats no presenten patrons comuns, però en general disminueix la humitat, el nitrogen orgànic i la matèria orgànica mentre que el pH i la CE tendeixen a augmentar. El grau d’estabilitat del compost de les tres instal∙lacions indica que el procés encara no està acabat ja que no s’assoleix el llindar mínim del 50 %. Per últim, s’avalua també el procés de compostatge en base a la seva eficiència en relació a la pèrdua de matèria orgànica i a la conservació del nitrogen. Les tres intal∙lacions presenten una reducció reducció de matèria orgànica notòria però amb diferències segons la tipologia de la planta, sent la planta de Tàrrega la que presenta una major eficàcia de transformació i Ecoparc 2 la que menys, però cal considerar que prové d’una digestió anaeròbia prèvia. Les variacions en la conservació del nitrogen resulten diferents entre instal∙lacions, on Sant Pere de Ribes presenta una conservació major que les altres.