Estudi de les necessitats energètiques d’un camió de càrrega lateral per a la recollida de residus urbans amb propulsió elèctrica

Abstract

En aquest projecte, que s’ha realitzat a CLD, una empresa encarregada de la recollida de residus urbans als barris d’Horta Guinardó i Nou barris, s’ha fet un estudi energètic d’un camió de recollida de residus urbans amb propulsió elèctrica de 18 t de MMA (massa màxima autoritzada) i de 26 t MMA. El motiu de l’estudi neix de la necessitat de l’empresa d’oferir el servei de recollida de residus amb un vehicle lliure d’emissions contaminants i poc sorollós dins l’àmbit urbà, requisits imposats per l’Ajuntament de Barcelona. Es mostra un estudi de mercat de les opcions disponibles amb diferents configuracions, que han estat descartades per no complir satisfactòriament les necessitats d’aquesta aplicació específica. És per això que es decideix emprendre el camí de dissenyar i construir un vehicle propi. Aquest projecte correspon a la primera fase, l’estudi de necessitats energètiques, per tal d’aconseguir que el vehicle sigui una realitat. Per a determinar les necessitats energètiques, s’ha realitzat un treball de camp amb els vehicles actuals de la flota de recollida propulsats per GNC (gas natural comprimit) i se n’ha extret dades que han permès calcular les necessitats de propulsió i recollida de contenidors dels serveis actuals. Es plantegen tres arquitectures del tren de propulsió possibles, un de totalment elèctric i dos d’híbrid sèrie diferenciats. Se’n descriu el seu funcionament durant un servei. A partir de les dades del treball de camp, es dimensionen la capacitat de les bateries, les potències del motor elèctric i tèrmic i el volum del dipòsit de combustible de les arquitectures proposades per a les dues MMA (18 t i 26 t). Un cop determinats aquests paràmetres, es defineixen les càrregues útils (quantitat de residus permesos de carregar al camió durant el servei) per a cada arquitectura. La càrrega útil resultant és un factor decisiu a l’hora de triar una de les arquitectures, ja que la quantitat de residus descarregats suposen els ingressos de la companyia. D’aquesta anàlisi es conclou que els camions de MMA de 18 t són massa limitats i incloent-hi bateries resulten un vehicle poc aprofitable. El camió de 26 t és més viable.