Desenvolupament d’un sistema de seguretat autònom i d’ús personal
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/76445
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2015-01
Condicions d'accésAccés obert
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
Al llarg d’aquest treball s’estudien diverses eines criptogràfiques i es desenvolupen dos sistemes electrònics que permetin al seu usuari comunicar-se amb diversos sistemes externs amb seguretat i comoditat, de manera que es garanteixi la confidencialitat i la integritat de les dades que es transmetin, alhora de dificultar que qualsevol agent extern hi pugui interferir o fins i tot fer-ne ús en el cas que aquest sistema caigués en les seves mans.
Aquest sistema es basa en l’ús d’un mòdul de Texas Instruments eZ430-Chronos, que es tracta d’un microcontrolador contingut en format de rellotge digital, el qual a més de les funcions bàsiques de tot rellotge conté una sèrie de sensors (de temperatura, pressió i acceleròmetres) i funcions afegides que permeten el desenvolupament d’eines criptogràfiques, entre d’altres. Això pot permetre a l’usuari, per exemple, obrir i tancar la porta de casa, accedir al seu compte bancari, enviar dades a un ordinador... sense cap eina més que aquest dispositiu, amb la tranquil·litat de que únicament ell en podrà fer ús i que per tant, en cas de robatori no se’n pugui treure profit i accedir a cap d’aquests sistemes, ja que son necessàries diverses peces d’informació per poder fer-ho.
El mètode emprat per aconseguir desenvolupar aquests sistemes es basa en la implementació de programes informàtics dins el microcontrolador que codifiquin i emmagatzemin dades úniques i personals de l’usuari, preses mitjançant els esmentats sensors o les funcions estàndard del rellotge, i que posteriorment es facin servir cada cop que aquest vulgui fer una sèrie d’accions com a mètode d’autentificació. Aquests sistemes o serveis externs (com ara la porta o l’ordinador ja anomenats) poden ser simulats per un ordinador, i cada cop que se n’intenti fer ús es comunicarien amb el dispositiu intercanviant una sèrie de claus, i finalment verificarien que la persona que hi intenta accedir és efectivament l’usuari legítim del dispositiu. En el primer sistema desenvolupat, el cas que una altra persona intenti fer-ne ús, per molt que tingui el dispositiu la verificació no es podrà dur a terme satisfactòriament i per tant els sistemes seguiran sent segurs. En el segon sistema desenvolupat, en el cas que un atacant interfereixi en la comunicació i obtingui una clau d’accés el servei al qual es vol accedir romandrà segur, ja que les claus són d’un sol ús i són vàlides durant un breu període de temps, per garantir que ningú més les pugui fer servir.
Finalment i després de tot el procés de recerca i desenvolupament, s’han aconseguit desenvolupar ambdues aplicacions plantejades. La primera ha estat compilada amb èxit, encara que no s’ha pogut posar a prova, i la segona ha estat compilada i executada amb èxit, concloent de forma satisfactòria el seu desenvolupament.
MatèriesMicrocontrollers, Electronic security systems, Data encryption (Computer science), Microcontroladors, Sistemes electrònics de seguretat, Encriptació de dades (Informàtica)
ProvinençaAquest document conté originàriament altre material i/o programari no inclòs en aquest lloc web.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Memoria.pdf | Memòria | 1,784Mb | Visualitza/Obre |