Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/266
Tipus de documentConcurs d'arquitectura i urbanisme
Data publicació2006-03-07
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Abstract
Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte a la web.
Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.
Memòria.
La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari que
com a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit del
riu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, i
permetre el trànsit eventual de vehicles de servei.
Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altre
element que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.
L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeig
consolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixa
vorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de la
secció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur de
ribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,
es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que es
transforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateix
temps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrar
els límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- en
terra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos forats
que deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.
L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliure
d'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Dues
bigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,
permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, en
el repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueix
l'efecte visual dels 2 metres de cantell.
Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.
A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,
recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a barana
opaca i constitueix l’alçat del pont.
Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
passarel·la sobre el riu Segre.FAD.pdf | 73,83Kb | Visualitza/Obre |