Utilització de les línies isostàtiques com a criteri de disseny per a millorar l'eficiència de la trajectòria de malles estructurals d'acer envolupants d'edificis en alçada

Abstract

El creixent interès en l’ús de les malles espacials d’acer com a elements estructurals envolupants d’edificis en alçada comporta que, actualment, el concepte estructural adquireixi un paper de major rellevància en el disseny i l’estètica de l’edifici. Per tant, per poder parlar d’una bona resolució arquitectònica del mateix, és necessària l’existència d’una estreta relació del binomi que conformen les dues concepcions, disseny arquitectònic i anàlisi estructural de l’edifici, tendència, aquesta, que es coneix com «estètica estructural ». Donada la situació actual, és de gran importància desenvolupar una metodologia de treball i d’anàlisi per a un adequat plantejament estructural que permeti resoldre els problemes habituals implícits en el disseny i l’anàlisi d’aquest tipus d’estructures. Cal, doncs, atendre aspectes de disseny que permetin obtenir una geometria estructural més òptima i eficient, alhora que es doni resposta a les qüestions formals i funcionals de l’edifici. Al referir-nos en aquest cas a edificis en alçada, és interessant un anàlisi dinàmic, d’acord amb les forces i els moments produïts per l’acció determinant: l’acció del vent. Com és d’esperar, la secció resistent necessària a determinar, de l’edifici, per suportar aquesta acció, és netament superior a la que li correspon exclusivament a les accions gravitatòries.