Les propostes d'Ildefons Cerdà, 1854-1875: l'expressió urbanística i territorial d'un projecte de modernització
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/15877
Tipus de documentArticle
Data publicació2008
Condicions d'accésAccés obert
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
Ildefons Cerdà (1815-1876) va elaborar la Teoría General de la Urbanización (1867), obra instauradora de la disciplina urbanística. El seu projecte es basava
en la convicció que era necessari construir ciutats adaptades a les noves condicions
higièniques i de transport. Per portar-ho a terme, era necessari construir un nou instrumental adequat a aquesta transformació territorial. En el marc d’un entorn polític i tècnic favorable, associat a la revolució liberal, Cerdà va ser capaç d’imposar el projecte de reforma i eixample de Barcelona de 1859, instrument de referència per a la construcció de la ciutat durant gairebé un segle (1860-1953).
Aquest escrit té dos objectius: situar Cerdà en el context de modernització inspirador de la seva obra i explicitar els instruments urbanístics que va aportar i que són crucials per entendre el triomf del seu projecte, amb la generació de la forma de creixement urbà coneguda com “eixample” i la instauració de la disciplina urbanística moderna.
CitacióMagrinya, F. Les propostes d'Ildefons Cerdà, 1854-1875: l'expressió urbanística i territorial d'un projecte de modernització. "Barcelona : quaderns d'història", 2008, núm. 14, p. 83-113.
ISSN1135-3058
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Magrinya Barcel ... oria 14 2008 pp81-116.pdf | 516,1Kb | Visualitza/Obre |