De la torxa a l'electricitat : l'enllumenat públic en la història de Barcelona

Abstract

En 1599 s’incorpora a Barcelona l’enllumenat públic mitjançant torxes. Encara que era un sistema precari, va servir per tenir un servei públic de caràcter permanent del qual dependria el desenvolupament i la imatge de ciutat amb vocació progressista. En 1752 s’instal·len als carrers i places de la ciutat 1.500 llums alimentades per oli que tenien un manteniment més durador. Barcelona és la primera ciutat de l’estat espanyol en utilitzar el gas per al seu enllumenat públic. La premsa s’interessa i comença a escriure sobre el notable canvi ocorregut amb aquesta adaptació. Aquest furor fa que la canalització per a la xarxa del gas es propagui per tota la ciutat a exigència dels habitants i la festa de la Mercè és el millor pretext per incorporar nous elements, el que evidència un creixement accelerat de la població gràcies a la instal·lació de noves fàbriques, tallers i l’auge propiciat per la moderna economia catalana, situació que influeix en la configuració social, política, industrial, de transports, cultural, de les arts, arquitectura, urbanisme i mitjans de comunicació, fent que en tots aquests aspectes es notés una considerable transformació. La il·luminació elèctrica es va implantar per primera vegada l’any 1852 en la Plaça de la Constitució i després es va començar a instal·lar aquests tipus d’enllumenats en diferents punts de la ciutat. Durant l’exposició de 1929 la muntanya de Montjuich va mostrar el seu gran esplendor luminotècnic, el que va demostrar l’avanç de les noves tecnologies i la desaparició paulatina de les llums de gas.