Materials energètics en estat sòlid per a dispositius de refrigeració
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/101631
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2017-01-12
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
L’aplicació d’un camp de pressió hidrostàtica a un sòlid en condicions adiabàtiques causa
importants canvis de temperatura i en condicions isotermes causa canvis d’entropia. Aquest
fenomen es coneix amb el nom d’efecte barocalòric i és l’origen d’una línia d’investigació
actual que busca noves tecnologies en el disseny d’aparells de refrigeració més eficients i
respectuosos amb el medi ambient, basades en la utilització de sòlids enlloc de gasos degut
als problemes de contaminació i de gestió de residus que provoquen aquests.
En aquest treball s’estudien les magnituds de l’efecte barocalòric, associat a la transició de
primer ordre sòlid-sòlid en què la fase d'alta temperatura presenta desordre orientacional
respecte de la de baixa, de dos materials, l’1-adamantanol i el 2-adamantanol. A priori, els dos
compostos presenten propietats prometedores per ser candidats a ser utilitzats en un cicle de
refrigeració ja que la seves transicions són molt energètiques perquè involucren el desordre
orientacional de les seves molècules. Per trobar aquestes propietats, s’han dut a terme una
sèrie d’experiments d’anàlisi tèrmic diferencial (DTA) sota pressió hidrostàtica aplicada fins a
2.5 kbar i s’han calculat valors energètics d’una implantació d’un cicle de refrigeració amb
aquests dos derivats dels adamantans .
Els resultats experimentals obtinguts han mostrat una variació d’entropia isoterma (ΔSiso)
mitjana a la transició en el rang de pressions d’entre 0 i 2.5 kbar de 196 J/(K·kg) i de 53 J/(K·kg)
per l’1-adamantanol i pel 2-adamanatanol respectivament. Pel que fa als canvis de
temperatura adiabàtic els valors a 2.5 kbar són de 10 i 4 K respectivament. Aquests valors
són molt grans, sobretot els del primer material, comparats amb altres compostos [1] que
difícilment arriben als 100 J/(K·kg) i en conseqüència els fan ser uns candidats potencialment
adequats per a ser usats en una dispositiu de refrigeració.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Memoria_Marc_Cuadrillero.pdf | 4,740Mb | Visualitza/Obre |