El convent de Sant Domènec a Xàtiva: 30 anys de recuperació d’un patrimoni desaparegut

Abstract

El convent de Sant Domènec es troba al centre de la ciutat medieval de Xàtiva. Va ser el Rei Jaume II qui va iniciar la construcció del conjunt conventual que anirà evolucionant fins a la seua desamortització al segle XIX. Malauradament, a causa de la febre urbanística de la dècada dels anys 60, va ser enderrocat per a vendre els materials i generar un solar urbanitzable. Gràcies a l’esforç dels ciutadans més compromesos i a la protecció aconseguida com a Monument Nacional es va detenir tot el procés i es va iniciar una recuperació gradual del convent històric més interesant i monumental de la ciutat. Des de l’ inici de la seua fundació, la missió realitzada pels monjos dominics va ser molt important en la vida cultural i social de la població. No cal oblidar que ocupen un dels llocs de la ciutat amb major extensió i més propers al poder eclesiàstic i civil, representat per la Col·legiata-Basílica, per l’hospital de pobres i per l’Ajuntament. Durant l’època medieval es convertí en un dels centres més importants de traducció de llengües, elaborant gran part dels documents i llibres que circulaven per tot Europa, constituent una de las primeres universitats implantades a Espanya. Durant els segles XIV i XV i amb una cadència estructurada per dependències, es va construint el conjunt conventual amb diverses tècniques i amb un traçat adaptat mes o menys a la pendent del terreny. En la segona part del segle XVIII, davant d’un augment considerable del nombre de monjos es realitza la reforma més important del convent, ampliant les dependències en extensió i en altura. A partir de l’any 1837, el conjunt conventual va patir les conseqüències de la desamortització, passant a mans privades que convertiren les dependències monacals en una edificació residencial plurifamiliar ajustada a l’edifici històric. Les cel•les del convent es llogaven com habitatges residencials; a la resta de dependències es va instal•lar una fàbrica de fòsfors que posteriorment s’utilitzà com a caserna de la Guàrdia Civil i l’església es convertia en el teatre de la ciutat on gaudir dels espectacles i del cinema. Com a resultat d’una política urbanística ambiciosa i una política de gestió cultural nul·la es realitzaren entre els anys 1966-1976 tasques d’enderrocament per consolidar la parcel·la i realitzar noves edificacions residencials en ple centre de la ciutat. Davant la denúncia i protesta ciutadana s’aconseguí paralitzar per complet la idea i es va aconseguir protegir legalment l’edifici l’any 1982, als 15 anys de la incoació de l’expedient de protecció. Al 1986 s’iniciaren els treballs de consolidació i catalogació de les restes que encara quedaven als terrenys del convent. Posteriorment, es planificaren fases per a la consolidació de l’església i per a l’adequació per a l’ús cultural. L’any 2009 es reconstrueix amb les peces recuperades, la sala capitular en la panda est del claustre, i es retorna la imatge que tenia al segle XV. L’any 2011 es reconstrueix la panda sud del claustre amb el material catalogat i existent i es projecta al 2014 la reconstrucció del refectori. Actualment, el convent de Sant Domènec està considerat com un referent cultural on es fan exposicions, concerts, conferències, i altres activitats culturals, i manté el caràcter de reivindicació per recuperar la memòria històrica i cultural més important de la ciutat de Xàtiva.