Cantonades metropolitanes, racons domèstics: sobre la condició d’urbà de l’espai de la mobilitat
Visualitza/Obre
Cita com:
hdl:2099/16019
Tipus de documentArticle
Data publicació2013
EditorGrup de Recerca en Urbanisme. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori. Universitat Politècnica de Catalunya
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
Les xarxes del transport esdevenen elements estructurants per al
desenvolupament del territori metropolità. Sovint els criteris per al
disseny d’aquestes xarxes es basen en la seguretat dels usuaris i
l’eficiència econòmica. En el cas de la mobilitat segregada, xarxa
ferroviària i xarxa viària d’altes prestacions, les sol·licitacions tècniques
del traçat generen certa fricció amb el territori de suport. L’espai de la
mobilitat, més enllà dels límits de la plataforma viària o de les reserves
legals, hauria d’assumir l’acord entre la xarxa i el territori.
La segregació funcional d’activitats i mobilitats ha estat el fonament
de les polítiques urbanístiques de la segona meitat del segle XX.
Compatibilitzar el dret a la mobilitat i el dret al territori implica posar
en relació el desenvolupament social i econòmic amb el reconeixement
de les qualitats pròpies d’aquestes regions. La coordinació entre
sistemes de transport, accessos, i les activitats antròpiques hauria de
permetre optimitzar-ne l’ús i minimitzar l’impacte.
Els nodes de transvasament o intercanviadors esdevenen espais de
centralitat en el territori: noves cantonades metropolitanes. Espais per a
l’intercanvi que participen d’una doble realitat: la de la xarxa i la del
territori. La condició d’urbanitat del node dependrà de la seva capacitat
d’establir acords, tant amb el medi com amb els usuaris, tant a escala
metropolitana com local. L’apropiació cívica de l’espai de la mobilitat
es fonamentaria en el reconeixement de la seva domesticitat, en la
interacció efectiva entre espai col·lectiu i individu.
El Randstad-Holland és un cas excepcional de metròpoli
policèntrica. Les xarxes han anat modelant, des del seu origen, un
territori fictíciament condicionat per la tabula rasa. Pensar el territori
del Delta des de les cantonades metropolitanes és un exercici de
reivindicació de la condició de lloc dels nodes infraestructurals. Una
estratègia implícita en l’estructura urbana històrica i identitària dels
Països Baixos. Transport people, goods and energy networks are the structural
basis of the progress in metropolitan areas. Usually the criteria of
design of these networks, transport channels and traffic junctions,
are determined by the safety of users and economic efficiency. In the
case of segregated mobility, highway and railway networks, technical
rules for drawing routes cause frictions between infrastructural
networks and land.
Mobility space, beyond strict limits of the transport path or legal
reserves, should agree with transport network and territory.
Functional segregation of mobility and activities, stimulated by
Modern Movement, is the basis for urban policies in the second half
of the twentieth century. Reconciling the right to mobility and the
right to territory involves dealing social and economic development
at the same time that encouraging local values. Coordination
between transport systems, particularly in transport nodes, and
human activity should allow both the optimization of land uses and
at the same time minimizing the environmental impact.
Transfer nodes, railway stations and traffic junctions, are places
of centrality in metropolitan areas: new metropolitan corners.
Crossroads for exchanging take part into a dual reality: transport
network and territory. Urbanity at the node depends on ability to
establish agreements between environment and users, at both
metropolitan and local level. Civic-minded appropriation of public
space of the metropolitan mobility is based on recognizing its
domesticity, effective interaction between collective space and
subject.
The Randstad-Holland is a polycentric metropolis with a
singular urban hierarchy in Western Europe. Transport networks
have been shaping it since its origin, a fictitious land conditioned by
Tabula rasa. Thinking the territory of the Delta from metropolitan
corners is an exercise in vindication of their condition of places
rather than infrastructural nodes. This strategy remains in the urban
development of the Netherlands throughout history and therefore it
constitutes a fundamental feature of its identity.
CitacióMoreno Sanz, Joan. Cantonades metropolitanes, racons domèstics: sobre la condició d’urbà de l’espai de la mobilitat. "QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme", 2013, núm. 1, p. 36-56.
ISSN2014-9689
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
05_JoanMoreno.pdf | 2,385Mb | Visualitza/Obre |