Reforzar la resiliencia socioecológica de los destinos turísticos: el caso de la Badía de Roses (Costa Brava)

Abstract

El artículo aplica el concepto de resiliencia, originario de la ecología y la ingeniería, a destinos turísticos de sol y playa para explorar su capacidad de adaptarse a las crisis, ya sea de origen económico o ambiental. El caso de estudio es la Badia de Roses (Costa Brava), un territorio caracterizado por una gran diversidad natural y de modelos turísticos, fruto de una evolución diferenciada de sus 4 municipios costeros. Ante la actual preocupación por la crisis y las previsiones del cambio climático se discuten estrategias para afrontar estas amenazas con los menores costes posibles. Los métodos utilizados incluyen la revisión de fuentes secundarias y estadísticas para reconstruir los antecedentes del área. Asimismo, se han realizado una serie de entrevistas en profundidad a actores clave para conocer su percepción y las propuestas que se plantean desde la realidad local. A nivel estratégico, se reconoce la necesidad de buscar capacidades para conjugar atractivos y complicidades entre el modelo turístico de sol y playa y el turismo verde, históricamente ignorados entre ellos. A nivel más local las posibilidades para promover la diversificación y desestacionalización deben singularizarse según el contexto, desde la restauración y conservación de la calidad ambiental en frentes litorales hasta el de la reforma urbana y la reinvención del modelo en espacios donde la artificilización y especialización urbanística es insostenible. Se sugiere incrementar la percepción del cambio, fortalecer la identidad local y promover la colaboración en red y la participación ciudadana, como estrategias para reforzar la resiliencia de estos destinos litorales.

L’article aplica el concepte de resiliència, originari de l’ecologia i l’enginyeria, a destinacions turístiques de sol i platja per a explorar la seva capacitat d’adaptar-se a les crisis, ja sigui d’origen econòmic o ambiental. El cas d’estudi és la Badia de Roses (Costa Brava), un territori caracteritzat per una gran diversitat natural i de models turístics, fruit d’una evolució diferenciada dels seus 4 municipis costers. Front a l’actual preocupació per la crisis i les previsions del canvi climàtic es discuteixen estratègies per afrontar aquestes amenaces amb els menors costos possibles. Els mètodes utilitzats inclouen la revisió de fonts secundàries i estadístiques per a reconstruir els antecedents de l’àrea. Així mateix, s’han realitzat una sèrie d’entrevistes en profunditat a actors claus per a conèixer la seva percepció i les propostes que es plantegen des de la realitat local. A nivell estratègic, es reconeix la necessitat de buscar capacitats per conjugar atractius i complicitats entre el model turístic de sol i platja i el turisme verd, històricament ignorats entre ells. A nivell més local les possibilitats per promoure la diversificació i desestacionalització deuen singularitzar-se segons el context, des de la restauració i conservació de la qualitat ambientat en fronts litorals fins el de la reforma urbana i la reinvenció del model en espais on l’artificialització i especialització urbanístiques és insostenible. Es suggereix incrementar la percepció del canvi, enfortir la identitat local i promoure la col·laboració en xarxa i la participació ciutadana, com a estratègies per a reforçar la resiliència d’aquestes destinacions litorals.

This article applies the concept of resilience, originally from ecology and engineering, to “sun and beach” tourist destinations to explore their ability to adapt to a crisis, from either economic or environmental origin. The case study is the Bay of Roses (Costa Brava), a territory characterized by a great natural diversity and tourist models, the result of an evolution of its 4 coastal municipalities. Facing the current concern about the crisis and climate change forecasts, strategies to meet these challenges with the lowest possible costs are discussed. The methods used include review of secondary sources and statistics to reconstruct the history of the area. Also, a series of interviews have been done in depth to key players to learn about their perception and proposals arising from the local reality. At a strategic level, it recognizes the need for searching capabilities to combine attractiveness and complicities between “Sun and beach” tourism model and green tourism, historically ignored among themselves. At the most local level the possibilities to promote diversification and deseasonalization must be singularized depending on context, from restoration and conservation of the environmental quality of coastal fronts until the one of the urban reform and the reinvention of the model in spaces where the artificialization and urban development specialization is unsustainable. It is suggested to increase the perception of change, strengthen local identity and promote network collaboration and citizen participation, as strategies to strengthen the resilience of these coastal destinations.