Coastal tourist resorts: history, development and models

Abstract

Este artículo empieza con un breve repaso del desarrollo histórico de los centros turísticos costeros y las relaciones entre su diseño característico y estructura, sus mercados y los medios de acceso para visitantes. Se destaca que los primeros centros turísticos fueron frecuentemente desarrollados por las compañías de transporte, las cuales llevaban a los visitantes con una diferenciada intención-orientación morfológica que aún existe en muchos centros turísticos antiguos debido a que todavía es altamente eficiente. Luego se analizan algunos de los modelos que han sido creados para explicar estas pautas de desarrollo y localización, centrándose particularmente en el modelo de Ciclo de Vida del Área Turística (Tourism Area Life Cycle model), que es el marco más citado en la literatura. Este modelo sugiere que la pauta de desarrollo de la mayoría de los centros turísticos contiene una serie de etapas que van desde la exploración hasta el estancamiento, seguido de una serie de posibles consecuencias. El escenario final depende de la administración de las intervenciones puestas en marcha en etapas anteriores. Se argumenta que, en caso de que estas intervenciones no sean realizadas por los agentes adecuados, un centro turístico caerá en declive y experimentará grandes dificultades para rejuvenecerse y reconquistar su mercado original u otro de nuevo. El artículo finaliza con un repaso de algunos ejemplos y modificaciones sugeridas por el Tourism Area Life Cycle model, y apuntando algunas posibles líneas de investigación en el campo de los desarrollos de los centros turísticos.

Aquest article comença amb un breu repàs del desenvolupament històric dels centres turístics costaners i les relaciones entre el seu disseny característic i estructura, els seus mercats i els mitjans d’accés pels visitants. Es destaca que els primers centres turístics van ser freqüentment desenvolupats per les companyies de transport, quines portaven als visitants amb una diferenciada intenció-orientació morfològica que encara existeix en molts centres turístics antics degut a que encara és altament eficient. Després es passen a analitzar alguns dels models que han estat creats per explicar aquestes pautes de desenvolupament i localització, centrant-se particularment en el model del Cicle de Vida de l’Àrea Turística (Tourism Area Life Cycle model), que és el marc més citat en la literatura. Aquest model suggereix que la pauta de desenvolupament de la majoria dels centres turístics conté una sèrie d’etapes que van des de l’exploració fins a l’estancament, seguit d’una sèrie de possibles conseqüències. L’escenari final depèn de l’administració de les intervencions posades en marxa en etapes anteriors. S’argumenta que, en cas de que aquestes intervencions no hagin estat realitzades pels agents adequats, un centre turístic caurà en declivi i experimentarà grans dificultats per rejovenir-se i reconquistar el seu mercat original o un altre de nou. L’article finalitza amb un repàs d’alguns exemples i modificacions suggerides pel Tourism Area Life Cycle model, i apuntant algunes possibles línies d’investigació en el camp dels desenvolupaments dels centres turístics.

This paper begins with a brief review of the historical development of coastal tourist destinations and the links between their characteristic design and structure, their markets and the means of access for visitors. It notes that early resorts were often developed by the transportation companies bringing visitors to them with a very distinctive purpose-focused morphology that still exists in many older resorts because it is still highly efficient today. It then discusses some of the models which have been created to explain these patterns of development and location, focusing particularly upon the Tourism Area Life Cycle model, the most cited of these frameworks in the literature. This model suggests that the pattern of development of most resorts goes through a series of stages from exploration to stagnation followed by a series of possible outcomes. The final stage depends upon management interventions being put into practice in earlier stages. If such interventions are not made by the appropriate agencies it is argued that a resort will fall into decline and experience great difficulty in rejuvenating itself and regaining its original or a new market. The paper concludes with a review of some of the applications and suggested modifications of the Tourism Area Life Cycle model, followed by some thoughts on potential future areas of research into resort development.