Red de telecentros para la transformación social

Abstract

Telecentros... ¿Para qué? Lecciones sobre telecentros comunitarios en América Latina y el Caribe. Karim Delgadillo, Ricardo Gómez, Klaus Stoll. IDRC Ediciones. 2002. Breve manual dedicado a los telecentros comunitarios, cuya misión básica es divulgar la experiencia de la Red Latinoamericana somos@telecentros , la cual, a finales de 2002, contaba con ochocientos miembros y más de dos mil seiscientos telecentros inscritos. El telecentro comunitario se diferencia del ciber-café o de otras actividades de conectividad, como las redes académicas y los servicios de información pública, por el énfasis que pone en utilizar las tecnologías de la información y la comunicación para la transformación social. Desde este punto de vista, la conectividad del telecentro, aunque sea necesaria para el éxito de la iniciativa, no es suficiente y se debe complementar con la formación de facilitadores, promotores y usuarios, así como con la creación de un espacio de encuentro y movilización que permita resolver los problemas y necesidades de la comunidad. Quizá la parte más interesante del manual es la que corresponde a los cuatro principios básicos de operación -participación de la comunidad, consolidación de una visión social, gestión y utilización de tecnologías apropiadas y formación y capacitación permanente- y al análisis de la sostenibilidad, que va más allá de los criterios económicos, para abordar los aspectos sociales, culturales, políticos y tecnológicos. Otro acierto es el apartado dedicado a las lecciones aprendidas, que en diez epígrafes hace un recordatorio de los elementos críticos que no se pueden dejar de considerar al abordar este campo. El trabajo se complementa con una cuidada selección de siete ejemplos de experiencias exitosas, cada una de un país diferente, que permiten contrastar modelos diferenciados y en gran medida complementarios. El manual está disponible gratuitamente en www.tele-centros.org/tcparaque www.idrc.ca/pan/publications

“Telecentres... Per a què?”

Karim Delgadillo, Ricardo Gómez, Klaus Stoll

“Telecentres... Per a què?” és un breu manual dedicat als telecentres comunitaris, la missió bàsica del qual és divulgar l'experiència de la Xarxa Llatinoamericana somos@telecentros , la qual, a finals de 2002, comptava amb vuit-cents membres i més de dos mil sis-cents telecentres inscrits. En els últims anys, el nombre de telecentres a Amèrica Llatina i el Carib no ha parat de créixer; aquests es revelen un instrument privilegiat per a la inclusió digital, per la qual cosa és imprescindible una major reflexió en aquest camp. En aquest sentit, és d'agrair als editors del manual (Chasquinet i el Centre Internacional d'Investigacions per al Desenvolupament de Canadà) l'esforç de promoure l'anàlisi del seu marc conceptual i operatiu, així com el seu interés a difondre bones pràctiques.

El telecentre comunitari es diferencia del ciber-café o d'altres activitats de connectivitat, com les xarxes acadèmiques i els serveis d'informació pública, per l'èmfasi que posa a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a la transformació social. Des d'aquest punt de vista, la connectivitat del telecentre, encara que sigui necessària per a l'èxit de la iniciativa, no és prou i s'ha de complementar amb la formació de facilitadors, promotors i usuaris, així com amb la creació d'un espai de trobada i mobilització que permeti resoldre els problemes i necessitats de la comunitat.

Potser la part més interessant del manual és la que correspon als quatre principis bàsics d'operació -participació de la comunitat, consolidació d'una visió social, gestió i utilització de tecnologies apropiades i formació i capacitació permanent- i a l'anàlisi de la sostenibilitat, que va més enllà dels criteris econòmics, per a abordar els aspectes socials, culturals, polítics i tecnològics. Un altre encert és l'apartat dedicat a les lliçons apreses, que en deu epígrafs fa un recordatori dels elements crítics que no es poden deixar de considerar a l'hora d’abordar aquest camp. El treball es complementa amb una curada selecció de set exemples d'experiències reeixides, cada una d'un país diferent, que permeten contrastar models diferenciats i en gran manera complementaris.

Les majors virtuts del manual són la seva claredat en l'exposició i l'atenció en el disseny i les il•lustracions, la qual cosa permet al no especialista tenir una primera aproximació als telecentres i la seva problemàtica. No obstant, la seva brevetat (només 32 pàgines) fa que molts aspectes s'aborden d'una forma esquemàtica, fet que dificulta apreciar la transcendència real d'alguns dels aspectes tractats, com per exemple el potencial per al desenvolupament productiu, l'activisme en xarxa, o la comunicació entre els emigrants i les seves famílies en un món on la interconnexió i la mobilitat no cessen de créixer.

A la data de publicació d'aquesta ressenya el manual està disponible gratuïtament en: www.tele-centros.org/tcparaque www.idrc.ca/pan/publications