Sobirani-e-s

Abstract

Quan el sistema econòmic i polític col·lapsa i la matriu cultural deixa de ser un referent de significat, és un bon moment per recordar algunes màximes dels antics grecs. Pensaments i intuïcions que responien a qüestions ètiques en un context de corrupció, on la paraula no tenia més valor que el de convèncer, on la veritat es confonia amb la raó i on les lleis humanes començaven a definir-se en contraposició a la naturalesa. Sentències com “ocupa’t del tot “o “la mesura és el millor” ens resulten familiars en un moment en què hem d’aprendre novament què és l’essencial i quant és suficient.

Cuando el sistema económico y político colapsa y la matriz cultural deja de ser un referente de significado, es un buen momento para recordar algunas máximas de los antiguos griegos. Pensamientos e intuiciones que respondían a cuestiones éticas en un contexto de corrupción, donde la palabra no tenía más valor que el de convencer, donde la verdad se confundía con la razón y donde las leyes humanas empezaban a definirse en contra posición a la naturaleza. Sentencias como “ocúpate del todo” o “la mesura es lo mejor” nos resultan familiares en un momento en que tenemos que aprender nuevamente qué es esencial y cuánto es suficiente.

When the political and economic system collapses and the cultural matrix stops being a referent for meaning, it is a good time to remember some maxims of the ancient Greeks. Thoughts and insights that respond to ethical issues in a context of corruption, where words had no more value than the one of convincing, where truth is confused with reason and where human laws began to define their position against nature. Judgments like "take care of the whole" or "moderation is best" are familiar to us in a time when we have to learn again what is essential and how much is enough