Sustainable territorial development and urban growth: a critical interaction: the Spanish Mediterranean Coast, and Catalonia, during the last two decadas

Abstract

The paper aims to provide a reflection about the different types of models of urban growth in relation to the territorial natural context, it means an investigation about those relationships established between natural environment and human involvement which often, and especially in recent years, have generated not a few conflicts in the balance among urban / non-urban combination. Certainly, the urbanization process is affected by natural and administrative factors, but it is clear that there is a tendency to occupy the most productive and most profitable portions of landscape. If we look at how urbanization has spread over territory during the last twenty or thirty years, and we concentrate on its forms of occupying the soil, we have the clear suspect that urbanization, above all in the Mediterranean area, and even more toward the immediate coastal line, has underwent a process of uncontrolled, uncoordinated planning, almost without care for environmental problems. An important piece of evidence is that, in 2006, the first kilometre of coastal territory, along the Spanish Mediterranean coast, was 30% urbanized; this percentage, which was as low as 22% in 1990, goes down flatly already in the second kilometre (16% in 2006) to reach very low values at a distance of 20 or 40 kilometres.

El treball pretén proporcionar una reflexió sobre les diferents tipologies de models de creixement urbà en relació al context natural territorial, és a dir, investigar sobre aquelles relacions que s'estableixen entre intervenció humana i naturalesa que moltes vegades i, sobre tot, en els últims anys han generat no pocs conflictes en el balanç entre la combinació urbà/no urbà. Per descomptat afecten als processos d'urbanització assumptes tant naturals com administratius, però resulta clara una tendència a ocupar més sòl productiu més rentable des d'un punt de vista econòmic. Si mirem a com s'ha distribuït sobre el territori la urbanització dels últims vint o trenta anys , i ens fixem en les seves formes d'ocupació del sòl, sorgeix el clar dubte de que bona part de la urbanització, sobre tot a l'espai mediterrani i encara més a les primeres línies de costa, s'hagi sotmès a processos de planejament descontrolat i descoordinat, sense cap atenció a les temàtiques ambientals. Una dada important és que el 2006, el primer quilòmetre costaner al llarg de la franja mediterrània, resultava urbanitzat en un 30%. Aquest percentatge, que el 1990 era del 22%, baixa de forma sobtada en el segon quilòmetre (16% el 2006) fins arribar a percentatges baixos a distàncies de 20 o 40 quilòmetres.

Resumen

El trabajo pretende proporcionar una reflexión sobre las diferentes tipologías de modelos de crecimiento urbano en relación al contexto natural territorial, es decir investigar acerca de aquellas relaciones que se establecen entre intervención humana y naturaleza que, a menudo, y sobretodo en los últimos años han generado no pocos conflictos en el balance entre la combinación urbano/ no-urbano. Por supuesto afectan a los procesos de urbanización asuntos tanto naturales como administrativos, pero resulta clara una tendencia a ocupar un suelo más productivo , más rentable desde un punto de vista económico. Si miramos a como se ha distribuido sobre el territorio la urbanización de los ultimo veinte o treinta años, y nos fijamos en sus formas de ocupación del suelo, nos surge la clara duda de que buena parte de la urbanización, sobre todo en el espacio mediterráneo, y aun mas hacia las primeras líneas de costa, se haya sometido a procesos de planeamiento descontrolado, descoordinado, y con casi ninguna atención hacia las temáticas ambientales. Un dato importante es que en el 2006, el primer kilómetro de territorio costero, a lo largo de la franja mediterránea española, resultaba urbanizado por un 30%. Este porcentaje, que en el 1990 era tan solo del 22%, baja de forma repentina ya en el segundo kilómetro (16% en 2006) hasta llegar a porcentajes bajos a distancias de 20 o 40 kilómetros.