Sistema de desinfección del agua y alimentos a nivel domiciliario

Abstract

En localidades con sistemas precarios de abastecimiento de agua, las familias la almacenan en sus domicilios para satisfacer sus necesidades básicas de alimentación, aseo y otros fines, sin prestar mucha atención a la protección del agua contra la contaminación. Los sistemas de desinfección del agua y alimentos a nivel domiciliario han pasado a constituir una alternativa que debe considerarse en las poblaciones que no cuenten con un sistema público de abastecimiento de agua que funcione ininterrumpidamente y no tengan perspectivas inmediatas de instalarlo. Es una alternativa inmediata y de bajo costo; utiliza equipos confiables y recipientes de fácil adquisición por la mayoría de familias, aun las más pobres; proporciona educación sanitaria a la población beneficiaria; permite el fortalecimiento de la organización comunitaria y favorece la creación de capacidad de gestión ambiental al nivel local. Los criterios para priorizar las poblaciones en las que se propone emplear esta tecnología son: alta incidencia de EDA; carencia de agua segura; demanda por parte de la comunidad; disposición de ésta a asumir la gestión y el costo de funcionamiento del sistema; posibilidad de reunir varias comunidades en un solo sistema a fin de lograr eficiencia y abaratar los costos; existencia de puesto de salud o posta sanitaria cercanos y apoyo de instituciones locales en el desarrollo de los proyectos, entre otros. Presenta también algunas limitaciones referidas fundamentalmente a la sostenibilidad de los sistemas, que sólo se logra a largo plazo, y a la incertidumbre sobre la disposición de la población a pagar por el desinfectante.

En localitats amb sistemes precaris d'abastament d'aigua, les famílies l'emmagatzemen als seus domicilis per a satisfer les seves necessitats bàsiques d'alimentació, neteja i altres fins, sense prestar molta atenció a la protecció de l'aigua contra la contaminació. Els sistemes de desinfecció de l'aigua i aliments a nivell domiciliari han passat a constituir una alternativa que ha de considerar-se en les poblacions que no compten amb un sistema públic d'abastament d'aigua que funcioni ininterrompudament i no tinguin perspectives immediates d'instal·lar-lo.És una alternativa immediata i de baix cost; utilitza equips amb garantia i recipients de fàcil adquisició per la majoria de famílies, fins i tot les més pobres; proporciona educació sanitària a la població beneficiària; permet l'enfortiment de l'organització comunitària i afavoreix la creació de capacitat de gestió ambiental al nivell local. Els criteris per a prioritzar les poblacions en les que es proposa emprar aquesta tecnologia són: alta incidència d'EDA; carència d'aigua segura; demanda per part de la comunitat; disposició d'aquesta a assumir la gestió i el cost de funcionament del sistema; possibilitat de reunir diverses comunitats en un sol sistema a fi d'aconseguir eficiència i abaratir els costs; existència de parada de centre de salut o sanitari pròxim i suport d'institucions locals en el desenvolupament dels projectes, entre altres. Presenta també algunes limitacions referides fonamentalment a la sostenibilitat dels sistemes, que només s'aconsegueix a llarg termini, i a la incertesa sobre la disposició de la població a pagar pel desinfectant.