Estructura urbana y policentrismo: un análisis de los sistemas urbanos a partir de las relaciones económicas en la Región Metropolitana de Barcelona

Abstract

Desde la perspectiva del empleo, el policentrismo pone de relieve el valor de las relaciones económicas establecidas entre los centros urbanos y sus áreas de influencia, a partir de unas relaciones jerárquicas por el tamaño del mercado de trabajo, pero también por relaciones de complementariedad entre las empresas existentes en ellos. En este artículo se intenta mostrar, en primer lugar, cuales son estas áreas de funcionalidad económica existentes en la Región Metropolitana de Barcelona (RMB) y que dan cuenta de la estructura policéntrica subyacente en ellas, con el propósito de que éstas sirvan de referencia para la formulación de políticas de de desarrollo territorial más eficientes; y en segundo lugar, ofrecer una metodología alternativa para los métodos de detección de subcentros contenidos en el estado del arte. Con estos propósitos a partir de la matriz insumo-producto (que da cuenta de la complementariedad entre los sectores económicos) y de la matriz de movilidad obligada (que da cuenta de la localización de los lugares de trabajo por sector económico), se estiman los flujos monetarios entre los diferentes municipios de Catalunya con el concurso de un modelo de interacción espacial. A partir de dichos flujos se construyen las áreas funcionales en las que se estructura dicho territorio desde la perspectiva de la complementariedad de la actividad económica. Los resultados denotan una organización territorial, en la que se observa como en torno a los centros urbanos con mercados de trabajo más grandes y diversificados se encuentran las áreas de funcionalidad económica más extendidas y consolidadas; además se constata que la dicotomía centro-periferia se desvanece ante la emergencia de áreas consolidadas de funcionamiento económico.

From an employment perspective, polycentrism highlights the value of established economic relations between urban centres and their areas of influence, based on hierarchical relationships of the size of the labour market, and also complementary relationships between companies existing in them. This article attempts to show, firstly, what are these areas of economic functionality existing in the Metropolitan Region of Barcelona that account for the polycentric structure, in order that they serve as reference of efficient public policies about of territorial development; and secondly, to offer an alternative methodology for subcentre detection methods contained in the state of the art. For these purposes from the input-output matrix (which accounts for complementarity among economic sectors) and matrix of commuting flows (which accounts for the location of workplaces by economic sector), we estimate the monetary flows among the different municipalities of Catalonia with the assistance of a spatial interaction model. From these flows are constructed functional areas in which such territory is structured from the perspective of the complementarity of economic activity. The results indicate a territorial organization, which show the most extended and consolidated functionality areas located around urban centres with larger and diversified labour markets; in addition it is noted that the centre-periphery dichotomy vanishes against the emergence of consolidated areas with economic functionability.

Des de la perspectiva de l'ocupació, el policentrisme posa en relleu el valor de les relacions econòmiques establertes entre els centres urbans i les seves àrees d'influència, a partir d'unes relacions jeràrquiques per la grandària del mercat de treball, però també per relacions de complementarietat entre les empreses existents en ells. En aquest article s'intenta mostrar, en primer lloc, quines són aquestes àrees de funcionalitat econòmica existents a la Regió Metropolitana de Barcelona i que donen compte de l'estructura policèntrica subjacent en elles, amb el propòsit que aquestes serveixin de referència per la formulació de polítiques de desenvolupament territorial més eficients, i en segon lloc, oferir una metodologia alternativa per als mètodes de detecció de subcentres continguts en l'estat de l'art. Amb aquests propòsits a partir de la matriu insumo-producte (que dóna compte de la complementarietat entre els sectors econòmics) i de la matriu de mobilitat obligada (que dóna compte de la localització dels llocs de treball per sector econòmic), s'estimen els fluxos monetaris entre els diferents municipis de Catalunya amb el concurs d'un model d'interacció espacial. A partir d'aquests fluxos es construeixen les àrees funcionals en què s'estructura aquest territori des de la perspectiva de la complementarietat de l'activitat econòmica. Els resultats denoten una organització territorial, en la qual s'observa com al voltant dels centres urbans amb mercats de treball més grans i diversificats es troben les àrees de funcionalitat econòmica més esteses i consolidades, a més es constata que la dicotomia centre-perifèria s'esvaeix davant de l'emergència d'àrees consolidades de funcionament econòmic.