150 anys després: des de l’Ictíneo (1859) fins a l’Ictíneo 3, un submarí modern per a treballs científics
Accés al recurs
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.2/1318
Vídeo
Tipus de documentAudiovisual
Data publicació2009-02-26
EditorSocietat Catalana de Tecnologia
Condicions d'accésAccés obert
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
El 1859, Narcís Monturiol va avarar el seu primer submarí a Barcelona. L’Ictíneo («peix vaixell», en grec) era un el·lipsoide de fusta d’olivera i coure dins d’un casc exterior. El submarí, de set metres de llarg i deu tones de desplaçament, podia encabir fins a sis persones i estava dissenyat per a profunditats de fins a cinquanta metres. El 1864 es va construir un segon Ictíneo, de disset metres de llarg i setanta-dues tones de desplaçament, que emprava un motor anaeròbic capaç de produir vapor per a la propulsió i oxigen respirable. En els dos vaixells, Monturiol hi va introduir solucions innovadores per aquell temps i el tractat que va escriure establia les bases per a la navegació submarina moderna. Després de cent cinquanta anys, l’empresa Ictineu Submarins està desenvolupant un submarí científic modern. Es submergirà fins a mil dos-cents metres i podrà acollir un equip de tres persones. S’anomenarà Ictíneo 3, en homenatge al seu antecessor.
Col·leccions
- Vídeos - - Tots els vídeos [7.535]