Jutjats a Mollerussa

Abstract

JUTJATS A MOLLERUSSA

Mollerussa és la capital del Pla d’Urgell, te una població de 13.675 habitants amb una densitat de població de 1931,5 hab/km2, essent la ciutat més densament poblada de la província de Lleida. En els últims 150 anys Mollerussa ha tingut un creixement demogràfic continu (al voltant del 3% anual). Aquest creixement es deu a l'arribada del Ferrocarril i el Canal d'Urgell, la implantació de industria agró-alimentària i l'elecció de Seu de Regants del Canal d'Urgell.

Actualment Mollerussa te una posició privilegiada respecte l'autovia A-2, situada en el centre que formen els nuclis més importants de la província. Estant molt ben relacionada amb Lleida, Balaguer, Tàrrega, Cervera i les Borges Blanques.

L'elecció d'un edifici Judicial sorgeix a través de la reflexió sobre el territori i l'actual col•lapse que pateix l'òrgan Judicial. La primera reflexió sorgeix de l'estudi del Pla d'inversions en edificis Judicials proposat entre 2004 fins al 2010. On s'observa una clara centralització de recursos en la corona metropolitana, deixant la resta del territori amb actuacions molt puntuals, agreujant molt més la clara densificació que pateix Catalunya en el litoral i l'oblid de la població interior.

A nivell de Província de Lleida, només existeix una oficina Judicial complerta a la ciutat de Lleida, però amb el pas dels anys s'ha quedat petita i no te possibilitat de creixement a causa de la seva situació. En el Pla d'inversions es contempla una nova construcció d'un edifici judicial a la ciutat de Balaguer, per tal de donar servei a les comarques de muntanya.

EMPLAÇAMENT

El nucli antic de Mollerussa sorgeix de un petit lloc de pas del camí ral de Madrid a la Jonquera (actual N-II). A partir d'aquest eix el nucli es va expandint en forma de taca d'oli fins al 1855, quan amb l'arribada del Ferrocarril i el Canal d'Urgell es marquen uns límits molt clars al municipi. Durant els següents anys i a causa d'un gran augment demogràfic el nucli arriba a la línia de Ferrocarril i al Canal d'Urgell, en aquest ultim el sobrepassa i la ciutat s'expandeix a les dues bandes, incorporant aquest eix dins la seva trama. Actualment Mollerussa s'estructura en aquests tres grans eixos; L'antiga N-II, un eix molt clar amb edificació de gran altura en ambdues bandes amb una visió totalment lineal. La línia de Ferrocarrils entre Lleida i Barcelona, amb edificació només a una banda, donant-l'hi l'esquena en certes parts. L'eix verd del Canal d'Urgell, eix dinàmic on les alineacions són variables en els seus trams, a causa de la necessitat d'adaptació de la ciutat a aquest eix.

Existeix una relació estreta entre aquests 3 eixos, els espais verds i la situació dels equipaments en la ciutat de Mollerussa, podent resseguir gairebé la totalitat dels equipaments movent-nos a través d'aquests tres eixos.

De cara al futur, s'acaba d'aprovar el nou POUM que preveu el salt definitiu a l'altre costat de les vies i la construcció d'un nou barri fins al contacte de la ciutat amb l'autovia A-2 i amb el nou eix transversal ferroviari que unirà Lleida i Girona, contemplant el nou teixit industrial que sorgirà d'aquestes dues grans vies. Aquest nou POUM preveu que Mollerussa tindrà al 2025 més de 25.000 habitants, esdevenint la segona ciutat més important de la província després de Lleida.

PROJECTE

La meva proposta és de realitzar un nou edifici Judicial a Mollerussa, per tal que dongui servei no només als ciutadans de Mollerussa, sinó també a la totalitat de la comarca del Pla d'Urgell, l'Urgell i les Garrigues, per tal que aquests no hagin d'anar fins a Lleida per fer alguns tràmits judicials.

En el meu projecte em centraré en l'eix del Canal, un dels eixos que aglutinen més equipaments i on es realitzen varies activitats com per exemple la Fira de Sant Josep (132 anys d'antiguitat), Autotardor, o el mercat setmanal.

Tot i ésser un eix molt dinàmic actualment només funciona la part central d'aquest, la que uneix el centre urbà amb una gran zona d'equipaments i espai verd. La resta només és un gran eix viari, però no peatonal a causa d'una certa continuïtat urbana. Per això em centraré en aquesta zona per a través de la col•locació d'un equipament d'ús diari, generador d'activitat, s'acaba unint aquest eix urbà.

El solar elegit està situat al costat dels pavellons de la Fira de Mollerussa, i en contacte amb una zona de ciutat-jardí. En aquest tram resulta crític la gran diferència entre el gra urbà dels pavellons en contraposició amb el petit gra dels habitatges adossades o aïllats.