Optimització del compostatge de fems de vedell

Abstract

La contaminació de pous i aqüífers de Catalunya degut a la filtració de nitrats s’ha convertit en un problema de complicada solució. L’agricultura moderna ja no depèn de la ramaderia, els fertilitzants han substituït l’adob orgànic. El seu mal ús i l’excés de dejeccions ramaderes han contaminat les aigües subterrànies, impossibilitant la seva potabilització. Es perd un gran recurs. Les plantes de biogas són a priori, una opció econòmicament inviable per a molts ramaders. Cal pensar doncs en altres sitemes de tractament. Un d’ells és el compostatge, un procés senzill i econòmic. La normativa espanyola sobre productes fertilitzant i afins, on el compost és considerat com adob orgànic, estableix que la humitat de tot compost ha de ser <40%. Anualment es generen tones de poda i palla procedents de l’agricultura. Són subproductes pels que la sortida comercial és generalment nul·la. El tractament conjunt de fems de vedell i residus de poda, per transformar-los en un producte de valor afegit és una alternativa atractiva des de un punt de vista ambiental i econòmic. Els factors que condicionen el compostatge són: la temperatura (és ideal mantenir-la el màxim de temps possible entre 35-55ºC per eliminar patògens), la humitat (els valors òptims es situen entre el 40 i el 60% per permetre una bona circulació d’aire), el pH (5-8), l’oxigen, nutrients (relació C/N 25-35) i població microbiana. Es decideix fer un estudi comparatiu de les piles per avaluar la possibilitat d’utilitzar agents de suport, com són palla i poda, per optimitzar el procés i obtenir un producte final de major qualitat. Per seguir-ne l’evolució enregistrem la temperatura, humitat, matèria orgànica, carboni, nitrogen i pH de cada pila. L’experiència ha demostrat que el fems, tot i ser un material extremadament humit, és compostable. Obtenim un producte estabilitzat, però que no compleix la normativa espanyola sobre productes fertilitzants i afins.

En la pila que hem afegit palla els valors obtinguts han estat molt semblant als de fems sense aditiu. Aconseguim un producte estabilitzat, encara que molt humit. No compleix la normativa. L’adició de poda triturada a la mescla ha permès obtenir un compost estabilitzat, de major qualitat agronòmica i que compleix amb l’actual normativa.