Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorPlanas Rodríguez, Carla
dc.contributor.authorMartín Tort, Rubén
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria de la Construcció
dc.coverage.spatialeast=-5.984458899999936; north=37.3890924; name=Recaredo (Puerta Carmona), 41003 Sevilla, Espanya
dc.coverage.spatialeast=-3.6969060000000127; north=42.34399250000001; name=Burgos, Espanya
dc.date.accessioned2009-11-17T19:44:16Z
dc.date.available2009-11-17T19:44:16Z
dc.date.issued2009-06
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/7859
dc.description.abstractEl present projecte té com a objectiu fonamental obtenir un edifici administratiu òptim en quant a consums energètics totals (calefacció, refrigeració i il·luminació) amb la utilització de vidres energèticament eficients que s’adaptin a les característiques d’aquesta tipologia de construccions. Per a tal efecte, degut a que les característiques tèrmiques dels espais varien en funció de l’orientació, l’estudi es basa en determinar les millors combinacions de les propietats i característiques dels vidres que minimitzen el consum de la planta en funció de l’orientació que tingui l’espai. Per a trobar les demandes generades i els consums respectius dels espais, s’utilitzen els programes de simulació Lider i Calener GT. Aquests són dos programes oficials a l’Estat Espanyol d’avaluació de la demanda energètica i de certificació energètica respectivament. El primer s’utilitza per a modelar l’edifici i el segon per a obtenir els resultats utilitzats per a realitzar l’estudi. En ambdós programes s’utilitzen propietats dels vidres que compleixen amb els requisits del Codi Tècnic de l’Edificació i amb el Decret d’Ecoeficiència vigent a Catalunya. La solució adoptada que resulta més eficient energèticament, per a un edifici situat a la ciutat de Barcelona, és la utilització de vidres molt aïllants i amb un reduït factor solar (baixa admissió de radiació solar). Per a totes les orientacions, cal dissenyar grans finestres que permetin l’entrada de llum natural per assegurar així un bon nivell de confort lumínic als treballadors. Posteriorment es realitzen diverses variacions en l’edifici de partida, com pot ser el canvi de zona climàtica (s’estudien els casos de Sevilla i Burgos), el no considerar el confort lumínic com a requisit bàsic (les finestres poden tenir ara menor superfície) o el canvi en el sistema de producció considerat (variació dels rendiments que provoquen una variació dels consums). Finalment, per tal de determinar si les conclusions extretes en quant a les característiques i propietats dels vidres es poden extrapolar a altres edificis d’oficines, s’analitza un cas real de les oficines de Grupo JG. A l’aplicar els vidres escollits anteriorment, el consum de l’oficina es veu reduït en un 15% aproximadament.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Edificació::Elements constructius d'edificis
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Energies::Gestió de l'energia::Estalvi energètic
dc.subject.lcshPublic buildings -- Energy consumption
dc.titleDeterminació del consum energètic d'un edifici administratiu en funció del tamany, posició i material de les finestres
dc.typeMaster thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemacEdificis públics -- Consum d'energia
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
dc.audience.degreeENGINYERIA INDUSTRIAL (Pla 1994)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail
Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple