Efecte del glifosat sobre individus de dues poblacions de Digitaria Sanguinalis (regió Pampeana i Vallès Oriental): avaluació preliminar de tolerància

Abstract

L’ús intensiu d’herbicides pel control de les males herbes dels camps de cultius pot provocar l’aparició del fenomen de la resistència. Una aplicació contínua d’un mateix herbicida o de molts que tenen la mateixa forma d’actuar sobre les plantes, pot originar una selecció d’individus amb l’habilitat de sobreviure, que deixaran descendència igualment resistent a l’efecte de l’agroquímic. A la regió pampeana (província de Buenos Aires, Argentina) la soja ha esdevingut un cultiu preferencial, en rotació amb blat i blat de moro o en règim de monocultiu, sota l’ús de la sembra directa. Així doncs, indefectiblement es practica un control químic de les males herbes. La matèria activa més emprada en aquella zona és el glifosat, un herbicida sistèmic, no selectiu i d’ampli espectre, que actua inhibint la formació d’un enzim que participa en la síntesi de proteïnes, àcid indol ascètic i clorofil•la. L’objectiu principal d’aquest projecte és detectar l’existència de fenòmens de tolerància al glifosat de plantes de Digitaria sanguinalis, mala herba anual típica en els camps de cultiu, de poblacions procedents de camps de la regió de la Pampa, en estudis preliminars. S’han dissenyat experiments per comparar en condicions de laboratori el desenvolupament de plantes de Digitaria sanguinalis (poblacions de l’Argentina i de Caldes de Montbui) després d’aplicar-hi diferents dosis de glifosat, per sobre i per sota de la recomanada pel fabricant. Els tractaments es realitzaren en diferents estadis de desenvolupament de les plantes. Per a la comparació entre plantes de diferent procedència, fase de creixement i dosi d’aplicació es controlà la germinació, la mortalitat, el nombre de fulles als 0, 10 i 20 dies després de tractament, els dies a floració i a fructificació, i la biomassa.