Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorCalleja Lázaro, Albert
dc.contributor.authorMasdeu Mayans, Francesc
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica
dc.date.accessioned2007-03-09T11:18:35Z
dc.date.available2007-03-09T11:18:35Z
dc.date.issued2006-12
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/3207
dc.descriptionEn aquest treball es pretén determinar les condicions de T-t de calcinació necessàries per a obtenir partícules de fase verda (Y2BaCuO5) de grandària nanomètrica, mitjançant el mètode de combustió en gels. El Y2BaCuO5 és un precursor àmpliament utilitzat en la síntesi del superconductor d’alta temperatura YBa2Cu3O7-x. Els mètodes ceràmics convencionals no permeten assolir les esmentades grandàries de partícula, ja que no és possible reduir la grandària de la pols de partida, habitualment de grandària micromètrica. D’aquesta forma es fa necessari utilitzar mètodes ceràmics més avançats, com ara el mètode de combustió de gels. Mitjançant el mètode de síntesi de combustió en gels, el material de partida és una dispersió de cations retinguts en una xarxa polimèrica. En provocar l’autocombustió del polímer, per diferents vies, la calor generada en el sistema activarà la reacció química que donarà lloc a la formació de la fase verda. Hi ha alguns processos que tenen lloc en estat sòlid que cal afavorir (acceleració de difusió en estat sòlid, descarbonatació, …) i altres que cal evitar (creixement de gra, sinterització,...). Així, és important tenir un coneixement previ de la dependència del temps i la temperatura en les relacions cinètiques i termodinàmiques que regeixen aquests processos, per tal d’optimitzar els paràmetres T-t en la síntesi. S’han utilitzat tres vies diferents per a provocar l’autocombustió. Dos d’aquests, la irradiació amb microones i injecció d’aire calent, permetran assolir temperatures elevades durant temps molt curts. L’altra via, la calcinació, en que la temperatura és més fàcilment controlable, els temps de reacció seran més llargs. Aquesta darrera via permet obtenir uns resultats força satisfactoris, ja que condueix a la formació de partícules de fase verda de grandària nanomètrica, mentre que les dues primeres vies, tot i que s’arriben a activar determinades reaccions químiques en el sistema, no es forma la fase verda. El control de l’avenç de la reacció s’ha dut a terme per difracció de pols de raigs X (DRX), tècnica que permet identificar les fases formades en cada tractament tèrmic, i que, a més, permet estimar la grandària del cristall. En segon lloc, es va utilitzar la microscòpia electrònica d’escombrat (SEM) per mesurar directament el grandària de les partícules sintetitzades.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials
dc.subject.lcshHigh temperature superconductors
dc.subject.lcshNanoparticles
dc.subject.lcshPolymers -- Thermal properties
dc.titleSíntesi i caracterització de partícules nanomètriques de Y2BaCuO5
dc.typeMaster thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemacSuperconductors d'alta temperatura
dc.subject.lemacNanopartícules
dc.subject.lemacPolímers -- Propietats tèrmiques
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
dc.audience.degreeENGINYERIA DE MATERIALS (TITULACIÓ CONJUNTA AMB LA UB) (Pla 2003)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple