Influència de les condicions d'injecció sobre la resistència de peces sobreinjectades
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/3112
Tutor / directorGordillo Aubert, Antonio
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2005-02
Condicions d'accésAccés obert
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Descripció
En aquest estudi s’intenta veure com influeixen les condicions d’injecció sobre la resistència
de la interfase d’un TPV (Termoplàstic elastòmer vulcanitzat dinàmicament) sobreinjectat sobre un polipropilè. La resistència de la interfase és mesura amb la força a què trenca aquestes peces sobreinjectades en un assaig a tracció: és la força d’adhesió. Un TPV es defineix com un materials similar a una goma però que ofereix al processar-lo característiques semblants als termoplàstic.
S’estudia aquesta influència en dues geometries de diferent gruix, per veure també com afecta. Les geometries són: en peces d’halteri de 4,5 mm de gruix (ISO) i en plaques d’1 mm d’espessor.
A les peces ISO, després d’un estudi del procés d’injecció, s’estudia la influència en la força
d’adhesió de les peces sobreinjectades: de la temperatura d’injecció, de la temperatura a la
que es posa el polipropilè, de la temperatura del motlle, de la pressió de manteniment i del
temps d’injecció. Finalment, la temperatura d’injecció influeix molt a la força d’adhesió i en menor mesura també ho fan el temps d’injecció i la pressió de manteniment. En canvi no són
significatives les altres variables.
S’estudia la fractografia, analitzant les superfícies després del trencament. S’observa com a fins una determinada força d’adhesió l’adhesió és adhesiva, mentre que a partir d’aquesta
força augmenta dràsticament l’adhesió cohesiva, fins un punt en què tota l’adhesió és
cohesiva.
De la geometria d’1 mm de gruix, s’estudien les variables significatives en les peces ISO i
s’afegeix la temperatura del motlle, al considerar-se que a una geometria més fina la
temperatura del motlle pot afectar més. Influeixen les mateixes variables que abans i a més la temperatura del motlle. Ara la temperatura d’injecció no està tan destacada en la seva
influència, encara que segueix sent la que més influeix.
Es simula la injecció en aquesta última geometria per relacionar paràmetres del TPV en la
sobreinjeció amb la força d’adhesió, es veu com la pressió màxima en la interfase és relaciona
amb la força d’adhesió i l’efecte que més influeix a aquesta pressió és la temperatura del TPV en la interfase. Les dades experimentals i simulades concorden.
TitulacióENGINYERIA QUÍMICA (Pla 2000)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
36465-1.pdf | Memòria | 1,315Mb | Visualitza/Obre |