Vertidos en tiempo de lluvia en el río Congost : simulación mediante SWMM5
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/26002
Tipus de documentProjecte Final de Màster Oficial
Data2013-06-10
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
Les precipitacions en zona urbana són beneficioses quan aquestes s’emporten el
contaminant acumulat a la superfície dels carrers i, per tant, ajuden a netejar-lo. Tot i això
poden arribar a ser un problema si els col·lectors o l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals
(EDAR) són incapaços d’absorbir el cabal d’escorrentia generat. És en aquest moment quan
els sobreeixidors disposats al llarg d’una xarxa de sanejament actuen abocant tot aquest
cabal contaminat de més cap el medi receptor, en molts casos un riu.
Els abocaments a llera des de xarxa unitària han estat sempre la principal font de
contaminació dels rius. De fet, el riu Congost, objecte de la present tesina, degut als
abocaments a llera, va esdevenir durant els anys 70 un dels rius més contaminats d’Europa,
si bé és cert que per aleshores no existien cap de les EDAR’s presents avui en dia, que han
solucionat bona part del problema.
Amb l’afany de poder analitzar aquest succés, s’ha realitzat el model de la actual xarxa de
sanejament de Granollers, Les Franqueses del Vallès i Canovelles que té com a destinació
la EDAR de Granollers. Aquest model, realitzat mitjançant el programa SWMM5, és un
model integrat que inclou el càlcul hidrològic de les conques urbanes a partir d’una
precipitació anual, el càlcul de l’escorrentiu, l’entrada d’aquest a la xarxa de sanejament
incloent el sobreeixidors, el riu Congost i la EDAR de Granollers.
En quant a la qualitat de les aigües urbanes, s’han introduït tres paràmetres: Els sòlids en
suspensió, la demanda biològica d’oxigen als 5 dies (DBO5) i l’amoni. Aquestes tres
paràmetres permeten avaluar l’estat de les aigües abocades i el seu impacte obre el riu
Congost.
Per tal d’avaluar aquest impacte s’han analitzat quins sobreeixidors aboquen al riu,
determinant d’aquesta manera no només el cabal abocat sinó també la càrrega abocada
dels tres paràmetres de qualitat.En aquest anàlisi s’ha observat que si es fa una distinció entre els abocaments provinents
de nuclis industrials i els provinents de nuclis urbans es pot comprovar que els primers
produeixen amb menys cabal la mateixa càrrega contaminant de sòlids en suspensió i
DBO5 que el segons. Així mateix, en quant a l’amoni, la càrrega provinent de nuclis
industrial, tot i abocar menys cabal, supera amb escreix la càrrega provinent de nuclis
urbans.
Pel que fa a l’impacte d’aquests abocament sobre el riu Congost, s’ha observat que el cabal
pot arribar a multiplicar-se per 380 en el màxim episodi de pluja. Així mateix, es demostra
que el pas del riu per nuclis industrials fa augmentar la seva concentració dels tres
paràmetres de qualitat modelats i disminueix al seu pas per nuclis urbans, atès que aquests
tenen una càrrega contaminant força menor.
TitulacióMÀSTER UNIVERSITARI EN ENGINYERIA CIVIL (Pla 2009)
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
BusquetsTFM.zip | 3,844Mb | application/zip | Visualitza/Obre |