Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorCasas Esplugas, Carles
dc.contributor.authorLópez Campos, Raquel
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori
dc.date.accessioned2015-03-04T16:49:19Z
dc.date.available2015-03-04T16:49:19Z
dc.date.issued2011-02
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/25416
dc.description.abstractEl “ Projecte de rehabilitació i prolongació del Passeig de Les Masies de Voltregà”, es situa al municipi homònim, i dins d’aquest municipi, concretament en l’entitat del Despujol, comarca d’Osona, província de Barcelona. En l’àmbit d’aquest projecte s’han executat diversos projectes, primerament, l’any 1985 es construí el col·lector del Torrent de Mitjavila. Uns quants anys més tard, concretament l’any 1992 s’executaren dos projectes: el primer fou el “Projecte d’Urbanització del Pla Parcial 1. L’era d’En Reus”, que inclou la calçada sud del Passeig des de Sant Hipòlit fins el c/ Montseny; el segon fou el “ Projecte d’Urbanització del Passeig de les Masies de Voltregà, Fase I” que comprèn els trams entre la Ctra. C-17 i el carrer de Balmes.És objecte del projecte la definició tècnica i econòmica de totes les unitats d'obra necessàries per a la rehabilitació de les zones malmeses i la nova urbanització de la resta de l’àmbit del pla, és a dir: de les demolicions precises per a la execució de carrers, el moviment de terres i la vialitat, els serveis de clavegueram, distribució d'aigua potable, subministrament d'energia elèctrica, gas, xarxa de telecomunicacions, enllumenat públic, pavimentació i mobiliari urbà, així com arbrat, reg i jardineria. S’han introduït en el projecte elements de disseny que faciliten els desplaçaments amb els modes de transport més sostenibles amb el desig de fomentar una distribució modal amb major presència del mitjans no motoritzats, en línia amb les Directrius Nacionals de Mobilitat. En aquest municipi, la mobilitat en vehicle privat ha estat motivada per una manca d’alternatives en altres mitjans de transport, sobretot en les connexions intermunicipals i alhora pel fet que antigament Sant Hipòlit de Voltregà i Les Masies de Voltregà formaven una única circumscripció administrativa i per tant encara es mantenen uns lligams clars entre els dos municipis: tradicionalment Sant Hipòlit ha tingut molts dels serveis i equipaments que comparteixen els dos municipis i Les Masies el sòl rural que li faltava a Sant Hipòlit.Tanmateix, durant els anys vuitanta les preferències per l’habitatge varen derivar clarament cap a la casa unifamiliar amb jardí en detriment dels habitatges plurifamiliars i es crearen urbanitzacions perifèriques, com és l’àmbit d’aquest projecte. Aquest fets, lligats a un disseny dels viaris centrats en el trànsit de vehicles en comptes de tractar la mobilitat en tots els seus vessants, ha comportat que l’ús del vehicle privat s’hagi fet extensiu també per les distàncies més curtes. En aquest sentit, donades les característiques dels habitatges, tots ells unifamiliars, la majoria d’ells amb aparcaments particulars, s’estima oportú reduir el nombre d’aparcaments en calçada i efectuar un reajustament de l’amplada dels carrils de circulació per aconseguir dos efectes: guanyar espai per als vianants i ciclistes i aconseguir una circulació de vehicles més racional i pacificada en la qual el vehicle privat. Cal esmentar que els pendents en aquest eix no seran suaus, un factor clau per l’èxit dels mitjans no motoritzats, però es mantenen dins els límits que determinen les normatives d’accessibilitat. No es pot obviar que el clima d’Osona és Mediterrani Continental Humit i per tant la precipitació cau de manera regular durant tot l’any, fet que penalitza en elsdesplaçaments a peu i en bicicleta. Pel que fa a la temperatura, l’estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta, s’intentarà pal·liar l’efecte de la calor amb vegetació que aporti ombra a l’itinerari. L’hivern és l’estació més seca, és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica, les glaçades son freqüents i les boires afecten sovint la plana. Per aquest motiu en el disseny dels itineraris de vianants i ciclistes, entre d’altes mesures de seguretat, s’han dissenyat les cruïlles per evitar els inconvenients que la boira pot produir. Segons les experiències de molts països centreeuropeus, els motius del no-ús dels mitjans no motoritzats no es poden justificar per unes condicions climatològiques “menys favorables” sinó més aviat a factors culturals. La dotació d’aquestes infraestructures s’espera que sigui un agent dinamitzador per aconseguir aquest canvi cultural, que podria començar captant com a usuaris als alumnes de l’Institut d’Educació Secundària “Voltreganès”, situat al propi Passeig.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports::Transport per carretera
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà
dc.subject.lcshCity planning
dc.titleProjecte de rehabilitació i prolongació del Passeig de Les Masies de Voltregà
dc.typeMaster thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemacUrbanisme
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona
dc.audience.degreeENGINYERIA DE CAMINS, CANALS I PORTS (Pla 1995)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple