Estudi de la capacitat d’adsorció de seleni sobre siderita (FeCO3)
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2014-09
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
En els darrers anys ha augmentat la preocupació sobre els productes de fissió, entre ells
l’isòtop 79 del seleni, ja que són molt tòxics i mòbils i això fa que puguin arribar fàcilment a la
biosfera. Per tant, per evitar i retardar el procés es fa interaccionar el producte de fissió amb
una fase mineral, per tal de que el primer quedi immobilitzat. Per tal d’aconseguir aquesta
retenció és necessari investigar sobre els possibles mecanismes d’interacció del producte de
fissió amb el mineral per predir el comportament del sistema i així discernir si el mineral és
útil per retardar l’aparició del producte de fissió a la biosfera. Actualment existeixen diferents
processos d’immobilització però en aquest present projecte només s’estudiarà el de sorció.
En aquest projecte es pretén estudiar el procés d’adsorció del seleni (IV) sobre un òxid de
ferro (siderita), component d’alguns sòls, com a objectiu de comprovar si l’ús d’aquest
mineral pot provocar una disminució dels nivells de seleni (IV) al sòl i a les aigües
subterrànies i per tant un augment del temps en el que aquest metall podria sortir a la
biosfera. Per a realitzar l’estudi, prèviament s’ha caracteritzat el sòlid i els experiments s’han
realitzat a escala de laboratori, a temperatura ambient i mitjançant assajos en discontinu
(batch).
Primerament, abans de l’experimentació en el laboratori, s’ha realitzat un estudi bibliogràfic
en relació amb el seleni com a residu nuclear, la seva gestió i els problemes mediambientals
derivats així com de la composició del sòl i característiques principals de la siderita.
Els resultats de l’estudi experimental realitzat s’ha demostrat que:
- La seva àrea superficial a partir del mètode B.E.T ha sigut de 7,57 m2/g FeCO3 amb
una desviació de 0,02 (2 %).
- La major adsorció del seleni (IV) sobre siderita té lloc amb una relació de líquid/sòlid
(S/L) de 5 g/l i a un pH proper al del punt de càrrega zero (7,2), pH en el que
l’espècie majoritària en dissolució és l’hidrogenselenit (HSeO3
-).
- Les dades experimentals de l’equilibri d’adsorció del sistema Se (IV) i siderita s’han
ajustat adequadament a la isoterma de Langmuir obtenint la saturació a un valor de
capacitat màxima de 7,19·10-3 mg/m2 (9,10·10-8 mol/m2) per l’ajust no lineal.
TitulacióENGINYERIA QUÍMICA (Pla 2000)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Memòria.pdf | Memòria | 1,953Mb | Visualitza/Obre | |
Annexos.pdf | Annex | 1,290Mb | Visualitza/Obre |