Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorBotella Nieto, Ramón
dc.contributor.authorHerrero Palau, Pere
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori
dc.date.accessioned2014-10-23T10:43:45Z
dc.date.available2014-10-23T10:43:45Z
dc.date.issued2013-05-23
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/23294
dc.description.abstractLa Riera de les Arenes, on se situa aquest projecte, va ser i segueix sent protagonista d’un dels rècords més dramàtics del poble català. Al 1962, ara fa 50 anys, es va produir un dels períodes de precipitació més elevats de la història del Vallès. Aquests aiguats, sumats a l’arrossegament de tota mena de materials situats a la Serra de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, van causar una riuada devastadora per tots els municipis del Vallès. El municipi més malparat fou el de Terrassa, amb 269 víctimes mortals i 265 habitatges completament destruïts. Aquest fet es pot explicar mitjançant un anàlisi històric, demogràfic i urbanístic de la coocapital vallesana: la guerra civil espanyola havia deixat el país en la pobresa, però la postguerra va ser encara pitjor. Això va provocar l’emigració de milions de persones per tal de trobar una vida millor cap a ciutats més industrialitzades, com per exemple, Terrassa. Aquesta ciutat, formada per un nucli dens i compacte va veure com en pocs anys la seva demografia es multiplicava i que el municipi s’extenia de manera imparable i desordenada, formant barris perifèrics. La majoria d’aquests es van instal·lar al llarg d’ambdues ribes de la Riera de les Arenes, a l’est d’aquesta els barris d’Egara i de Ca n’Anglada, i a l’oest els barris de les Arenes, Sant Llorenç i Montserrat. Al 1962, amb el desbordament de la riera, aquests barris van ser els més afectats per la catàstrofe hidrològica. Degut a aquest desastre natural, l’Ajuntament de Terrassa va implementar els recursos dels següents anys en l’endegament de les rieres de la ciutat, la del Palau i la de les Arenes, i la reconstrucció de les parts desaparegudes d’aquestes, degudes a la riuada. Fou en aquesta última, la Riera de les Arenes, on les obres van durar més temps. Primerament, amb la construcció dels murs laterals, cedint 50 metres pel pas de la riera i finalment, per la urbanització de l’Avinguda del Vallès, la via paral·lela a la riba, objecte del present projecte. Per finalitzar aquesta presentació només afegir que per tal de recordar el motiu d’origen de l’avinguda on es realitzaran les obres i per commemorar els 50 anys d’aquelles devastadores inundacions i les víctimes que va causar, es col·locarà un monument en la mateixa Avinguda del Vallès.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports::Transport per carretera
dc.subject.lcshRoads -- Catalunya
dc.titleProjecte d’urbanització de l’Avinguda del Vallès entre l’Avinguda Font i Sagua i la Carretera BV-1275
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacCarreteres -- Catalunya
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona
dc.audience.degreeGRAU EN ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ (Pla 2010)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple